De Vacances!

Oooeee, oe, oe, oeeee! Per fi han arribat les vacances! Sí! Sí! Sí!

Aquest any marxem tants dies que els hem dividit en dues parts: primer fem una tanda de tres setmanes, dues a les Dolomites i una a l’Ariege. Després, estarem quatre dies a casa, just el temps de rentar roba i refer maletes per tornar a marxar dues setmanes més als Pics d’Europa. No està mal, eh? I com sempre, nosaltres cap a la muntanya :)





Les Dolomites, als Alps italians, són un paradís de l’escalada. Allà farem escalada esportiva, escalada clàssica, vies ferrades i excursions. Hem elaborat una llista d’excursions tan llarga (Cima Della Madonna, Torri di Vajolet, Torri di Sella, Cima Grande di Lavaredo, Torre Picola Falzarego...) que amb dues setmanes no en tindrem ni per començar! Je, je, je, així hi haurem de tornar ;)
I per descansar els braços entre escalada i escalada, farem turisme visitant Trento, Bolzano i els pobles del voltant amb l’encant típic tirolès.

L’Ariege és una zona del Pirineu francès situada al nord d’Andorra. Allà hi ha moltes escoles d’escalada esportiva, ben equipades i encarades al nord, ideals per escalar ara a l’estiu. També volem fer alguna via a la Dent d’Orlú i pujar algun cim com el Carlit... I des d’allà, segurament caurà una visita a Carcassone, que no hi hem estat mai i és una ciutat molt bonica. Ja veurem a la tornada si hem aconseguit tots aquests propòsits!

A part de totes aquestes escalades i visites culturals, també tinc una llista molt llarga de productes gastronòmics típics de cada zona que volem degustar... Evidentment, la pasta i la pizza italianes o la raclette i el paté francesos són de tast obligat, però investigant una mica he descobert que els dolços de cada zona també són espectaculars! Ja farem treball de camp per tastar-los i poder fer la crònica a la tornada ;)


La segona part, la dels Pics d’Europa, ja us l’explicaré els dies que estarem aquí. Només us avanço que de camí cap allà farem una parada per sopar al restaurant de l’Arguiñano a Zarautz... em fa molta il·lusió ;)

Així doncs, m’acomiado de vosaltres i tanco el blog fins el 10 d’agost. Bones vacances i ens veiem a la tornada!

Flam de Xocolata sense Lactosa

Dimarts vam fer l’últim sopar a casa els pares abans de les vacances d’estiu. De postres vaig portar aquest flam de xocolata:



També van venir l’Arnau i la Patrícia, de manera que el sopar es va convertir en una vetllada molt especial. Ho hem de repetir més sovint, eh? ;)

La Patrícia té intolerància a la lactosa i vaig voler fer unes postres que ella també pogués menjar. És increïble la quantitat d’ingredients típics de receptes de postres que porten lactosa: la llet, la nata, la mantega, el formatge, la xocolata amb llet, els iogurts, els gelats... fins que no intentes fer una recepta sense lactosa, no t’imagines que pugui ser tan complicat! Una cosa semblant em va passar quan vaig participar al “HEMC Sin Gluten”, també ho vaig trobar molt difícil. És admirable l’esforç que han de fer per cuinar aquelles persones que tenen alguna al·lèrgia o intolerància d’aquestes. I ja no dic res de si volen sortir a menjar a fora...

Pensant en les postres del sopar, se’m va acudir aprofitar la idea del flam d’orxata, que precisament per ser d’orxata ja no porta lactosa (exceptuant els formatgets, és clar). Total, que vaig decidir provar la recepta amb batut de soja amb gust de xocolata, canviant els formatgets per uns “tranchetes” sense lactosa que es poden trobar a alguns supermercats. La incògnita estava en saber si la quallada faria el seu efecte ja que no hi havia gens de lactosa... Tot i quallar-se bé, va quedar menys consistent que el flam d’orxata, i vaig posar-lo una estona al congelador per poder desemmotllar-lo millor. El proper cop, hi posaré una fulla de gelatina per millorar-ne la consistència ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1l de batut de soja de xocolata
· 250g de "tranchetes" sense lactosa
· 2 sobres de quallada Royal
· 150g de sucre

Preparació:

Posar tots els ingredients en un cassó al foc remenant sense parar fins que bulli. Treure-ho uns segons del foc i tornar-ho a posar al foc, remenant fins que torni a bullir. Abocar-ho dins el motlle i deixar quallar a la nevera (mínim 4 hores). Decorar i servir ben fresquet.

Bon profit!

Creps de Iogurt Grec amb Maduixes

Seguint amb la tradició, aquesta és la recepta del juliol de la revista Descobrir Cuina:



Aquesta és la primera vegada que trio la recepta de la secció “El petit xef”, un apartat dedicat a receptes que poden elaborar els nens amb l’ajuda dels pares. Són plats fàcils de fer i amb una decoració divertida, amb l’objectiu de fer participar els nens a la cuina per tal que, jugant i passant-s’ho bé, aprenguin les seves primeres receptes de cuina. A més, són receptes saludables i aptes per a l’alimentació infantil, des de primers plats fins a postres, com l’ocasió d’avui.

Aprofitant que les meves nebodes estan de vacances, vam preparar aquestes creps per les postres del sopar de tota la família. Com que els gerds els troben una mica massa àcids, els vam canviar per maduixes, que amb el iogurt grec també combinen molt bé. Unes postres molt saludables que eren boníssimes!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

PD: Ahir el David Lienas va fer el sorteig per les tres places del curs de cuina a l’escola Bellart i els afortunats han estat el Ruben, la Txell i la Maria. Moltes felicitats a tots tres! Estic segura que us agradarà i que aprendreu moltíssim! Això sí, volem que ens l’expliqueu amb tots els detalls, eh? I altre cop, moltes gràcies, David!

Pastís de Crema i Pinya

Divendres vam tenir celebració familiar i per postres vaig portar aquest pastís de pinya:



A casa, sempre que podem, ens agradar celebrar moltes coses alhora, d’aquesta manera aprofitem més les trobades familiars. En aquesta ocasió, en celebràvem moltes: d’una banda, els sants de l’Olga, l’Aina i l’Arnau. D’altra banda, el comiat de cara a les vacances d’estiu, que alguns de la família ja comencen aquesta setmana. Aquest any, tothom farà viatges força lluny: a Rússia, a Irlanda, als EUA , a Mèxic, a Itàlia... no està gens malament, oi? Amb aquesta perspectiva, el sopar va anar molt bé, amb molt bon ambient i una sensació d’estar ja de vacances!

El pastís que vaig fer és el mateix que el de crema i fruita, canviant el préssec per pinya en almívar. La base era com la que ens van regalar a una classe de la Mireia Carbó, que una veïna havia comprat i no sabia com gastar... Com que coneix la meva afició a les postres, me la va regalar amb molt bona intenció ;) Altra vegada, aconsello mullar bé el pa de pessic amb el propi almívar de la llauna, així és molt més bo i queda més sucós. Aquest cop m’estalvio escriure la recepta, si la voleu llegir, la teniu aquí.

Bon profit!

Sorteig pel Curs de Cuina del David Lienas

L’article d’avui és una mica especial i va dirigit sobretot al grup que vam anar al Taller de Cuina del David Lienas el 4 de juliol.

El David està molt agraït pels bons comentaris que fem d’ell tots els que vam assistir a la classe del divendres passat. Diu que no se’ls mereix i que l’hem fet posar vermell i tot... Com que ens veu un grupet tan apassionat per la cuina, ens fa una proposta deshonesta com a recompensa pel nostre esforç i la nostra dedicació a la cuina:

Entre els assistents divendres passat al Bonpreu, ofereix tres places per a un curs de cuina que començarà el proper 15 de juliol i que dura 6 dies. El curs es farà a l’escola Bellart, que dirigeix el David, i ell mateix en serà el professor.

QUINA PASSADA!!!!!!!!!


Pensant com podíem repartir-nos aquest premi tan inesperat, creiem que la manera més fàcil serà que tots els que vam anar al Bonpreu i ens interessi l'oferta del David, deixem un comentari aquí mateix. Posant com a termini el diumenge a les 8 del vespre, enviaré al David la llista dels interessats amb els corresponents e-mails. Ell farà un sorteig entre tota la llista per adjudicar les tres places del curs. Què us sembla? Genial, oi?

Les dades concretes del curs són les següents:

Lloc: Escola Bellart, C/Aribau, 83 Tel. 93 4517965
Dies: dimarts, dimecres i dijous de la setmana que ve i l’altra.
Horari: de les 17h a les 19:30h
Preu: GRATUÏT, és un premi! (però mireu el preu a la web i flipareu...)
Programa del curs: “Curso de cocina fácil y rápida para singles”
MARTES, 15 de Julio. Ensaladas y canapés
· Esqueixada y empedrat
· Hummus
· Ensalada tibia de queso de cabra
· Rollitos de salmón ahumado con queso fresco y caviar
· Tambor de mozzarella con habitas y tomates confitados
· Ensalada tradicional griega• Pastas de hojaldre saladas
MIÉRCOLES, 16 de Julio. Arroces y pasta
· Paella marinera
· Arroz negro con costra de alioli
· Macarrones de la abuela
· Fideuà
· Risotto de ceps (boletus edulis)
· Canelones tradicionales de carne
JUEVES, 17 de Julio. Postres
· Crema catalana
· Tiramisú
· Arroz con leche
· Flan de vainilla
· Panna cotta con coulis de fresa
MARTES, 22 de Julio. Hortalizas, cremas y sopas
· Vichyssoise
· Crema de melón con virutas de jamón
· Gazpacho
· Ajo blanco
· Crema fría de patatas
· Crema de pimientos asados
· Trinxat de col de la Cerdanya
MIÉRCOLES, 23 de Julio. Carnes y pescados
· Pollo relleno a la catalana
· Croquetas de pollo y jamón
· Lubina a la sal
· Pescado al horno con patatas
· Rape a la marinera
· Rape alangostado
· Albóndigas tradicionales
JUEVES, 24 de Julio. Postres
· Clafoutis de cerezas
· Mousse de limón
· Mousse de chocolate
· Fresas maceradas con zumo de naranja
· Pastel de chocolate ¼ de hora
· Pastel frío de chocolate y café

El comentari sobre el curs que fa la pròpia escola és el següent:
"Escuela Bellart os ofrece un curso intensivo de verano de cocina fácil, rápida y saludable. En él aprenderéis a preparar platos tanto tradicionales como creativos, muy sanos, de una manera rápida y sencilla.
Con productos de temporada de la tierra, aprovechando los nuevos recursos de la industria alimenticia, podréis mejorar vuestras preparaciones culinarias y optimizar el tiempo que pasáis en la cocina.
Está dirigido a personas expertas en cocina que quieran sacar el máximo partido a los fogones, así como para aquellas que se inicien y que quieran adquirir unas bases para poder tener desenvoltura en la cocina.
Se explicarán trucos y técnicas para elaborar los mejores y más típicos primeros, segundos platos y postres de verano. La cocina que haremos está al alcance de todo el mundo y no requerirá tener una gran cantidad de maquinaria y electrodomésticos, pero sí que garantizará unos platos cuidados, con buenas presentaciones y mejores sabores.
Daremos consejos para alargar la vida de los platos, como acabarlos de cocinar o de presentar y, por encima de todo, qué hacer con los restos de los mismos.
Se trata de un monográfico imprescindible para tener un gran repertorio de platos tanto “salados” como “dulces”, fáciles y sanos con los que sorprender a vuestros comensales este verano y, lo mejor: ¡en muy poco tiempo!
Incluye degustación, recetario y Certificado de Asistencia"

Crec que parlo en nom de tots quan expresso l'agraïment al David davant aquest oferta tan increïble. Estic segura que a tots ens fa molta il·lusió i volem ser un dels afortunats!

Sobretot, no oblideu deixar un comentari a tots els convocats que vulgueu participar al sorteig.
Que la sort us acompanyi!

Galetes a dojo!

Ahir, amb les meves nebodes Aina i Olga, ens vam passar la tarda fent galetes. Per fi vam poder estrenar l’estri per marcar el nom a les galetes que ens va proporcionar la Cristina i també els motlles en forma de puzle que em va regalar la Glòria. Des de la visita a la Boqueria que ho tenia pendent!



Es nota que l’Aina i l’Olga cada vegada tenen més destresa a la cuina i ja no els fa por remenar la farina ni embrutar-se les mans. Cada una va fer un tipus diferent de galetes: l’Aina les de coco i l’Olga les de xocolata i taronja. Després de reposar la massa a la nevera, va venir el més divertit: marcar els noms a les galetes, tallar-les amb els motlles i fer anar la imaginació per decorar-les. Al final, la taula de la cuina semblava l’aparador d’una pastisseria!

Les receptes que vam fer les vaig treure dels blogs La cuina vermella i Cerise divagando en la cocina. Totes dues receptes ens van agradar molt, però van triomfar més les de xocolata. No m’estranya, on hi hagi xocolata... ;)

Per marcar els noms us recomano les de coco, ja que les de xocolata porten mantega i la massa és massa enganxosa i poc manejable.

Aquí teniu les receptes:

Galetes de coco

Ingredients:

· 250g de farina
· 75g de sucre
· 70g d’oli d’oliva
· 15g de maizena
· 50g de coco ratllat + 2 cullerada per empolvorar
· 15g de mel
· 1 ou petit
· ½ culleradeta de vainilla
· ½ culleradeta de llevat
· 1 pessic de sal

Preparació:

En un bol incorporar tot els ingredients (sucre, sal, oli, coco, mel, ou i vainilla) i barrejar-ho bé. Incorporar les farines i el llevat. Amassar i deixar una hora a la nevera.
Posar la massa sobre el marbre enfarinat i empolvorar-la amb el coco. Estirar la massa amb un corró a uns 5mm de gruix. Tallar les galetes amb els motllos i enfornar a 180º durant 10-15 minuts.

Galetes de taronja i xocolata

Ingredients:

· 100g de xocolata
· 125g de mantega
· 125g de sucre
· 1 pessic de sal
· 1 ou petit
· Ratlladura de taronja
· 200g de farina
· 1 sobre llevat

Preparació:

Barrejar la mantega, el sucre i la sal. Afegir l’ou i la ratlladura de taronja. Afegir la farina i el llevat. Afegir la xocolata ratllada i reservar a la nevera durant 1 hora.
Estirar la massa ben fina, tallar les galetes i coure-les 12 minuts a 200º.

Bon profit!

Un nou Taller de Cuina amb el David Lienas. La Crònica.

Divendres vam assistir al taller de cuina que fa el David Lienas a l’Espai Consum del Bonpreu:


En total, vam ser 20 de colla: Àngels, Eva Urbano, Christine Sardà, Cristina Mascareñas, Manel Bonafacia, Txell Pi, Kike Palau, Anna Rius, Aleix Gabarre, Laia Morral, Xaro Morral, Maria Solé, Ester Giró, Jordi Talón, Rubén Hernández, Susanna Garcia, Josep Colet, Glòria Moreno, Gemma Ruiz i Gemma Clofent.

Aquesta vegada, hi havia poques cares noves: l’Anna i l’Aleix de la Taula d’en Bernat, la Laia de Cuinetes i l’Àngels, amiga de la Pebbles. De seguida ens vam sentir com a casa :)

Les receptes que va fer el David eren a base de preparats de verdures Findus, amb els quals va elaborar uns plats ràpids de cuina d’estiu. Com que la cocció de les verdures no tenia cap secret, el David es va centrar més en la presentació, en els ingredients i en els condiments que lligaven més amb cada preparat. Així, ens va fer una “truita d’hortalisses amb bolets, bacó i formatge de cabra", un “cistell cruixent de gambes amb espàrrecs bladers i gomasi” i una “coca de primavera”. Com sempre, tot acompanyat d’extenses explicacions i d’idees alternatives a cada plat, a cada ingredient o a cada cocció que feia, de manera que al final va fer tres plats però en va explicar 50. Una prova d’això són els apunts que va prendre la Glòria, fixeu-vos quina pila d’idees hi ha escrites! El proper cop hauré de portar una gravadora per tal de no perdre’m cap detall...

Vam poder tastar els tres plats i tots tres van ser molt bons; semblava increïble que fossin a base dels preparats congelats!

Al final, com ja és costum, va haver-hi la foto de grup i l’estona de xerrar entre nosaltres per tal de posar-nos al dia de les últimes novetats, dels destins de les properes vacances, dels noms i sexes dels que han de néixer, de les receptes que hem fet últimament, dels viatges que ja han fet alguns... Com sempre, ens va faltar temps, i uns quants vam animar a la Glòria i al Josep per tal que organitzin una trobada entre nosaltres que ens permeti parlar amb més tranquil·litat. Totes les idees seran benvingudes!

Sortint, vam tenir una sorpresa: una bossa de regal amb uns quants preparats Findus. Llàstima que entre la calor i el temps que vam trigar a tornar a casa, van arribar totalment descongelats... estic segura que més d’un va sopar verdures Findus aquella nit :)

Si voleu llegir més cròniques del taller aneu a: La cuina vermella, Cuinar és generós i el Cafè de nit.

Segurament, per molts de nosaltres aquesta ha estat l’última classe de cuina abans de l’estiu. Tot i així, el setembre segur que repetirem! Sí o sí?

Espill de Pinya

L’Enric, de Samfaina d’Arts, ens va fer la proposta d’organitzar un MEME dedicat a la Montserrat Seguí, autora del llibre “Cuinar és senzill”, un dels primers llibres de cuina que hem tingut alguns de nosaltres. Curiosament, m’he adonat que d’aquest llibre he fet forces receptes de primers o segons plats, però cap recepta de postres. Imperdonable! Doncs amb aquestes postres d’avui corregeixo aquest greu error i participo al MEME Cuinar és senzill:


M’ha costat molt triar la recepta ja que el llibre dedica més de 100 pàgines a receptes de postres... (al lateral hi ha un enllaç a l'índex escanejat, per si ho voleu comprovar!) Al final m’he decidit per un pastís fresc amb fruita, que és el que ve més de gust amb la calor que fa aquests dies; el nom de la recepta m’ha acabat de decidir, l’he trobat molt poètic ;) El resultat és un pastís poc dolç i molt fi, fresquet, de textura suau i amb un gustet a pinya deliciós...

Com que sóc molt mandrosa i una gran fan de les TIC, us passo la recepta directament escanejada del llibre. Només un comentari, al desemmotllar el pastís, se m’ha quedat la capa de gelatina enganxada al motlle, de manera que a la foto no es veu... tot i així, trobo que també queda bonic, oi?

Aquí teniu la recepta:



Bon profit!

PD: Aprofito per recordar que demà tenim l'últim taller amb el David Lienas abans de les vacances d'estiu. Proposo quedar a les 18:15h directament a dalt per tal d'agafar lloc a les primeres files, sobretot tenint en compte que al Bonpreu no hi ha càmeres... us sembla bé?

Rotlle de Fruits Vermells i Mascarpone

Seguint amb la tradició, aquesta és la recepta del juny de la revista Descobrir Cuina:



Com que des del març que no escollia una recepta d’en Jordi Roca, per aquest mes n’he triat una de les seves. La proposta que fa en Jordi són els rotlles, pans de pessic enrotllats semblants a un braç de gitano però de mida individual. Els farciments són deliciosos: de xocolata, gerds i menta; de mascarpone, alfàbrega i fruits vermells; i de xocolata blanca i cireres. A més, dóna una idea divertida i original per presentar les postres: tallar el rotlle en porcions petites i posar-les verticals, com si fos un sushi. Presentat així, en Jordi aconsegueix un cop més reinventar un dolç tradicional com el braç de gitano i convertir-lo en unes postres modernes dignes d’una ocasió especial! Aquí teniu la recepta:


PD: Vull aprofitar que aquest post és el que dedico cada mes al Descobrir Cuina per tal d’explicar que a l’edició del juliol sortim tots els que vam anar al curs “la cuina en directe” amb en Pep Nogué. Em fa molta il·lusió que la redacció hagi explicat que la meitat dels assistents érem blocaires gastronòmics fans de la revista... Des d’aquí els vull donar les gràcies pel detallàs!


Moltes gràcies!

Mousse d’Avellana

Després del parèntesi de St. Joan, pel sopar d’ahir vaig preparar aquesta mousse, molt fresqueta i adequada a les calors de l’estiu:


Aquest any hem passat un St. Joan ben diferent. Normalment el celebrem a la Roureda amb la família, menjant coca i fent la revetlla de foc i petards que mana la tradició. Però aquesta vegada, amb el pont, hem volgut desconnectar una mica anant uns dies a escalar a la vall de Boí, una zona del Pirineu que ens agrada molt. Sempre hi havíem anat a fer alpinisme o esquí de muntanya i teníem pendent una estada a la vall per conèixer l’enorme potencial que té com a zona d’escalada. I hem flipat! La roca, el granit, és ben diferent del calcari o el conglomerat que trobem per aquí i això fa que l’escalada sigui molt especial, amb una tècnica específica i molt curiosa... A més, vam tenir el privilegi de conèixer a l’equipador de la majoria de vies d’escalada de la zona, en Luichy, que ens va portar a un dels sectors menys concorreguts que hi ha a prop de Cavallers. Si a tot això li sumem un entorn magnífic i uns companys d’escalada molt agradables, ja podeu deduir que hem passat uns dies inoblidables! A més, per St. Joan es fa la tradicional baixada de falles al poble de Boí, semblant a les més conegudes d’Isil i que vam poder viure de ben a prop...




L’únic punt negatiu de passar el St. Joan a fora, és que m’he perdut la coca! Aquest any, no he fet (ni menjat, cosa molt pitjor!) ni coca de llardons, ni coca de brioix :( Clar que alguns ja m’han recordat que tinc una segona oportunitat per St. Pere.... quina sort!

El consol per no tenir coca, ha estat aquesta mousse d’avellanes, que és molt fàcil de fer i té l’avantatge que es pot preparar amb antelació. I si no us agraden les avellanes, cap problema: canvieu el gust del gelat i ja està! Això sí, és imprescindible utilitzar un bon gelat de base, ja que és el principal ingredient de la recepta ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 250g de mascarpone
· 400ml de gelat d’avellana
· 100g de sucre
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina

Preparació:

Posar en remull les fulles de gelatina en aigua freda. Barrejar el formatge, el gelat desfet i el sucre. Dissoldre la gelatina amb una miqueta d’aigua calenta (quasi bullint) i afegir-ho a la mescla anterior. Semi muntar la nata i afegir-la amb compte que no s’abaixi. Abocar-ho dins el motlle i deixar quallar a la nevera durant 2 hores.

Bon profit!

Classe amb la Mireia Carbó III. La Crònica

Ahir vam anar a la tercera classe de la Mireia Carbó al Caprabo-Eroski amb un nou rècord d’assistència:


En total, vam ser els 28 següents: Núria Andújar, Mercè Rovira, Eva Urbano, Núria Vilajuana, Erundina González, Tere Pons, Christine Sarda, Cristina Mascareñas, Manel Bonafacia, Mireia Sihuro, Patricia Castilla, Txell Pi, Kike Palau, Enric Bayé, Maria Solé, Ester Giró, Jordi ?, Rubén Hernández, Susanna Garcia, Eva Montearriba, Sefa Costa, Anaïs González, Iris González, Teresa Bover, Josep Colet, Glòria Moreno i Gemma Clofent.

La classe amb la Mireia va ser molt divertida i, com sempre, entre les anècdotes i els acudits que va explicar ens va passar volant. Les receptes d’ahir van ser “arròs verd amb cloïsses”, senzill i amb múltiples variacions; “pastís de formatge amb fruites del bosc”, “facilissíssim” i “bonissíssim” (adjectius típics d’ella); i “coca de llardons”, molt adequada ara que ve Sant Joan. Vam aprendre alguns trucs culinaris que van fer la classe molt interessant; per exemple, ens va ensenyar el llenguatge de l’arròs (paraules textuals de la Mireia), és a dir, a saber apreciar si l’arròs necessita més aigua o no; ens va explicar el truc de tallar la coca de llardons abans de coure-la al forn per tal que després no s’engruni en tallar-la; o ens va explicar la versió individual i més elegant del pastís de formatge per un dia amb convidats...


Aquest cop vam ser tanta gent, que em va ser impossible parlar amb tothom :( Em vaig quedar amb les ganes de felicitar personalment a l’Iris pel seu premi al concurs de cuina Bonpreu i conèixer la seva germana, l’Anaïs; em va faltar temps per presentar l’Snur a la resta del grup (ho sento!) o per parlar amb la Cristina i la seva mare, la Christine; m’hauria agradat poder intercanviar més de 3 paraules amb la Sefa o descobrir si va venir la Mercè Rovira; i, és clar, poder estar amb la resta que ja conec i amb qui tenim tantes coses per explicar-nos... En fi, que amb tanta colla i tan poc temps es fa difícil poder parlar amb tothom!

Al final de la classe, va haver-hi les fotos de rigor i les dedicatòries als llibres de cuina. Després, ja en petit comitè, ens vam atrevir a demanar a la Mireia que ens tornés a fer la paperina de paper per poder fer ornaments amb xocolata fosa, i que ja havia explicat a la classe anterior. Amablement i amb molta paciència ens va repetir el pas a pas per tal que el pogués filmar i penjar al blog:



Per acabar, només em falta agrair com sempre al Club Social Caprabo que organitzi aquestes classes, ja que som molts els aficionats a la cuina que en gaudim. Si voleu llegir les cròniques de tots aquests aficionats, només cal que visiteu els seus blogs: Cocinarte, Cheto&Cheta, La maleta de Boston, Cocere, El cullerot festuc, A la cuina, Samfaina d'arts, La cuina vermella, El cafè de nit i Cuinar és generós.

Ja espero amb ganes la propera ocasió de compartir amb tothom una tarda d’aquestes tan diferent i especial. Repetirem, segur!

Flam d’Orxata Light

Aquestes postres les vaig fer pel sopar de dimecres passat a casa els pares. Com que es tractava d’un sopar sense celebracions especials, vaig triar una recepta lleugera, sense sucre ni greixos, apte per a dietes “operació bikini”:



Aquesta mena de flams sense ous que es quallen amb la quallada Royal són molt pràctics i admeten mil variacions. Sense anar més lluny, la setmana passada en vaig llegir un parell als blocs Cocina Fácil sin Gluten i La Cuina en Bolquers. Jo n’he fet una nova versió, light i amb un gustet d’orxata molt adequat per l’època de l’any. No descarto provar la mateixa recepta canviant l’orxata light per Cacaolat light, que em van deixar tastar aquest divendres al súper (una noia molt maca en feia promoció oferint un tast en gotets de plàstic). Ha de quedar boníssim!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1l d’orxata light
· 16 formatgets light (tipus “quesito”)
· 2 sobres de quallada Royal
· 1 culleradeta de canyella en pols
· Edulcorant líquid al gust

Preparació:

Posar tots els ingredients en un cassó al foc remenant sense parar fins que bulli. Treure-ho uns segons del foc i tornar-ho a posar al foc, remenant fins que torni a bullir. Abocar-ho dins el motlle i deixar quallar a la nevera (mínim 4 hores). Decorar i servir ben fresquet.

Bon profit!

PD: Recordeu que aquest dijous tota aquesta colla tenim una cita amb la Mireia Carbó! Proposo quedar a les 19:15h al Caprabo DIRECTAMENT A DALT, d'aquesta manera agafarem lloc a primera fila. Què us sembla? Jo m'espararé a dalt, però fora de la classe, de manera que la gent nova que no ens coneix pugi presentar-se... Mentrestant la resta pot començar a guardar lloc a primera fila, que sempre acabem seient al darrera i no veiem res. Ok?

Gugelhupf

Aquesta és la meva participació al HEMC del mes de juny:





L’Anna i el Víctor de Caminar sin Gluten són els amfitrions de l’HEMC d’aquest mes i per això es tracta d’una convocatòria una mica especial. Enlloc d’escollir un ingredient o tema bàsic, han proposat que tots elaborem una recepta, la que vulguem, però amb una condició: que sigui sense gluten, és a dir, apte per a celíacs. Per mi, el repte d’aquest mes és molt interessant, ja que ens acosta a aquest món tan desconegut però que cada vegada és més freqüent. Qui no té un amic o familiar amb intolerància al gluten? A l’hora d’escollir la recepta, n’hauria pogut triar una que ja no portés cap producte amb gluten (un flam, una mousse, una crema, un gelat...) però vaig pensar que la gràcia d’aquest repte era, precisament, tot el contrari: escollir una recepta que portés gluten i intentar adaptar-la pels celíacs. Buscant idees i receptes, em vaig decidir per una recepta del blog Cocina Facil sin Gluten, de qui ja he fet altres postres i sempre surten molt bé. I, tal i com indica el nom del blog, totes són sense gluten!

El Gugelhupf és una mena de pa de pessic semblant al pannetone italià, però menys dolç, que es fa amb farina normal i llevat fresc de forner. La massa ha de fermentar i es cou al forn directament dins el motlle on fermenta. Aprofitant que encara tinc la panificadora de la Gemma, vaig pensar que seria bona idea preparar la massa a la panificadora, deixar-la fermentar a dins i després coure-la al forn dins un motlle de silicona. I va anar molt bé! Només canviaria una cosa: no hi posaria els trossets de xocolata, ja que durant el fermentat a la màquina, com que està calenta, es van fondre una mica. Evidentment, l'amassat es pot fer a mà i deixar fermentar la massa entre 1 i 2 hores, tal i com explica la Marisa al seu blog :)

Per tal d’adaptar la recepta al món sense gluten, vaig utilitzar la farina que aconsella la Marisa:


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 250g de farina Mix B de Schär (panificable o de força)
· 1/2 sobre de llevat sec de forner Mix B de Schär
· 80g de perles de xocolata
· 80g de fruites confitades
· 4 cullerades de rom
· 150ml d’aigua tèbia
· 80g de mantega
· 100g de sucre
· 3 ous
· Pell d’una llimona ratllada

Preparació:

Programar el programa 10 de la panificadora amb només amassat i llevat. Posar els ingredients dins la màquina (excepte la xocolata i la fruita confitada), primer els líquids i després els sòlids, procurant que el llevat no toqui ni la sal ni el sucre. Després del primer amassat, quan soni la senyal acústica, ficar-hi la xocolata i la fruita confitada a trossets. Quan acabi el programa, abocar la massa dins un motlle de silicona i coure’l a 170º durant 40 minuts. Deixar refredar i servir espolsat de sucre en pols.

Bon profit!

Pastís de Crema i Fruita

Ahir vam anar a sopar a casa la Salut i l’Àlex a Terrassa per tal de posar-nos al dia de les últimes novetats familiars. De postres vaig portar aquest pastís:



Després de molts caps de setmana de mal temps, ahir va fer un dia de sol que vam ben aprofitar escalant amb tota una colla d’amics a la Font de l’Ametlló. Tornant d’escalar, tenia el temps just de preparar unes postres ràpides per portar al sopar... i vaig pensar que era el moment de gastar la segona base de pa de pessic que ens van regalar a la classe de la Mireia al Caprabo. I dit i fet!


Com a pa de pessic, aquesta base no es pot comparar amb una de feta a casa, però s’ha de reconèixer que et treu d’un compromís. Ara bé, tenint temps, sempre serà més bona la casolana, eh? Confesso que no vaig recordar com es feia la paperina de paper que ens va ensenyar a fer la Mireia; li haurem de demanar que ens la torni a ensenyar... tot i així, el meu intent de paperina va fer el fet ;)

La crema pastissera la vaig fer com la crema catalana, però amb 60g de maizena per un litre de llet.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)

· 1 base de pa de pessic
· 1/2l de crema pastissera
· 1 llauna petita de préssec en almívar
· 3 kiwis
· Xocolata de cobertura

Preparació:

Emborratxar la base de pa de pessic amb l’almívar del préssec. Estendre la crema pastissera per tota la base del pastís i col·locar-hi per sobre la fruita tallada a làmines formant cercles concèntrics.
Fondre la xocolata al microones i ficar-la dins una paperina de paper, amb la punxa ben fina. Decorar el pastís amb unes ratlles de xocolata.

Bon profit!

PD: A demanda de la protagonista, poso un vídeo que vaig gravar ahir mentre escalàvem. Tot i que sembla que no tingui res a veure, el títol del vídeo és molt adient a la temàtica del meu blog: “La GALETA de la Carlota” ;)



No es va fer ni una rascada!

Púding de Taronja

Aprofitant les últimes taronges, m’acomiado d’elles fins la temporada d’hivern amb aquest púding d’aprofitament:



Els púdings són ideals per aprofitar sobres de brioixos, magdalenes o pastes dolces que s’han quedat seques al calaix del pa (o, en el meu cas, una base de pa de pessic que ens van regalar al Caprabo i que ja feia massa dies que rondava per casa...). Si, a més, s’enriqueixen amb melmelada, panses i licor com en aquest cas, deixa de ser una recepta d’aprofitament per passar a ser unes postres bones de veritat. Proveu-ho i ja m’ho direu! La cocció es pot fer al forn (al bany maria a 180º fins que qualli) o al microones. En aquest segon cas va molt bé un motlle de corona per tal que la cocció sigui ben uniforme.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 4 ous
· 150g de sucre
· 200ml de llet
· 200ml de suc de taronja
· 250g de pa de pessic sec
· 80g de panses
· 2 cullerades de melmelada de taronja
· 50ml de licor de taronja
· Pell ratllada d’una taronja
· Caramel líquid

Preparació:

Esmicolar el pa de pessic en la llet calenta. Macerar les panses amb el licor. Afegir al pa de pessic els ous batuts, la pell de taronja, el sucre i la melmelada. Barrejar bé, afegir les panses escorregudes i abocar-ho dins un motlle de corona caramel·litzat.
Coure-ho al microones a 750w en dos tandes de 5 minuts, deixant 2 minuts de repòs entre elles. Deixar refredar, desemmotllar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

PD: La Mireia ens ha donat 10 places més pel curs del 19 de juny. He afegit els que estaven en llista d'espera i encara queda 1 plaça. Si algú no s'havia apuntat, encara hi és a temps!

Pa de Llet amb Nous i Panses

Aquest és el primer pa que he fet amb la panificadora de la Gemma:




Ja fa uns dies, la Gemma em va deixar la seva panificadora per tal que la provés i m’ajudés a decidir si me’n compro una o no. També em va passar una pila enorme de llibres que expliquen els conceptes bàsics de l’elaboració del pa i una pila encara més enorme de receptes per fer diferents tipus de pans. Després de llegir, investigar, preguntar i demanar consells a una quants blocaires experts en el tema del pa, em vaig decidir per una de les receptes més senzilles, és a dir, una recepta on tot el procés (amassat, llevat i cocció) es fa dins la panificadora. El següent pas serà començar a provar pans on la cocció es faci al forn, per tal de donar-los altres formes tipus barretes o panets. De moment, però, el resultat no podia ser millor: és un pa tipus brioix (amb mantega i llet) però menys dolç, enriquit amb panses i nous, que és ideal per fer l’entrepà d’anar a escalar. També és boníssim llescat i torrat al grill, amb una capa finíssima de melmelada per sobre... Ens va agradar tant que al vespre ja no en quedava ni una engruna!

Vull agrair a la Gemma que m’hagi deixat la màquina, m’encanta i estic disfrutant com un nen amb una joguina nova; l’únic inconvenient és que m’ha agradat tant, que ja veig que me n’hauré de comprar una... Per tal que us feu una idea de tot el què he hagut de llegir, us poso una foto amb tota la bibliografia que em va deixar la Gemma. Quina passada!


També vull agrair els consells de la Roser i la paciència que ha tingut amb mi, precisament la recepta és la del pa de llet del seu bloc afegint a ull (generosament) un grapat de nous i de panses.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 40g de mantega
· 1 cullerada de cafè de sal
· 2 cullerades soperes de sucre
· 200ml de llet
· 310g de farina de força
· 1 cullerada cafè de llevat sec de forner
· 1 grapat de nous
· 1 grapat de panses

Preparació:

Posar les panses en remull amb una mica d’aigua. Escórrer bé, eixugar-les i enfarinar-les una mica. Programar el programa 1 de la panificadora marcant 500g i daurat mig. Posar els ingredients dins la màquina, primer els líquids i després els sòlids, procurant que el llevat no toqui ni la sal ni el sucre. Quan acabi el programa, treure el pa i deixar-lo refredar sobre una reixeta.

Bon profit!

Dues propostes que ja són un clàssic

Diuen que per demanar no s’hi perd res... doncs jo segueixo demanant, fins que em diguin prou :) Aquesta vegada són les dues classes que ja coneixem i que sempre tenen èxit: la Mireia Carbó i el David Lienas. Si us sembla bé, fem com sempre, em deixeu un comentari aquí especificant a quina voleu venir i jo vaig fent llista...

Mireia Carbó:


Dijous 19 de juny a les 19:30 al Club Social Caprabo. Tenim 20 places reservades.
Les receptes que farà són: "Arròs verd amb cloïses", "Pastís de formatge amb nous caramel·litzades i fruites del bosc" i "Coca de llardons". Per llepar-se els dits!

Atenció! La Mireia diu que ens pot ampliar el nombre de places fins a 30! Genial, que bé! Si encara queda gent que vol venir, que m'ho digui!

Llista d’apuntats: Núria Andújar, Mercè Rovira, Eva Urbano, Núria Vilajuana, Erundina González, Tere Pons, Christine Sarda, Cristina Mascareñas, Rosalisabel, Manel Bonafacia, Mireia Sihuro, Patricia Castilla, Txell Pi, Kike Palau, Enric Bayé, Maria Solé, Ester Giró, Jordi ?, Rubén Hernández, Susanna Garcia, Eva Montearriba, Sefa Costa, Anaïs González, Iris González, Gemma Serrano, Josep Colet, Glòria Moreno i Gemma Clofent.


David Lienas:


Divendres 4 de juliol a les 18:30 a l’Espai Consum del Bonpreu. Tenim 20 places reservades.
Encara no sé les receptes, però així que ho sàpiga, les poso!

Llista d’apuntats: Sefa Costa, Christine Sarda, Cristina Mascareñas, Sara Maria, Manel Bonafacia, Txell Pi, Kike Palau, Anna Rius, Aleix Gabarre, Laia Morral, Xaro Morral, Maria Solé, Ester Giró, Jordi ?, Rubén Hernández, Susanna Garcia, Josep Colet, Glòria Moreno, Gemma Ruiz i Gemma Clofent.

Animeu-vos, que segurament seran les últimes abans de l’estiu!