dijous, de novembre 13, 2008

Llufes de full

Divendres passat amb les meves nebodes teníem ganes de ficar-nos a la cuina per preparar alguna coseta... Fullejant els seus llibres de receptes (tan petites i ja en tenen!) vam triar-ne una del llibre “I ara què mengem?” on surten receptes infantils relacionades amb cada època de l’any. Com que aviat serà els Sants Innocents, ens vam decidir per una recepta de llufes de full, molt divertida, original i tan fàcil de fer que segur que sabran repetir-la totes soles el dia 28 de desembre, que és el dia que toca fer-les de veritat:





Utilitzant una plantilla, l’Aina i l’Olga van tallar unes figuretes en forma de llufes, aprofitant al màxim la superfície de la pasta de full. A continuació, vam preparar la glassa de sucre, vam pintar les llufes i cap al forn 15 minuts! Més fàcil impossible, oi? Amb les sobres de la pasta de full i mentre esperàvem que acabés la primera fornada, encara vam tenir ganes de fer uns pastissets de plàtan i unes mini pastes de full, on la imaginació va fer de les seves: cors, cargolins, espirals de plàtan... deliciós per picar una mica abans de sopar!




Aquí teniu la recepta:



Bon profit!

45 comentaris:

angels ha dit...

Que maques estan, tenen molt bona edat per passar una estona a la cuina, els meus nets són mes petits però en el gran aquest estiu ja hem fet algunes cosetes, es molt bona idea cara aquests Nadals, ah! i tant quedat "xulissimes"

menu ha dit...

Muy originales esta llufes, a ver si con esta receta logro que mis hijos se metan en la cocina.

Saludos.

Maria ha dit...

Quina bona idea..
Aquest cop has estat tu l'ajudant, eh?

ARA ha dit...

Alaaaaaaaaaaaaaaaa, que diver, jo tinc un defecte, haig de estar sola a la cuina, no m'agraden els ajudants, m'atavalo molt si tinc gent al voltant, que hi farem.

Ha quedat tot xulisim.

felicitats a la tieta i les nebodes.

cocina con sabor ha dit...

Que bé que us ho haureu passat les petites i tú jugant a la cuina, les figuretes us han quedat molt boniques i a més segur que tot molt bó!

Petonets a les tres!

Carme

ARA ha dit...

Ostres, ara que m'en recordo el día dels innocents es l'aniversari del meu petit, 4 anyets ja, jo, faré les llufes pels convidats.

MÒNICA ha dit...

Que maco que els nens/es facin de cuiners/es. M'ho apunto per fer-ho jo amb els meus nebots també. Un petó

nurks ha dit...

què divertit!! em donen ganes que els meus nebots es facin grans per fer cuinetes amb ells també! ;D
i quina bona pinta el pastisset de plàtan!! :P

canela ha dit...

Realment maca aquestes el.laboracions, originals i ben simpàtiques :))

canela

Ester ha dit...

Ei, genial. aquesta me l'apunto per fer-la amb la meva filla. A mi em fa la impressió que això de fer bromes pels sants innocents s'està perdent, quina llàstima oi?
Ester

TERESA ha dit...

Llàstima que el meu nen ja és grand, perqué si no aquest cap de setmana ens entretindríem a la cuina...
Records...

CRIS ha dit...

Es una gran idea per fer amb els nens, són unes bones llufes!.
Salutacions

Myriam ha dit...

Quines llufes més divertides!!! I quina bona estona vau passar a la cuina!! Jo encara no puc ficar en Jon a la cuina, seria un merder, t'ho asseguro!!! Així que esperarem que creixi una mica...

Molt bona idea fer-les pels Sants Innocents... però amb tanta festa ja no m'hi cabrà una llaminadura més!!! Quin sacrifici... aquí tot ho celebrem! jajaja!

Joan ha dit...

Molt divertit... i més tot s'aprofita... cosa que no és fàcil de vegades... Imaginació al poder...

Belen ha dit...

que bien os quedaron estas figuritas,son ideales para el dia de los santos inocentes,UN SALUDO

Gemma ha dit...

Àngels, ets l'Àngels que va venir a la fundació Alícia? Amb tants noms em confonc... L'Olga només té 6 anys, però des dels 4 que ja fem coses fàcils a la cuina ;)

Menú, fàcils, bones i divertides, segur que els teus fills s'animen a provar-ho ;)

Maria, jo només llegia la recepta i elles ho feien tot... menys el forn, és clar!

Ara, a mi em passa el contrari! M'encanta aprofitar l'estona de cuinar per xerrar... sembla que així cuinar sigui més divertit, no?

Carme, crec que sí que s'ho van passar bé, sobretot després quan van poder fer anar la imaginació per inventar-se altres pastes de full :)

Mònica, normalment els nens senten curiositat per temes de cuina... ja em diràs què tal amb els teus nebots ;)

Nurks, vam fers uns mini enrolladets farcits de plàtan que estaven boníssims!

Canela, les llufes sempre són simpàtiques, siguin de diari o de pasta de full... i si te les pots menjar, molt millor, je je je!

Ester, és una pena perdre aquestes tradicions... crec que les bromes encara es fan, però les llufes no. Les meves nebodes no sabien què eren i els ho vaig haver d'explicar...

Teresa, li agrada cuinar al teu fill? QUina edat té?

Cris, nosaltres també la vam trobar bona idea, i tan fàcil... que de seguida vam triar la recepta!

Myriam, quan en Jan faci 4 anys ja podreu començar a fer cosetes fàcils, ja ho veuràs ;)

Joan, visca la imaginació! Aquesta la podeu fer a casa, eh? És fàcil fàcil!

Belen, són divertidas i muy originales!

Alaiona ha dit...

Ei que bones!! Amb el què m'agrada a mi la pasta de full les faré fijo!!
Petons!!

El cullerot Festuc ha dit...

Que divertides aquestes llufes!!! A mi tb m'encanta cuinar amb les meves nebodetes, encara que son una mica petites, 4 i 3 anyets...xo ens ho passem molt bé!!! La setmana vinent ens les quedem a dormir...a veure si fem aquestes llufes!!!
Petunets,
Eva.

Mercè ha dit...

Tan petites i que espavilades!! ;) Una recepta molt graciosa! :)

xaro ha dit...

Veig que al final no es van cremar, eh?? jejeje
Amb la cara pagan de lo que be que s'ho van passar!!

Dolorss ha dit...

quin ambient més dolç és respira a casa teva!!!!!!!
felicitats a les teves nebodes,(a tu també) ja apunten maneres , seràn com la tieta?

Xènia ha dit...

Hola Gemma! Et volia fer una consulta, ja sé que no té a veure amb la recepta.

Com puc montar la nata perquè em guanyi volum sense deixar tota la cuina esquitxada? És a dir, sense que em fagi llufa?

MOLTES GRÀCIES PER ENDAVANT! Xènia.

Anna S. ha dit...

Quina oloreta devía fer casa teva...mmmm.. ja m'ho imagino... de fet, aquestes pastetes em recorden les "corbates de Unquera", que se semblen molt d'aspecte, i de manera de fer, però segurament no deuen ser tant bones com les vostres llufes.

Glòria ha dit...

Jo també me l'apunto per fer-la amb la Bet (la meva fillola), la Laia i l'Ona (les seves germanes), encara que no sé si tindran prou paciència amb la plantilla!.

Serà qüestió de demanar aquest llibre als Reis.

Fins aviat

Gemma ha dit...

Alaiona, si t'agrada la pasta de full, segur que t'agradaran!

Eva, 3 i 4 anys encara són molt petites... però aviat començaran a fer coses totes soles :)

Mercè, petites però molt espavilades a la cuina, es nota que no és la primera vegada que s'hi posen...

Xaro, em vas trucar just el moment de treure-les del forn, una mica més i ens queden massa torrades, je je je

Dolorss, la gran té molta paciènica i la petita és molt llaminera, de manera que entre una cosa i l'altra, es posen a la cuina amb moltes ganes ;)

Xènia, amb quin aparell muntes la nata? Jo ho faig amb les varilles elèctriques del túrmix i poso la nata dins una gerra de parets alta... esquitxa però la gerra és prou alta com perquè els esquitxos no s'escapin... A quin recipient poses la nata?


Anna S, he sentit a parlar d'aquestes corbates, però no les he vist ni tastat... L'oloreta del forn mentre es couen és deliciosa ;)

Glòria, quina edat tenen les teves nebodes? Es necessita poca paciènica, la pasta de full es talla super ràpid ;) El moment delicat és quan s'agafen les llufes i es podesn sobre la safata del forn, s'ha de fer amb cuidado perquè no es deformin... però això ja ho pots fer tu ;) A veure si t'animes a fer-les!

Caminarsingluten ha dit...

¡Hola Gemma!, acabas de descubrirnos el secreto de como eres capaz de hacer unas recetas tan estupendas... ¡tiene unas simpáticas ayudantes!

Todos y cada uno de tus platos son a cada cual mejor.

Besotes,

Ana y Víctor.

josep ha dit...

Gemma,
Sensacional la recepta.
Canvio la meva opinió, a partir d'ara, m'agraden les llufes!!
Es clar que amb aquestes cuineres que t'ajuden ....
Una abraçada

CocinArte ha dit...

Gemma, es nota tant que disfrutes cuinant amb les teves nebodes. De les meves la gran ja m'ha ajudat, peró la petita encara no..Però farà aviat dos anyets i potser aquest Nadal..la deixem enredar a la cuina...jeje. Us has quedat genials!!

Núria

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Que rebona i que divertida aquesta recepta. M'ha encantat. Felicitats per tenir unes nebodetes tan maques i tan salades, ja que si continuen així seran unes bones cuineres. Que bo es compartir en familia.
Salut!!!!

Francesc ha dit...

Això sí que és pedagogia pastissera! M'ha encantat aquest post. Potser en faré de llufes per als Sants Innocents. Salutacions

la vella carmanyola ha dit...

aaahhhh!! doncs es molt bona idea, aquest llibre! es una manera d'insentivar els nens a fer cosetes. Com es nota que la tieta es mestra!

Recordssss

la vella carmanyola ha dit...

Per cert els pastissets molt bé, jo els hauré d'ensenyar a fer a l'Andreu, que ell de menjar si que en sap i molt però de fer-lo?? ;)) jejeje "que dolentota que sóc!!"

enric ha dit...

Res tinc en contra de l’anomenada globalització sempre i quan aquesta signifiqui un enriquiment, i potser és per això que també valoro tant tot el que forma part de la nostra manera de ser. (Que transcendent, oi?) :)

Em sembla, doncs, magnífica la idea de donar forma de pasta a la innocent llufa que jo –i, per favor, guard’am el secret- em penjo (però de paper, eh?) a l’esquena abans de sortir de casa cada any el dia dels Sants Innocents.

Aina i Olga: L'enhorabona per aquestes pastes!, i... oi que no exagero gens ni mica si us dic que teniu una tia fantàstica?

manel ha dit...

gemma, veig que l'ensinistrament de les nebodes va a bon ritme, cada dia els surt millor. el dia que et cansis de fer el bloc, tindràs assegurat un bon relleu, i a la teva familia no els faltaran mai unes bones postres.

petitavegana ha dit...

Uau! Que divertides!! Tant les llufes com les teves nevodes, je je je!! Em sembla que aviat t'agafaran el relleu i nosaltres també podrem gaudir de les seves cuinetes!!

Gemma ha dit...

Ana y Víctor, ahora ya conocéis mi secreto mejor guardado... Ciertamente, con estas magníficas aydantes es un lujo meterse en la cocina!

Josep, aquestes llufes segur que agraden a tots, No dic el mateix de les de paper, je je je ;)

Núria, que dos anys encara és molt petita! Què li faràs fer? Has de tenir una mica més de paciència i esperar almenys fins els 4 anyets, eh?

Olles i Somriures, estic segura que seran unes grans cuineres, tenen la curiositat, la paciència i la imaginació tant necesàries a la cuina :)

Francesc, si les fas ja m'ho diràs, és una broma ben original, fàcil de fer i, sobretot, boníssima!

Anna, el llibre està molt bé, la majoria de receptes són faciletes i molt relacionades amb la festa de l'any que toca: panaellets, crema de st Josep, tortell de reis, mona de pasqua, bunyols...
Ja has fet els pastissets? El teu marit també s'ha de ficar a la cuina, eh? A poc a poc segur que li acaba agradant ;)

Enric, exagerat! ;) Sí que és una pena que es perdin aquestes tradicions tan maques... Avui en dia les bromes encara es fan, però les llufes ja no... Menys tu, és clar, ja t'imagino anant pel carrer amb la llufa a l'esquena i tothom senyalant-te amb el dit fent-se un tip de riure.... I després em dius que no ets un exagerat je je je!

Manel, estic ben tranquiil·la, amb aquestes nebodes tan espavilades tinc el relleu assegurat ;)
I tu també, eh? Que la Lara ja està feta tota una experta!

Laia, les llufes queden molt divertides... i per les nebodes, estic segura que seran el millor relleu possible!

CocinArte ha dit...

Jajaj...la veritat es que li donarem un tros de massa i que vagi jugant...lo que vull es tenir-li a prop...jeje. A la Carla lo que de moment li agrada es menjar lo que cuina la tieta...jejeje. La gran depen de lo que sigui...jejeje

Núria

nieves ha dit...

Los pastelillos de hojaldre se ven deliciosos, pero en ésta ocasión que me inspira ternura son las niñas. Están encantadoras ¡tan concentradas ellas en su labor de cocineras! Me ha encantado este post.

Un abrazo.

Shitaki ha dit...

Hola Gemma! enhorabona per aquest post que has fet, i felicitacions a les teues nebodes Olga i Maria que son unes excelents cuineres .
M´han agradat molt les fotos estan guapisimes.

El meu fill major Andreu té tres anys i mig, i es posa el delantal i arrima la cadira al banc de la cuina i mira com cuinam, ja bat els ous ,i li dona forma a algunes galetes.

Una abraçada .

TERESA ha dit...

Hola Gemma! al meu fill te 17 anys i sí li agrada cuinar, però no és massa llaminer... Quand era petit sí ens entreteniem a la cuina fent pastisssos, però qui sèls menjava era jo...
Fins aviat.

Erundina ha dit...

Què és el que no s'ha dit encara? ... no hi ha paraules per descriure aquestes llufes ... el millor serà tastar-les ... jo també les faré.

Quines nebodes més eixerides.

Gràcies per compartir la recepta!

Ptns

David ha dit...

Hola Gemma,
t'haig de dir que t'han quedat genials!!!
L'editora de la galera ens ha enviat a la Cristina i a mi el link al teu blog.
Celebro que us ho passéssiu tan bé preparant-les.
Una abraçada... i, de nou... FELICITATS pel blog.

Gemma ha dit...

Núria, a 2 anys no es pot demanar més ;) I la Carla aviat serà una gran ajudant!

Nieves, a mis sobrinas les encanta meterse en la cocina... tienen mucha paciencia y poco a poco van aprendiendo, sin darse cuenta, jugando y disfrutando de la cocina...

Shitaki, l'Andreu ben aviat et començarà a ajudar a la cuina, només cal que s'ho prengui com un joc i ho trobi divertit ;)

Teresa, les meves nebodes tampoc són gaire llamineres, però també fem altres receptes salades que agraden molt. A 17 anys el teu fill ja hauria de començar a fer els menjars ell tot sol, eh? ;)

Erundina, aqueste llufes agraden a tots, a grans i a petits, de manera que no dubtis a fer-les, eh?

David, quina il·lusió que em fa la teva visita!!!!! El vostre llibre ESTÀ MOLT BÉ! Té receptes molt engrescadores i com que els nens viuen tant les festes de l'any, és una bona manera d'introduir-los a la cuina... Ja estem triant quina serà la propera recepta: no sé si el tronc de Nadal o el tortell de Reis, je je je...
Felicita a la Carme de part meva, les ilustracions són molt boniques... aquests nens de les llufes es veuen entremeliats de veritat ;)
I felicitats a tu per la tria de receptes que has fet, és molt encertada!
Ja veieu que les nenes i les tietes saben aprofitar molt bé el vostre llibre je je je...

Anònim ha dit...

Hola Gemma! Quin ambient! Estic d'acord amb tots els comentaris. Això de que L'Aina i l'Olga n'aprenguin, de fer pastissos NO TE PREU. Endevant.
Montserrat (VIC)

Delicias ha dit...

Quines cuineres més espavilades, se les veu amb tant d'interès culinari, els hi has transmes aquesta pasió per la cuina segur.

La nostra petita Martina encara no pot fer "pinitos" a la cuina, de moment només ens buida el rentaplats, jejejeje.
Trobem molt encertats aquests llibres de cuina pels nens, potser demanarem algun títol als Reis.
Una abraçada molt forta a les tres.