Nosaltres les vam descobrir l’any passat durant una estada a Montblanc i, investigant, vaig saber que també són típiques a altres pobles... Se’n diuen “Orejas de Carnaval” i, com sempre, hi ha diferents versions de receptes. M’ha anat molt bé algun truco que explica la Marisa; la recepta l’he adaptada de la web gastroteca.cat.
La veritat és que, entre fer la massa, esperar que fermenti i fregir els bunyols, aquestes pastes porten moooolta feina! Em sembla que la propera vegada les compraré fetes :) Tot i així, m’ha agradat fer-les a casa, han quedat cruixents i amb molt gustet d’anís.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per 30-40 orelletes)
· 50ml d’anís
· 1 polsim canyella
· 1/2 culleradeta de coriandre
· 500g farina
· 1 sobre de llevat forner en pols
· 1 culleradeta de matafaluga
· Ratlladura de llimona
· 50ml de moscatell
· 3 ous
· 150g sucre
Preparació:
Tamisar la farina i el llevat, fer-ne un volcà i posar al mig els ous, l’anís, el moscatell, 125g de sucre, les herbes i la pell de llimona. Treballar primer els ingredients del mig i continuar amassant fins obtenir una massa fina i compacta. Deixar reposar la massa 4 hores en un recipient tapat amb un drap.
Fer unes boles grosses com nous, tapar-les i deixar-les reposar una estona. Estirar les boles fins obtenir discs d’un pam de diàmetre. Fregir-los en una paella pels dos costats i, encara calents, espolsar-hi força sucre per sobre.
Truc: estirar la bola entre dos papers films amb l’ajut d’un corró fins que quedi fina com paper de fumar. Cargolant-la sobre el propi corró, agafar la pasta ben fina i estirar-la dins la paella.
Bon profit!
Atenció!
Tots els que voleu venir al curs de la Mireia Carbó, feu clic a la foto, que hi ha novetats!
dimecres, de gener 30, 2008
Orelletes de Carnestoltes
diumenge, de gener 27, 2008
Piononos de Santa Fe
Avui hem anat a escalar a la Garrotxa amb tota la colla d’amics, a un sector d’escalada amb unes parets extraordinàries que està situat en un entorn paradisíac. Com hem comentat entre nosaltres mentre tornàvem, hi ha algun país al món més maco que el nostre? Ha estat un dia rodó: un esmorzar que ens ha carregat les piles, un dia de sol radiant, uns companys fantàstics i uns encadenaments d’escalada on tots hem triomfat. Genial!
Durant les nostres vacances de Nadal a Granada, vam descobrir aquests dolços tradicionals típics del poble de Santa Fe. A part de que són boníssims (s’assemblen força als nostres borratxos amb crema de rebosteria), ens va agradar molt la seva història i tot plegat em va fer decidir a provar de fer-los a casa. En els comentaris al post, Lurka i Bitel em van deixar l’enllaç a un blog i a una web on hi ha escrites les receptes. Com sempre passa amb les receptes tradicionals, hi ha moltes versions diferents i jo les he adaptat una mica tant en les quantitats com en alguns ingredients. De fet, l’autèntica recepta inventada per la casa Isla és un secret molt ben guardat que es passa de generació en generació... Els que he fet jo s’assemblen força als que vam tastar a Granada i, si més no, eren boníssims!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel pa de pessic:
· 3 ous
· 105g de farina
· 105g de sucre
Per l’almívar:
· 50g de sucre
· 50ml d’aigua
· 1 cullerada de rom
Per la crema:
· 500ml de llet
· 40g de maizena
· 100g de sucre
· 4 rovells d’ou
· 1 branca de canyella
Preparació:
Batre els ous amb el sucre fins que quedin escumosos. Afegir la farina tamisada i abocar a sobre d’una plata de forn recoberta amb paper de forn (ha de quedar primet, de 1/2cm de gruix). Coure-ho 10 minuts a 180º. Encara calent, desemmotllar sobre un drap una mica humit, enrotllar i deixar refredar.
Fer un almívar posant l’aigua i el sucre en un cassó al foc fins que bulli. Fora del foc, afegir el rom i reservar.
Barrejar els 4 rovells d’ou amb la maizena i una mica de llet. Posar la resta de llet, el sucre i la canyella en un cassó al foc i quan arrenqui a bullir, abocar-hi la barreja dels rovells. Remenar bé amb un batedor fins que torni a arrencar el bull i s’espesseixi.
Per muntar els Piononos, humitejar el pa de pessic amb l’almívar i escampar per sobre la crema, reservant-ne una mica. Enrotllar i tallar-lo en rodanxes d’uns 3cm de gruix. Posar-los drets i, amb l’ajuda d’una màniga pastissera, repartir per sobre la resta de la crema. Espolsar sucre per damunt i cremar-lo amb un bufador. Col·locar els Piononos dins de papers de blonda blancs i posar-los a la safata de servir.
Bon profit!
dijous, de gener 24, 2008
Sopa de Te Verd i Menta amb Cigrons Ensucrats / Sopa de Te Verde y Menta con Garbanzos Azucarados
L’Alicia ha triat les llegums com a tema gastronòmic del mes. Inicialment, tenia intenció de preparar dorayaki, un pastisset japonès farcit d’un pasta dolça, l’anko, feta amb mongetes seques vermelles. Segurament a molts de vosaltres us sonarà gràcies als dibuixos animats “Doraemon” ;) Però llegint les altres participacions al HEMC, vaig veure que Vega havia tingut la mateixa idea que jo i se m’havia avançat... De manera que, buscant una alternativa, se m’ha acudit repassar la revista Descobrir Cuina del mes de novembre, que anava sobre els cigrons. I he tingut sort: he trobat aquesta recepta de postres amb cigrons dolços, una variació dels cigrons amb sucre típics d’alguns pobles gironins proposada per en Pep Nogué.
Tot i que en un principi pot semblar estranya i no gaire bona, el resultat m’ha agradat força. El gust del cigró és molt suau i lliga molt bé amb el te i la dolçor de la crema de rovells. Estic segura que a més d’un li costaria identificar el gust dels cigrons... Així que us animo a provar-ho!
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
Com que molts lectors del HEMC no entenen el català i el traductor no pot traduir la recepta a partir de la foto que he posat, escric la recepta en castellà.
Aquí tenéis la receta:
Ingredientes: (para 4 personas)
- 1l de agua mineral
- 125-150g de azúcar
- 5g de agar-agar en polvo
- 25-30g de te verde
- 5 hojas de menta
- 200g de garbanzos cocidos
- 50g de azúcar moreno
- 2 yemas de huevo
- 50g de azúcar
- 25g de azúcar para caramelizar
Preparación:
Hervir el agua con el azúcar. Cuando hierva, añadir el agar-agar disuelto en un poco de agua fría. Dejar hervir 1 minuto, sacar del fuego y dejar enfriar unos minutos. Cuando el almíbar llegue a 80º C, añadir el te y la mitad de hojas de menta, dejar 2 minutos y colar. Reservar en la nevera.
Poner las yemas con el azúcar en un bol al banyo Maria y batir para que queden cremosos. Cuando lleguen a su punto, sacar del fuego y seguir batiendo para bajar la temperatura y quede una crema brillante.
Aplastar los garbanzos hasta conseguir un puré fino y mezclar con el azúcar moreno.
Para presentar: triturar la sopa de te con una batidora. Con dos cucharas, hacer unas quenelles de puré de garbanzos y ponerlas sobre la sopa de te. Encima, poner una cucharada de crema de yema y caramelizarla con un quemador. Adornar con hojas de menta y servir.
¡Buen provecho!
dimarts, de gener 22, 2008
Sopa de Carquinyolis
Com passa molt sovint, les receptes més senzilles acostumen a ser les més bones. En el cas d’aquesta recepta, els carquinyolis combinen perfectament amb la sopa de vainilla i cafè, tant en el gust com en la textura: els carquinyolis absorbeixen la humitat de la salsa però es mantenen ben cruixents, de manera que queden humits i sucosos però encara fan “crec crec”. Mmmmm! Us ho recomano!
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
dissabte, de gener 19, 2008
Sopem en Bloc i Altres Propostes
Sopem en Bloc: és el sopar de blocaires proposat per la Mar, que serà el divendres 7 de març a Barcelona. La data límit per apuntar-se és el 28 de gener i només cal deixar un comentari aquí. De moment, el sopar està restringit als gastroblocaires, més endavant no es descarta obrir-ho a tothom. En el post de la Mar s’anirà actualitzant la informació relativa al sopar.
Curs de cuina amb la Mireia Carbó al Club Social Caprabo: arran del post de la Gemma sobre el nou llibre de la Mireia Carbó, vam descobrir que molts de nosaltres érem del seu “club de fans”. També aquí, va sortir la proposta d’apuntar-nos en grup a una de les seves classes. Per fer-ho només cal trucar el dia 27 de cada mes a Caprabo i demanar plaça a una de les classes pel mes següent. Qui s’anima a assistir a una classe del mes de febrer? De moment, faig una llista aproximada de la gent interessada que ha anat deixant comentaris: Gemma, Cristina, Enric, Elisabet (de Sabadell, no té blog), Sara, Ester, Mar, Iris, Gemma, Anna,... Si m’ho aneu confirmant, truco i demano plaça per tots!
NOVETATS!
Ja tenim reservades les places pel curs de la Mireia Carbó: serà el dijous 28 de febrer a les 19:30.
Gràcies als contactes de la Gemma, hem aconseguit que la Mireia sàpiga que hi ha un grup de fans - blocaires que assistirem a la seva classe :)
En principi, hem reservat lloc per tots els que esteu a la llista següent: Cristina, Enric, Elisabet, Sara, Ester, Mar, Iris, Anna, Rosalisabel, Eva de Terrassa, Glòria, Eva de Barcelona i Gemma.
Em fa molta il·lusió!!!!!!!!!!!
L’adreça del Club Social Caprabo és C/Provença, 385-387 entresòl 1a 08025 Barcelona Tel. 902 44 60 60
Taller de Cuina amb el David Lienas a l’Espai del Consum Bon Preu: amb la Cristina ja vam assistir a un dels seus tallers del mes de desembre i ens va encantar. El David, a part de ser un gran xef, és un gran professor. Es nota que li agrada explicar cuina... vam quedar tan entusiasmades que volem repetir! Qui s’anima a apuntar-se amb nosaltres? El taller es fa a Barcelona, els divendres de 18:30 a 20. Vinga, animeu-vos, també truco jo i demano plaça per tots! Llista provisional: Cristina, Mar, Gemma, Iris, Enric, Eva de Terrassa, Eva de Barcelona, Ester, Anna, Bea, Gemma, Mercè de Barcelona, Glòria E...
Compra col·lectiva a Sole Graells i altres botigues especialitzades: arran de la nostra visita al Sole Graells i d’explicar la problemàtica de comprar grans quantitats, va sortir la idea de comprar algunes coses entre uns quants i repartir-les... Ja hi havia llista d’interessats, però si s’hi vol afegir algú més... De moment som: Cristina, Enric, Boston, Sara, Shitaki, Gemma, Mar, CdeCocina, Marta (de Sabadell), Anna, Àngels...
Evidentment, totes aquestes llistes són aproximades i no comprometen a ningú, eh? Si algú ja no hi està interessat o s’hi vol afegir algú més... perfecte! Només cal que deixeu un comentari al blog :) A veure si ens organitzem!
dimecres, de gener 16, 2008
Taronges Farcides
Durant unes quantes setmanes hem traslladat el sopar dels dimarts als dimecres perquè amb la Cristina i la Gemma ens hem apuntat al curs Cuina d’Avantguarda de la Casa Elizalde que es fa els dimarts el vespre. Inicialment estàvem interessades en el curs de Pastisseria, però ens vam quedar sense places: quan la Cristina va arribar per fer la inscripció ja tenia 165 persones al davant fent cua! Hi havia gent fent cua des de les 6:30 del matí! Increïble, oi? Tot i així, aquest curs també ens fa molta il·lusió i el programa, de 7 sessions, té molt bona pinta... Ja tinc ganes de començar!
La recepta d’avui és fàcil, ràpida i sempre queda bé... De les que m’agraden a mi :) A més, la presentació dins la pròpia taronja és molt original i queda força lluïda.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per 4 persones)
- 4 taronges
- 1 sobre de gelatina de taronja de 4 racions (marca Royal)
- 50g de taronja confitada
- 100g de formatge cremós
- Nata muntada, fideus de xocolata i grills de mandarina per decorar
Preparació:
Tallar una tapa a les taronges per la part de sobre i fer un petit tall a la base per tal que s’aguantin bé. Buidar-les i escórrer el suc de la polpa. Hauríem d’obtenir ½ litre de suc.
Preparar la gelatina tal com indica el paquet, substituint l’aigua pel suc de les taronges. Barrejar la gelatina amb el formatge i la taronja confitada tallada a trossets. Omplir les taronges i reservar a la nevera fins que qualli. Decorar i servir fresquet de la nevera.
Bon profit!
diumenge, de gener 13, 2008
Neules Farcides de Mousse de Torró Banyades amb Xocolata Negra
Una altra opció que fem a casa per gastar els torrons és utilitzar-los com a substituts de les barretes energètiques quan anem d’excursió. Un tall de torró a mitja pujada en una sortida d’esquí de muntanya, enmig del fred i la neu... es posa divinament! Us asseguro que després d’aquest “chute” d’energia continues pujant amb les forces renovades! ;)
Tot i les diverses alternatives per aprofitar aquestes sobres de Nadal (gelats, flams, bavareses, barretes energètiques...), la d’avui és més original i molt resultona. Us l’aconsello! El torró per la mousse pot ser qualsevol, de Xixona, de yema, de coco, de praliné... Les neules que van millor són les amples, són més fàcils de farcir. I un consell: val la pena esperar a l’últim moment a farcir les neules, ja que així no es remullen. El que he fet jo és banyar-les amb xocolata i reservar-les ben tancades. A part, he fet la mousse i l’he guardat a la nevera dins la màniga pastissera, a punt de fer servir. En el moment de menjar-les, només cal farcir les neules (amb la màniga és molt ràpid) i cap a taula a menjar!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
- 1 paquet de neules
- 100g de xocolata per a postres
- 200g de torró
- 200ml de nata líquida per muntar
Preparació:
Fondre la xocolata i banyar les neules fins la meitat. Deixar refredar la xocolata i reservar-les. Triturar el torró (depenent del tipus de torró va bé afegir un rajolí de la nata líquida, es tritura més fàcilment). Barrejar el torró amb la nata muntada i posar la mousse dins una màniga pastissera. Reservar a la nevera. Al moment de menjar, farcir les neules i servir immediatament.
Bon profit!
dijous, de gener 10, 2008
Gelat de Mango
Avui he tret un gelat de mango que vaig fer abans de marxar amb uns quants mangos que amenaçaven passar a millor vida. Com que eren molt dolços, vaig aprofitar-los per fer-ne gelat, un bon recurs per aprofitar la fruita que està a punt de fer-se malbé :) I total, com que aquests dies està fent un temperatura gairebé primaveral, trobo que un gelat venia de gust i tot. A més, després de tants dolços nadalencs, un gelat de fruita ajuda a tirar avall ;)
Els ingredients per fer aquest gelat són totalment a gust personal i en funció del que es tingui a l’armari: la llet condensada es pot substituir per llet evaporada i sucre, s’hi pot posar nata líquida, substituir el sucre per edulcorant... D’altra banda, les proporcions de sucre depenen de la dolçor de la fruita; jo vaig tastant fins que el trobo al meu gust. El d’avui el vaig fer tal com indico a la recepta.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
- 500g de mango
- 200ml de llet condensada
- 200ml de llet evaporada Ideal
Preparació:
Triturar tots els ingredients amb el túrmix. Colar la crema per un colador fi per tal de treure les fibres del mango. Abocar a un tupper i reservar al congelador. Treure'l del congelador uns 10 minuts abans de servir.
Un bon truc pels que tingueu thermomix consisteix en congelar la crema en glaçoneres i, un cop congelat, triturar els glaçons amb el robot. Després s’aboca tot a un tupper i un altre cop al congelador. D’aquesta manera es trenquen els cristalls i s’aconsegueix la textura cremosa típica d’un gelat.
Bon profit!
dimecres, de gener 09, 2008
Andalusia
Abans de tornar a les receptes dolces que acostumo a posar al bloc, penjo quatre fotos del viatge i proposo una endevinalla:
Qui em sap dir com es diuen aquests dolços de la foto de sota?
Sabríeu dir de quin lloc són típics i perquè es diuen així?
Només una pista: són típics d’un poblet al costat de Granada (si cal, puc posar més pistes, eh?). Si sabeu la resposta, deixeu un comentari! Ah! I si a sobre sabeu la recepta... passeu-me-la! :)
Les dues fotos de sota em fan molta gràcia perquè són del poble d’Estepa, on hi ha la majoria de marques de polvorons. És increïble: tot el poble està ple de fàbriques i botigues que viuen d’aquests dolços... fins i tot els carrers tenen nom de polvorons! A Estepa vam anar-hi a escalar, però vam fer una parada obligatòria a la fàbrica “La Estepeña” :)
La foto següent és de la cafeteria amb més solera de Sevilla, on vam tastar el típic “Roscón de Reyes”. Tenia moltes ganes de tastar aquest dolç tradicional del dia de Reis per poder-lo comparar amb el nostre Tortell de Reis. Vam triar el farcit de nata i, tot i ser molt bo, prefereixo mil vegades el nostre!
Algunes fotos de turisme cultural; no sabria dir què em va agradar més, si l’Alhambra de Granada, la mesquita de Córdoba o la Giralda de Sevilla...
Finalment, algunes fotos d’escalada, que no podien faltar! Vam escalar i visitar forces zones d’escalada: Alfacar, Cahorros, Loja, Vados, Archidona, Estepa... Realment, el potencial d’escalada andalús és enorme i ens han quedat pendents moltes zones, sobretot de Màlaga. Ja estem pensant en un proper Nadal a El Chorro...