Profiteroles de Crema i Trufa

Dilluns passat vam fer la segona sessió de cuina a l’Institut, en aquest cas per cuinar unes profiteroles farcides de crema i de trufa:



La Cristina, la Laia, la Míriam i la Sara van aprendre força coses: com trobar la textura adequada de la pasta choux, com obrir una beina de vainilla per aromatitzar la crema, com omplir una màniga pastissera sense acabar gaire empastifades... El forn de l’Institut no anava bé, de manera que vam acabar coent les profiteroles a casa la Laia, que per sort viu ben a prop. Ens hauríeu d’haver vist pel carrer passejant amb les tres mànigues pastisseres (amb la choux, la crema i la trufa) ben plenes i apunt per fer servir, je je je...

El resultat van ser un parell de plates ben plenes de profiteroles boníssimes acabades de fer, amb la textura cruixent i esponjosa que costa tan de trobar a les lioneses comprades. Les noies van quedar ben sorpreses en veure com s’inflaven al forn les lioneses fins a doblar el seu volum i van gaudir del gust autèntic a vainilla i a ous de la crema pastissera, que havien fet elles mateixes amb les seves pròpies mans. Quina serà la següent recepta que farem?


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 125ml de llet
· 75g de farina
· 60g de mantega
· 3 ous petits
· sal
· 500g de crema pastissera
· 500g de trufa

Preparació:

Posar la llet i la mantega en un cassó al foc, amb un pessic de sal. Quan la llet bulli i tota la mantega s'hagi fos, afegir d'un sol cop tota la farina tamisada i deixar coure, sense parar de remenar, fins que aquesta massa es separi de les parets del cassó. Fora del foc afegir un ou i remenar fins que quedi homogeni. Així, fins a afegir-hi els tres ous.
Amb l’ajuda d’una màniga pastissera, formar boles de la mida d’una nou ben separades sobre una plata de forn. Coure-les durant 10 minuts a 200º amb el forn ja calent fins que siguin daurades. Deixar refredar, obrir-les una mica i farcir-les amb la crema o la trufa. Espolsar per sobre una mica de sucre en pols i servir.

Bon profit!

Coca Borratxa de Préssec

Dissabte passat vam anar a passar el dia amb la família de Mas de Barberans. Com que volia portar algunes postres dolces, vaig triar aquesta coca, ideal per prendre a qualsevol moment, tant de postres com per berenar a mitja tarda:




La jornada a Mas va ser rodona: primer una remullada a la platja i després un dinar al tros de relax total. Amb la visita ens vam acomiadar del Pep i la Clara abans de les vacances d’estiu i, sobretot, sobretot, vam gaudir de la petitona Gaia, que encara no té ni 2 mesos d’edat. Una monada ;)

De tornada, ens vam endur oli ecològic del que fan ells mateixos i uns quants quilos d’ametlles del tros. Ja veieu que va ser una bona visita, je je je....


La recepta és la mateixa que la coca borratxa de pinya, però amb préssec enlloc de pinya. Em sembla que encara ens ha agradat més! Recordeu que el secret està en aconseguir que la coca quedi esponjosa i ben impregnada de l’almívar amb el licor... sobretot, no us faci por abocar TOT l’almívar de la llauna!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 100g de mantega
• 125g de sucre
• 150g de farina
• 1 sobre de llevat Royal
• 4 ous
• 1 llauna de préssec en almívar (d’uns 500g sense escórrer)
• Cireres confitades
• 100ml de licor de préssec (sense alcohol si és per nens)
• Caramel líquid

Preparació:

Cobrir el fons del motlle amb caramel líquid i repartir les meitats de préssec que quedin ben posades. Posar una cirera al forat de cada préssec.
En un bol barrejar el sucre, la mantega i els rovells d’ou amb les varilles elèctriques del túrmix. Afegir la farina amb el llevat tamisats i barrejar bé. A part, muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la mescla amb suavitat, vigilant que no s’abaixin. Abocar la mescla dins el motlle i coure’l al forn durant 50 minuts a 160º.
Quan la coca s’hagi refredat, barrejar TOT l’almívar de la llauna amb el licor i abocar-ho ben repartit per tota la superfície de la coca. Un cop s’hagi absorbit tot el líquid, desemmotllar la coca cap per avall, de manera que el préssec de la base quedi a la part de dalt.

Bon profit!

Sorteig de cursos a l'escola de cuina Bell·Art

Aquest juliol el cuiner David Lienas torna a oferir a tres blocaires o seguidors de blocs el curs de cuina fàcil i ràpida d'estiu que imparteix a l'escola Bell·Art.


Per optar al sorteig heu de deixar un comentari a La cuina vermella amb el vostre nom complert i el correu electrònic. Les dates del curs són el 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de juliol de 17h a 19:30h.

El procés de recollida s'acaba el proper diumenge dia 12 de juliol a les 21h. El sorteig es farà directament a l'escola i el mateix dilluns dia 13 ho publicarem als blocs.

Més informació i inscripció a La cuina vermella.

Apunteu-vos que val la pena!

Pastís amb Fruites Fresques de la Carme Ruscalleda

Aprofitant que estic mig de vacances i que les alumnes de batxillerat han aprovat la selectivitat (i amb molt bona nota, per cert!) dijous passat vam fer una sessió de cuina a l’Institut:



Per començar, vam triar una recepta senzilla que tingués algun procés d’elaboració desconegut pel grupet d’alumnes que va venir: una recepta del llibre Cuinar per ser feliç de la Carme Ruscalleda, que m’acaben de regalar i em feia il·lusió estrenar. Es tracta d’un pastís de formatge quallat amb gelatina, un ingredient que les noies volien aprendre a utilitzar. El resultat és un pastís de formatge lleuger, ideal per prendre fresquet a l’estiu, que s’ha de decorar amb una bona combinació de fruites fresques pel damunt.

Ens ho vam passar molt bé cuinant totes juntes, aprenent com muntar la nata o rehidratar la gelatina. Al final, va resultar que la recepta era massa senzilla... Tant, que ja hem quedat la setmana que ve per aprendre a fer lioneses farcides de crema pastissera i trufa!


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 125g de sucre
· 3 rovells d’ou
· 50ml d’aigua
· 50ml de suc de llimona
· 8 fulles de gelatina
· 250g de formatge Quark
· 400g de nata líquida per muntar
· 60g de sucre
· Fruites fresques al gust

Preparació:

Fer una crema amb el sucre, els rovells, l’aigua i el suc de llimona, només fins arrencar el bull.
Rehidratar la gelatina en aigua freda i desfer-la a la crema calenta. Afegir el formatge i barrejar bé.
Semi muntar la nata amb els 60 g de sucre i barrejar-la suament a la mescla anterior. Abocar-ho dins un motlle i deixar-ho a la nevera fins que qualli. Desemmotllar, decorar amb les fruites i servir.

Bon profit!

Pastís de Bombó Ferrero Rocher

Aquest és l’altre pastís que vaig portar a la trobada de la Roureda del diumenge passat, un pastís apte només per a llaminers i xoco-addictes:




La recepta és un clàssic que volta per Internet, que jo he adaptat a format flam per estalviar-me la base de galetes. Si es vol fer en format tarta, tan sols cal posar una base de pa de pessic o de galetes i utilitzar un motlle rodó desemotllable.

El resultat és un pastís de vici total, és com menjar bombons Ferrero Rocher a cullerades! Això sí, en algunes versions que volten per Internet hi afegeixen 100g de sucre, però no fa falta; així ja queda prou dolç, amb els 100g de més seria excessiu.

La recepta no pot ser més senzilla, és el que volia per compensar la feina que tenia amb la resta del dinar. Sabeu què va ser el més complicat? Trobar Ferrero Rocher a ple mes de juny, je je je...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 13 bombons Ferrero Rocher
· 500ml de nata líquida
· 1 sobre de flam Royal de 4 racions

Preparació:

Triturar els bombons amb el túrmix. Posar tots els ingredients en un cassó al foc i remenar contínuament fins que faci la primera bombolla de bullir. Abocar en un motlle de silicona i deixar refredar. Reservar a la nevera fins el moment de servir.
Desemmotllar i decorar al gust.

Bon profit!

Bavaresa de Taronja

Aquest diumenge vam fer la trobada d’estiu a la Roureda, que fem cada any amb la penya de Sabadell. Com que érem força colla, de postres vaig fer un parell de pastissos, aquesta bavaresa i un altre de xocolata:




Aquest any la trobada va ser molt relaxada, sense excursions ni escalades matinals. Ens vam dedicar a descansar i fer petar la xerrada mentre gaudíem de la casa i l’entorn. Això sí, va haver-hi remullada general i activitats lúdiques pels més actius. En resum, un dia molt agradable amb els amics!


Per dinar, vam fer carn a la brasa, molt ben cuita pel Joan i en Pol, dos voluntaris molt soferts. Per acompanyar la carn hi havia escalivada, seques i amanida variada. I de postres... un pastís fresquet, lleuger, àcid i poc dolç, ideal com a postres després d’un dinar contundent. Deliciós!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 400ml de suc de taronja
· 150g de sucre
· 2 ous
· 8 fulles de gelatina
· 200g de nata líquida per muntar

Preparació:

Rehidratar la gelatina en aigua freda. Barrejar els ous, el sucre i el suc de taronja. Posar la barreja en un cassó al foc, remenant contínuament, fins que agafi una mica de consistència (no ha d’arribar a bullir). Treure del foc i fondre-hi la gelatina escorreguda. Deixar refredar a temperatura ambient.
Semi muntar la nata i incorporar-la amb moviments suaus a la crema de taronja. Abocar la mescla en un motlle de silicona i reservar a la nevera per tal que agafi consistència. Desemmotllar i decorar al gust.

Bon profit!

Pastís de Cafè Gourmet

Per Sant Joan a casa sempre fem festa grossa ja que en tres dies celebrem dos sants i un aniversari. Normalment anem a la Roureda per passar-hi una revetlla tranquil·la i familiar, amb espectacle pirotècnic apte per a totes les edats. A part de les coques tradicionals, per celebrar l’aniversari del Guillem vaig portar aquest pastís d’aniversari:



Com que amb les coques ja tenia força feina, vaig triar un pastís senzill i “resulton” que fos lleuger de menjar. La recepta la vaig llegir fa temps al blog Canecositas, on sempre trobes receptes fàcils i amb resultats excel·lents. I un cop més ha estat així :)

El pastís té textura de flam extra cremós i porta com a ingredient principal uns iogurts de cafè gourmet de la marca Monte Ravy que venen al Lidl. Els iogurts sols ja són deliciosos, però reconvertits en aquest pastís el resultat és espectacular. Boníssim i per repetir!


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 100g de llet condensada
· 150g de llet normal
· 3 iogurts de cafè gourmet
· 1 culleradeta de cafè soluble
· 1 sobre de quallada Royal

Preparació:

Posar tots els ingredients en un cassó al foc i remenar contínuament fins que faci la primera bombolla de bullir. Abocar en un motlle de silicona i deixar refredar. Reservar a la nevera fins el moment de servir.
Desemmotllar i decorar al gust.

Bon profit!

No em puc estar de posar una foto de l'espectacle pirotècnic infantil que vam tenir, entre els coets, les bombetes i les bengales vam estar ben entretinguts, je je je...

Mousse de Formatge i Lemon Curd. Classe amb la Mireia Carbó

Dijous passat vam anar a la classe del Caprabo, on la Mireia Carbó ens va ensenyar a fer el famós lemon curd i algunes receptes on degustar-lo, com per exemple aquesta mousse:



El lemon curd és una crema de llimona d’origen anglès d’un gust força potent, dolç i àcid alhora. S’acostuma a menjar com si fos melmelada, untat sobre torrades o acompanyant postres secs tipus cookies, muffins, cakes...

El vaig descobrir fa temps gràcies a una amiga que me’n va portar de Londres i amb ell he fet algunes receptes: galetes de llimona, braç de gitano de llimona, creps farcides de lemon curd... Però fins ara mai m’havia atrevit a fer-lo jo mateixa ja que les receptes que havia llegit no m’agradaven gaire: portaven massa mantega, o massa sucre o les trobava massa complicades de fer. La recepta de la Mireia, en canvi, no té cap d’aquests inconvenients, de manera que avui mateix m’he atrevit a provar-lo. El resultat... bonissíssim!

Per postres de dinar he utilitzat el lemon curd per preparar aquesta mousse, que va fer la Mireia per farcir unes tulipes junt amb una salsa de cireres i maduixes. I encara va tenir temps per ensenyar-nos un pastís de llimona i merenga, de manera que la llista de receptes que vam aprendre és llarguíssima: lemon curd, tulipes de galeta, mousse de formatge i llimona, rapsòdia de fruites vermelles, pasta brisa dolça, merenga suïssa... Una classe molt ben aprofitada, gràcies Mireia!

No us perdeu les cròniques fantàstiques que han fet el cafè de nit i deCuina ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel lemon curd:
· 150ml de suc de llimona
· Ratlladura de llimona
· 2 ous
· 150g de sucre
· 100g de mantega

Per la mousse:
· 100g de formatge cremós
· 100g de nata líquida per muntar
· 50g de lemond curd

Preparació:

Pel lemon curd: En un cassó al foc desfer al bany Maria la mantega, el sucre, el suc i la ratlladura de llimona. Quan el sucre s’hagi fos, afegir-hi els ous batuts i remenar contínuament durant 15 minuts, fins que s’espesseixi com unes natilles. Deixar refredar i reservar.

Per la mousse: Barrejar el formatge i el lemon curd. Afegir la nata semi muntada amb moviments suaus per tal que no s’abaixi. Repartir a les copes i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Refresc de Llima i Llimona

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista Descobrir CUINA, aquesta és la que he triat pel mes de juny:


Oblideu-vos de la Coca-Cola, la Fanta, el Cacaolat o la cervesa... avui us presento el refresc més refrescant que he tastat mai!

Es tracta d’una recepta de les fitxes centrals col·leccionables de la revista, proposada per la Mariona Quadrada de l’escola el Taller de Cuina de Reus. És un refresc senzill de fer i que sempre pots tenir a punt a la nevera: llimes, aigua amb gas i gelat de llimona es combinen deliciosament per obtenir el millor remei per la calor. Proveu-lo i us prometo que repetireu!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Gelat de Nespres

Per acabar el monogràfic sobre els nespres d’aquests dies, avui us proposo un gelat casolà ben senzill de fer i fàcil d’adaptar a qualsevol altra fruita que tingueu en excés:



Ara que ha començat la calor de veritat, m’agrada tenir a punt al congelador algun gelat natural fet a casa, per quan arribes acalorat i et ve de gust prendre alguna cosa fresqueta i que et tregui la calor de sobre. La recepta d’aquest gelat és molt senzilla, no pretén ser cap gelat complicat a base de crema anglesa o nata muntada. Ben al contrari, tan sols és fruita endolcida amb una mica de llet condensada. Canviant els nespres per qualsevol altra fruita que us agradi, tindreu un gelat el més natural possible, sense gaires greixos ni altres productes afegits. I per evitar els típics cristalls dels gelats casolans fets sense geladora, a la recepta explico un truco fàcil que va molt bé ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 300g de nespres pelats
· 100ml de llet condensada
· 100ml de llet evaporada ideal

Preparació:

Triturar tots els ingredients amb el túrmix fins que quedi una crema ben fina. Repartir la crema en una glaçonera i reservar al congelador.
Un cop congelada la crema, triturar els glaçons amb un robot de cuina, abocar dins un tupper i reservar al congelador fins el moment de servir. Treure'l del congelador uns 10 minuts abans de menjar per tal que la textura sigui encara més cremosa.

Bon profit!

Confitura de nespres i taronja a la vainilla. Taller amb en David Lienas.

Divendres passat vam anar al taller de cuina al Bonpreu. En aquesta ocasió, en David ens proposava tres receptes amb fruites de temporada, entre elles una confitura d’albercocs que jo he adaptat per fer-la de nespres i així aprofitar l’excés de nespres que encara tenim a casa:


Les tres receptes que ens va fer van ser un Gratinat de pinya confitada a la vainilla, un Chutney de tomàquet madur i una confitura d’albercocs i taronja a la vainilla. Ningú diria que al David li agrada la vainilla, oi? Je je je...

Com sempre, les explicacions que ens va fer de cada recepta van ser molt completes, acompanyades en tot moment de noves idees per fer altres receptes semblants a partir de la recepta bàsica que ens ensenyava ell. Dóna tanta informació a un ritme tan ràpid, que sempre que vaig a una classe seva penso: “el proper cop haig de portar una gravadora!” :)

Aquesta vegada els assistents vam ser: Mònica Cristina, Joan Jové, Marc Andrés, Mireia Torras, Cristina Brugarolas, Montse Lama, Sefa Costa, María Rodríguez, Marta Giralt, Ma José Maicas, Teresa Graell, Josep Colet, Glòria Moreno, Roger Compte, Reme Sales, Maria Solé i Gemma Clofent.

Sobretot, no us perdeu l'interessant crònica que han fet al Cafè de Nit!

La confitura de nespres és una adaptació de la confitura d’albercocs que ens va ensenyar: l’única diferència és que per fer-la d’albercocs, com que porten menys aigua, en David va fer una almívar afegint 250ml d’aigua per cada kg de fruita. A la que he fet jo no hi he posat gens d’aigua, ja que els nespres tenen una proporció d’aigua força alta. D’altra banda, com que tampoc m’interessava conservar-la gaire temps, he reduït la proporció de sucre fins a la meitat del pes dels nespres.

Les aromes de la vainilla, la taronja i la canyella queden boníssimes, li donen un toc diferent i subtil que converteixen una senzilla confitura d'aprofitament en una menja delicada i deliciosa. Proveu-la i ja m'ho direu!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1kg de nespres
· Ratlladura d’una taronja
· 500g de sucre
· 2 beines de vainilla
· 1 polsim de canyella en pols
· 3 pots de vidre

Preparació:

Pelar els nespres, trossejar-los i ficar-los junt amb el sucre en un cassó al foc. Afegir-hi les aromes i coure-ho a foc lent, remenant sovint, durant 45-60 minuts, fins que la fruita quedi caramel·litzada i desfeta.
Bullir els pots de vidre amb les tapes per esterilitzar-los. Escórrer els pots, omplir-los de confitura, tancar-los i deixar-los refredar cap per avall.

Bon profit!

Classe del juny amb la Mireia Carbó

Últimament estem de sort amb les classes de la Mireia al Caprabo, sempre aconsegueix fer-nos un forat i reservar-nos places per tota la colla. Genial!


Aquesta vegada ens ha reservat 30 places pel dijous 18 de juny a les 19:30h, possiblement per fer-nos unes receptes amb una temàtica comuna força original: la llimona. Estic ben intrigada per saber quines receptes amb llimona ens farà...

Si us sembla, fem com sempre: deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client). Aniré fent llista fins arribar als 30 i després obriré llista d’espera.

Llista d'apuntats: Núria Andújar, Isabel Barreda, Cristina Sanaüja, Sara Maria, Teresa Batet, Xavi Valls, Maria Vallvé, Anna Pié, Carme Arce, Anna Muñoz, Patrícia Mussons, Rosa Ma Pérez, Xaro Morral, Josep Bayé, Rosa Lleonart, Joan Jové, Mònica Cristina, Maria Solé, Cristina Brugarolas, Josep Colet, Glòria Moreno, Oscar Gómez, Laia Gómez, Ma Cristina Couto, Reme Sales, Anna Genís i Gemma Clofent.

Vinga, vinga, animeu-vos, que segurament serà l’última classe abans de l’estiu!

Batut de Nespres

Els nespres d’aquest batut són collits a casa els meus pares, que tenen un nesprer molt productiu i de bona qualitat. Cada any per aquesta època acabo ficant nespres a totes les receptes que faig, je je je... (mireu la tarta, la gelatina, el clafoutis i el gelat que penjaré el proper dia).


Dilluns passat, aprofitant que les meves nebodes tenien festa al cole, vam decidir preparar nosaltres el dinar. De plat únic vam fer una amanida d’arròs ben completa acompanyada d’una salsa rosa casolana, que fresqueta venia molt de gust. De postres, vam preparar aquest senzill batut, ja que a elles els encanten els nespres i els devoren a una velocitat astoradora.



La recepta no té cap secret, però el resultat és deliciós. Sa i ple de vitamines, fresquet de la nevera és ideal com a postres pels dies calorosos d’estiu.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· Nespres
· Iogurt natural (el mateix pes que els nespres pelats)
· Suc de ½ llimona
· Sucre al gust

Preparació:

Pelar els nespres i ruixar-los amb el suc de llimona per evitar que s’oxidin.
Triturar tots els ingredients amb el túrmix fins que quedi ben fi. Repartir a les copes i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Flam de Taronja de la Mireia Carbó

Després d’anar a la classe del Caprabo del dijous passat, tenia ben clar quines serien les postres bones d’aquest cap de setmana: un flam de taronja bonissíssim made by Mireia Carbó!




Dijous passat vam anar tota la colla a la classe del Caprabo, on la Mireia ens va fer tres receptes: una coca d’oli amb verduretes, uns rollers d’albergínies i anxoves amb salsa de formatge i aquest flam de taronja. La coca d’oli està inspirada en la típica coca de recapte, però amb algunes variacions que la fan ben especial. Per exemple, porta una barreja de mascarpone i mostassa sobre la base cruixent que li dóna un gust boníssim. Els rollers d’albergínia van acompanyats d’una salsa de formatge fàcil i molt bona, que es pot utilitzar perfectament per un munt d’altres receptes.

Però com sempre, a part de les receptes en si, el més interessant d’aquestes classes són els truquets, idees i avisos que dóna la Mireia a cada pas que fa, realment impossibles de reproduir aquí. Aquest és l’autèntic valor afegit d’aquestes sessions. I si no, mireu la foto de la Glòria prenent notes a tort i a dret amb tots els comentaris de la Mireia, va omplir una pila de pàgines de llibreta, je je je... No us perdeu la crònica de la classe que han fet al Cafè de nit.

El flam no necessita presentacions ni gaires explicacions. És lleuger, sa i casolà, senzill de fer i amb múltiples possibles variacions. Ja me l’imagino substituint una part del suc de taronja per Cointreau... boníssim! Us imagineu tornar baldats d’una dura jornada d’escalada a Berga i tenir a punt a la nevera un flam de taronja casolà deliciós i suculent? Us asseguro que amb aquesta recompensa al cap ahir vam tibar de valent, je je je...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel flam:
· 3 ous
· 100g de sucre
· 250ml de suc de taronja
Pel caramel:
· 100g de sucre
· Aigua
· Suc de llimona

Preparació:

En un cassó, fer un caramel amb el sucre, un rajolí d’aigua i unes gotes de llimona. Repartir pel fons de 4 flameres individuals.
Barrejar els ous amb el sucre, afegir el suc de taronja i barrejar. Colar i afegir, si es vol, la ratlladura de dues taronges. Omplir els motlles i coure’ls al bany Maria al forn a 150º durant 45 minuts.
Deixar refredar, desemmotllar i servir.

Bon profit!


PD: Aquest flam de taronja està dedicat als alumnes de 2n de batxillerat del IES Jonqueres. Són un grupet molt maco i divendres, durant el comiat del curs, em van regalar un davantal molt xulo. Alguns d’ells van venir a la classe de la Mona de Pasqua de la Mireia Carbó i coneixen la meva afició per la cuina... Per això m’ha semblat que dedicar-los una recepta de la Mireia seria la millor manera de donar-los les gràcies. La setmana que ve tenen la gran cita amb la Selectivitat i estan estudiant de valent. Ànims, nois, que sou a l’esprint final, és l’últim esforç abans de les vacances i la recompensa serà molt gran!
Molta sort a les PAU, ja veureu com us anirà molt bé!

Pastissets de Formatge i Xocolata Blanca amb Fruites del Bosc Macerades

Avui toca una recepta d’aquelles de vici, on cada cullerada s’ha de degustar amb els ulls tancats mentre es diu mmm....



La clau d’aquests pastissets és la proporció de fruita amb la mida del pastís: hi ha d’haver tanta fruita com pastís. Les maduixes, el formatge i la xocolata blanca formen un trio sensacional, donant com a resultat unes postres d’aquelles que no vols que s’acabin mai.

Un consell a la recepta: no us passeu d’estona de forn, tot i que calent sembli cru, un cop fred quedarà al punt. Ha de quedar melós i no passar-se de sec...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 250g de formatge cremós
· 75g de xocolata blanca
· 60ml de nata líquida per muntar
· 60g de sucre en pols
· 1 ou
· Caramel líquid
· 500g de fruites del bosc
· Sucre al gust
· 1 llimona

Preparació:

Fondre la xocolata blanca al microones a baixa potència. Barrejar el formatge, la nata i el sucre. Afegir l’ou i la xocolata fosa i barrejar fins que quedi homogeni.
Repartir en 4 motlles individuals untats amb el caramel líquid i coure-ho 20 minuts al forn a 170º (amb el forn pre-escalfat). Desemmotllar i reservar a la nevera.
Posar a macerar les maduixes amb el sucre i unes gotes de suc de llimona.
Servir els pastissets amb una quantitat generosa de maduixes per sobre.

Bon profit!

Taller de Postres d’Autor al Museu de la Xocolata

Ahir vam assistir al taller de Postres d’Autor del Museu de la Xocolata amb tota la colla de blocaires i amics que sovint ens trobem per fer aquest tipus d’activitats:


El taller es va dividir en dues parts. Al principi, els pastissers Andrés i Ricardo ens van ensenyar les tres elaboracions de les postres, amb una classe demostrativa que va mostrar el pas a pas de cada recepta: una pasta sableé de cacau, un glassejat de xocolata negra i un cremós de xocolata blanca. Després, ens va tocar treballar a nosaltres: amb les tres elaboracions anteriors i amb elements decoratius extres (flors, fruites, plats...) vam fer un concurs d’emplatats, que consistia en muntar un plat de postres d’autor com si es tractés de servir-lo en un restaurant. Aquí es va demostrar la imaginació i traça de cadascú, ja que va haver-hi acabats molt diferents i originals. Després d’una crítica individualitzada per part de l’Andrés i en Ricardo, es va premiar el plat d’en Roger, que va fer un muntatge clàssic, equilibrat, molt bonic i vistós. Felicitats! I com a premi per tots, ens vam menjar el plat que ens havia preparat el company. El meu estava boníssim ;)

La colla de blocaires d’aquest taller vam ser: l’Oriol Escolà, la Ma José Maicas, la Cristina Brugarolas, la Iris González, la Natàlia Gras, l’Arnau Clofent, la Patrícia Mussons, la Patrícia Gabriel, el Roger Compte, la Carme Arce, la Rosa Lleonart, la Marta Barrientos, la Núria Andújar, la Marta Jubert, la Glòria Moreno, el Josep Colet i la Gemma Clofent.


Us deixo unes quantes fotos on es veu la dedicació de tota la colla en el muntatge dels plats i també us deixo la recepta de les postres que vam preparar. El conjunt del milfulles amb el cruixent de sableé, el cremós de xocolata i la salsa amb la glassa negra va resultar sublim!

I per acabar, la pregunta que no pot faltar: aconseguirem finalment que ens facin un taller de bombons? Je je je...

Un nou taller amb en David Lienas

Ja fa temps que vam anar a l’últim taller amb en David Lienas, on ens va ensenyar algunes de les tècniques tan de moda a la cuina actual: espumes, aires, esferificacions, gelatines... Pel mes de juny, l’Espai Consum del Bonpreu ens ha pogut fer un forat a les seves classes i ens ha reservat 30 places pel taller del David Lienas el divendres 5 de juny a les 6 de la tarda. Com que sempre som tanta colla, han tancat al taller per nosaltres sols, de manera que aquell dia només serem nosaltres, je je je... En David ens farà tres receptes amb una temàtica comuna: la cuina amb fruites de temporada. M'encanta!


Fem com sempre, eh? Qui vulgui venir, em deixa un comentari aquí amb el nom, cognom i un e-mail i vaig fent llista ;)

Llista d'apuntats: Mònica Cristina, Àngels Mariano, Joan Jové, Marc Andrés, Mireia Torras, Cristina Brugarolas, Montse Lama, Sefa Costa, Natàlia Gras, Anna Genís, María Rodríguez, Marta Giralt, Núria Ferrer, Ma José Maicas, Teresa Graell, Josep Colet, Glòria Moreno, Gemma Serrano, Oscar Gómez, Laia Gómez, Ma Cristina Couto, Reme Sales, Maria Solé i Gemma Clofent.

Vinga, animeu-vos!

Terrina de Llet amb Pinyons

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista Descobrir CUINA, aquesta és la que he triat pel mes de maig:


És una recepta d’en Jordi Roca, treta de la seva secció de postres que aquest mes està dedicada als quallats elaborats amb diferents ingredients: un quall làctic a la llet d’ovella quallada amb deshidratats, un quall amb rovells a la crema de vainilla amb maduixots i un quall d’agar-agar a la terrina de llet amb pinyons.

L’elaboració de la llet de pinyons m’ha recordat molt el procés d’elaboració de l’orxata o de la llet d’ametlles per fer el menjablanc. Sembla increïble que es pugui extreure tanta aroma i essència d’un fruit sec com el pinyó... La recepta dels pinyons garapinyats m’ha encantat: acostumada a fer les ametlles garapinyades a la paella, on tot s’enganxa i és qüestió de segons que quedi bé, fet així al forn ho he trobat molt més fàcil i amb més garanties d’èxit.

Pel muntatge del plat en Jordi proposa decorar la terrina amb unes flors de romaní, que aromàticament lliguen a la perfecció amb els pinyons. Però al pati de casa els meus pares el romaní ja ha florit, de manera que he triat unes flors de sàlvia que hi queden prou bé.

La combinació de la textura suau de la terrina amb el cruixent dels pinyons garapinyats és deliciosa; el gust i l’aroma a bosc que t’arriben a cada cullerada et transporten a l’instant enmig d’un bosc de pins mediterrani... Per acabar, us reprodueixo la descripció que fa la pròpia revista d’aquestes postres: "una sopa sòlida, similar a un ajoblanco de pinyons, però dolça i quallada. Una proposta 100% de pinyons".

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Nova classe amb la Mireia Carbó

Ja sabem que la norma a les classes del Caprabo és que només s’hi pot anar cada dos mesos; com que tota la colla vam anar-hi el mes d’abril, ja comptava que fins el juny res de res... i d’aquí ve l’agradable sorpresa que vaig tenir quan la Mireia em va dir que ens podia reservar places per un dijous de maig. Genial, oi?


Concretament, ens ha reservat 30 places pel dijous 28 de maig a les 19:30h i ja sabem quines receptes farà: coca d'oli amb verduretes, rollers d'albergínies i anxoves amb salsa de formatges i flam de taronja. Totes fan molt bona pinta, no sé pas quina prefereixo!

Si us sembla, fem com sempre: deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i, si encara no me l’heu donat, el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client). Aniré fent llista fins arribar als 30 i després obriré llista d’espera.

Llista d'apuntats: Anna Muñoz, Patrícia Mussons, Mariló Mata, Lourdes Monterde, Mercè Ayguavives, Reme Sales, Ma José Maicas, Xaro Morral, Marta Giralt, Oscar Gomez, Laia Gomez, M. Cristina Couto, Sara Maria, Roger Compte, Rosa Ma Pérez, Maria Solé, Rubén Hernández, Jordi Talón, Carme Arce, Anna Pié, Maria Vallbé, Josep Bayé, Rosa Lleonart, Glòria Moreno, Josep Colet, Gemma Serrano, Marta Jubert, Cristina Brugarolas i Gemma Clofent.

Vinga apunteu-vos, que aquesta oportunitat s’ha d’aprofitar!

Crestes de Formatge i Confitura de Moniato

Des que va començar el blog todos cocinamos sin gluten que tinc pendent participar-hi amb alguna recepta. I aquest mes, dedicat al formatge, hi he arribat a temps:



La recepta per fer la massa de les crestes l’he treta d’un blog de referència per a la cuina sense gluten, cocina fácil sin gluten, de qui ja he fet altres receptes sense gluten i sempre m’han sortit molt bé. L’única diferència amb la recepta original és que n’he fet menys quantitat i que enlloc de fregir-les les he cuit al forn.


El farcit de les crestes no té cap secret: formatge i confitura de moniato, inspirat en la típica combinació de formatge i codonyat que lliga tan bé. La confitura de moniato té una textura semblant a la del codonyat, però amb el gust inconfusible del moniato, més farinós i menys dolç. La tenia en una llauna que voltava per casa des de feia temps i que ara he vist el moment de gastar. Cal comprovar, llegint les etiquetes, que tant el formatge com la confitura siguin sense gluten.


Les crestes queden tan poc dolces que podrien servir perfectament com a entrant per un aperitiu. Com a postres, queden al seu punt de dolçor si just abans de servir-les s’espolsen generosament amb sucre en pols. El cruixent de les crestes i la sorprenent combinació dolç - salat de l’interior queda senzillament deliciós!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· Massa de crestes
· Formatge (jo he utilitzat un tipus brie)
· Confitura de moniato
· 1 ou
· Sucre en pols

Preparació:

Fer la massa de crestes, estirar-la ben fina i tallar-la en cercles d’uns 10cm de diàmetre.
Farcir les crestes amb un trosset de formatge i un trosset de confitura. Mullar les vores amb una mica d’aigua i tancar-les pressionant amb una forquilla per tal de segellar-les bé. Pintar-les per sobre amb l’ou batut i coure-les al forn a 200º durant 10 minuts, fins que siguin daurades.
Deixar refredar i espolsar generosament amb sucre en pols.

Bon profit!

Taller de Postres de Restaurant al Museu de la Xocolata

Ja hem rebut la proposta definitiva pel taller que ens ofereix el Museu de la Xocolata. Us recordo que és el taller que ens van proposar a canvi del taller de bombons, massa complicat per fer amb tanta gent i tan poc temps.


Es tracta que cadascú prepari unes postres amb diferents tipus d’elaboracions (pasta sablé, crema anglesa, fulles de xocolata...) i ens ofereixen triar entre dues propostes concretes. Cal que els apuntats voteu per una i farem la que surti per majoria:

1. Passió de poma: pasta sablé breton, amb crema pastissera i poma caramel·litzada, decorada amb flors comestibles

2. Milfulles de xocolata blanca: pasta sablé amb cacau, fulles de xocolata i crema anglesa de xocolata blanca.

Tenim reservades 22 places i de moment a la llista hi ha 17 persones apuntades, de manera que encara queden places lliures. Vinga, animeu-vos, que les dues receptes fan molt bona pinta!

Els que ja esteu a la llista, hauríeu de dir quina recepta preferiu; i els que es vulgueu apuntar ara, ja ho sabeu, em deixeu el nom, un e-mail i trieu quina recepta preferiu, ok?

Recordo les dades concretes del curs: dissabte 23 de maig de 11h a 13h al Museu de la Xocolata (C/Comerç, 36). El preu és de 30€ que es paguen allà mateix abans d’entrar.

Llista d’apuntats: Oriol Escolà, M. José Maicas, Cristina Brugarolas, Iris González, Natàlia Gras, Arnau Clofent, Patrícia Mussons, Patrícia Gabriel, Roger Compte, Carme Arce, Rosa Lleonart, Marta Barrientos, Núria Andújar, Marta Jubert, Glòria Moreno, Josep Colet i Gemma Clofent.

Vinga, apunteu-vos, que als tallers del museu sempre ens ho passem molt bé!

Resultats definitius de la votació

Gelat de iogurt grec i maduixes. Crònica de la classe amb la Mireia Carbó

Dijous passat vam repetir una classe al Caprabo amb la Mireia Carbó. Aquesta vegada m’interessava molt la recepta de postres, un gelat de iogurt, ja que ara que comença la calor sempre vénen de gust. I ja veieu que no he trigat gaire a posar en pràctica la recepta:


A la classe la Mireia ens va fer dues receptes més a part del gelat: uns pebrots italians farcits i un bacallà amb salsa de codonyat i ànima de cítric amb canonets de figues. Totes dues receptes són molt interessants, d’aquelles pràctiques de fer a casa i amb un resultat excel·lent. És gairebé impossible que no surtin bones! Sobretot em va agradar la salsa amb codonyat, fàcil de fer i amb un secret imprescindible: la ratlladura de llimona. A més, és una salsa comodí, tan pot lligar amb un bacallà com amb una tonyina o un salmó, o fins i tot amb un filet o un magret d’ànec si es canvia el caldo de peix per un brou de pollastre. La decoració amb els canonets de figa és senzilla i espectacular, per deixar els convidats amb la boca oberta. Finalment, la recepta dels pebrots italians, la vaig trobar perfecta per fer-ne força quantitat i amb els pebrots que sobren... dins un tupper i cap a la feina! ;)

Aquest cop la colla de blocaires vam ser els següents: Anna Genís, Graciela Ayala, Maria Solé, Rosa Lleonart, Àngels Mariano, Joan Jové, Mariló Mata, Oscar Gómez, Laia Gómez, Sefa Costa, Carme Arce, Txell Pi, Kike Palau, Marta Barrientos, Marta Jubert, Josep Bayé, Glòria Moreno, Josep Colet, Núria Andujar, Sara Maria i Gemma Clofent. A la foto no hi sortim tots, ja que sent vigília del pont de l’1 de maig alguns blocaires van marxar amb pressa. No us perdeu les cròniques que n’han fet el cafè de nit i decuina. Són molt interessants i divertides!

El gelat és boníssim, amb un gust a iogurt grec deliciós. Es nota que és casolà perquè no queda tan cremós com els de les gelateries, però el fet de muntar les clares i els rovells aconsegueix que quedi prou esponjós. I la barreja marbrejada amb el puré de maduixes queda molt vistosa i sorprenent, a part de donar un contrast de sabors molt bo. Ja tinc ganes de provar les altres idees que ens va donar la Mireia: amb mango, amb préssecs en almívar, amb fruites vermelles...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 3 ous
· 100g de sucre
· 400ml de nata per muntar
· 1 iogurt grec
· 1 pessic de sal
· 250g de maduixes
· 50g de maduixes

Preparació:

Triturar les maduixes amb el sucre fins aconseguir una crema homogènia. Coure-la durant 5 minuts, treure del foc i deixar refredar.
Muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Muntar els rovells amb el sucre fins que tripliquin el volum. Semi muntar la nata. Barrejar els rovells amb el iogurt i afegir-hi amb cura les clares i la nata.
Disposar el gelat dins dels motlles alternant amb el puré de maduixes. Reservar al congelador fins el moment de servir.

Bon profit!

Galetes Snowmen

Divendres passat, que amb l’Aina i l’Olga vam fer la crema de coco, també vam aprofitar per fer unes galetes que teníem pendents des de feia moooooolt de temps:




La Mercè, a qui vaig conèixer a la trobada blocaire del gener, em va regalar un paquet per fer Snowmen Cookies, unes galetes que fan als EUA per Nadal i que pengen als arbres de Nadal decorades com si fossin ninots de neu. En el preparat hi va una barreja de farina, sucre, llevat i vainilla i només cal afegir mantega, llet i un ou per tenir la massa base de les galetes. Un cop cuites, es decoren amb una glassa de sucre que dóna el color blanc típic dels ninots de neu. Nosaltres, com que Nadal ja ens quedava una mica lluny, vam preferir donar altres formes a les galetes: els cors i les floretes triomfen molt amb les meves nebodes, je je je...




El gust de les galetes és molt neutre i queden poc dolces, ja que estan pensades per afegir-hi la glassa de sucre que les fa més dolces. Com que l’Aina i l’Olga són poc llamineres, nosaltres vam preferir deixar-les tal qual, sense la glassa. Això sí, pel Nadal que ve, ja tenim feina pendent a fer les galetes en forma de ninot, amb glassa i tot, per tal de penjar-les al seu arbre de Nadal. Mercè, moltes gràcies per aquest regal!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 paquet de preparat per galetes
· 1 ou
· 85g de mantega pomada
· 2 cullerades de llet

Preparació:

Barrejar tots els ingredients. Estirar la massa damunt el marbre enfarinat i taller les galetes amb el motlle. Posar les galetes en una plata de forn coberta de paper de forn i coure-les a 180º entre 9 i 11 minuts, fins que siguin daurades. Deixar refredar i decorar al gust.

Bon profit!

Piruletes de Xocolata i una nova proposta

Dissabte passat tota la colla de blocaires vam assistir al taller piruletes de xocolata al Museu de la Xocolata de Barcelona. Vam fer una pila de piruletes diferents, combinant les tres xocolates i els diversos ingredients per tal de donar sabors i textures diferents a cadascuna:




El taller va ser molt interessant, ens van explicar la tècnica per temperar la xocolata i la vam posar en pràctica nosaltres mateixos. Un cop temperada, vam començar a fer les nostres pròpies piruletes, fent volar la imaginació a l’hora d'elaborar les formes i combinar gustos amb els ingredients. El resultat va ser una col·lecció de piruletes prou bonica, tenint en compte que era el primer cop que en fèiem... Mentre esperàvem que es refredessin, encara vam tenir temps de visitar el museu i al·lucinar amb les figures que hi tenen exposades. Ningú diria que amb la xocolata es poden fer aquestes obres d’art!

La colla de blocaires vam ser Anna Genís, Anna Pié, Xaro Morral, Glòria Moreno, Josep Colet, Ester Giró, Maria Solé, Sara Maria, Marta Giralt, Marta Jubert, Txell Pi, Kike Palau, Mercè Ayguavives, Sílvia Soto, Eva Urbano, Marta Barrientos, Carme Arce, Eva Pujol i Gemma Clofent. Si voleu llegir les seves cròniques, aneu a el cafè de nit, cuinetes i delícies del rebost. Són molt interessants, expliquen amb tot detall el procés de temperar la xocolata i els orígens del cacau. Val la pena llegir-les.

Tots plegats vam gaudir molt del taller, ens va encantar participar activament elaborant les nostres piruletes i fent anar la imaginació. L’atenció per part del museu i de la Muntsa, la monitora, va tornar a ser un cop més excel·lent. A més, vam arribar a casa carregats de piruletes, un bon record de l’activitat, que haig de confessar que no va durar gaire, je je je... al vespre ja no en quedava ni una!!!!!!





Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· Xocolata blanca
· Xocolata negra
· Xocolata amb llet
· Ingredients extres: sal màldon, gingebre en pols, vainilla, pebre negre, sucre moreno, ratlladura de llima, pipes, cacauets, kikos, mores, gerds, plàtan, alquequenjes...

Preparació:

Temperar les tres xocolates, cadascuna a la temperatura adient (a delícies del rebost està molt ben explicat amb un vídeo on es veu com ho vam fer). Ficar la xocolata en mànigues pastisseres i formar les piruletes sobre un paper film. Posar-hi el bastonet i afegir-hi els ingredients al gust. Deixar refredar, treure del paper film i reservar en un lloc fresc fins el moment de servir.

Bon profit!

PD: UNA NOVA PROPOSTA

Al final de l’activitat vam omplir unes enquestes de valoració del taller i tots vam demanar que ens muntessin un taller de bombons, ja que aquest de piruletes va anar tan bé que ens vam quedar amb ganes de repetir. En Paco Gil, director del Museu, ens ha respost així:

"He estat donant voltes a la idea que ens proposeu. Fer un taller de bombons és molt complicat, a nivell tècnic i a nivell de durada d'hores. En aquest sentit, us en proposo un de molt divertit i original: un curs de Postres d'Autor o Postres de Restaurant. Tothom faria la seva elaboració, com si d'un plat de postres de restaurant es tractés i al final, tothom menjaria el que ha fet el company de treball de la taula, amb degustació de cava.
La durada seria de 2 hores, el dissabte 23 de maig a les 11h. Hi hauria d’haver un mínim de 16 persones i un màxim de 26 persones. El preu per persona seria de 30€".

Bé, què me’n dieu? Us interessa? Podem fer com sempre, em deixeu un comentari aquí i vaig fent llista. Em sembla que pot ser molt interessant, oi? Vinga, vinga, animeu-vos!

Llista d'apuntats: Arnau Clofent, Patrícia Mussons, Patrícia Gabriel, Maria Solé, Roger Compte, Txell Pi, Kike Palau, Carme Arce, Rosa Lleonart, Marta Barrientos, Martí Sans, Núria Andújar, Marta Jubert, Glòria Moreno, Josep Colet i Gemma Clofent.

Resum del HEMC 32 - Hojaldre

Finalment ja està publicat el resum del HEMC 32 - Hojaldre, de qui era l’amfitriona. Val la pena visitar-lo i llegir-ne les receptes, ha quedat un recull molt interessant. Per no repetir el mateix, us deixo una còpia de la introducció i un vídeo que tot sol resumeix en imatges la qualitat de les receptes presentades.

Para empezar, quiero dar las gracias a todos por vuestra participación. El tiempo, el esfuerzo y la imaginación que habéis dedicado al HEMC 32 - Hojaldre han dado como fruto un total de 118 recetas merecedoras de ser recopiladas en un útil recetario monotemático.

Escogí el tema del hojaldre porque imaginé que su gran versatilidad permitiría dar rienda suelta a la imaginación y presentar una gran variedad de recetas al HEMC, tal y como ha quedado demostrado viendo el resultado. Desde la receta más tradicional, a la más transgresora; desde la combinación de ingredientes más clásica a la más original; desde la forma de hojaldre más básica a la más sorprendente… todo ello está recogido en este interesantísimo resumen.

Muchos se han atrevido con el hojaldre casero, algunos incluso han experimentando con pequeños cambios en la pasta base; mención especial se merecen los celíacos, que con un tema tan complicado para ellos han superado el reto con muy buena nota. Muchas gracias especialmente a ellos.

Hay un hecho a destacar: de todas las recetas aportadas, ¡la mitad han sido postres! ¿Será que nos va el dulce? Je je je…

Por último y antes de dar paso al resumen, estoy encantada de haber sido la anfitriona de este mes ya que eso me ha permitido descubrir un montón de blogs que no conocía, todos con algo distinto que les hace especiales… ¡Muchas gracias a todos!

Para facilitar la lectura del resumen, he clasificado las recetas en primeros, segundos y postres, aunque con alguna receta he dudado un poco. Espero no haberme dejado a nadie, con tantos comentarios no me extrañaría nada. Y si hay algún error, por favor, comunicádmelo y en seguida lo arreglo ;)

Un abrazo a todos y… ¡a disfrutar del hojaldre una vez más!



Un cop més, gràcies a tots per la vostra participació!

Crema de Coco

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista Descobrir CUINA, aquesta és la que he triat pel mes d’abril:


Tot i que el tema central d’aquest mes és el pa de pessic i que les llaminadures d’en Jordi Roca també són molt temptadores, finalment he escollit la crema de coco perquè és la recepta de la secció de cuina infantil El petit xef, que poques vegades és de postres i quan ho és s’ha d’aprofitar. D’altra banda, com que ahir vaig quedar amb les meves nebodes per fer galetes, vam aprofitar per fer també aquesta crema tan bona. Es nota que es van fent grans, ja que vam fer alhora dues receptes ben diferents sense equivocar-nos i sense que se’ns cremés res, je je je...


La recepta és d’en Pep Nogué i, tal com diu la revista, és una delícia de sabors tropicals per assaborir a cullerades. Senzilla i fàcil de fer amb els nens, us aconsello fermament que la proveu!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Kremna Rezina

Com que sóc l’amfitriona del HEMC-Hojaldre, tenia ganes de fer una recepta senzilla però especial alhora. Després de pensar-hi una mica he triat una recepta que té un significat especial per mi perquè em porta molts bons records. És un pastís que vam menjar durant les nostres vacances a Eslovènia l’agost del 2007 i que recordem sovint amb enyorança. Què ho deu fer que tot és millor i més bo quan estàs de vacances?




El Kremna Rezina el vam tastar en una terrassa de l’Hotel Park, on va ésser inventat el 1953, a la vora del preciós llac de Bled, mentre planificàvem les nostres excursions pels Alps Julians. És un pastís sense pretensions a base de pasta de full, crema i nata, però que ha esdevingut emblemàtic de la zona i se n’han arribat a fer més de 9 milions de racions. El seu nom significa “tall de crema” i la gent d’allà l’anomena simplement Kremšnita. La suma explosiva de nata i crema demostren la voluntat de satisfer la golafreria del turisme austríac que tradicionalment ocupava l’Hotel. Són gustos molt coneguts per nosaltres, ja que no deixa de ser una fusió dels nostres tortells de crema i nata en un complet 2x1: simplement exquisit.

La recepta del pastís és un secret gelosament protegit pel pastisser de l’Hotel Park de manera que jo he fet una adaptació a partir del que vam menjar nosaltres.

Aquí teniu la recepta:

Ingredeints: (per 5 persones)

· 1 làmina de pasta de full
· 500ml de crema pastissera aromatitzada amb vainilla
· 250ml de nata líquida per muntar
· 50g de sucre
· Sucre en pols

Preparació:

Tallar la pasta de full en 10 rectangles individuals amb l’ajut d’un motlle rectangular (dels que només tenen parets, sense base). Punxar-los amb una forquilla per evitar que pugi la pasta de full i coure’ls a 210º fins que estiguin daurats. Deixar refredar.
Muntar la nata amb el sucre i reservar.
Muntar el pastís: posar un rectangle de full dins el motlle rectangular, omplir amb una capa de crema i una altra de nata. Acabar amb un segon rectangle de full. Empolsar generosament amb sucre en pols i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Pastís Carmelites Descalces de Sevilla

La Mercè, que he conegut arran de les classes de cuina al Caprabo i al Bonpreu, va regalar-me fa dies una massa mare que es va passant d’una persona a l’altra i que serveix per preparar una coca boníssima:



Després de tenir la massa mare durant deu dies i seguir unes instruccions molt detallades, cal dividir la massa resultant en quatre parts. Una part te la quedes per fer la coca i les altres tres les regales a tres persones diferents per tal que continuïn la llarga cadena del pastís. Aquesta història és força antiga i ja fa anys que n’havia sentit a parlar. El més bonic de la cadena però, és que regalar la massa mare significar desitjar salut i bona sort.

El resultat final és una coca flonja, esponjosa, sucosa i molt gustosa, ideal per esmorzar amb un cafè amb llet. Qui sap si, voltant, voltant, tornarà a venir a parar a la meva cuina...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 got de massa mare
· 3 gots de sucre
· 4 gots de farina
· 2 gots de llet
· 1 got d’oli
· 1 sobre de llevat
· 2 ous
· 1 poma
· 1 pessic de sal
· 1 pessic de canyella
· 180g de panses

Preparació:

No utilitzar batedora elèctrica ni nevera.
Dia 1: en un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja.
Dia 2: es barreja tot amb una cullera.
Dies 3 i 4: no es toca.
Dia 5: s’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja.
Dia 6: es barreja tot.
Dies 7, 8 i 9: no es toca.
Dia 10: es separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitges salut i sort. A la massa que queda li afegeixes: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat, 2 ous, una poma trossejada, un pessic de sal, un pessic de canyella i 180g de panses. Es barreja tot i s’aboca dins un motlle untat amb mantega i farina. Es cou al forn pre-escalfat a 180º durant 50 minuts.

Bon profit!

Mona de Sara

A casa la mona de Sara no agrada gaire, per això sempre acabo fent la de Gema. Tot i així, aquest any he fet una mona petita de Sara, que de tant en tant està bé variar les tradicions... Ara bé, per si de cas algú arrufava massa el nas, també n'he preparat una de Yema, no volia que ningú es quedés sense menjar mona!





El motiu d'haver-me decidit a trencar la tradició és que el dia 1 d'abril una colla d'alumnes de batxillerat del IES Jonqueres vam assistir a la classe de cuina de la Mireia Carbó al Caprabo, una classe que teníem pendent des que la Mireia va venir a l'institut a fer la conferència inaugural del curs 2008-2009. Tal i com exigia la proximitat de la Setmana Santa, la classe de la Mireia va tenir un únic tema: la mona de Pasqua. Ens va ensenyar a fer les dues versions més tradicionals: la crema de yema i la crema de mantega. Em va agradar tant la seva recepta de Sara que em vaig decidir a provar-la. A diferència d'altres receptes que havia llegit, aquesta de la Mireia no és tan empalagosa, porta menys mantega i queda molt més esponjosa. A casa ha agradat tant que a partir d'ara em tocarà fer sempre més les dues versions!

Les alumnes del IES Jonqueres van gaudir molt de la classe al Caprabo i s'han convertit en unes autèntiques fans de la Mireia, je je je... Van aprendre una recepta fantàstica per fer la mona de Pasqua a casa, van descobrir els trucs per muntar clares d'ou, aconseguir un pa de pessic esponjós o obtenir una crema de yema ben fina... i tot plegat mentre reien de les bromes constants de la Mireia, que era conscient que aquell dia la mitjana d'edat de la classe era més baixa que l'habitual. Després de fer les fotos de rigor, vam sortir corrent a buscar el metro i el tren, ja que s'havia fet tardíssim. Durant el viatge de tornada, entre elogis a la Mireia i converses entusiasmades sobre la classe, van prometre intentar fer la mona a casa durant les vacances de Setmana Santa i enviar-me les fotos del resultat... Així que espero les vostres fotos, eh?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pastís:
· 1 pa de pessic
· Almívar
· Melmelada d'albercoc
· Ametlla laminada
· Sucre en pols

Per la Sara:
· 200g de sucre
· 50g d'aigua
· 4 rovells d'ou
· 250g de mantega pomada

Preparació:

Pel pastís, preparar el pa de pessic i l'almívar com s'explica aquí.
Per la Sara, bullir l'aigua amb el sucre durant 3 o 4 minuts fins aconseguir un almívar espès. Abocar l'almívar en forma de rajolí sobre els rovells sense deixar de batre amb les varilles elèctriques fins que es refredi l'almívar. Incorporar la mantega i batre fins que quedi ben homogeni. Reservar.
Muntar la mona com s'explica aquí. Cobrir-lo amb la crema de mantega i enganxar l'ametlla laminada al voltant. Empolsinar amb el sucre en pols i decorar amb les plomes i els ous de xocolata.

Bon profit!

Nova classe amb la Mireia Carbó

Qui té ganes de tornar a un dels cursos genials de la Mireia Carbó al Caprabo? Des del mes de febrer que no hi anem i jo en tinc moltes ganes, je je je...


La Mireia ens ha reservat 25 places pel dijous 30 d’abril a les 19:30h i ja sabem quins plats prepararà: uns pebrots italians farcits de carn, un bacallà amb salsa de codonys i perfum de cítrics i un gelat casolà de iogurt grec i maduixes naturals. Està molt bé, oi? A mi personalment el bacallà no m’agrada gaire, però en canvi tinc molta curiositat per descobrir com farà el gelat casolà...

Si us sembla, fem com sempre, eh? Deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i, si encara no me l’heu donat, el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client). Aniré fent llista fins arribar als 25 i després obriré llista d’espera ;)

Llista d'apuntats: Graciela Ayala, Anna Genís, Maria Solé, Rosa Lleonart, Àngels Mariano, Joan Jové, Mariló Mata, Anna Olivé, Oscar Gómez, Laia Gómez, Sefa Costa, Carme Arce, Txell Pi, Kike Palau, Marta Barrientos, Marta Jubert, Josep Bayé, Glòria Moreno, Josep Colet, Núria Andujar, Nati Solís, Sara Maria i Gemma Clofent.

Llista d'espera: Marisabel Garcia.

Vinga animeu-vos, que les classes de la Mireia són molt divertides!