dilluns, de març 10, 2008

Per Sant Josep, Crema Catalana

Ahir vam fer el dinar de Sant Josep, una diada molt especial per nosaltres que celebrem amb un dinar familiar a casa. De postres, com mana la tradició, vam menjar crema catalana:

Com que aquest any Sant Josep cau enmig de Setmana Santa i tots tenim plans de vacances (nosaltres marxem a la Vall d’Aran, me’n moro de ganes!) vam avançar la celebració uns quants dies. El dinar va anar molt bé, amb regals per “l’ojomeneado”, passi de fotos i la xerinola típica familiar. Amb aquesta família segur que acabes el dinar amb mal de panxa, però no de tant menjar, no, sinó de tant riure!


El menú (això va per l’Elisabet) va ser el següent:

· Pica-pica variat per fer temps que arribi tothom
· Cake vegetal amb crema de gorgonzola i amanida recepta de la Mireia Carbó al programa “La Bona Vida” (jo afegeixo rodanxes de ceba a més del tomàquet i el carbassó)
· Galtes de porc amb salsa de maduixa i arròs basmati (fetes a l’olla a pressió queden tovíssimes)
· Crema Catalana amb Belgues de can Genescà

L’any passat la crema la va portar l’Anna seguint la recepta de l’àvia; aquest any l’he feta jo seguint la recepta més tradicional que sempre acostumo a fer. Aquesta recepta és molt versàtil ja que, canviant la proporció de maizena, podem fer natilles, crema catalana o crema pastissera. Si, a més, canviem les aromes de llimona i canyella per d’altres (vainilla, anís, pell de taronja...) les possibilitats de la recepta resulten increïbles: natilles a la vainilla, crema pastissera a l’anís, crema catalana a la taronja... Pel dinar d’ahir vaig triar les aromes més tradicionals de la crema catalana: la canyella i la llimona.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 6 persones)

· 1l de llet
· 8 rovells d’ou
· 200g de sucre
· 40g de maizena
· 1 branca de canyella
· Pell d’una llimona

Preparació:

Dissoldre la maizena en un rajolí de llet freda.
En un cassó al foc, posar la resta de la llet amb el sucre, la canyella i la pell de llimona. Quan arrenqui el bull, treure del foc i deixar refredar una mica.
A part, barrejar els rovells amb la maizena. Afegir la llet ja temperada, barrejar i colar. Tornar a posar la crema al foc, remenant sense parar. A la que arrenqui a bullir, treure del foc i abocar sobre la plata de servir. Filmar a pell amb paper film per evitar que faci crosta, deixar refredar i reservar a la nevera.
Al moment de servir, espolsar sucre per sobre i cremar-lo amb un cremador.

Bon profit!

PD. No puc evitar penjar una foto del Sopar Blocaire de divendres passat... No en faré la crònica perquè molt dels assistents ja l’han feta, només us deixo els enllaços als seus blocs per si voleu saber com va anar: Baixa Gastronomia, Olleta de Verdures, De Cuina, Amphitrion, Encantadisimo i Un racó del Món.

26 comentaris:

Anònim ha dit...

Té una pinta estupenda!!
El sucre que cremes per sobre és morè? o blanc? Sempre he tingut aquest dubte! A veure si m'animo a fer-la!

Mar Calpena ha dit...

Apa, que hem quedat ben guapos! Ara, no estem tan animats com al dinar familiar, ja es veu...

famalap ha dit...

Anda!! Nunca me había dado cuenta que con los mismos ingredientes pero diferentes cantidades salían tres conocidas recetas...se nota que no lashe hecho nunca je,je, para desgracia de mi marido, que es un fanático de la crema pastelera y la crema catalana... Tengo que hacerla un día por darle el gusto, aunque hoy me ha pedido algo que lleve chocolate...

AH!! la leche frita también es similar a la crema catalana sólo que espesa y luego rebozada...tampoco me hace mucha gracia, pero mi marido en semana santa en casa de sus padres le dá para ponerse morado...je,je,

AH!! satisfecha mi curiosidad respecto al recetario...pensé que era uno comprado en librería, ya que te he visto muchas recetas deliciosas publicadas con éste recetario...

famalap ha dit...

AH!!! Felicidades a los Josés!!! Y que lo pases genial en las vacaciones...¿veremos fotos de tus excursiones?

Gemma ha dit...

Myriam, cremo sucre blanc. M'agrada que em preguntis això perque ahir vaig provar una cosa nova: vaig intentar cremar sucre en pols per veure si era més ràpid i no feia tanta flama, però no va gens bé... és molt millor cremar sucre del normal!

Mar, jo he pensat exactament el mateix quan he penjat les dues fotos :)

Marisa, esta receta es muy práctica, con una sola tienes muchas!
Tengo que probar la leche frita ;)
La revista "Descobrir Cuina" me gusta mucho, tiene artículos muy interesantes...
Y seguro que pongo las fotos de las excursiones, segurísimo! Además, con la nieve que ha caído vamos a disfrutar un montón ;)

Anònim ha dit...

Eooo!! jo la crema de St. Josep la faig amb "mido d'arros". Del que les iaies feien servir per almidonar els tapetes de damunt les taules!! a nosaltres ens agrada molt així.

ANNA DE LA VIDA

P.D: però em sembla que provaré alguna aquestes variants aquest any.

EL CULLEROT FESTUC ha dit...

mmmm...quina pinta aquesta crema!!!...Naltres a casa no hi ha cap Josep...xo igualment sempre cau...l'excusa sol ser celebrar el dia del pare!... ;)
La family t'estava fent la "ola", oi?...jejeje!!!
Molt bé aquesta foto del sopar blocaire...n'hi ha 2 que em sonen...xo no desvalarem identitats... :)
Petunets,
Eva (terrassa)

Kara ha dit...

Gemma, mooooltes gràcies pel menú!!! :) gràcies!!! gràcies!!! quines bones idees!!!
D'això... ejem... perquè la recepta de les galtes de porc no estarà penjada enlloc d'Internet perquè pobra de mi me la pugui baixar, oi???
Que pidolaire sóc... hosé hosé....

Una abraçada!!

PD: els meus primers bunyols (made in Carbó) van triomfar!!! sembla mentida!! :D

Anònim ha dit...

Hola, primer de tot Felicitats per aquest Blog, ho trobo del mes interesant !!!!!.
Ostres vàreu poder estar amb la Mireia Carbó, Quina enveja (sana ;)), faig servir moltes receptes dels seus llibres, desde el meu punt de vista es una de les millors :), el complicat ho fa facil .
Teniu alguna recepta per salsa de calçots ?
La veritat no he menjat mai cap calçots i aquest diumenge tinc una calçotada i tinc q portar la salsa i no se per on començar :)
Ostres, una sugerència, haurieu d'obrir un altre apartat que es digues, diferents menus per diferents àpats, q us sembla?

Salutacions,

Oriol

Ester ha dit...

Ostres Gemma! Quina mà de celebracions aquesta setmana, ja vaig pensar en vosaltres divendres al vespre. La crema catalana, espectacular. Jo també en faig però sempre m'ha agradat més sense cremar, el dia de Sant Josep cau segur.
Una abraçada i que vagin bé les vacances
Ester

Anna ha dit...

M'has animat a fer la crema...l'any passat vaig tenir un petit incident amb el cremador...fas servir el tipus "soplete" o la peça rogent que es posa sobre el sucre?

nieves ha dit...

Esta receta sí que tiene que ser una joya, viniendo de una catalana con tu maestría en la cocina, tiene que estar sobresaliente.

Un beso.

Gemma ha dit...

Anna de la Vila, la recepta de l'àvia també és amb midó, però amb maizena també queda bona. A més, trobo que és més fàcil de mesurar i trobar el punt just d'espessor. Prova-la i ja m'ho diràs :)

Eva, qualsevol excusa és bona per menjar cremca catalana ;) Je,je, secret desvelar identitats de les fotos!

Elisabet, si em passes el teu e-mail, t'escric la recepta. El més important de les galtes per tal que sigui pràctic per tanta gent, és que la carnissera te les desossi (cada galta en dos trossos). Així no ocupen tant i és més manejable la quantitat...
I visca els bunyols de la Mireia Carbó!

Oriol, benvingut al blog! Si ets fan de la Mireia, pots apuntar-te a una de les seves classes, nosaltres segur que hi tornarem!
Respecte les salsa de calçots... Tinc una amiga que la fa boníssima, ja li demanaré ;)

Ester, no parem amb tants sopars i dinars! Sort que ara vénen uns dies de relax... olé! Tinc moltes ganes de fer vacances :)

Anna, tinc els dos tipus d'aparells. El bufador (solplete) costa una mica d'aprendre a fer servir, però quan li agafes el punt és millor que la pala elèctrica de cremar...

Nieves, la crema catalana es deliciosa ;)

La cuina vermella ha dit...

Gemma, sou uns troneres pel que veig a la foto del menjar familiar, el rellotge marca les 5 de la tarda i encara esteu amb els postres!!! carai, això si que és un àpat llarg i per les cares que fan molt saborós.
Ets fantàstica!

Gemma ha dit...

Cuinavermella, tot just estàvem a mitges del dinar... encara faltava el cafè, les trufes, els regals i el passi de fotos! Els últims van marxar a quarts de 9!!!! I perquè alguns encara havien de votar, que si no... es queden a sopar :)

La cuina vermella ha dit...

Ostres dinar a casa vostra no és un dinar, és una bacanal. Quina canya de família. ;)

Anna Cruells ha dit...

Quina vergonya!!! Jo hi sóc a la foto dels "animats". Ens ho vàrem passar molt i molt bé. El menú... excel·lent. La crema... mmm, no té res a envejar a la que feia l'àvia. L'únic moment trist, al recordar aquells que ja no hi són, oi? Moltes gràcies Gemma i Pol!!!

Anònim ha dit...

Ostres Gemma, quina bona pinta! M'has animat a fer-la enguany!

enric ha dit...

De la crema, a Badalona en diem…

Crema, també! Veus com no som tan estranys? ;)

A mi m’empipa que només es pensi en la crema per Sant Josep, ja que són unes postres senzillíssimes de fer i molt agraïdes, ja que acostumen a agradar a tothom, pel que en faig tot sovint, i també la faig amb midó, però no d’aquell granulat, que costa de desfer, sinó d’un que en compro que és en pols i es dissol rebé i de seguida.

Gemma ha dit...

Tx + Ki, per menys d'una bacanal ja no ens hi posem ;) Teniu raó: quina canya de família!

Anna, trobo que a la foto has quedat molt bé ;)
Moltes gràcies per la vostra alegria i animació!

Iirs, ja veus que no té cap secret... Has de provar-la!

Enric, per Sant Josep mengem la crema catalana més tradicional, però també en faig la resta de l'any. Llavors la vario una mica, hi poso suc de taronja, vainilla... Per cert, on compres el midó en pols?

Anònim ha dit...

La Crema va ser boníssima! com tot el dinar, és clar. Es pot anar fent un resum de l'any amb les teves receptes: març: Sant Josep = Crema Catalana... abril?
Felicitats!

Marisabel ha dit...

Quina festa!!!
A casa teva deu ser una festa a l'hora de dinar... m'agradan les tevas festas.
T'he deixat un regal aquí...
http://delicias-rosalisabel.blogspot.com/2008/03/premio-calidez.html

Petonets.

Caminar sin gluten ha dit...

¡Hola Gemma!, por falta de tiempo hacía tiempo que no te visitabamos y ahora nos encotramos con este postre exquisito y además sin glute... ¡bien!.

Además, vemos que lo habeis pasado estupendamente con los amigos y eso es lo que también importa, ya que los amigos son un tesoro.

Os deseamos buenas excursiones y exceletes ascensiones.

Besotes,

Ana y Víctor.

Andrea ha dit...

Hola Gemma, felicidades adelantadas a todos los Josep y padres, voy a probar tu crema catalana que es postre de cuchara mis preferidos, como has conseguido quemar lo tan parejito??? eso si que a mi no me sale.
Has hecho alguna vez monas? quisiera una receta pero no encuentro.
Que lo paséis bien en Semana Santa

Saludos
Andrea

Gemma ha dit...

Pol a l'abril... no ho sé! Què és típic de l'abril?

Rosalisabel, sort en tenim d'aquestes festes familiars... ens ho passem molt bé! Moltes gràcies pel premi, em fa molta il·lusió ;)

Ana y Víctor, la crema con maizena es apta para celíacos ;) Yo tambien os deseo felices excursiones; durante las fiestas de Semana Santa seguro que salimos al monte!

Andrea, he usado un soplete para quemar la crema, queda muy uniforme. Y tengo una receta de mona en el indice de recetas, con bizcocho y crema de yema ;)

Andrea ha dit...

Gracias Gemma veré de hacer una mona, buscare la receta y veo que lo del soplete (que yo también tengo) es cuestión de practica =) que lo paséis lindo y que haga buen tiempo para todos!!!

Saludos
Andrea