Coca de Llavaneres

La setmana que ve ja és dijous gras, amb la coca de llardons com a protagonista. Com que després de tres anys ja he posat al blog una pila de receptes de coques tradicionals (la de brioix, la de llardons, la de cabell d’àngel, la de vidre, la de crema...), aquest cop tenia clar que havia de fer la que em faltava: la coca de Llavaneres!





Buscant receptes de la coca, m’he adonat que bàsicament hi ha dues versions de la mateixa coca (podeu veure la de l’Eva al Cullerot Festuc i la de Nanfemo a Mundorecetas). De totes dues versions m’agradaven coses diferents, de manera que he optat per fer una barreja de les dues: d’una agafo la idea de preparar un massapà d’ametlles i de l’altra agafo la idea d’acabar la superfície de tota la coca amb una merenga de clares d’ou a punt de neu. El resultat ens ha agradat moltíssim; el massapà li dóna un gustet d’ametlla que recorda sabors nadalencs, mentre que la de merenga li dóna un toc cruixent i un color gratinat molt vistós. Proveu-la i ja m’ho direu!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 2 làmines de pasta de full
· 1/2l de crema pastissera
· 75g d’ametlla en pols
· 100g de sucre
· 1 culleradeta d'essència de llimona
· 1 culleradeta de vainilla líquida
· 100g de clara d'ou
· Un grapat de pinyons

Preparació:

Fer un massapà barrejant l'ametlla, 75g de sucre i les aromes en un bol, afegir la meitat de les clares d’ou a poc a poc fins que tingui una textura de puré. Reservar.
Estirar una làmina de pasta de full molt fina i posar-la sobre una plata amb paper de forn. Repartir-hi la crema pastissera deixant un marge al voltant. Doblegar el marge per sobre de la crema, pintar amb ou i cobrir amb l'altra làmina de pasta de full.
Cobrir la coca amb el puré de massapà, repartint-lo bé per tota la superfície. Muntar a punt de neu la resta de les clares d’ou i cobrir el massapà, repartint-les bé per tota la superfície. Empolsinar amb els pinyons i la resta de sucre i coure al forn preescalfat a 190º durant 30 minuts.
Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Tulipes amb Gelat de Tortell d’Olot

Dissabte vam anar a dinar a Les Cols, una masia preciosa d’Olot reconvertida a restaurant que compta amb un reconeixement molt merescut. Enmig d’un entorn idíl·lic, la seva cuina vol recuperar els productes de proximitat, de temporada i propis de la Garrotxa: el fajol, la patata de la vall d’en Bas, el blat de moro, l’aviram de pagès, els fesols de Santa Pau, la ratafia, el tortell d’Olot, el porc i els seus embotits, el cargol, el senglar, la tòfona, el nap, els bolets...

Una de les seves especialitats pel que fa a les postres és el gelat de tortell d’Olot, que elaboren ells mateixos de forma artesanal. Com que per dinar vaig triar unes altres postres, em vaig quedar amb les ganes de tastar-lo... i jo, que sempre dic que per demanar no es perd res, vaig preguntar si me’n podrien vendre una mica per emportar a casa... i em van dir que sí! Ahir mateix vaig preparar unes tulipes senzilles que estiguessin a l’alçada del gelat que havien d’acompanyar:




Ens vam sentir molt ben atesos per tot l’equip de Les Cols: abans de començar ens van ensenyar la masia, el celler i la gran sala central típica de les masies catalanes. Després, ens van obsequiar amb uns aperitius boníssims i durant tot el dinar ens van explicar amb tot detall la procedència dels diferents productes de la comarca que anàvem tastant. Finalment, una rajola de xocolata elaborada per ells i una coca dels Hostalets d’en Bas van ser els detalls que posaven punt i final al dinar. I abans de marxar, encara una altra sorpresa: la Fina Puigdevall ens va venir a saludar i ens va ensenyar la cuina personalment!

La xocolata que ens van regalar també la vaig aprofitar per ficar a les tulipes, aconseguint unes postres totalment elaborades amb productes de Les Cols. El gelat és deliciós, dels més bons que he tastat mai. No em faria res repetir-ne cada dia! Les tulipes són molt senzilles de fer, només tenen una petita complicació: cal ser ràpid en el moment de donar la forma a la galeta, ja que si es refreda ja no es pot moldejar.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per unes 12 tulipes)

· 125g de clara d’ou
· 125g de sucre en pols
· 75g de farina
· 60g de mantega
· Xocolata ratllada
· Gelat de tortell d’Olot

Preparació:

Barrejar el sucre i la farina tamisada. Afegir la clara d’ou i la mantega fosa. Barrejar sense esponjar ni blanquejar. Reservar a la nevera per tal que agafi consistència.
Estendre la massa amb una cullera sobre una plata coberta amb paper de forn, formant cercles d’uns 15cm de diàmetre el més fins possibles. Escampar per sobre la xocolata ratllada i coure-ho al forn preescalfat a 180º fins que agafi color (uns 10 minuts).
Treure del forn i, ràpidament abans no es refredin, donar la forma de tulipa posant la massa sobre una tassa i apretant bé les vores amb les mans.
Deixar refredar i, al moment de servir, posar unes boles de gelat a dins.

Bon profit!

Púding de Poma i Xocolata

Amb aquesta recepta participo al HEMC 30, dedicat a la poma com a ingredient protagonista:





La Vanesa del blog Mis deseos más dulces és l’amfitriona del Hecho En Mi Cocina del febrer i ha triat la poma com a temàtica del mes. Estic molt contenta amb aquesta elecció ja que en les últimes edicions, amb els calamars i la matança com a protagonistes, no he pogut participar amb cap recepta dolça. Així que aquest cop m’he afanyat a preparar unes postres a l’alçada de l’ocasió, i no descarto tornar a participar amb una altra recepta, je je je...


Aquest púding torna a ser ideal per a xocoaddictes, però la poma li dóna una lleugeresa i una frescor que fa que agradi a tothom. I ja sabem que la poma i la xocolata formen una parella perfecta... Entra tan bé que segur que més d’un comensal en repetirà un tros ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 2 pomes
· 1 cullerada de mantega
· 2 cullerades de sucre
· 150g de xocolata per a postres
· 200g de sucre
· 400ml de llet
· 3 ous
· Caramel líquid

Preparació:

En un paella fer una caramel amb la mantega i les dues cullerades de sucre. Quan comenci a agafar color, afegir la poma tallada a daus i deixar-ho un minut a foc baix. Reservar.
En un cassó al foc, escalfar la llet i fondre-hi la xocolata. Deixar refredar una mica i quan estigui tèbia afegir-hi els ous, el sucre i barrejar bé.
Untar un motlle amb el caramel líquid i repartir-hi la poma reservada. Abocar la barreja a dins i coure-ho al forn al bany maria durant uns 45 minuts a 170º.
Deixar refredar, desemmotllar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

La Proposta: Taller de Piruletes de Xocolata

Arran del curs de Pastisseria en Miniatura, ha sortit la idea de demanar al Museu de la Xocolata que ens organitzi un taller semblant per a tota la colla de blocaires que ens anem trobant des de fa temps.


Després de parlar amb el museu, m’han dit que un taller de pastisseria és força complicat d’organitzar perquè els mestres pastissers ja tenen tot el calendari ple de cursos. Però en canvi, ens fan la següent proposta: fer un taller de piruletes de xocolata. La idea és treballar amb les tres xocolates, la negra, la blanca i amb llet, per tal d’elaborar piruletes de diferents formes i colors, combinant-les amb altres ingredients i sabors (pebre, gingebre, petazetas, fruits secs, fruites deshidratades...). El taller és força interessant perquè ens ensenyaran el procés de temperar la xocolata, el maridatge entre les xocolates i els gustos dels altres ingredients i la tècnica per donar forma a les piruletes. Què us sembla la idea?

Ens han reservat el dissabte 25 d’abril (no tenen cap més dissabte lliure fins llavors!) a les 11h del matí. El taller dura dues hores i el preu és de 16€, que pagarem allà mateix abans de començar. El grup com a molt pot ser de 20 persones, ja que si som més els monitors no poden atendre bé a tothom. Al final del taller, ens podrem endur a casa les nostres piruletes ;)

Com que en els comentaris a l’últim post ja hi havia molts interessats pel taller, he fet una llista d’apuntats, posant un interrogant als que dubtàveu en funció del dia. Tot i així, deixeu-me un comentari confirmant que podeu venir ja que les 20 places s’han omplert de seguida i ja hi ha llista d’espera...

Llista d’apuntats: Anna Genís, Anna Pié, Xaro Morral, Glòria Moreno, Josep Colet, Ester Giró, Maria Solé, Sara Maria, Mar Calpena, Marisabel Garcia, Marta Giralt, Marta Jubert, Txell Pi, Kike Palau, Mercè Ayguavives, Sílvia Soto, Eva Urbano, Marta Barrientos, i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Carme Arce, Gema?, Carme?, i Ivanca López.

Taller de Pastisseria en Miniatura al Museu de la Xocolata

El Museu de la Xocolata ofereix uns tallers de pastisseria per aficionats i dissabte, junt amb la Laia, l’Eva, el Josep, la Glòria i la Xaro, vam assistir al de Pastisseria en Miniatura. A part d’aquests blocaires, més tard vam conèixer la Sílvia, també blocaire, que escriu amb en Roger (que vam conèixer al curs de risottos) al blog de Cuina amb Compte.






En el taller ens van ensenyar a fer dos clàssics de la pastisseria: el Brownie i el pastís Sacher. La classe va ser molt amena, ja que van combinar una part teòrica, on el xef elaborava la recepta, amb una part pràctica, on ens va tocar embrutar-nos les mans per fer l’acabat finals dels dos pastissos. Així, vam utilitzar la màniga pastissera per acabar el Brownie i vam fer anar la paleta de pastisser per allisar la cobertura brillant del Sacher.

L’organització del taller va ser perfecta, ho tenien tot previst: les taules parades, les eines, els davantals i el barret de pastisser, la matèria primera... i vam estar molt ben atesos per uns monitors que anaven passant per les taules resolent els dubtes i ajudant quan feia falta.

Mentre fèiem el Sacher, el Brownie es coïa al forn, de manera que al final del taller vam poder degustar els dos pastissos que havíem fet, tot ben acompanyat per una copa de cava regal del Museu. Eren boníssims! De regal per portar a casa, vam rebre una mostra - degustació dels dos pastissos prèviament elaborats a l’obrador del Museu i molt ben embolicats per a regal.

En resum, no podria afegir o canviar res per millorar el taller, vam passar una tarda divertida, profitosa, amena i instructiva i, a més, vam tornar a casa plens de regals. Què més es pot demanar?

Tan sols em va quedar un petit dubte: per què el títol de Pastisseria en Miniatura? També s’hauria pogut dir Pastissos de Xocolata (el fan el 18 d’abril) o Pastisseria per Enamorar (el fan el 14 de febrer), no? Ja veig que per resoldre el dubte hauré d’anar als altres tallers, je je je...

Com que el Cafè de Nit ja ha fet la seva crònica, alguns de vosaltres heu preguntat la recepta de la cobertura de xocolata pel Sacher. Ens van dir que és la mateixa recepta que pel pastís d’aniversari dels 25 anys de TV3, de manera que us deixo un parell de vídeos: el del programa Dolça Catalunya on ensenyaven a fer el pastís (a partir del minut 9 i mig), i el que vaig gravar jo aquest dissabte mentre el xef preparava la cobertura (no està gaire bé ja que no s’acaben de veure tots els passos...):



PD: Una proposta.

Malauradament, no podré resoldre el meu dubte sobre el títol del taller, ja que tots els altres ja estan plens... :(
Però no passa res! Sortint de la classe vam preguntar si seria possible organitzar un taller a mida a per a un grup tancat. Què us sembla la idea? Us interessa? Caldria decidir dia i temàtica (en podríem triar algun dels que ja ofereixen o similar). Qui s’hi apunta?

Crònica del curs de risottos al Caprabo

Dijous passat vam tornar als cursos de cuina organitzats pel Club Social Caprabo, aquest cop per assistir a una classe de risottos impartida pel xef Nicola Marino del restaurant Piazze d’Italia:


La colla de blocaires assistents vam ser: Marta Jubert, Sara Maria, Eva Urbano, Glòria (amiga de l'Eva), Roger Compte, Roser Ruaix, Àngels Mariano, Joan Jové, Anna Pié, Maria Vallvé, Núria Andújar, Araceli Erenas, Maria Solé, Manel Bonafacia, Núria Ruiz, Sefa Costa, Mercè Ayguavives, Xaro Morral, Marta Giralt, Anna Genís, Eva Montearriba i Gemma Clofent, tot i que a la foto falta algú que va haver de marxar més aviat (el proper cop us heu de quedar almenys fins a la foto, eh?). Aquesta vegada hi havia poques cares noves, la Núria, el Roger i la Roser, i va ser un gust poder conèixer-los després de tant de temps. Benvinguts! Espero que a partir d’ara es converteixin ja en habituals ;)

Personalment, tenia moltes ganes de saludar a la Roser de Vic, amb qui hem anat descobrint una pila de casualitats i coneixences comunes, tan de Vic (on jo hi tinc família), com de la UES (la Roser també és excursionista), com de les Duestraces (un grup d’esquí de muntanya que aglutina esquiadors de tot Catalunya). Només ens faltava descobrir que som família, je je je...

Pel què fa a la classe de cuina, ens van ensenyar tres receptes, un risotto d’espàrrecs i parmesà, un risotto al perfum de llimona amb alfàbrega i un ristto amb gambes i cloïsses al perfum de taronja i menta. Amb un llenguatge amè i contundent, en Nicola ens va ensenyar els secrets de la base d’un bon risotto, on a partir d’uns primers passos comuns s’obre un ventall enorme de possibilitats a l’hora de combinar gustos i ingredients. Entre els blocaires assistents hi havia en Manel, el més expert en risottos de tota la colla. Ell ha fet una crònica de la classe molt completa i us recomano que la llegiu, ja que, gràcies a la seva experiència en risottos, explica els continguts de la classe d’una forma excel·lent.

La classe amb els dos xefs italians va transcórrer ràpidament, enmig de l’admiració del públic femení davant d’uns professors tan captivadors. Entre el savoir affaire d’en Nicola i l’aceite de codo d’en Francesco, va quedar demostrat un cop més que els italians són uns autèntics professionals de la seducció ;)

Després de la classe va haver-hi temps per xerrar entre nosaltres i amb els xefs, per fer les fotos de rigor i fer una promesa gairebé signada per anar a sopar tota la colla de blocaires al Piazze d’Italia, on la Mireia Carbó (aquest cop asseguda entre el públic, je je je...) va dir que també vindria!


Si voleu llegir més cròniques, aneu a cuinar és generós, delícies del rebost i cuina amb compte.

PD: Classe amb la Mireia Carbó pel mes de febrer:

Després de la classe, la Mireia va aprofitar per confirmar-nos que ens ha reservat places per anar a un dels seus cursos del mes de febrer: tenim 30 places pel dijous 26 de febrer a les 19:30h.

Fem com sempre, eh? Deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i, sobretot sobretot, obligatori a partir d’ara, el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client).

Llista d’apuntats: Teo Mellén, Roser Ruaix, Mercè Ayguavives, MªJesus de la Iglesia, Encarna Conde, Marta Giralt, Cristina Vidal, Araceli Erenas, Jordi Talón, Maragda Royo, Eva Urbano, Glòria Bertran, Glòria Moreno, Josep Colet, Marisabel Garcia , Ana Genís, Manel Bonafacia, Xaro Morral, Ruben Hernández, Sara Maria, Núria Andújar, mare de la Núria, Àngels Mariano, Joan Jové, Eva Montearriba, Sefa Costa, Kike Palau, Txell Pi, Roger Compte, Sílvia Campàs i Gemma Clofent.

Milfulles de Pera

Dissabte passat vam anar a dinar a Barcelona per complir amb una cita tradicional de cada any, on és obligat el ritual de cantar una nadala davant el pessebre si vols que et donin dinar. Tenint en compte que el pessebre es treu per la Candelera el 2 de febrer, una mica més i no hi som a temps… De postres, vaig portar aquest milfulles de pera:




Per Nadal em van regalar un llibre de receptes molt especial: La Pastelería de Eva Arguiñano, dedicat i signat personalment per la pròpia Eva. Em va fer una il·lusió enorme! Sempre he seguit amb entusiasme les receptes de postres de l’Eva Arguiñano: ja fa temps, els dijous col·laborava al programa de televisió del seu germà, cosa que convertia el dijous en el meu dia de la setmana preferit. Em passava el matí esperant el moment de dinar davant la tele mirant la recepta que l’Eva feia amb el Karlos Arguiñano. El meu germà petit, sabent-ho, va tenir el detallàs de demanar a l’Eva que en signés un exemplar per regalar-me’l... Quina passada!!!



Les receptes de l’Eva Arguiñano m’agraden molt perquè són força casolanes, amb ingredients fàcils de trobar i amb uns acabats senzills que tots ens veiem capaços de fer amb les eines que tenim a casa. A més, una gran part de les seves receptes porten alguna fruita com a ingredient principal, cosa que a mi m’agrada molt. Fullejant el nou llibre de receptes, em vaig fixar en aquest pastís, que té totes les característiques que acabo d’enumerar.

El resultat és un pastís finíssim i molt lleuger, amb un gustet de canyella i de cítrics deliciós, que de textura recorda moltíssim a la famosa tarta Tatin. De la recepta haig de dir que jo només he necessitat 4 peres (eren tipus Conference força grosses i molt madures) i que pel nostre gust amb la meitat de panses hauria estat suficient. Això sí, no sigueu avars i fiqueu-hi un bon vi blanc, que podeu aprofitar per rehidratar les panses. Necessiteu més presentacions per fer aquest milfulles de pera?

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

L’Ada Parellada a COMRadio

Cada dimarts al migdia, una mica abans de les dues, l’Ada Parellada participa al programa de COMRadio El dia a la COM amb l'Albert Vico. Ahir va parlar dels blogs de cuina a Internet, un fenomen bastant de moda últimament. En va parlar molt bé i va explicar que sentia admiració pels blocaires que, sense ser professionals de la cuina, mantenen un blog personal amb receptes de cuina i altres temes relacionats amb la gastronomia. Com a exemple, va parlar del blog la cuina de casa, cosa que em va fer molta il·lusió.

Quan, amb les meves nebodes, vam conèixer l’Ada en un taller a l’Abacus, ens va causar molt bona impressió i una gran admiració. Haig de confessar que encara tenim pendent una vista al Semproniana, però ara crec que ja no trigarem gaire a fer-la... Per cert, heu vist el davantal de l’Olga a l’última recepta de melindros? Sí, sí, és el que es va pintar durant el taller de l’Ada a l’Abacus! Quina casualitat, oi?

Si voleu escoltar el programa...


Moltes gràcies Ada!

Resposta de l'Ada Parellada:

L'Ada ha deixat un comentari molt interessant, on explica l'admiració que sent pels blocaires gastronòmics. Crec que val la pena repoduir-lo al post, és el guió del programa d'ahir a la ràdio:

(...) sou uns cracks.
aprofito i us facilito el guió (que l'albert no em va deixar acabar...) que parlava del vostre fenomen.

Ada Parellada

CUINA SUBMERGIDA

No hi ha cap mena de dubte, la cuina està de moda....O ho ha estat sempre!
Ara la cuina està constantment present als medis, els cuiners són tractats com a estrelles, reben la Creu de Sant Jordi i els erigeixen com a “cuiner de l’any”, amb la mateixa categoria que el “català de l’any”.
El que ha canviat no és que la cuina sigui una activitat que agradi, sinó que ara és una activitat pública. Però, és clar, ens estem referint a la cuina professional, la cuina en la que, en definitiva, es barreja l’amor per la cuina amb la rendibilitat, els beneficis, l’ego i els interessos comercials.
Però paral•lelament a aquest món d’estrelles, brillantines, glitter i glam, vestit de blanc amb pantalons a quadrets, hi ha un món de davantal de flors, un món callat i solitari, individual i privat i, sobretot, un món a l’ombra. Són els aficionats, els veritables amants de la cuina.
Sempre n’hi ha hagut, de persones apassionades per la cuina, de la mateixa manera que hi ha persones apassionades per la música, el bricolatge o el macramé. I el que realment els dona valor és que continuïn sent aficionats, sense voler fer el salt al món professional. Perquè quan passes de l’oci al negoci, la mateixa paraula ho diu, “negues l’oci”, de manera que tot allò que t’agradava tant passa a un segon pla, prioritzant el què realment interessa: calés, calés i calés. Si fas el salt al món professional, et transformes en un amant del compte de resultats.
Ja ho deia el meu amic Jordi Parramón, un cuiner importantíssim que no ha volgut pujar al carro del showkitchendollar. Quan al Jordi Parramon li van preguntar si la cuina era la seva passió, va contestar que la seva passió era la música, la literatura, etc., però que la cuina era la seva feina i, per tant, havia de treballar amb el cap fred, sense passions.
Doncs bé, aquesta cuina callada, aquesta cuina submergida, avui dia està esclatant, a través dels blogs de cuina. Val la pena que hi entreu, a qualsevol d’aquests blogs, us sorprendrà la qualitat tant dels comentaris, de les recomanacions com de les fotografies. I a mi, el que m’entendreix més és que, aquestes persones, quan acaben la feina, han tret la rentadora, i han banyat als nens, tenen esma per posar-se a cuinar, fer la fotografia, escriure la recepta al blog i respondre els comentaris dels usuaris del blog, sense tenir en compte que per poder cuinar, prèviament, han hagut d’anar a comprar.
A mi m’emociona, què vols que et digui.
M’he fet amiga d’una blogaire. I em té el cor robat. Ahir em va portar el regal de Nadal, una mica endarrerit, la veritat. El regal de Nadal és un tros de massa mare, procedent de Sevilla, que haig d’anar alimentant amb sucre i farina durant uns deu dies, fins que augmenti a quatre vegades el seu volum, moment en que n’haig d’agafar tres porcions iguals i donar-los a tres persones amigues. Només d’aquesta manera ens garantim salut i amor durant els propers dotze mesos. És una cadena! Les persones “normals” fan la cadena via Internet, els blogaires de gastronomia la fan via massa mare!!!
Només em queda dir que ADMIRO ALS BLOGAIRES DE GASTRONOMIA.

Moltes gràcies de part de tots, Ada!

PD: Aprofito per recordar que demà tenim curs de risottos al Caprabo, eh? La llista definitiva aquí.

Melindros

Ahir vam tornar a passar una tarda ben entretinguda amb les meves nebodes Aina i Olga, tot cuinant uns melindros i uns canapès per sopar:




Ara feia temps que no ens posàvem a la cuina les tres juntes i ja en teníem moltes ganes. Vam triar una recepta del llibre I ara què mengem? del David Lienas, de qui ja hem fet altres receptes que sempre són un èxit: acostumen a ser fàcils, adaptades a cuiners infantils i amb resultats vistosos que agraden als nens. I aquest cop ho vam tornar a encertar: amb tres ingredients i quatre passos senzills, ens van quedar uns melindros per llepar-se els dits, que no tenen res a envejar als que venen als forns i pastisseries “de veritat”. Ben sucats de xocolata desfeta o de crema catalana (aquesta és la proposta d’en Lienas) resulten unes postres delicioses!

Hauríeu de veure les nenes utilitzant el típic vocabulari pastisser de muntar clares a punt de neu, tamisar la farina, fer moviments suaus i embolvents... A més, ahir van aprendre una cosa nova: l’ús de les mànigues pastisseres o paperines, com va preferir dir-ne l’Olga. Ens vam fer una mica d’embolic per aguantar la màniga, prémer la massa i aconseguir uns melindros regulars tot alhora, però el resultat va ser prou decent, je je je...

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Pinya Baby Farcida de Crema Catalana

Aquesta és la recepta del gener de la revista Descobrir CUINA:



Per avui he triat una recepta de la secció de cru a cuit, que cada mes presenta a fons un ingredient adequat a l’època de l’any. En aquesta ocasió és la pinya, una fruita tropical de tot l’any. Citant la pròpia revista, “redescobrim la primera fruita llunyana que va arribar als nostres mercats i ho fem a través de propostes i receptes que passen el seu exotisme pels fogons”. La secció presenta tres receptes amb pinya, una amanida de pinya al forn amb anguila fumada, un filet de porc amb pinya i soja i aquesta pinya baby farcida de crema catalana, una adaptació tropical de les postres clàssiques que ofereixen tants restaurants del nostre país.

El resultat és força lleuger ja que l’acidesa de la pinya contraresta bé la dolçor de la crema; d’altra banda, la proporció de pinya i crema del farcit pot variar al gust de cadascú, aconseguint així unes postres més o menys calòriques segons el que interessi. En resum, una recepta senzillament deliciosa.

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Petit Suisse Light

Entre cursos, trobades i vacances, fa dies que no escric cap recepta, eh? Per reprendre el ritme, avui proposo unes postres força light ja que toca vigilar una mica després de tants excessos nadalencs:



Ahir vam reprendre els sopars dels dijous a casa els pares i sabia que preferirien alguna cosa baixa en calories... aquests dies post nadalencs, qui més qui menys mira de fer bondat, oi? Rumiant què fer, se’m va acudir adaptar una recepta de petit suisse que vaig llegir fa temps al blog de la Myriam i que tenia a la llista de pendents. Per adaptar-lo a light, vaig utilitzar un formatge light, vaig canviar el sucre per edulcorant i la nata per llet semidesnatada. El resultat ens va agradar molt, té la textura de formatge pròpia del petit suisse però un pèl menys cremós. Fins i tot van comparar-lo amb els caramels Darling que es menjaven fa anys... Ja estic pensant en variacions de la recepta: us l’imagineu amb xocolata? O amb un gust diferent de gelatina? Només cal llegir la quantitat de variants que han recollit al blog La Quinta de Luculus aquí i aquí. Poques receptes admeten tantes variacions!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 200g de formatge d'untar light (tipus Philadelphia)
· 400ml de llet semidesnatada
· 4 cullerades d’edulcorant en pols
· 1 sobre de gelatina de maduixa

Preparació:

Barrejar amb el túrmix el formatge, la meitat de la llet i l’edulcorant. Escalfar la resta de llet al microones fins que bulli, afegir la gelatina i barrejar fins que es dissolgui. Afegir la gelatina a la mescla anterior i barrejar bé. Repartir-ho en els recipients i deixar a la nevera fins que qualli.

Bon profit!

Una endevinalla de La Safor

Aquestes vacances de Nadal hem estat a La Safor, una comarca preciosa del País Valencià. L’objectiu principal del viatge era l’escalada, però complementat amb visites culturals i gastronòmiques a la zona. La part gastronòmica és la que toca parlar en aquest blog :)

Les pastisseries de Gandia, la capital, anaven plenes de torrons, neules, polvorons, troncs de Nadal, tortells de Reis i altres llepolies (així en diuen allà dels dolços) pròpies de les dates nadalenques. Un dels dolços que ens va cridar més l’atenció va ser aquest, ja que per nosaltres era totalment desconegut:

I per això proposo la següent endevinalla:

Em sabríeu dir com es diu aquest dolç típic d’allà?

Us dono unes quantes pistes: es menja el dia de Reis, com aquí el tortell; també es menja a València i a altres comarques del voltant; és més antic que el tortell de Reis i els pastissers de la zona estant intentant recuperar-ne la tradició; està elaborat amb massa de massapà farcida de confitura de moniato i decorada amb glaça reial; normalment té forma d’anguila o de serp, però també es pot trobar amb formes d’altres animals... Us calen més pistes? Ah, sí, una més: està boníssim! Vinga, a veure qui és el primer que ho encerta!

La visita gastronòmica estrella ens la va recomanar el Francesc: la pastisseria Tano de Gandia, el paradís dels llaminers. En Francesc ens va comentar que en Tano havia publicat un llibre de receptes, de manera que vam anar-hi decidits a fer de turistes curiosos i intentar aconseguir el seu llibre. Vam tenir molta sort, ja que vam poder coincidir amb en Tano en persona, que ens va signar i dedicar el llibre. Ens va parlar molt sobre la pastisseria, la tradicional i la moderna, i ens va explicar com ha treballat per recuperar les tradicions tot adaptant-les als gustos actuals. Entre anècdota i anècdota, vam aprofitar per omplir-nos de dolços i pastissos... bé havíem de tastar tot aquell paradís, no?

I per acabar el post de les vacances, poso algunes fotos que vam fer escalant i visitant La Safor. Per nosaltres, que no ho coneixíem, va ser un autèntic descobriment: La Safor és una terra de contrastos, hi pots trobar des de mar fins a muntanyes; pobles amb molt encant i de gran interès cultural; rutes de monestirs que no tenen res a envejar a les d’aquí; camps i camps de tarongers, mandariners, vinyes i ametllers; roques i parets d’escalada de molta qualitat; i la gent, amable, oberta i simpàtica, que sorprenentment per a nosaltres, parla el valencià. Segur que hi tornarem!

El Palau Ducal Borja de Gandia: magnífic edifici d'estil renaixentista i elements arquitectònics d'èpoques diverses:


El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna: monestir grandíssim de l'orde del Císter. És un lloc preciós que es troba en període de reconstrucció:


L’església del mateix monestir: vam tenir la gran sort de coincidir amb un assaig de l’orquestra de Tavernes, un poble del costat, i van fer que la visita resultés encara més agradable:


El temporal marítim a la platja de Gandia, que va fer encallar un vaixell draga a Cullera:


Els camps inacabables de tarongers: haig de confessar que no vam comprar fruita en tota una setmana... ;)


Les zones d’escalada de Montesa i Bellús. També vam escalar a Aventador i la Marxuquera:



I per acabar, una foto de les escalades que vam compartir amb el Pere i la Nesa, uns escaladors amics de Sabadell amb qui vam passar les vacances junts. El blog del Pere sí que és d’escalada, de manera que li deixo a ell la feina de fer la crònica d’aquesta part... ;)


Ja estem pensant on anirem a les properes vacances!

Crònica de la 3a Trobada de Blocaires

Divendres vam retrobar-nos alguns dels blocaires gastronòmics que ens hem conegut gràcies a l’afició a la cuina que compartim tots plegats. En aquesta ocasió es tractava d’assistir a una demostració de thermomix a can Rubiralta i després anar a sopar tota la colla al Racó del Campanar, a Sabadell.


A l’emoció del retrobament entre els que ja ens coneixem, ahir s’hi va afegir un al·licient especial: a tots ens feia molta il·lusió conèixer en persona a la Mercè, la blocaire més llunyana de tota la colla, ja que durant l’any viu a Irvine, Califòrnia (i que ahir va venir expressament des de Cassà de la Selva!). En directe va resultar ser tan simpàtica com a la distància, i va ser genial poder compartir la trobada amb ella i la seva mare. Esperem que no sigui l’última!

També teníem ganes de retrobar-nos amb la Parella Vermella, que amb l’entrebanc de la bateria encara no havíem vist des de l’operació de la Txell. Feia molt bona cara i l’optimisme que mostra davant aquesta situació és digne d’admirar. La Parella Vermella va aprofitar per fer entrega del premi-sopar a la Glòria, entre aplaudiments i comentaris d’enveja del públic, ji ji ji.

Per la resta de companys, va ser una ocasió més per posar-nos al dia, comentar els menús de Nadal i les noves receptes que hem anat penjant als blogs, felicitar les noves incorporacions, explicar anècdotes pròpies de blocaires gastronòmics, engegar un projecte per a un índex de receptes comú i començar a pensar idees de cara a futures trobades. En fi, les converses típiques entre amics que es retroben després d’un temps...

La demostració de thermomix va anar força bé, tenint en compte les ganes de xerrar que teníem entre nosaltres (i el xivarri que fèiem!) i les dificultats d’entendre bé la màquina amb tan poc temps i tanta colla de públic. La Geni Garriga ens va mostrar com es prepara un còctel de pinya colada, un sorbet de fruites, una coca de verdures i unes mongetes amb cloïsses i peus de porc. No sé si va aconseguir convèncer algú de la colla a quedar-se la màquina, però segur que va ajudar a clarificar conceptes ;)

Els assistents a la demostració vam ser: Manel Bonafacia, Marta Jubert, Mar Calpena, Anna Olivé, Maria Solé, amiga de la Maria i el seu marit, Tere Pons, Anna Pié, Andreu, Araceli Erenas, Eva Montearriba, Sara Maria Aixàs, Sefa Costa, Txell Pi, Kike Palau, Xaro Morral, Eva Urbano, Amiga de l’Eva, Mercè Dalmau, mare de la Mercè, Àngels Mariano, Joan Jové, Josep Àngel Guimerà i Gemma Clofent.

El sopar va ser el moment de parlar amb més tranquil·litat, gaudir de la companyia i del bon ambient que s’ha creat entre aquesta colla tan diversa però tan ben avinguda gràcies a la nostra afició per la gastronomia. Després de sopar va quedar un grupet amb més ganes de gresca, espero que en alguna de les seves cròniques ens expliquin com va acabar la nit...


Els assistents a la demostració vam ser: Eva Poveda, Àngels Reverter, Carles (marit de la Laia), Laia Morral, Marta Jubert, Mar Calpena, Anna Olivé, Anna Pié, Andreu, Araceli Erenas, Glòria Moreno, Josep Colet, Sara Maria Aixàs, Txell Pi, Kike Palau, Xaro Morral, Tere Pons, Joan (marit de la Tere), Manel Bonafacia, Mercè Dalmau, Agnès (mare de la Mercè), Àngels Mariano, Joan Jové, Josep Àngel Guimerà i Gemma Clofent.


Només em resta agrair a tothom aquesta vetllada tan especial que vam compartir. Quina serà la propera trobada? Una calçotada? Una arrossada? Una...?

Si voleu llegir més cròniques, visiteu els blogs delícies del rebost, baixa gastronomia i el cafè de nit.

PD1. Ahir es va comentar la següent proposta: el Museu de la Xocolata de Barcelona organitza uns tallers de dues hores els dissabtes a la tarda. Alguns de nosaltres estem interessats en anar-hi i volem intentar coincidir al mateix taller:


Els que agraden més són el de Pastisseria en miniatura, el de Pastisseria salada i el de Pastisseria d’estiu. Per inscriure’s cal enviar un correu electrònic a museu@pastisseria.cat. Qui s’anima?

PD2: Veient els comentaris que heu anat deixant, sembla que som uns quants els interessats en els cursos del museu de la xocolata. Qui vulgui inscriure's ha d'enviar un e-mail al museu@pastisseria.cat demanant plaça pel curs que vol reservar. El curs de pastisseria en miniatura és el 31 de gener i alguns hi volem anar. Com que falta poc temps, si us sembla bé, que cadascú que enviï un e-mail pel seu compte i vagi dient aquí si té plaça... què us sembla? Després, per cursos propers, potser podríem parlar amb el museu i demanar que ens reservin places per tot un grup...

PD3: El museu ha confirmat plaça pel 31 de gener a:
Torn de matí: Anna Genís, Anna Olivé i mare de l'Anna.
Torn de tarda: Enric Bayé, Laia Morral, Eva Urbano, Josep Colet, Glòria Moreno, Xaro Morral i Gemma Clofent.

Curs de Risottos al Club Social Caprabo

Durant el mes de gener, la Mireia Carbó no fa classes de cuina al Caprabo ja que aprofita per planificar les activitats de l’any que comença. Parlant amb ella per demanar-li que ens reservi places pel febrer, ens va oferir assistir a una classe de risottos que fa un xef italià. Sense la Mireia no serà el mateix, però mentre esperem que arribi el febrer, aquest curs de risottos també sembla interessant, oi? Quina sort i moltes gràcies per l’oferiment!


Les dades concretes del curs són les següents: tenim 25 places reservades pel dijous 29 de gener a les 19:30h al Club Social Caprabo. Un xef italià d’un restaurant de Barcelona (no sé quin) cuinarà tres risottos diferents.

Fem com sempre, deixeu un comentari aquí i jo vaig fent llista, ok?

Llista d’apuntats: Marta Jubert, Sara Maria, Eva Urbano, Glòria (amiga de l'Eva), Roger Compte, Roser Ruaix, Iris González, Àngels Mariano, Joan Jové, Anna Pié, Maria Vallvé, Núria Andújar, Araceli Erenas, Maria Solé, Manel Bonafacia, Núria Ruiz, Sefa Costa, Mercè Ayguavives, Xaro Morral, Marta Giralt, Anna Genís, Eva Montearriba i Gemma Clofent.

Llista d'espera:

Vinga, vinga, animeu-vos, que entre vosaltres hi ha autèntics experts en arrossos!

Recordatori de la Trobada

Després del parèntesis nadalenc, toca tornar a la normalitat, a poc a poc i amb calma, que després dels excessos de tants dinars costa recuperar el ritme... I per si de cas hi ha algun despistat, poso una entrada curteta al blog, tan sols per recordar la trobada d’aquest divendres a Sabadell. Aquí hi ha les llistes actualitzades dels que veniu, tant a la demo com al sopar, si hi ha algun canvi d’última hora aviseu-me, eh? Pel tema dels cotxes, us intercanviareu comentaris entre els interessats?


Tinc novetats sobre la demostració de la thermomix: avui he parlat amb la Geni Garriga, la noia que ens farà la classe, i m’ha fet molt bona pinta. Per telèfon, m’ha semblat una noia amb molta empenta i una gran defensora de la thermomix, de manera que respondrà encantada les preguntes dels reticents a aquest robot... M’ha explicat què ens farà a la demostració: còctel de pinya colada, sorbet de fruites, púding de surimi, coca de verdures i mongetes amb cloïsses i peus de porc. Serà interessant, oi?

Ja tinc ganes de ser divendres!