dimarts, de maig 29, 2007

Orelletes

De la nostra estada a Montblanc vam portar unes pastes típiques de la comarca, les “Orelletes”:



Les vam comprar al Forn de la Vila, que té l’obrador a l’Espluga de Francolí i les botigues a l’Espluga i a Montblanc. Em van explicar que són unes pastes semblants a les “Orejas de Carnaval” típiques d’altres zones, que es fan a base de farina, ous, llard i anís i es fregeixen amb oli. La diferència principal està en la mida: les de l’Espluga fan 30cm de diàmetre. Per això em va fer tanta gràcia que el nom fos “Orelletes”, en diminutiu... Com a mínim són orelles d’elefant :)


Com que avui anem a sopar a casa els meus pares i el meu pare és de Montblanc, he pensat que els agradaria menjar-ne per postres, a veure si li porten records d’infantesa...
A més, a canvi ens donaran nespres del seu pati, que tenen el nesprer tan carregat que no donen l’abast! A veure si puc aprofitar-los per fer-ne unes bones postres :)

Avui no poso la recepta, però m’agradaria que si algú sap fer “Orejas de Carnaval” o coneix alguna recepta tradicional me l’expliqui...

Bon profit!

8 comentaris:

Mar Calpena ha dit...

La meva família materna és de la Pobla de Cérvoles (a les Garrigues)i recordo que quan hi anàvem a buscar oli cada hivern ens obsequiaven a les orelletes. A casa no les fem perquè no hem estat mai gaire reposters -i menys reposters de fregits- però recordo que acabades de fer i ruixades amb alguna mena de licor anisat eren delicioses. Recordo també haver vist algunes dones del poble donant-lis forma sobre el genoll.

Mar Calpena ha dit...

Per cert, que el meu avi matern era de Montblanc!

Gemma ha dit...

Hola Mar! Saps la recepta de les orelletes de la Pobla de Cérvoles?
Quina casualitat que el teu avi fos de Montblanc. El meu pare va néixer al carrer Major, on me àvia hi tenia una merceria... El món és un mocador :)

elena ha dit...

Gemma,tinc aquesta de krispeta,peró no els e fet mai,
la farina no posa cantitat.
peró la foto tenia bona pinta.




Receta:

OREJAS DE CARNAVAL:

Ingredientes:
-Harina
-1 docena de huevos
-6 cucharas de anís
-2 cucharadas colmadas de manteca de cerdo
-Una pizca de sal
-El zumo de 2 limones
-Una pizca de azúcar
-Medio vaso de leche



Instrucciones:
Se amasa todo muy bien con la harina que reciba, sin que la masa quede muy dura. Es importante que esta masa no se pegue a las manos. Dejar la masa envuelta en un trapo durante unas horas. Luego se estira la masa muy bien encima de una mesa, preferiblemente de mármol. Se estira trocito a trocito (tiene que quedar muy fina), lo más que se pueda sin romperla. Al estirarla se espolvorea la mesa con un poquitín de harina para que no se pegue y lo mismo el rodillo de madera con que se estira. Se deben hacer una a una unas capas redondas y finas de masa, que luego freiremos.

Se tiene al fuego una tartera o sartén honda con aceite de oliva bien caliente. Se van poniendo allí las orejas y con un tenedor, o mejor dos se van friendo. Después de sacarlas con cuidado de la sartén se espolvorean con azúcar.

elena ha dit...

y aquesta tambe,


Introducción:
Estas Orejas son típicas de Carnaval

Ingredientes:
500 gramos de Harina
2 Huevos
75 gramos de Mantequilla
Un vasito de Anís
Un vasito de Leche
Un pellizco de Sal

Instrucciones:
1º. Mezclar la harina con la sal y hacer un volcán, añadir los huvos y la amntequilla que previamente habremos derretido.
2º. Amaseremos toda la mezcla hasta obtener una masa homogenea y no se pegue a los dedos.
3º. Dejamos levedar 20 minutos, pasado ese tiempo la dividimos en 30 porciones y la dejaremos reposar otros 15 minutos
4º. Estiramos sobre la mesa la masa hasta darle forma (que suele ser alargadas o redondas)
5º. En una sarten con aceite se frien a temperatura fuerte, al salir se espolvorean de azúcar glass.

Anònim ha dit...

Hola, Gemma

Suposo que segueixes tenint actiu el teu mail, encara que no l'he trobat al blog. T'hi he enviat una recepta d'orelletes perquè volia enviar-te una foto de la recepta i una del llibre d'on l'he tret. Si no ho rebessis bé, m'ho dius aquí i te la torno a enviar.

Fins aviat

Glòria

Gemma ha dit...

Elena i Glòria, moltes gràcies per les vostres receptes! Me les haig de llegir amb detall i fer un mix entre totes... Les receptes tradicionals sempre són així: hi ha tantes varietats com cases que en fan!
Per cert, Ruben, gràcies a tu també per les receptes! Però també pots posar comentaris aquí, eh? ;-)

Anònim ha dit...

Hola, les orelletes o aurelleres com ho diem al meu poble poden ser tipìques de molts llochs pero el seu origen és Les Garrigues i és feient per Festa Major i per cel.lebrar quelcom important.
He vist la vostra recepta i no hi vec lo mes important i el que li dona el gust autentic que és la saliandria i la matafaluga, a mi m'en va ensenyar a fer la meva Iaia i la meva mare i jo ara n'ensenyare a la meva neta, antigament s'etiraben amb un capsal de cotó al gonoll i la paella es posaba al foc a terra , tot aixo ara ha canviat pero la recepta que jo ting és molt antiga i surten molt bones.
El meu marid es de La Pobla de Cervoles de cal Cadiraire jo soc de Les Borges Blanques de Cal fl
autà la meva Iaia de Fulleda de cal pantinat i el meu Iaio de Montblanch de cal ribetes i tb vivia al carrer Major a prop d'un cinema i de la plaça de Sant Francesc una bona barreija .