divendres, d’agost 15, 2008

Tancat per vacances fins el setembre!

Demà comencem la segona part de les vacances, aquest cop passant dues setmanes als Pics d’Europa. Com sempre, la idea és combinar la muntanya als Pics d’Europa amb el turisme per Astúries i, si fa bo, fer una mica de platja al mar cantàbric.

El gran objectiu d’escalada és pujar al Naranjo de Bulnes, el cim emblemàtic de Picos, segurament per la via “Pies Fríos” a la cara sud recomanada pel Luichy. També volem visitar Quirós, que és la zona d’escalada esportiva més coneguda d’Astúries.


Pel que fa al turisme gastronòmic, demà mateix tenim la cita més important: sopar al restaurant Arguiñano de Zarautz. Hi tenim taula reservada des de fa un mes! Com a restaurant, no es pot comparar amb els de més renom del País Basc (Subijana, Berasategui o Arzak), però és un d’aquells restaurants que sempre m’ha fet il·lusió d’anar... ja us ho explicaré! Això sí, penso demanar degustació de tot, tant de menú com de postres, i penso fer moltes fotos, encara que les altres taules em mirin amb cara rara, je je je...



També us ensenyo el menú degustació i la carta de postres per començar a triar :)


L’altre objectiu gastronòmic és assaborir la gran diversitat de dolços asturians que hi ha: els frixuelos, els borrachinos, les casadielles, els carbayones, el panchón., la charlota de Gijón, les marañuelas, els consejos paserinos, la tarta de almendra, els carajitos del profesor, la tarta de sidra...


Finalment, m’agradaria fer una visita a la pastisseria Camilo de Blas, a Oviedo, que és molt coneguda d’allà. Tindrem temps per fer-ho tot?

PD: No volia marxar sense explicar una anècdota que em fa molta il·lusió. En principi, si no varien la programació, a l'Espai Internet del Telenotícies Migdia del diumenge 24 d’agost, faran un petit reportatge sobre gelats casolans i ensenyaran alguns dels gelats que tinc penjats al blog... Em fa moltíssima il·lusió! Com que no hi seré per veure-ho, ja he programat el vídeo per gravar-ho tot (je je je, 2 minuts en total). M’han dit que, un cop emès, ho penjaran a la seva web i a la secció de vídeos “3 a la carta” de TV3 :)

Quan torni de les vacances, penjo el vídeo, ho prometo!

dimecres, d’agost 13, 2008

Vacances II: Gastronomia Dolça

Aquestes vacances, no tot han estat escalades, excursions i vies ferrades, eh? També hem dedicat temps al turisme gastronòmic com a premi a tants esforços i sacrificis, je je je!

Hem xafardejat pastisseries i forns de pa, hem preguntat les receptes dels pastissos, hem tastat els dolços típics de cada poble, hem menjat gelats de nous sabors, hem investigat sobre ingredients i costums d’allà... i, sobretot, hem gaudit moltíssim fent tot aquest treball de camp!

La gent flipava mentre fotografiava de genolls un aparador o preguntava si el “lievito” (llevat) de la recepta era fresc o sec. Llavors havia d’explicar amb els meus italià o francès macarrònics que sóc una aficionada a la pastisseria casolana i que tot això m’interessa molt... Per sort, tothom va ser molt amable i van tenir molta paciència amb aquesta turista preguntona ;)

De les Dolomites, el que em va sorprendre més és comprovar que la gastronomia dolça és més propera a l’austríaca que no pas a la italiana. A part dels excel·lents gelats i les clàssiques panna cottes, la majoria de pastissos són nord europeus: strudels, tartes Sacher, tartes Selva Negra, crostates de fruites del bosc... això sí, tots boníssims i molt calòrics! Tot i que el que ens va entusiasmar de veritat és autènticament italià: les focaccies, en totes les seves varietats. N'hi havia farcides de ricotta, de ceba, de pernil dolç, d’espàrrecs verds, d’espinacs, de tomàquet, d’olives... per mi, molt millor que les pizzes!

A l’Ariège vam trobar-hi les típiques receptes dels Pirineus francesos, més conegudes per nosaltres, com ara les croustades, els gateaux de poma, el pa a la broche, les tartes de myrtilles, les canneles i, evidentment, les típiques creps.

Tot i que no vam poder fer fotos de tot, us en poso unes quantes per tal de fer-vos venir una mica de salivera...

Strudel di mele (poma), deliciós, el millor que he tastat mai! Tant el farcit com la pasta eren boníssims i l’endemà la massa de fora seguia igual de tendre i cruixent...


Crostata di albicocca (albercoc), amb una massa molt semblant a la pasta sablée i una melmelada molt bona:


Tarta Sbrisolana, de mantega, ametlla i sucre, molt semblant a les pastes anomenades “belgues” de la pastisseria Genescà de Sabadell (a la foto, la pasta prima de l’esquerra):


Pastissets farcits de melmelada de nabius, de poma o de ricotta, tan bons que no en podies menjar només un! (a la foto, farcit de nabius):


Gelato di cannella e nocciola (avellana), les coses com siguin, els gelats italians són els millors :)


Sartorelli alle mandorle (ametlla), sorprenentment idèntics als nostres carquinyolis:


Gateaux aux noix, terriblement dolç i empalagós...


Unes cannelé, haig de reconèixer que prefereixo les nostres magdalenes!


Uns quants aparadors de forns i pastisseries: era impossible no parar-se al davant amb la boca oberta, no havia vist mai tantes varietats de pans...


I per acabar, els records que m’he endut d’allà: dos mini llibres de receptes que s’han de llegir amb lupa (fan 10cm de costat) i una col·lecció de postals amb receptes dels pastissos tradicionals:


Postals dolces de les Dolomites

Després de veure tot això, qui no s’apunta a una nova visita a les Dolomites?
Jo segur que repeteixo!

dilluns, d’agost 11, 2008

Vacances I: Dolomites i Ariège

Ahir vam tornar de les vacances, cansats i una mica tristos pel retorn, però molt satisfets per aquestes tres setmanes de somni a les Dolomites i a l’Ariège.

Tots dos destins ens han agradat, però les Dolomites han estat l’estrella del viatge: paisatges espectaculars, parets d’escalada enormes, gent agradable, poblets encantadors... segur que hi tornarem! El temps ens ha respectat força i hem pogut fer gairebé tota la llista d’objectius que ens havíem proposat: vies ferrades, excursions, escalades, turisme i tastos gastronòmics dels dolços típics del país, que ja explicaré en el següent post.

De l’Ariège ens endurem la gran satisfacció d’haver escalat la Dent d’Orlú, una excursió pendent de fa molt temps. També va ser genial coincidir amb el Pere i la Nesa, uns amics de Sabadell amb qui sortim sovint a escalar.

Us mostro unes quantes fotos del viatge, espero no fer-me gaire pesada amb tantes muntanyes i tantes parets... Prometo que les fotos del següent post seran de pastissos! ;)

Les Tre Cime di Lavaredo, el símbol de les Dolomites:


Les Torri di Vajolet, espectaculars i esveltes, són les que em van impressionar més:


El llac de Carezza, una foto de calendari:


Fent vies ferrades vam disfrutar molt, aquesta és a la Punta Ana:


Via Normal a la Torre Quarta Alta, al sorprenent i laberíntic grup de Cinque Torri:


Una cordada rapelant la Torre del Barancio, també a Cinque Torri:


Fent esportiva a Sibada, a l’Ariège. Via “Els anells de Saturn”, l’estrella de la zona:


Aproximació a la Dent d’Orlú per la cara nord, un dels nostres objectius a l’Ariège:


Escalant la via “Fleurs de Rhodo” a la cara est de la Dent d’Orlú:


De turisme per Trento, una ciutat típica italiana amb “palazzi” antics i amb solera:


Bolzano, la capital del nord, típicament tirolesa i amb carrerons medievals:


Carcassonne, molt bonica, però massa plena de turistes, de restaurants i de botigues de records:


Ara tinc feina per desfer maletes, rentar roba i, sobretot, per posar-me al dia amb tots els blogs que visito, que amb 3 setmanes fora m’he perdut moltes coses...
Ara mateix us faig una visita!