divendres, de febrer 22, 2008

Pa de Pessic Mediterrani amb Most i Oli d’Oliva

Aquesta és la meva participació al HEMC del mes de febrer:





Per aquesta ocasió, la Mercedes ha triat el tema del “bizcocho”, que s’escau perfectament a la temàtica del meu bloc. Aquesta vegada no em caldrà rebuscar receptes complicades per tal d’adaptar el tema a les postres :) Això sí, amb l’aventura del forn, una mica més i no hi sóc a temps! Aquests dies estic fent proves i investigant sobre les diverses opcions del forn nou: aire, grill, foc a dalt, foc a baix, preescalfat... De moment, he comprovat que l’aire resseca força i per segons què no m’acaba d’agradar. Per quines receptes utilitzeu l’aire del forn?

El pa de pessic és una recepta bàsica que permet moltes variacions: es pot aromatitzar, canviar de gust, farcir, emborratxar, glacejar... De fet, gairebé mai és un pastís per ell sol, si no que forma part d’una recepta més elaborada. La condició per participar al HEMC és preparar un pa de pessic, que pot portar alguna variació, però que no arribi a ser un pastís. Jo he triat una recepta ben mediterrània ja que els ingredients que li donen personalitat són el most i l’oli d’oliva; per fer-lo més melós, l’he emborratxat amb un almívar també fet de most:



Per cert, no em puc estar de cantar les excel·lències de l’oli d’oliva que gastem a casa: és del tros del Pep i la Clara a Mas de Barberans, que després d’un any allà ja han fet la primera collita! La qualitat de l’oli és excepcional ja que les olives s’han collit a mà i l’oli és de la primera premsada en fred. A més, és ecològic, ja que ni en el camp, ni en la collita ni durant el premsat s’ha utilitzat cap additiu ni agent químic. Com diu un amic nostre, mai havíem menjat tant pa amb oli com ara, des que gastem aquest oli del Pep i la Clara :) Ja han rebut ofertes per comercialitzar-lo dins els cercles de producció ecològica i segur que tindrà molt èxit!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 250g de farina
· 1/2 sobre de llevat Royal
· 200g de sucre
· 4 ous
· 400ml de most
· 100ml d’oli d’oliva
· 50g de panses
· 1 pot de melmelada

Preparació:

Posar en remull les panses amb 300ml de most.
Separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que quedin blanquinosos. Afegir l’oli i 100ml de most i barrejar bé. Incorporar la farina tamisada amb el llevat. Afegir les clares muntades a punt de neu, amb suavitat per tal que no s’abaixin. Abocar la massa en un motlle i afegir per sobre les panses escorregudes (reservar el most) i enfarinades. Coure el pa de pessic 45 minuts a 180º amb el forn preescalfat.
Mentrestant, reduir el most de les panses fent-lo bullir al foc, fins que agafi la densitat d’un almívar. Reservar.
Un cop fred el pa de pessic, tallar-lo pel mig i emborratxar-lo amb l’almívar. Escampar la melmelada per sobre una capa i cobrir amb l’altra meitat. Decorar i servir.

Bon profit!

dimarts, de febrer 19, 2008

Galetes Sablée de Canyella

Amb la massa sablée que em va sobrar del pastís de pinya vaig fer unes galetes aromatitzades amb canyella:




Aquest diumenge vam anar a escalar al Revolt de l’Àliga, a Moià. Feia fred, la roca estava gelada i estàvem poc motivats, de manera que vam fer només una matinal i a l’hora de dinar ja érem a casa. A la tarda, amb ganes de seguir provant i investigant el forn nou, vaig aprofitar per fer aquestes galetes.

Del pastís de pinya m’havia sobrat força massa sablée i, com que a casa no llancem mai res, vaig barrejar-hi una culleradeta de canyella en pols i en vaig fer unes galetes ben romàntiques. La setmana passada vaig veure tants cors pels diferents blocs (tartes, brownies, galetes, bombons, quiches...) que me’n van fer venir ganes. De tant en tant està bé fer alguna coseta més “cursi”, no? Les galetes han quedat molt bones i cruixents, amb la textura engrunadissa típica de la massa sablée. Avui per esmorzar encara en quedaven i seguien igual de cruixents que el diumenge. Boníssimes!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· Massa sablée (no tinc quantitats)
· 1 culleradeta de canyella en pols

Preparació:

Barrejar la massa amb la canyella i deixar-ho una estona a la nevera. Estirar la massa a ½ cm de gruix, tallar les galetes i posar-les ben separades a una plata de forn coberta amb paper de forn. Coure-les 15 minuts a 180º fins que siguin ben daurades.

Bon profit!

dissabte, de febrer 16, 2008

Pastís Sablée de Pinya

Seguint amb la tradició, aquesta és la recepta del febrer de la revista Descobrir Cuina:



Avui he estrenat el forn! Me l’han vingut a instal·lar aquest matí mateix i m’ha faltat temps per posar-me a la cuina i estrenar-lo. L’instal·lador ha flipat: mentre ell encara pelava cables i feia empalmes, jo ja anava per la cuina caramel·litzant la pinya i tamisant la farina! Després de tenir-lo 1h encès i buit per fer-li la “puesta a punto”, jo ja tenia el pastís enllestit per ficar-lo al forn; 20 minuts de cocció i el forn ha quedat oficialment inaugurat! M’ha encantat: senzill de fer anar, ràpid per escalfar, còmode per ficar les safates... vaja, que ja és un més de casa. Però haig de confessar que m’ha fet una mica de pena veure com s’enduien el forn vell, hem compartit tants bons moments... (i algun disgust també, eh?)


La recepta del pastís és d’en Jordi Roca, l’encarregat d’elaborar les receptes de postres de cada mes. Evidentment, quan rebo la revista és la primera secció que llegeixo ;) La recepta és força senzilla si la comparem amb altres propostes d’en Jordi Roca. I el resultat és excel·lent; si us agraden les galetes sablée, disfrutareu. La descripció que fa en Jordi a l’article és molt encertada: “records sorrencs i tropicals”.

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

dimecres, de febrer 13, 2008

Crema de Préssec i Llimona

Pel sopar d’avui a casa els pares he preparat aquesta senzilla crema de préssec, fàcil però molt resultona:



Entre el flam de cafè i la crema d’avui, últimament estic fent receptes fàcils, eh? Però tinc excusa, sense forn... ja se sap ;) Tot i que aquesta excusa no em durarà gaire: ja tenim el nou forn encarregat! Després de mirar i remirar, ens hem decidit per un d’aquests, amb piròlisi, aire, turbo, temporitzador... només li falta que cuini tot sol :) El dissabte el vénen a instal·lar i em fa molta il·lusió, em sento com una nena amb sabates noves!

La recepta de la crema me la va passar l’Anna de la Vila, una assídua del bloc. A ella li va passar una veïna i és d’aquelles receptes que circulen de l’un a l’altre perquè són fàcils i tenen l’èxit assegurat. Com que no necessita forn, m’he decidit a provar-la i us la recomano. Moltes gràcies, Anna! (per cert, ens has de fer la crònica de la teva visita a L’obrador, eh?). Pel meu gust, la crema queda un pèl dolça; si no sou gaire llaminers, enlloc de tot el pot sencer de llet condensada, és millor posar la meitat de llet condensada i la meitat de llet evaporada.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 llauna d’1kg de préssec en almívar (840g)
· 1 llauna petita de llet condensada (370g)
· 4 iogurts de llimona

Preparació:

Triturar tots els ingredients amb el túrmix, repartir a les copes i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

dissabte, de febrer 09, 2008

Flam de Cafè

Uns flams de cafè ultra ràpids de preparar, per les postres del sopar d’aquest vespre:


M’ha passat una desgràcia: TINC EL FORN ESPATLLAT! :(
Què faré sense forn? Com cuinaré? Avui mateix vaig a comprar-ne un! Però tinc el dilema de quin forn comprar; fins ara tenia un forn molt senzill, el que venia amb la cuina original, sense aire, ni turbo, ni programes, ni temporitzador, ni res de res. He mirat una mica per Internet i molts forns actuals tenen funcions que no sé què són ni per a què serveixen. Algun consell?

Entre això del forn i feines que tinc pendents, avui no tinc gaire temps per cuinar, de manera que he triat una recepta que sé que funciona, es prepara en un plis-plas i, molt important, no necessita forn :( Com que tots som molt cafeters, estic segura que tindrà èxit ;) Aquesta mateixa recepta la vaig fer en una altra ocasió, però amb llet de soja enlloc de llet de vaca, ja que una amiga nostra té intolerància a la lactosa. Amb els dos tipus de llet el resultat és molt bo!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)
· 1l de llet
· 3 cullerades de cafè soluble
· 2 cullerades soperes de sucre (al gust)
· 1 paquet de flam Royal de 8 racions
· Caramel líquid Royal

Preparació:

Preparar el flam seguint les instruccions del paquet. Afegir el cafè i el sucre i barrejar fins que es dissolgui bé. Repartir el flam en motlles caramel·litzats i deixar reposar a la nevera.

Bon profit!

dimecres, de febrer 06, 2008

Púding de Magdalenes

Aquest és l’altre pastís que vaig portar a la calçotada del diumenge, un púding de magdalenes:




Com que tenia el forn ocupat amb el pastís de formatge, volia una recepta senzilla que es pogués fer sense forn, tipus crema o bavaresa. Però buscant idees pels blocs, se’m va acudir que també podia utilitzar el microones, no? Ja he fet altres receptes al microones amb molt bon resultat; és pràctic, ràpid i senzill. La millor opció, un flam tipus púding... La recepta la vaig treure del bloc chocolate y pimienta, però vaig doblar-ne les quantitats (a la calçotada érem 30!) i vaig adaptar-ne el temps de cocció.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:
· 6 ous
· 200g de sucre
· 1l de llet
· 1 branca de canyella
· 300g de magdalenes
· Caramel líquid Royal

Preparació:

Posar la llet, el sucre i la canyella en un cassó al foc. Quan arrenqui el bull, treure-ho i deixar-ho temperar. Afegir les magdalenes esmicolades, els ous batuts i abocar-ho dins un motlle de corona caramel·litzat.
Coure-ho al microones a 750w en tres tandes de 5 minuts, deixant 2 minuts de repòs entre cada tanda. Deixar refredar, desemmotllar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

diumenge, de febrer 03, 2008

Pastís de Formatge II

Avui hem inaugurat la temporada de calçots amb la ja tradicional calçotada a Sant Feliu del Racó. Aquest any hem superat el rècord de participació amb un total de 30 persones! A mi m’ha tocat portar les postres (je, je, je, per què serà?) i he fet un pastís de formatge i un púding de magdalenes. De moment penjo el pastís de formatge:



La calçotada ha anat molt bé: els calçots, del germà del David que fa de pagès a Santiga, eren boníssims, grossos, dolços i tendres... a més, han quedat cuits al punt, torradets per fora (amb el gustet de la flama, mmm!) i sucosos per dins. Felicitats als cuiners! La salsa, de la Inés, era picant al punt i tan bona que fins i tot hi hem sucat pa; a part, hi havia carn, botifarres, amanides, coca d’aniversari... vaja, una bacanal! Llàstima del mal temps i de la pluja inoportuna que al final ens ha fet córrer... Però no em queixo, que bona falta que fa!



De receptes de pastís de formatge n’hi ha centenars. Aquesta m’ha agradat molt ja que el formatge n’és el protagonista absolut i la textura és força lleugera. El truc és no posar gens de farina i muntar les clares a punt de neu. A més, no hi he posat res que pogués camuflar el gust de formatge: ni llimona, ni licor, ni vainilla, ni tan sols les panses que hi poso a vegades... Només una mica de melmelada de préssec per decorar i llestos! Crec que a tots ens ha agradat força. D’altra banda, és molt fàcil de fer ja que no porta cap base de galetes ni cap cobertura especial, els ingredients són molt senzills i tot (excepte les clares) es tritura junt. Genial!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 400g de formatge cremós
· 1 iogurt natural
· 6 ous
· 1 llauna petita de llet condensada
· 200ml de llet
· 1 pot de melmelada de préssec

Preparació:

Separar els rovells de les clares. Triturar amb el túrmix tots els ingredients, excepte les clares. Afegir les clares muntades a punt de neu, barrejant suaument per tal que no s’abaixin. Abocar-ho dins un motlle i coure-ho 45 minuts a 180º amb el forn preescalfat. Deixar refredar, desemmotllar i decorar amb la melmelada per sobre.

Bon profit!

dimecres, de gener 30, 2008

Orelletes de Carnestoltes

Aprofitant que aquesta setmana es celebra el Carnestoltes, pel sopar d’avui a casa els pares he fet Orelletes, unes pastes típiques d’aquesta festa que es mengen a algunes comarques tarragonines:



Nosaltres les vam descobrir l’any passat durant una estada a Montblanc i, investigant, vaig saber que també són típiques a altres pobles... Se’n diuen “Orejas de Carnaval” i, com sempre, hi ha diferents versions de receptes. M’ha anat molt bé algun truco que explica la Marisa; la recepta l’he adaptada de la web gastroteca.cat.

La veritat és que, entre fer la massa, esperar que fermenti i fregir els bunyols, aquestes pastes porten moooolta feina! Em sembla que la propera vegada les compraré fetes :) Tot i així, m’ha agradat fer-les a casa, han quedat cruixents i amb molt gustet d’anís.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 30-40 orelletes)

· 50ml d’anís
· 1 polsim canyella
· 1/2 culleradeta de coriandre
· 500g farina
· 1 sobre de llevat forner en pols
· 1 culleradeta de matafaluga
· Ratlladura de llimona
· 50ml de moscatell
· 3 ous
· 150g sucre

Preparació:

Tamisar la farina i el llevat, fer-ne un volcà i posar al mig els ous, l’anís, el moscatell, 125g de sucre, les herbes i la pell de llimona. Treballar primer els ingredients del mig i continuar amassant fins obtenir una massa fina i compacta. Deixar reposar la massa 4 hores en un recipient tapat amb un drap.
Fer unes boles grosses com nous, tapar-les i deixar-les reposar una estona. Estirar les boles fins obtenir discs d’un pam de diàmetre. Fregir-los en una paella pels dos costats i, encara calents, espolsar-hi força sucre per sobre.

Truc: estirar la bola entre dos papers films amb l’ajut d’un corró fins que quedi fina com paper de fumar. Cargolant-la sobre el propi corró, agafar la pasta ben fina i estirar-la dins la paella.

Bon profit!

Atenció!
Tots els que voleu venir al curs de la Mireia Carbó, feu clic a la foto, que hi ha novetats!


Novetats Mireia Carbo

diumenge, de gener 27, 2008

Piononos de Santa Fe

Aquests Piononos de Santa Fe casolans han estat l’esmorzar d’aquest diumenge:



Avui hem anat a escalar a la Garrotxa amb tota la colla d’amics, a un sector d’escalada amb unes parets extraordinàries que està situat en un entorn paradisíac. Com hem comentat entre nosaltres mentre tornàvem, hi ha algun país al món més maco que el nostre? Ha estat un dia rodó: un esmorzar que ens ha carregat les piles, un dia de sol radiant, uns companys fantàstics i uns encadenaments d’escalada on tots hem triomfat. Genial!

Durant les nostres vacances de Nadal a Granada, vam descobrir aquests dolços tradicionals típics del poble de Santa Fe. A part de que són boníssims (s’assemblen força als nostres borratxos amb crema de rebosteria), ens va agradar molt la seva història i tot plegat em va fer decidir a provar de fer-los a casa. En els comentaris al post, Lurka i Bitel em van deixar l’enllaç a un blog i a una web on hi ha escrites les receptes. Com sempre passa amb les receptes tradicionals, hi ha moltes versions diferents i jo les he adaptat una mica tant en les quantitats com en alguns ingredients. De fet, l’autèntica recepta inventada per la casa Isla és un secret molt ben guardat que es passa de generació en generació... Els que he fet jo s’assemblen força als que vam tastar a Granada i, si més no, eren boníssims!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pa de pessic:
· 3 ous
· 105g de farina
· 105g de sucre
Per l’almívar:
· 50g de sucre
· 50ml d’aigua
· 1 cullerada de rom
Per la crema:
· 500ml de llet
· 40g de maizena
· 100g de sucre
· 4 rovells d’ou
· 1 branca de canyella

Preparació:

Batre els ous amb el sucre fins que quedin escumosos. Afegir la farina tamisada i abocar a sobre d’una plata de forn recoberta amb paper de forn (ha de quedar primet, de 1/2cm de gruix). Coure-ho 10 minuts a 180º. Encara calent, desemmotllar sobre un drap una mica humit, enrotllar i deixar refredar.
Fer un almívar posant l’aigua i el sucre en un cassó al foc fins que bulli. Fora del foc, afegir el rom i reservar.
Barrejar els 4 rovells d’ou amb la maizena i una mica de llet. Posar la resta de llet, el sucre i la canyella en un cassó al foc i quan arrenqui a bullir, abocar-hi la barreja dels rovells. Remenar bé amb un batedor fins que torni a arrencar el bull i s’espesseixi.
Per muntar els Piononos, humitejar el pa de pessic amb l’almívar i escampar per sobre la crema, reservant-ne una mica. Enrotllar i tallar-lo en rodanxes d’uns 3cm de gruix. Posar-los drets i, amb l’ajuda d’una màniga pastissera, repartir per sobre la resta de la crema. Espolsar sucre per damunt i cremar-lo amb un bufador. Col·locar els Piononos dins de papers de blonda blancs i posar-los a la safata de servir.

Bon profit!

dijous, de gener 24, 2008

Sopa de Te Verd i Menta amb Cigrons Ensucrats / Sopa de Te Verde y Menta con Garbanzos Azucarados

Aquesta és la meva contribució al HEMC-18 del mes de gener:




L’Alicia ha triat les llegums com a tema gastronòmic del mes. Inicialment, tenia intenció de preparar dorayaki, un pastisset japonès farcit d’un pasta dolça, l’anko, feta amb mongetes seques vermelles. Segurament a molts de vosaltres us sonarà gràcies als dibuixos animats “Doraemon” ;) Però llegint les altres participacions al HEMC, vaig veure que Vega havia tingut la mateixa idea que jo i se m’havia avançat... De manera que, buscant una alternativa, se m’ha acudit repassar la revista Descobrir Cuina del mes de novembre, que anava sobre els cigrons. I he tingut sort: he trobat aquesta recepta de postres amb cigrons dolços, una variació dels cigrons amb sucre típics d’alguns pobles gironins proposada per en Pep Nogué.

Tot i que en un principi pot semblar estranya i no gaire bona, el resultat m’ha agradat força. El gust del cigró és molt suau i lliga molt bé amb el te i la dolçor de la crema de rovells. Estic segura que a més d’un li costaria identificar el gust dels cigrons... Així que us animo a provar-ho!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Com que molts lectors del HEMC no entenen el català i el traductor no pot traduir la recepta a partir de la foto que he posat, escric la recepta en castellà.

Aquí tenéis la receta:

Ingredientes: (para 4 personas)

  • 1l de agua mineral
  • 125-150g de azúcar
  • 5g de agar-agar en polvo
  • 25-30g de te verde
  • 5 hojas de menta
  • 200g de garbanzos cocidos
  • 50g de azúcar moreno
  • 2 yemas de huevo
  • 50g de azúcar
  • 25g de azúcar para caramelizar

Preparación:

Hervir el agua con el azúcar. Cuando hierva, añadir el agar-agar disuelto en un poco de agua fría. Dejar hervir 1 minuto, sacar del fuego y dejar enfriar unos minutos. Cuando el almíbar llegue a 80º C, añadir el te y la mitad de hojas de menta, dejar 2 minutos y colar. Reservar en la nevera.
Poner las yemas con el azúcar en un bol al banyo Maria y batir para que queden cremosos. Cuando lleguen a su punto, sacar del fuego y seguir batiendo para bajar la temperatura y quede una crema brillante.
Aplastar los garbanzos hasta conseguir un puré fino y mezclar con el azúcar moreno.
Para presentar: triturar la sopa de te con una batidora. Con dos cucharas, hacer unas quenelles de puré de garbanzos y ponerlas sobre la sopa de te. Encima, poner una cucharada de crema de yema y caramelizarla con un quemador. Adornar con hojas de menta y servir.

¡Buen provecho!

dimarts, de gener 22, 2008

Sopa de Carquinyolis

Seguint amb la tradició, aquesta és la recepta del mes de gener de la revista Descobrir Cuina:



Com passa molt sovint, les receptes més senzilles acostumen a ser les més bones. En el cas d’aquesta recepta, els carquinyolis combinen perfectament amb la sopa de vainilla i cafè, tant en el gust com en la textura: els carquinyolis absorbeixen la humitat de la salsa però es mantenen ben cruixents, de manera que queden humits i sucosos però encara fan “crec crec”. Mmmmm! Us ho recomano!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

dissabte, de gener 19, 2008

Sopem en Bloc i Altres Propostes

La Catosfera Gastronòmica està molt activa! A molts blocs hi ha propostes de trobades, compres col·lectives, cursos en grup, sopars de blocaires, clubs de fans... Es nota que hi ha ganes de fer coses junts i començar a posar cares als noms ;) El post d’avui, pendent de fa dies, el dedico a relatar algunes iniciatives que han anat sortint:


Sopem en Bloc: és el sopar de blocaires proposat per la Mar, que serà el divendres 7 de març a Barcelona. La data límit per apuntar-se és el 28 de gener i només cal deixar un comentari aquí. De moment, el sopar està restringit als gastroblocaires, més endavant no es descarta obrir-ho a tothom. En el post de la Mar s’anirà actualitzant la informació relativa al sopar.



Curs de cuina amb la Mireia Carbó al Club Social Caprabo: arran del post de la Gemma sobre el nou llibre de la Mireia Carbó, vam descobrir que molts de nosaltres érem del seu “club de fans”. També aquí, va sortir la proposta d’apuntar-nos en grup a una de les seves classes. Per fer-ho només cal trucar el dia 27 de cada mes a Caprabo i demanar plaça a una de les classes pel mes següent. Qui s’anima a assistir a una classe del mes de febrer? De moment, faig una llista aproximada de la gent interessada que ha anat deixant comentaris: Gemma, Cristina, Enric, Elisabet (de Sabadell, no té blog), Sara, Ester, Mar, Iris, Gemma, Anna,... Si m’ho aneu confirmant, truco i demano plaça per tots!

NOVETATS!
Ja tenim reservades les places pel curs de la Mireia Carbó: serà el dijous 28 de febrer a les 19:30.
Gràcies als contactes de la Gemma, hem aconseguit que la Mireia sàpiga que hi ha un grup de fans - blocaires que assistirem a la seva classe :)
En principi, hem reservat lloc per tots els que esteu a la llista següent: Cristina, Enric, Elisabet, Sara, Ester, Mar, Iris, Anna, Rosalisabel, Eva de Terrassa, Glòria, Eva de Barcelona i Gemma.
Em fa molta il·lusió!!!!!!!!!!!
L’adreça del Club Social Caprabo és C/Provença, 385-387 entresòl 1a 08025 Barcelona Tel. 902 44 60 60



Taller de Cuina amb el David Lienas a l’Espai del Consum Bon Preu: amb la Cristina ja vam assistir a un dels seus tallers del mes de desembre i ens va encantar. El David, a part de ser un gran xef, és un gran professor. Es nota que li agrada explicar cuina... vam quedar tan entusiasmades que volem repetir! Qui s’anima a apuntar-se amb nosaltres? El taller es fa a Barcelona, els divendres de 18:30 a 20. Vinga, animeu-vos, també truco jo i demano plaça per tots! Llista provisional: Cristina, Mar, Gemma, Iris, Enric, Eva de Terrassa, Eva de Barcelona, Ester, Anna, Bea, Gemma, Mercè de Barcelona, Glòria E...


Compra col·lectiva a Sole Graells i altres botigues especialitzades: arran de la nostra visita al Sole Graells i d’explicar la problemàtica de comprar grans quantitats, va sortir la idea de comprar algunes coses entre uns quants i repartir-les... Ja hi havia llista d’interessats, però si s’hi vol afegir algú més... De moment som: Cristina, Enric, Boston, Sara, Shitaki, Gemma, Mar, CdeCocina, Marta (de Sabadell), Anna, Àngels...

Evidentment, totes aquestes llistes són aproximades i no comprometen a ningú, eh? Si algú ja no hi està interessat o s’hi vol afegir algú més... perfecte! Només cal que deixeu un comentari al blog :) A veure si ens organitzem!

dimecres, de gener 16, 2008

Taronges Farcides

Després del parèntesis nadalenc, avui reprenem els sopars setmanals a casa els pares. Per postres, ara que les taronges estan en plena temporada, he triat una recepta lleugera i refrescant a base de taronja, que compensa els dolços massa calòrics que hem menjat per Nadal:



Durant unes quantes setmanes hem traslladat el sopar dels dimarts als dimecres perquè amb la Cristina i la Gemma ens hem apuntat al curs Cuina d’Avantguarda de la Casa Elizalde que es fa els dimarts el vespre. Inicialment estàvem interessades en el curs de Pastisseria, però ens vam quedar sense places: quan la Cristina va arribar per fer la inscripció ja tenia 165 persones al davant fent cua! Hi havia gent fent cua des de les 6:30 del matí! Increïble, oi? Tot i així, aquest curs també ens fa molta il·lusió i el programa, de 7 sessions, té molt bona pinta... Ja tinc ganes de començar!

La recepta d’avui és fàcil, ràpida i sempre queda bé... De les que m’agraden a mi :) A més, la presentació dins la pròpia taronja és molt original i queda força lluïda.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 4 persones)

  • 4 taronges
  • 1 sobre de gelatina de taronja de 4 racions (marca Royal)
  • 50g de taronja confitada
  • 100g de formatge cremós
  • Nata muntada, fideus de xocolata i grills de mandarina per decorar

Preparació:

Tallar una tapa a les taronges per la part de sobre i fer un petit tall a la base per tal que s’aguantin bé. Buidar-les i escórrer el suc de la polpa. Hauríem d’obtenir ½ litre de suc.
Preparar la gelatina tal com indica el paquet, substituint l’aigua pel suc de les taronges. Barrejar la gelatina amb el formatge i la taronja confitada tallada a trossets. Omplir les taronges i reservar a la nevera fins que qualli. Decorar i servir fresquet de la nevera.

Bon profit!

diumenge, de gener 13, 2008

Neules Farcides de Mousse de Torró Banyades amb Xocolata Negra

Ja ha començat l’època d’aprofitar les sobres nadalenques per fer postres diferents. Tan bons que són els torrons el dia de Nadal i després, passades les festes, no hi ha qui se’ls mengi... Una bona opció són aquestes neules farcides, que serveixen per acabar les restes de torrons i de neules, abans no es remullin i ja no siguin bones:




Una altra opció que fem a casa per gastar els torrons és utilitzar-los com a substituts de les barretes energètiques quan anem d’excursió. Un tall de torró a mitja pujada en una sortida d’esquí de muntanya, enmig del fred i la neu... es posa divinament! Us asseguro que després d’aquest “chute” d’energia continues pujant amb les forces renovades! ;)

Tot i les diverses alternatives per aprofitar aquestes sobres de Nadal (gelats, flams, bavareses, barretes energètiques...), la d’avui és més original i molt resultona. Us l’aconsello! El torró per la mousse pot ser qualsevol, de Xixona, de yema, de coco, de praliné... Les neules que van millor són les amples, són més fàcils de farcir. I un consell: val la pena esperar a l’últim moment a farcir les neules, ja que així no es remullen. El que he fet jo és banyar-les amb xocolata i reservar-les ben tancades. A part, he fet la mousse i l’he guardat a la nevera dins la màniga pastissera, a punt de fer servir. En el moment de menjar-les, només cal farcir les neules (amb la màniga és molt ràpid) i cap a taula a menjar!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

  • 1 paquet de neules
  • 100g de xocolata per a postres
  • 200g de torró
  • 200ml de nata líquida per muntar

Preparació:

Fondre la xocolata i banyar les neules fins la meitat. Deixar refredar la xocolata i reservar-les. Triturar el torró (depenent del tipus de torró va bé afegir un rajolí de la nata líquida, es tritura més fàcilment). Barrejar el torró amb la nata muntada i posar la mousse dins una màniga pastissera. Reservar a la nevera. Al moment de menjar, farcir les neules i servir immediatament.

Bon profit!

dijous, de gener 10, 2008

Gelat de Mango

Amb tota la feina que tinc pendent després del viatge a Andalusia, he hagut de tirar de congelador per poder preparar unes postres especials... En moments com aquest és quan agraeixes tenir reserves al congelador per si tens algun imprevist!



Avui he tret un gelat de mango que vaig fer abans de marxar amb uns quants mangos que amenaçaven passar a millor vida. Com que eren molt dolços, vaig aprofitar-los per fer-ne gelat, un bon recurs per aprofitar la fruita que està a punt de fer-se malbé :) I total, com que aquests dies està fent un temperatura gairebé primaveral, trobo que un gelat venia de gust i tot. A més, després de tants dolços nadalencs, un gelat de fruita ajuda a tirar avall ;)

Els ingredients per fer aquest gelat són totalment a gust personal i en funció del que es tingui a l’armari: la llet condensada es pot substituir per llet evaporada i sucre, s’hi pot posar nata líquida, substituir el sucre per edulcorant... D’altra banda, les proporcions de sucre depenen de la dolçor de la fruita; jo vaig tastant fins que el trobo al meu gust. El d’avui el vaig fer tal com indico a la recepta.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

  • 500g de mango
  • 200ml de llet condensada
  • 200ml de llet evaporada Ideal

Preparació:

Triturar tots els ingredients amb el túrmix. Colar la crema per un colador fi per tal de treure les fibres del mango. Abocar a un tupper i reservar al congelador. Treure'l del congelador uns 10 minuts abans de servir.
Un bon truc pels que tingueu thermomix consisteix en congelar la crema en glaçoneres i, un cop congelat, triturar els glaçons amb el robot. Després s’aboca tot a un tupper i un altre cop al congelador. D’aquesta manera es trenquen els cristalls i s’aconsegueix la textura cremosa típica d’un gelat.

Bon profit!

dimecres, de gener 09, 2008

Andalusia

Ja hem tornat de les nostres vacances de somni per Andalusia! En total, han estat 12 dies de turisme per les terres del sud que hem aprofitat molt i molt bé: descansant, escalant, fent visites culturals, fent turisme gastronòmic i gaudint de l’ambient de Nadal que es respirava a tot arreu. Ens ha agradat tant aquest parèntesis a mig curs, que em sembla que repetirem!

Abans de tornar a les receptes dolces que acostumo a posar al bloc, penjo quatre fotos del viatge i proposo una endevinalla:

Qui em sap dir com es diuen aquests dolços de la foto de sota?
Sabríeu dir de quin lloc són típics i perquè es diuen així?


Només una pista: són típics d’un poblet al costat de Granada (si cal, puc posar més pistes, eh?). Si sabeu la resposta, deixeu un comentari! Ah! I si a sobre sabeu la recepta... passeu-me-la! :)


Les dues fotos de sota em fan molta gràcia perquè són del poble d’Estepa, on hi ha la majoria de marques de polvorons. És increïble: tot el poble està ple de fàbriques i botigues que viuen d’aquests dolços... fins i tot els carrers tenen nom de polvorons! A Estepa vam anar-hi a escalar, però vam fer una parada obligatòria a la fàbrica “La Estepeña” :)



La foto següent és de la cafeteria amb més solera de Sevilla, on vam tastar el típic “Roscón de Reyes”. Tenia moltes ganes de tastar aquest dolç tradicional del dia de Reis per poder-lo comparar amb el nostre Tortell de Reis. Vam triar el farcit de nata i, tot i ser molt bo, prefereixo mil vegades el nostre!


Algunes fotos de turisme cultural; no sabria dir què em va agradar més, si l’Alhambra de Granada, la mesquita de Córdoba o la Giralda de Sevilla...




Finalment, algunes fotos d’escalada, que no podien faltar! Vam escalar i visitar forces zones d’escalada: Alfacar, Cahorros, Loja, Vados, Archidona, Estepa... Realment, el potencial d’escalada andalús és enorme i ens han quedat pendents moltes zones, sobretot de Màlaga. Ja estem pensant en un proper Nadal a El Chorro...