Tarta Tatin de Mango

Al receptari de la cuina de casa hi falten alguns dels pastissos més clàssics i coneguts a nivell mundial. Per fi, avui puc tatxar una de les greus absències que hi havia fins ara, la famosíssima tarta Tatin:




No cal que expliqui la història d’aquest pastís que segur que coneixeu de sobres. En canvi, explicaré què m’ha motivat posar-la per fi al receptari del blog, je je je...

Molts amics es sorprenen que pugui tenir dues aficions tan diferents i, en principi, un pèl incompatibles: la pastisseria i l’escalada. I sí, sí que tenen una mica de raó... Però diumenge passat, escalant a prop del poble d’Àger, vaig tenir ocasió d’unir aquests hobbies escalant una via que es diu tarta Tatin! Arribant a casa, em va faltar temps per ficar-me a la cuina i preparar aquest famós pastís :)


Tot i que la clàssica és amb poma, també se’n fan amb altres fruites o fins i tot de salades (encara recordo la de carxofa o la de camembert i poma... memorables!!!). Avui us la proposo de mango aromatitzat amb anís estrellat.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 làmina de pasta de full o pasta brisa
· 2 mangos grossos i forts
· 20g de mantega
· 60g de sucre
· 1 anís estrellat

Preparació:

Posar la mantega, el sucre i l’anís en una paella que pugui anar al forn. Caramel·litzar fins que agafi un color daurat. Col·locar dins la paella el mango tallat a grills grossos ben apretat i deixar coure uns 5 minuts. Deixar refredar una mica, treure l’anís i redistribuir el mango de forma que no quedin forats.
Tallar un cercle de pasta de full uns 3cm més gran que el diàmetre de la paella. Posar-la sobre el mango i punxar-la per evitar que pugi. Coure 25 minuts al forn a 190º, fins que quedi daurat. Deixar refredar 5 minuts, desemmotllar capgirant la paella i servir tebi.

Bon profit!

Cheese Cake de l’Oriol Balaguer

Després d’al·lucinar tant amb la classe de l’Oriol Balaguer, he volgut provar de seguida les receptes que ens va ensenyar. He començat pel gotet de pastís de formatge, però mica en mica aniran caient tots ;)



És una recepta inspirada en el clàssic New York Cheese Cake però reinventada de nou, on la base cruixent es troba a la part superior i els diferents elements del pastís estan separats en capes. Per degustar-lo cal enfonsar la cullera des de dalt fins a baix, agafant porcions de cada capa i barrejant en boca tots els gustos i textures. El resultat és sorprenent, recorda perfectament el pastís original, però molt més lleuger, refrescant i amb una combinació de textures i sabors extraordinària. D’altra banda, com ja és habitual en la pastisseria actual, té el punt just de dolçor, ni massa ni poc. I com que els gotets són petits, segur que tothom vol repetir!

He tingut dos problemes a l’hora d’escriure la recepta que ens va donar l’Oriol. Per començar, les quantitats d’ingredients són enormes, ja que són les mateixes que fan servir a la pastisseria. A l’hora de reduir-les he aplicat proporcions diferents a cada part recordant les quantitats que va preparar l’Oriol a classe. D’altra banda, hi ha ingredients que a la recepta ja vénen elaborats i, tot i que l’Oriol ens va explicar la recepta, no l’escriuré aquí (la gelatina de llima, el puré de fruita, l’streuzel base...)

Ja veureu que és una recepta molt fàcil de fer a casa, no té cap complicació i es pot simplificar tan com es vulgui. Si algun detall no queda prou clar o voleu que expliqui la recepta que ens va donar l’Oriol per fer-ho a casa, digueu-m’ho i l’escric!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel cruixent:
· 50g de streuzel de base (galeta brisa)
· 50g de neules
· 50g de galetes maria
· 40g de mantega fosa
Pel cheese cake:
· 150g de formatge Philadelphia
· 150g de nata líquida per muntar
· 40g de sucre
Per l’estofat de fruits vermells:
· 250g de puré de gerds (en el meu cas maduixes)
· 45g de sucre
· 125g de fruits vermells
Gelatina de llimona

Preparació:

Pel cheese cake: barrejar el sucre i la nata i escalfar-ho fins a 35º. Abocar-ho progressivament sobre el formatge i barrejar fins a obtenir una mescla homogènia. Deixar refredar a la nevera i, ben fred, semi muntar la barreja fins a textura cullerot.
Per l’estofat: barrejar el sucre i el puré i abocar-ho sobre els fruits vermells. Repartir en els gotets i deixar macerar 2h a 4º.
Pel cruixent: barrejar els tres sòlids trossejats a groso modo. Afegir la mantega líquida però no calenta i barrejar bé.
Muntatge: capa de fruits vermells, capa de crema de formatge, capa molt fina de gelatina de llimona i capa de cruixent.

Bon profit!

Classe Magistral de l’Oriol Balaguer

Dimarts vaig assistir a un curs de pastisseria a la botiga Rubiralta Regals impartit per un dels millors pastissers de casa nostra, l'Oriol Balaguer. Ja us podeu imaginar l’emoció que vaig sentir en gaudir d’una classe magistral amb aquest mestre de mestres:




Durant la classe, l’Oriol va elaborar tres receptes clàssiques adaptades a les noves tendències de la pastisseria actual: les postres de restaurant servides en gotets preparats per emportar. Va fer una mousse de xocolata amb praliné i galeta cruixent, un cheese cake amb fruits vermells, gelatina de llimona i cruixent d’streuzel, i un tocinet del cel amb esponjós de nata i gelatina de caramel.

Conscient del públic amateur que hi havia a la sala, l’Oriol va saber adaptar el vocabulari i les tècniques de cada recepta a un nivell casolà. Per exemple, ens va ensenyar a temperar la xocolata amb el mètode tradicional (refredant la xocolata al marbre de l’obrador), però també ens va donar algun truquillo per fer-ho a casa. O bé ens va explicar com fer el praliné autèntic de pastisseria, però també una recepta alternativa més casolana.

Sentint-lo parlar de números, pesos, temperatures, xifres i fórmules, vaig corroborar que la pastisseria és la vessant de la cuina que més té a veure amb la química, on l’obrador és un autèntic laboratori: l’èxit del resultat final depèn de la suma de tots els factors que intervenen en el procés.

Tot plegat amb el típic savoire faire que el caracteritza, complementant les explicacions amb bromes i atentes puntualitzacions que van fer molt amena la tarda. Amb molta paciència va respondre les preguntes que uns aficionats com nosaltres li vam fer, intentant extreure tots els coneixements del mestre que vam poder.

Cap al final de la classe vam descobrir que entre el públic hi havia algun professional camuflat, segurament amb ganes d’aprofitar l’oportunitat de tenir l’Oriol Balaguer tan a prop i a repartir entre tants pocs assistents.

En resum, va ser una fantàstica classe magistral que ens va permetre gaudir de la gran personalitat de l’Oriol Balaguer, que transmet amor i passió per aquesta professió tan bonica: la pastisseria. Si Rubiralta Regals torna a oferir una classe amb l’Oriol, segur que repeteixo!

Pastissets Individuals de Xocolata

Aquest cap de setmana tenia mono de xocolata i, consultant les postres que he fet últimament, vaig entendre el per què: des del 30 de juny que no feia cap recepta de xocolata! Amb aquests pastissets vaig solucionar el problema ràpidament ;)


Aquests pastissets són una autèntica delícia pels xocoaddictes, amb una textura de mousse força lleugera. La presentació individual queda més elegant que el típic pastís de mida familiar, cosa que els fa dignes d’un àpat d’aquells de quedar bé.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Per la base:
· 2 ous
· 55g de sucre
· 25g de farina
· 25g de cacau en pols
Per les mousse de xocolata:
· 1 pot petit de llet condensada (370g)
· 200ml de nata per muntar
· 100g de cobertura de xocolata negra
· 100g de cobertura de xocolata amb llet
· 4 ous
· 6 fulls de gelatina
· 6 cullerades de llet

Preparació:

Per la base de pa de pessic de xocolata: separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares i afegir-les suaument als rovells. Afegir la farina i el cacau tamisats i barrejar suaument. Repartir a la base dels motlles individuals (van molt bé els aros individuals) i coure-ho 10 minuts a 160º.
Les dues mousse es fan amb el mateix procediment: posar en remull 3 fulles de gelatina i dissoldre-les en 3 cullerades de llet calenta.
Fondre la xocolata al microones a baixa potència per tal que no es cremi. Afegir la gelatina i remenar bé.
A part, barrejar la meitat de la llet condensada amb dos rovells d'ou, afegir la xocolata tèbia i deixar refredar una mica. Incorporar la meitat de la nata semi muntada i dues clares d'ou a punt de neu, barrejant amb moviments suaus per tal que no s’abaixi.
Muntar els pastissets: repartir a cada motlle individual una capa de mousse de xocolata negra i una capa de mousse de xocolata amb llet. Allisar la superfície i deixar quallar a la nevera.
Un cop quallats, desemmotllar, decorar i servir.

Bon profit!

Fruits de tardor: unes ametlles garapinyades diferents

Aquest cap de setmana llarg hem estat tres dies escalant al Montsant i al Priorat. Allà hem collit alguns dels fruits silvestres que ens regala la tardor, com aquestes ametlles que he fet garapinyades:



Hem tornat enamorats d’aquestes dues comarques: dels camps de vinyes i oliveres en plena tardor, dels boscos d’alzines i castanyers, dels productes de la terra com l’oli i el vi i, sobretot sobretot, de les parets impressionants d’escalada, on hem gaudit fins a l’esgotament de la nostra afició preferida.

Entre escalada i escalada però, he trobat el moment per fer de recol·lectora de fruits tardorencs, una de les meves altres aficions. Sort que els meus companys d’escalada ja em coneixen i tenen molta paciència amb mi... Us deixo les fotos de la collita: cireres d’arboç, dolces i grosses; móres, les últimes de la temporada; raïm, dolç de tan madur en ceps abandonats; castanyes, grosses i ben plenes; olives, a punt per fer-ne olives de taula; i aquestes ametlles de la varietat marcona, les millors pel massapà dels panellets ;)









La recepta d’aquestes garapinyades és ben diferent de l’habitual; no es necessita cap estri especial ni hi ha cap perill de cremades. La vaig fer una vegada amb pinyons, d’una recepta d’en Jordi Roca a la revista CUINA, i em va agradar tant que l’he volgut repetir amb ametlles. El resultat és genial i ens ha satisfet molt: més fàcils de fer, queden amb el mateix gust que les originals, torrades i dolces, però amb menys sucre, cosa que ens ha agradat més. L’únic inconvenient és que l’arrebossat de sucre és més delicat i salta amb força facilitat. Proveu-ho i ja em direu quin mètode preferiu :)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· Un grapat d'ametlles crues pelades
· 1 clara d’ou
· Sucre

Preparació:

Batre la clara d’ou i abocar-hi les ametlles. Colar-les i arrebossar-les bé de sucre. Escampar les ametlles en una plata de forn i coure-les 10 minuts a 180º fins que siguin ben torrades. Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Uva y Queso...

Aquest mes la Maragda de La Quinta de Luculus és l’amfitriona de l'HEMC-37 i ha proposat com a tema principal els aperitius i les tapes, tan de moda a la cuina actual. Per participar-hi he preparat aquest clàssic dolç-salat, un pica-pica deliciós per entretenir la gana abans de dinar:



Ja ho diu la dita en castellà: uva y queso sabe a beso. No cal afegir gaire més... Complementat amb una nou, unes gotes de conyac i un polsim d’orenga, aquest petó es converteix en celestial ;)


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 20 grans grossos de raïm
· 50g de formatge rocafort o brie o cabrales... (que sigui cremós i fort de gust)
· 50g de formatge tipus Philadelphia
· Unes gotes de conyac
· Un polsim d’orenga
· Un polsim de sèsam torrat

Preparació:

Obrir els grans de raïm per la meitat i treure’n les llavors. Barrejar els formatges i el conyac. Omplir cada raïm amb una culleradeta de formatge i decorar amb un trosset de nou, unes fulles d’orenga i un polsim de sèsam torrat.

Bon profit!

Pomes de Sucre

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista CUINA, aquesta és la que he triat pel mes d’octubre:


La recepta és d’en Jordi Roca, que aquest mes presenta receptes amb tons de tardor: un cabell d’àngel de carbassa, un granissat de ratafia i crema de cafè i unes pomes de sucre. Aquesta recepta recorda les típiques pomes de fira, però d’una mida petita ideal per acompanyar el cafè. L'àcid de la poma combina molt bé amb el dolç del caramel i el joc de textures cruixent del caramel i flonja de la poma és un contrast deliciós. Fàcils de fer, segur que sorprendran als convidats llaminers més exigents.

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

PD: Com que aquest és el post que cada mes dedico a la revista CUINA, aprofito per agrair-los que em toqués una de les 50 entrades que sortejaven pel saló Whisky Live de Barcelona, una cita imprescindible pels amants dels destil·lats. Vaig oferir aquesta entrada a en Joan, que n’ha fet una crònica excel·lent al seu blog Malt Whisky.


Moltes gràcies per l’entrada!

Mossegades de Coco

Divendres passat amb l’Olga vam passar una tarda ben entretinguda a la cuina preparant aquestes clàssiques boletes de coco, una llepolia que vam regalar a la Montse, gran apassionada del coco:



Aquesta vegada l’Aina havia d’anar a classe de teatre musical, de manera que després de deixar-la a música amb l’Olga ens vam posar mans a la massa (mai més ben dit, ens vam ben embrutar les mans!). Les boletes les vam fer amb dues classes de xocolata, blanca i amb llet, ja que a l’Olga no li agrada la xocolata blanca. Totes dues opcions queden igual de bones, però com que les clàssiques boletes són blanques aconsello fer-les amb la blanca, així el coco ganya protagonisme. Amb la proporció que he posat de sucre, queden com les de pastisseria, però un xic menys dolces, més al gust de casa ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per a unes 30 boletes)

· 250g de coco ratllat
· 100g de sucre
· 100g de xocolata blanca
· 4 clares d’ou

Preparació:

Ratllar la xocolata i barrejar-la amb la resta d’ingredients. Formar boletes petites i posar-les dins de papers arrissats de bombó. Coure-les al forn durant 10 minuts a 180º. Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Flam de Moscat de Ribesaltes

Avui us presento un flam ben original, ja que porta vi enlloc de llet i està cuit al vapor enlloc del bany Maria al forn. És un experiment que feia temps que volia provar i el resultat ens ha encantat:


El Moscat de Ribesaltes el vam descobrir durant un dels nostres viatges turístics - gastronòmics - escaladors que vam fer als pobles de Vingrau i Tautavel al Rosselló. Des de llavors, a casa no falta mai una ampolla d’aquest vi semblant al moscatell, menys dolç i fantàstic per prendre com aperitiu.

Foto extreta de Viquipèdia
La cocció al vapor l’he feta al Varoma de la Thermomix, però evidentment també es pot fer com sempre, amb el clàssic bany Maria al forn. La diferència amb aquest aparell és que la cocció és més suau, de manera que s’obté una textura més fina i sense els típics forats que queden si l’aigua del bany Maria arriba a bullir.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 200ml de Moscat de Ribesaltes (o un vi dolç)
· 100ml de nata líquida
· 100g de sucre
· 3 ous
· Caramel líquid

Preparació:

Batre tots els ingredients. Abocar-ho dins un motlle caramel·litzat i coure-ho al forn al bany Maria a 180º durant 50 minuts. Deixar refredar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Cocció amb la Thermomix: col·locar dins el Varoma el motlle tapat amb paper d’alumini i un paper de cuina (que recollirà el vapor). Posar 700ml d’aigua al vas, tapar i posar el recipient Varoma a sobre. Programar 30 minuts, temperatura Varoma, velocitat 2. Deixar refredar dins el Varoma per tal que acabi de quallar bé.

Bon profit!

Classe d'octubre amb la Mirieia Carbó. Especial plats catalans.

Qui té ganes de tornar a una de les fantàstiques classes gratuïtes de la Mireia Carbó al Caprabo? Des del mes de juny que no hi anem i jo en tinc moltes ganes, je je je...

Aquesta vegada ens ha reservat 30 places pel dijous 29 d’octubre a les 19:30h, amb un especial plats catalans que us encantarà: el trinxat de la Cerdanya, els canelons i la crema catalana, tres plats típics de la nostra cuina que tots hauríem de tenir al receptari de casa. Fantàstic, oi?

Si us sembla, fem com sempre: deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i el vostre número de tarja client Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, és gratis i al moment us donen el número de client). Aniré fent llista fins arribar als 30 i després obriré llista d’espera.

Actualització a 30 de setembre: veient l’èxit de la convocatòria, la Mireia ens ha ampliat la reserva amb 10 places més, de manera que tots els que estàveu en llista d’espera podeu venir! Quina sort, oi? Moltes gràcies, Mireia, ets un sol!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquest especial plats catalans entrarà al llibre dels rècords :)

Llista d'apuntats: Carme Arce, Graciela Ayala, Maruja Solano, Xaro Morral, Ma José Maicas, Cristina Brugarolas, Mònica Calle, Ma Teresa Suñer, Josep Bayé, Marta Barrientos, Rosa M Pérez, Anna Olivé, Maragda Royo, Patricia Mussons, Anna Muñoz, Joan Jové, Vanessa Granado, Gemma Serrano, Anna Genís, Marta Giralt, Laia Morral, Cristina Sanaüja, Ruben Hernández, Mònica Cristina, Sara Maria, Xavi Valls, Roser Soley, Sefa Costa, Marta Bono, Josep Colet, Glòria Moreno, Rosa Lleonart, María Rodríguez, Oscar Gomez, Cristina Couto, Laia Gomez i Gemma Clofent.

Vinga, animeu-vos, que la nova temporada de classes ja ha començat!

Amanida de Fruites amb Gelatina d’Ametlla

Aquest mes la Núria de Cocinarte és l’amfitriona de l’HEMC-36 i com que no podia passar per alt aquesta convocatòria, he preparat unes postres senzilles típiques de la cuina xinesa:



La cuina oriental té poc costum de preparar postres com a final d’un àpat, tot i que sí que elaboren dolços que es poden menjar en qualsevol moment del dia. Un dels més comuns a la cuina xinesa és la macedònia de fruites en almívar acompanyada d’una gelatina d’ametlles. En ocasió de l’HEMC, n’he fet una adaptació força senzilla però molt bona, lleugera i refrescant, amb un gustet a ametlla deliciós.


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 llauna de macedònia en almívar
· 250ml de llet d’ametlla
· 3 fulles de gelatina
· 1 cullerada d’extracte d’ametlla
· 15g de sucre

Preparació:

Posar en remull la gelatina en aigua freda. Escalfar una part de la llet d’ametlla i desfer-hi la gelatina. Barrejar-la amb la resta de la llet, el sucre i l’extracte d’ametlla. Abocar en un recipient que quedi d’un dit de gruix. Deixar quallar a la nevera.
Tallar la gelatina en forma de rombes i servir juntament amb la macedònia, tot ben fresc de la nevera.

Bon porfit!

Quiche Dolça amb Fruites

Ahir vam celebrar l’aniversari de la meva fillola amb un sopar familiar a casa seva. L’Olga ja té 7 anys! Per postres vaig portar aquest pastís, una quiche dolça que va tenir molt èxit:



La festa familiar per celebrar l’aniversari de l'Olga sempre té molt poder de convocatòria, ja que ens serveix com a retrobament després de les vacances d’estiu. És el moment per explicar-nos les aventures dels viatges, ensenyar les fotos i posar-nos al dia del nou curs que hem començat. Entre els regals i les anècdotes, vam passar una vetllada ben divertida!

La recepta la vaig veure la setmana passada al programa Cuines de TV3, dedicada íntegrament a receptes de la pastisseria Uñó de Mataró. La facilitat, senzillesa d’ingredients i originalitat del pastís em van agradar moltíssim, de manera que vaig decidir fer-lo per aquesta ocasió tan especial. El vaig acompanyar amb una macedònia de fruites del bosc macerades, un complement ideal per a unes postres casolanes molt del gust de casa.

Un aclariment a la recepta: la recepta escrita de la web es deixa dos detalls que considero força importants i que sí surten al vídeo. D’una banda, a la crema de la quiche hi afegeix 15g de licor que li dóna un gustet deliciós. D’altra banda, a dins del farcit amb la crema hi afegeix uns trossos de préssec en almívar, que queden boníssims i donen textures diferents al pastís.

Aquí teniu la recepta:


Aquí teniu el vídeo:


Bon profit!

Compota de Raïm Blanc Moscat

Després de les vacances, tot torna al seu ritme normal i es reprenen els costums habituals de durant l’any. La tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista CUINA no en podia pas ser una excepció, de manera que aquesta és la que he triat pel mes de setembre:



Setembre és el mes de la verema i la secció Les postres de Jordi Roca ens ho recorda creant tres dolços amb el raïm i el vi com a protagonistes: moscats, macabeus i Pedro Ximénez es combinen amb roses, préssecs, móres i regalèssia en un homenatge a una de les collites més esperades de l’any. La compota de raïm simbolitza la relació que s’estableix a les vinyes entre els ceps i els rosers fent un maridatge de roses i raïm. El resultat és una copa refrescant, plena d’aromes i sabors que ens transporten al moment a una vinya a punt de veremar.

Un detall, però, pels que teniu la revista, hi ha un petit lapsus entre les fotos de dues receptes que estan intercanviades...

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Galetes de Festucs, Llima i Lemon Curd

Dilluns passat vam fer el passi de fotos d’aquest estiu amb uns quants amics, el Pere, la Nesa, l’Òscar i la Carlota. Per picar entre foto i foto vaig preparar unes galetes ben gustoses i orginials:



Es tractava que cadascú portés una tria de les 100 millors fotos de les vacances per tal de compartir-les amb la resta i seguir combatent la síndrome post vacacional, je je je... A més, vam aprofitar l’ocasió per batejar com a Cavallers Tresmilers a l’Òscar i la Carlota, ja que aquest estiu van pujar el seu primer cim de 3.000 metres.


Les galetes ens van agradar tant que van volar. Amb aquesta recepta, queden unes galetes cruixents i esponjoses, amb un gustet de llima i lemon curd deliciós. Els entrebancs de festucs aporten un contrast de textures sensacional.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per unes 40 galetes)

· 125g de farina
· 75g de mantega pomada
· 50g de sucre
· 1 rovell d’ou
· Un pessic de sal
· 2 cullerades abundants de lemon curd
· Ratlladura de pell de llima
· Una culleradeta de llevat Royal
· 50g de festucs picats

Preparació:

Barrejar la farina, la sal, el llevat i el sucre. Afegir la mantega i barrejar bé. Afegir el rovell, el lemond curd i la ratlladura de llima. Formar una bola, embolicar-la en paper film i deixar-la reposar a la nevera mitja hora.
Estirar la massa, tallar les galetes i coure-les al forn a 180º uns 10-12 minuts.

Bon profit!

Tiramisú al Te Verd

Diuen que un bon recurs per combatre la síndrome post vacacional és realitzar activitats que et recordin les vacances durant els primers dies de retorn a la feina. En el meu cas, he posat en pràctica aquest consell preparant una recepta que vaig llegir aquest estiu mentre érem a les Dolomites:



Una bona manera de fer turisme gastronòmic és investigar com són les revistes de cuina del país, és a dir, comprar l’equivalent a la nostra revista CUINA. L’any passat, que també vam anar a les Dolomites, vaig descobrir la fantàstica revista Sale&Pepe i em va agradar tant que me l’he tornat a comprar.

Un dels articles està dedicat a un menú especial per prendre a la piscina el dia de Ferragosto, la festa italiana del 15 d’agost. Les postres són una adaptació exòtica i original del clàssic tiramisú: es tracta de substituir el mascarpone per robiola (un formatge fresc semblant al mató), el cafè per te verd en pols, l’aroma d’ametlla de l’Amaretto per festucs, el sucre per mel i el cacau per canyella. El resultat és extraordinari, deliciós, exquisit i sorprenent. Té una textura suau semblant a la del tiramisú, però molt més lleuger i amb un gust totalment diferent.



Potser no he superat la síndrome post vacacional, però almenys hem gaudit d’unes postres extraordinàries, je je je...

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Crema Refrescant de Fruita de la Passió

Inaugurem la nova temporada de receptes amb unes postres ben senzilles de fer però amb un resultat excel·lent, una crema de maracuyà molt refrescant ideal pels dies de calor que encara fa:


L’Òscar i la Carlota es volen aficionar a les postres casolanes ja que, sobretot l’Òscar, és un gran cuiner de salats però el tema dels dolços no el toca gaire. D’altra banda, les postres fetes a casa sempre són més sanes que les comprades a pastisseries, així que em van demanar que els ensenyés alguna recepta fàcil per començar a introduir-se al món de les llepolies casalanes.

Triant la recepta, vaig pensar que aquesta crema és fàcil i molt versàtil, ja que canviant el gust del suc obtens una pila de variants. A més, la tècnica és molt semblant a la que s’utilitza per elaborar la crema pastissera o la crema catalana, de manera que amb una sola recepta van aprendre un munt de coses.

El gust del suc el va escollir la Carlota, que com que han estat a Tailàndia s’han aficionat als sucs de fruites tropicals: mango, pinya, maracuyà, papaya... El resultat és una crema fina i exquisida, àcida, refrescant i gens embafadora, ideal com a postres d’un àpat copiós dels de quedar bé. Quan l’Òscar i la Carlota la van tastar, van dir: “i això tan fàcil de fer queda tan bo?”

Ingredients: (per 4 persones)

· 1/2 l de suc de maracuyà
· 50g de sucre
· 25g de maizena
· 2 ous

Preparació:

Dissoldre la maizena en un rajolí de suc fred.
En un cassó al foc, posar la resta del suc amb el sucre. Escalfar i remenar bé per tal de dissoldre tot el sucre.
A part, barrejar els ous amb la maizena. Afegir el suc, barrejar i colar. Tornar a posar la crema al foc, remenant sense parar. A la que arrenqui a bullir, treure del foc i repartir a les copes de servir.
Deixar refredar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

La cuina de casa celebra el seu 3r aniversari

Un dia com avui de fa 3 anys apareixia per primera vegada una recepta en un bloc acabat d’estrenar anomenat La cuina de casa. En aquella època això dels blocs (de cuina o d’altres temàtiques) tot just estava a les beceroles i no tenia gens clar si seria un projecte amb gaire futur. I vés per on que han passat 3 anys!

Tots sabem que un bloc és molt més que un diari personal; és una comunitat virtual amb diferents rols, el d’autor, el de lector discret o esporàdic, el de lector habitual, el de comentarista assidu... I si aquest bloc ha fet 3 anys és gràcies, evidentment, a tots.

És per aquest motiu que us estic tan agraïda a tots els que passeu per aquí i dediqueu una estona del vostre temps a compartir la nostra afició per la cuina. Sense vosaltres ara La cuina de casa no seria aquí i per vosaltres, doncs, va aquest vídeo:



PD: Coincidint casualment amb l’aniversari, la revista CUINA (l’antiga Descobrir CUINA) ressenya aquest bloc en una nova secció anomenada Mediateca. Ha estat una sorpresa molt agradable que m’ha fet una gran il·lusió. Moltes gràcies a l’equip redactor i que tingueu sort amb el nou projecte que enceteu!


Moltes gràcies a tots i fins ara!

Final de Vacances

Malauradament, totes les coses bones s’acaben... i les vacances no en són cap excepció. Ara toca tornar a la feina i reprendre el ritme habitual de l’any. Tot i així, val la pena dedicar una estona a recordar les vacances passades, els llocs on hem estat i els moment màgics que hem viscut. Pocs posts són els que faig que no siguin de dolços, però els que llegiu aquest blog habitualment ja sabeu que l’agost sempre és una excepció. No em puc estar de penjar quatre fotos de les vacances, je je je...

Han estat unes setmanes fantàstiques, a les Dolomites, a Bielsa, a Andorra i als Ports de Beseit. Sempre escapant de la calor i buscant les muntanyes, que són la meva gran passió. Com que a Roca Vertical ja expliquem les diferents excursions, aquí no m’enrotllo més i us poso les fotos directament. Això sí, prometo posar-me les piles ben aviat i tornar a les receptes llamineres habituals d'aquest blog ;)

Panoràmica del Grupo Fanes, un dels cims més espectaculars que vam escalar a les Dolomites:


Panoràmica del llac de Marboré, Pic de Tucarroya i Pics d’Astazou, una bonica excursió que vam fer des de Bielsa:


La Ripareta, un racó preciós del riu Bellós al Cañón de Añisclo, a tocar de la vall de Pineta:


Celebrant els 40 anys de l’àlbum Abbey Road dels Beatles, tot travessant el llac Bleu als peus del Neouvielle amb l’Òscar i la Carlota, uns amics de Sabadell:


Escalant a la Foradada del Toscar, una zona d’escalada esportiva a prop del poble d’Ainsa:


Petit i salvatge estanyol entre la vall de Juclar i la vall d’Incles, perdut enmig del Pirineu andorrà:


Escalant a les Roques del Masmut, on amb el Pietro vam fer la via Fisura Carrasco, mentre la Nesa ens feia el reportatge fotogràfic des de baix:


I per acabar, no podien faltar unes fotos dolces, je je je... Són de les collites de fruites del bosc que hem fet aquest estiu: gerds, nabius i mores (llàstima que de les maduixetes no en tinc foto!) i els típics pastissets presents a tots els pobles dels Ports:





En podria posar moltes més, però no em vull fer pesada. Després d’unes vacances així, em sembla que em costarà tornar a la rutina diària, je je je...