És una recepta d’en Jordi Roca, treta de la seva secció de postres que aquest mes està dedicada als quallats elaborats amb diferents ingredients: un quall làctic a la llet d’ovella quallada amb deshidratats, un quall amb rovells a la crema de vainilla amb maduixots i un quall d’agar-agar a la terrina de llet amb pinyons.
L’elaboració de la llet de pinyons m’ha recordat molt el procés d’elaboració de l’orxata o de la llet d’ametlles per fer el menjablanc. Sembla increïble que es pugui extreure tanta aroma i essència d’un fruit sec com el pinyó... La recepta dels pinyons garapinyats m’ha encantat: acostumada a fer les ametlles garapinyades a la paella, on tot s’enganxa i és qüestió de segons que quedi bé, fet així al forn ho he trobat molt més fàcil i amb més garanties d’èxit.
Pel muntatge del plat en Jordi proposa decorar la terrina amb unes flors de romaní, que aromàticament lliguen a la perfecció amb els pinyons. Però al pati de casa els meus pares el romaní ja ha florit, de manera que he triat unes flors de sàlvia que hi queden prou bé.
La combinació de la textura suau de la terrina amb el cruixent dels pinyons garapinyats és deliciosa; el gust i l’aroma a bosc que t’arriben a cada cullerada et transporten a l’instant enmig d’un bosc de pins mediterrani... Per acabar, us reprodueixo la descripció que fa la pròpia revista d’aquestes postres: "una sopa sòlida, similar a un ajoblanco de pinyons, però dolça i quallada. Una proposta 100% de pinyons".
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
49 comentaris:
Mmmm, quina maravella!! Es un postre molt "fí" i quina currada nena... Está molt bé aquest postre de maig... La primera vegada que veig com fer llet de pinyons
Petons
María josé
Fa un goig que enamora!!!. Són els dolços que a mi m'agraden, simples i saludables.
M. Teresa
Estic d'acord Gemma.És molt fi i fa pena menjar-se'l,però faria l'esforç , no et cregues.Pareix un objecte de decoració.
Besets.
T'ha quedat perfecte. Si fa pena menjar-te'l.
No m'equivoco al tenir el teu bloc com a bloc de capçalera.
Ets genial com a cuinera.
Petonets
Que bo!!! Els pinyons m'els menjaria "a puñaos" Un peto, Montse
No sabia que es pogués fer llet amb els pinyons, be com es diu No irás a dormir sin saber una cosa más. jeje je
Sembla de vellut
Petons
quina xulada de presentació!!! i segur que estava boníssim!
salutacions! (des de comacasa.res)
Que bona, llet de pinyons!!Mai l'he tastat i deu ser deliciosa!!
Me l'apunto maca.
Petons.
Maria José, és un postre original i molt de primavera, oi? Amb aquestes flors queda molt adequat a la temporada.
Ma Teresa, ja veus on van anar a parar les flors de sàlvia, eh? ;)
Mesilda, de pena res, que estava boníssim! I amb les flors tan ben posades només vaig fer el de la fot, els altres, a talls i cap a taula, je je je...
Eva, estava tan bo que de pena res de res :)
Vacapaca, a mi els pinyons em tornen boja: als panellets, a la coca de llardons, als espinacs, a l'amanida... en poso a tot arreu :)
Menu, jo tampoc ho sabia, però si es pot fer llet d'ametlla, doncs de pinyons tambe, oi?
Dolçosdecasa, tinc un problema amb el vostre blog, o no se'm carrega o no es carrega del tot... ja us ho he dit altres vegades, però no m'heu dit què pot passar :(
Vanesuky, jo tampoc l'havia tastat mai i està boníssima!!!
ohh!! és preciós!!! ^_^
Ostres!
Aquesta recepta tenia pensada fer-la un dia d'aquest.
Quin nivell i que maco que t'ha quedat! costa distingir el de la revista del teu.
Deu estar bonissim!
Una abraçada
Aquesta també la faré jo... Però es que a tu et queden de meravella!!
Hola Gemma, el bloc no és dolçosdecasa, aquest el tinc pendent per transferir tot el que tinc a l'actual
http://comacasa-res.blogspot.es
A veure si és això. Gràcies!
Gemma, fantàstic!! :) T'ha quedat genial!! A banda que deu ser una delícia!!
Petons!
Gemma, em sembla una opció fantástica i la presentació, impecable!!
Núria
Quina delícia...llàstima del preu dels pinyons! Estic d´acord, la foto és molt bona i t´ha quedat brodat.
Saluts
Una recepta sublim creada per unes mans plenes de sensibilitat. Molts petons Gemma, ho fas tot tan bé!!!
Fantàstica aquesta terrina!! Suau, ideal per aquest temps de primavera - estiu...
Ostres, el meu pare tenia aquesta recepta en ment. Em sembla que li envio el link per acabar d'animar-lo!!! T'ha quedat millor que l'original...Can Roca tremola!!!
Gemma, t'ha quedat millor que la foto de la revista!! Ha d'estar bonníssim!!! Una gran elecció!
Petunets,
Eva.
Uala que gebi!! t'ha quedat una autèntica reprodució! jeje sembla que juguem al "quin es quin"!!! jajaja
Records
Gemma,
Unes postres de luxe, és que t'atreveixes amb tot, eh?
Boníssim!!! Ets una crak!!! Salutacions ;D
Unes postres ben diferentes no? no l´he provat mai al menjar blanc i no puc fer-me una idea del sabor que podria teniar aquest plat...però de segur m´encantaria perquè soc una golafre jajajaj...t´ha quedat maquíssima la decoració...petonets
Quina delicadesa de postres! I la decoració maquíssima! A mi també em sabria greu ,menjar-me'l. M'estaria hores mirant-me'l bocabadada!
Vanesuky, jo tampoc l'havia tastat mai i és simplement deliciosa!
Gràcies Nurks! ^-^
Martí, doncs t'aconsello que la facis, val la pena :)
Sara Maria, si a fas ja la posaràs al blog, eh?
Dolçosdecasa, no és això, ja us he enviat un mail...
Mercè, una delícia dolça, suau i cruixent alhora!
Núria, aquest cop m'ha costat triar la recepta. Hi ha uns bunyols de xocolata que fan una pinta...
C. de cocina, estic d'acord que el preu de la terrina és prohibitiu per culpa dels pinyons. Però un dia és un dia ;)
Parella Vermella, acabeu d'entrar a la fase de l'Enric: sou uns exagerats!
Joan, és lleugera i fresqueta entra deliciosament. I té un gustet de pinyons mmmm.....
Sílvia, que el teu pare s'animi a fer-la, li aconsello fermament. Ja em diràs com li ha quedat, eh? ;)
Eva, aquest cop dubtava entre la terrina i els bunyols de xocolata... Els has vist???? Fan una pinta boníssima, no descarto pas fer-los aviat :)
Anna, llàstima de no tenir romaní, que si no... llavors sí que seria ben igual, je je je...
Glòria, són ben fàcils de fer, comparat amb el vostre "peaso" dinar que vau fer a la Parella Vermella això es bufar i fer ampolles!
Gràcies Francesc!
Maria José, són unes postres ben diferents i originals. Delicades i molt bones.
Margarida, amb els altres plats no m'hi vaig mirar tant, eh? Je je je,... un tall a cada plat, uns pinyons per sobre i cap a taula :)
Un postre original i per quedar molt bé amb els convidats
Una abraçada
Ester
Gemma, és una passada, impossible distingir quin és quin!
Un petó! Beth
Gemma, que precioso! Parece hecho en una pastelería francesa!
Un postre amb un sabor delicat i una presentació romàntica! t'ha quedat molt millor que el de la revista... Proveu-lo, que estava boníssim!
Magnific!!!
Quina pasada. cada día em deixes mes maravelada de lo que fas.
petons
Què bo! Ets tota una artista amb les postres! M'agradat molt la teva comparació de la cullerada amb els boscos del mediterrani, gairebé en podia sentir l'aroma..
pt!
Gemma! No seràs pas la cuinera-secreta del Descobrir Cuina! La terrina és idèntica a la foto de la revista! ai ai ai...
Ester, original sí que ho és... pels comentaris de la gent, ningú havia tastat la llet de pinyons.
Beth, copiar no té cap secret, oi? ;)
Marilú, gracias por tu visita! Una pastelería de la Provence, con aroma a romero :)
Pol, gràcies, clar que a tu sempre et sembla tot bé... ;)
Dolors no és gens complicat de fer, comparat amb el teu últim pastís de xocolata...
Eva, amb el romaní enlloc de la sàlvia encara seria més mediterrani ;)
Ruben, ja m'agradaria, ja! Je je je...
Quina maravella! Ha de ser deliciós. No he provat mai un postre així. I la presentació, sensacional.
ptns.
Que passada!!! és una presentació de luxe i ha d'estar boníssim!!!!
Això és ha de ser l'octava meravella. M'imagino la combinació de sabors. Salut!!!!!
De bo no ho se, però de maco ho est molt, molt..
Felicitats!!
Gemma, et superas amb cada nova recepte. Estic alucinada, els postres son una maravella i la presentació brutal.
Felicitats, saps fer postres com ningú.
Petons!
Quina bona pinta! i què ben presentada que t'ha quedat :)
M´he quedat sense paraules. Molt, molt original. Te una pinta fantàstica! I tal com ho explicas s´hem fa la boca aigua...
Petons
Nena, que bonet t'ha quedat.. Si, aixó dels pinyons, són cars però costen tant de treure que s'ha d'entendre. I els de la Xina no són tan bons, que consti.
quina meravella, quanta delicadesa en un plat. preciós.
Això és massa Gemma!!! és una recepta molt bona!!! no ho havia sentit mai això de la llet de pinyons!!! T'ha quedat perfecte!!! i de gust ha de ser boníssim!!! La recepta dels pinyons garrapinyats m'ha entusiasmat!!!
Petonassos bonica!!
Miel
mltes felicitats! La tinc pendent de fer...la vaig trobar molt original. Petons.
Espero i desitjo que diumenge que ve podrem inaugurar la nova cuina. Buscava unes postres diferents i noves pel menú que ens va prometre fer l'Anna Maria per estrenar-la, i penso que aquesta terrina en té totes les opcions.
Ayss mareee, no pot ser més igual a la de la revista! Un dolç de luxe, però de luxe amb totes les paraules..que al preu que estan els pinyons.... jajajjaja
¿quedarà molt mal amb la meitat d'ingredients?, a la meva mare li encanten i seria una sorpresa per a ella.
Teniu tots raó, és original i queda bonic, però també é smolt car! Je je je... se n'ha de fer un tall petit per cada un.
Maria, estic d'acord que entre els pinyons d'aquí i els de la Xina no hi ha punt de comparació ;)
Enric, trobo que és una recepta a l'alçada de l'estrena de la cuina nova, realment fa de celebració!
Ali, amb la meitat et quedarà bé. fes servir un motlle més petit i anirà bé. Es serveix un tall petit a cadascun, de manera que segur que a te mare li encantarà ;)
Òndia! Sense paraules, quina pinta més impressionant que té! Li faria una queixalada a la pantalla :D
Publica un comentari a l'entrada