Després de molts caps de setmana de mal temps, ahir va fer un dia de sol que vam ben aprofitar escalant amb tota una colla d’amics a la Font de l’Ametlló. Tornant d’escalar, tenia el temps just de preparar unes postres ràpides per portar al sopar... i vaig pensar que era el moment de gastar la segona base de pa de pessic que ens van regalar a la classe de la Mireia al Caprabo. I dit i fet!
Com a pa de pessic, aquesta base no es pot comparar amb una de feta a casa, però s’ha de reconèixer que et treu d’un compromís. Ara bé, tenint temps, sempre serà més bona la casolana, eh? Confesso que no vaig recordar com es feia la paperina de paper que ens va ensenyar a fer la Mireia; li haurem de demanar que ens la torni a ensenyar... tot i així, el meu intent de paperina va fer el fet ;)
La crema pastissera la vaig fer com la crema catalana, però amb 60g de maizena per un litre de llet.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per 8 persones)
· 1 base de pa de pessic
· 1/2l de crema pastissera
· 1 llauna petita de préssec en almívar
· 3 kiwis
· Xocolata de cobertura
Preparació:
Emborratxar la base de pa de pessic amb l’almívar del préssec. Estendre la crema pastissera per tota la base del pastís i col·locar-hi per sobre la fruita tallada a làmines formant cercles concèntrics.
Fondre la xocolata al microones i ficar-la dins una paperina de paper, amb la punxa ben fina. Decorar el pastís amb unes ratlles de xocolata.
Bon profit!
PD: A demanda de la protagonista, poso un vídeo que vaig gravar ahir mentre escalàvem. Tot i que sembla que no tingui res a veure, el títol del vídeo és molt adient a la temàtica del meu blog: “La GALETA de la Carlota” ;)
No es va fer ni una rascada!
29 comentaris:
Estimada i dolça princesa de les alçades! M'alucines, despres de tot un dia escalant arribes a casa i pim, pam, pum, fas un pastís de fruita ben bonic i saboros.
T'ha quedat fantàstic i amb una pinta estupenda, quina bona combinació de colors. Petons
Quina pinta Gemma! Fa molt bona pinta, la veritat! Jo encara estic rumiant que puc fer amb les bases que ens varen regalar, espero que no caduquin...jejeje. Per cert, quan anem a escalar dius?
Com sempre, impressionant!!!! :) I a sobre improvisant ... No deixaràs mai de sorprendre'ns!!
Una abraçada.Mireia (de Terrassa)
Quina patxoca auqest pastís de crema i fruita!
Un cop més t'has lluït
Ester
magnífic el video (perquè no es va fer res) i encara més el pastís, fet a correcuita i ben cansada. quan pugui tornar a anar amb bici, provaré de fer pastissos quan torni després de sis o set hores de pedalar, i potser em quedaran com a tu.
Molt bona la galeta!! Vaig quedar ben aprop de l'Óscar, quin susto li deuria donar. Però, tinc unes ganes de tornar-hi...A caure no, eh?
El pastís queda de categoria. Quina destresa! Eixos dibuixets per damunt amb la xocolata desfeta són una filigranada! Per cert, vist el vídeo, deveu tindre l'àngel de la guarda estressat... Quin esglai amb la Carlota! Jo no m'hi atreviria mai, quin canguelis!!!
Hola valenta... jo, amb el vertigen que tinc, m'agraden les coses planes, com el teu vistos pastís.
Vaig trobar una mica eixuta la base que ens van donar però tenir-la, salva d'un imprevist. Un altre dia la mullaré una mica amb almivar o semblant.
Petons.
Un va tant concentrat i content escalant i de sobte li cau del cel una noia maca.
¡Que més es pot demanar!
¡Pero sort que portava casc! :)
T'ha quedat un pastís preciós... i la "galeta", sí, sí, és d'òscar, sobretot la manera en que recupera la "compostura" al segon!
Gemma, molt bé la sortida que li has fet a la base!!!...Jo li vaig donar les dues que ens van regalar a la meva mare...pq no m'acostumen a agradar massa...però per sortir del pas van fenomenal!!!...Segur que estava boníssim!!!!
Petunets,
Eva.
En sóc testimoni de que el pastís (i no de la galeta, per sort!) va quedar molt bo. Un bon gruix de crema pastelera van salvar la base. Ens el vàrem pulir amb un tres i no res. A més a més anava acompanyat amb una boníssima coca de llardons que va fer la Salut. Mmmm, quin goig de família!!!
Parella Vermella, comparat en fer un arròs com el de la Txell, aquest pastís es fa realment en un pim pam pum!
Ruben, aquestes bases estan prou bé, però sobretot, mulla-les amb almívar, eh? Pel tema escalar... perquè no proposeu un dia amb el Jordi?
Mireia, precisament el sopar era a Terrassa ;)
Ester, tu també tens les bases, oi? Ja les has gastat? No em vaig lluir gaire, vaig fer el mateix que ens va dir la Mireia...
Manel, tens raó que el vídeo està bé perquè la Carlota no es va fer res, aquesta noia sembla de goma ;) Je je je, després de pedalar durant 7 hores, jo només podria seure al sofà :(
Carlota, és la millor galeta del blog, seguríssim! Quan hi tornem, diumenge? Ai, no! Que seràs a Itàlia!!!! Passa't-ho bé i vigila la canalla, eh?
Francesc, el truco per fer les reatlles de xocolata el vam aprendre a la classe de la Mireia ;) La Carlota va ser molt valenta, ni tan sols va cridar! Jo hauria fet un bon crit, t'ho asseguro :)
Maria, jo vaig emborratxar bé tota la base amb l'almívar del préssec i va quedar molt bona. Se n'hi ha de posar molt, sense por, perquè la base és molt gruixuda... millora molt ben moll, proav-ho!
Òskar, no és gaire freqüent que et caiguin noies maques del cel mentre escales... no t'hi acostumis! Això sí, precisament estaves en el pas clau de la via, devies tenir un bon ensurt :)
Ja he vist al teu blog que proposes que la via 6 sigui com a mínim 7a... realment es veia molt difícil :(
Sara, je je je, una galeta d'Òscar dirigida a un Òskar, genial!!!
Eva, i què n'ha fet te mare? Ara que l'he tastat directmanet, m'ha semblat que està prou bé, sobretot ben emborratxada. No serà mai com un pa de pessic casolà, però et treu d'algun apuro ;)
Anna, la coca de llardons de la Salut estava de mueeerte! I la sípia... tovíssima i molt gustosa! Ens ha sortit una mestressa de casa molt competent, val un imperi aquesta filla teva. Li agraïm moltíssim la convidada, sobretot pel suport que això significa per part vostra. Moltes gràcies!!!!
Has de penjar el vídeo fent la paperina de paper amb la xocolata (per quan vídeos explicatius de les receptes?). Per cert, si no passa res, aniré aquest divendres a les receptes de la Mireia!!!! sí, com vosaltres però a un horari més adequat per mi (tinc al nen), a les 10 del matí. Amb tot espero la crònica del vostre grup (i quan pugui m'afegeixo!)
Sí, la via 6 potser 7a. Deixant a banda que punxa jo crec que es pot adaptar al teu estil.
M'agradaría que algún dia la provessis.
Si tot va bé la reequiparé aquest dimecres i quedarà amb 4 bons parabolts nous.
El nom es desconegut, pero sempre la podrem bategar al nostre gust i així ens podran criticar!
Es una bona suggerencia aquest pastís, i ja l'he posat a la llista encara que no tinc la base, però si que la faré. Ens agraden molt els pastissos de fruites i crema.
Per cert, vaig fer el mousse de pera, i els hi va encantar.
Ooooohh!! quina pinta!! i amb molta fruita.
Ara que hi ha tanta fruita per triar be de gust fer coses amb fruita.
ANNA DE LA VILA
Ooooohh!! quina pinta!! i amb molta fruita.
Ara que hi ha tanta fruita per triar be de gust fer coses amb fruita.
ANNA DE LA VILA
Ro, no em vaig recordar de com es feia la paperina :( A la propera classe, li hem de demanar i gravar-la en vídeo!
Vas a la classe de la Mireia? Que bé, les receptes que farà estan molt bé! Ja explicaràs què tal, eh? A veure si algun cop trobes cangur i pots anar a la sessió del vespre amb nosaltres...
Òskar, si necessites ajuda o subvenció per les xapes compta amb mi, que ja he vist que pidoles pasta ;)
M'encantarà fer-li un pegue al 7a, segur que és més del meu estil que les gorileres de la paret central :( I com funciona això del nom? El primer que encadena la bateja? ;)
Pebbles, si no tens aquesta base, pots fer-la amb pasta de full: primer la cous tota sola al forn i després la farceixes amb la crema i la fruita. Queda boníssima!
M'alegro que us agradés la mousse de pera ;)
Anna, tens raó, ara és l'època ideal per fer aquests pastissos de fruita... i ben fresquets, entren divinament!
Sóc a la feina (no ho diguis a ningú, eh?) :), però com que no m'han donat un llibre nou, m'ho estic passant pipa visitant blocs!
La pena és que aquí no puc veure el video de l'escalada, però la vista d'aquest "senzillíssim" pastís de crema i fruita no fa patir, sinó glatir, tot al contrari de la del video quan us vegi enfilats com llangardaixos, tal i com va dir amb la seva habitual esponateïtat el xiquet de Beneixama. :))
gemma, me parto con el traductor, casi que prefiero ir aprendiendo un poco de catalán, ya me gustaría.
El pastel de lo más refrescante, suerte que ya se lo que es pr© en alm, así que esta vez lo tengo más fácil.
Qué delicia, y como siempre qué preciosa presentación. Me gustan mucho los postres con frutas naturales, y éste tiene un aspecto delicioso.
Un beso.
Jajaja, quina galeta, sí!! Cuina de risc...
El pastís té un aspecte impressionant - com tots els que fas entra moooolt pels ulls... el gust deu ser boníssim també...
ostres noia..quina pinta! Jo només sustituira la base per una sense gluten amb 120 gr sucre, 120 maicena i 4 ous....i segur que queda de conya!!
una coseta... m'ha dit un ocellet que has fet HEMC sense gluten,.... on està??? estic impacient!!!
Francina (la de la cuina vermella no, sóc l'altra.. je je)
Hola Gemma!
És impressionant com escaleu! I quina galeta s'endú la teva amiga, quin ensurt!
El pastís té una pinta boníssima, com sempre ;)
Ays, quina galeta la de Carlota, jajaja, sort que no va passar res, em dóna por sols de veure el vídeo.
Sobre el pastís, amb aquesta decoració tan fissna i bonica, sembla d'alta pastisseria. Quantes idees afago d'aquí sempre.
Gràcies.
Enric, per sort la Carlota no es va fer res... ni tan sols va caure gaire tros, només va ser una relliscada i un ensurt :)
Margarida, el traductor es horrible pero es verdad que traduce cosas para reírse de lo lindo ;)
Si hay algo que no entiendes, no dudes en preguntar!
Nieves, viniendo de una experta en postres i presentaciones com tu, tu comentario me hace mucha ilusión!
Joan, crec que a tots ens va agrada molt! Ja estàs a punt de marxa? Quins nervis, oi?
Francina, ets celíaca?
Ja he fet l'HEMC sense gluten, a veure si a la tarda tinc una estona i el penjo. La recepta la vaig treure de "Cocina fácil sin gluten", que té una pila de receptes per celíacs que estan molt bé!
Anna, estic esperant a veure si el Ruben s'anima a organitzar una sortideta a escalar per tots els blogers culinaris... a veure si es decideix i ens apuntem!
Ali, la decoració ens la va ensenyar la Mireia a la seva classe, a mi també em va agradar molt perquè és fàcil de fer i queda molt vistós ;)
que cosas mas ricas te visitare muy a menudo besos
Gemma,
no sóc celíaca, és pitjor, ho és la meva filla de 3 anyets. Tan de bo li pogués canviar i ser-ho jo!! Però la vida és així.
De Cocina fácil sin gluten he tret moltes receptes, i també hi ha alguns altres blogs amb receptes... però intento mirar blogs de cuina en general i adaptar-ho a la nostra cuina. De vegades és difícil fer l'adptació, sobretot en postres... però noia, encara que sigui amb gluten, em tens meravellada amb les receptes i amb les fotografies...
En general tot el que no són postres i masses (pa,quiche,empanades...) és molt fàcil adaptar-ho.
Bé noia,
salut!
Francina
Publica un comentari a l'entrada