dilluns, de novembre 16, 2009

Tarta de Santiago amb compota de poma


Seguim amb el monogràfic de pastissos d’aniversari que vaig portar a l’esmorzar de la feina el dimecres passat. En aquest cas, es tracta d’una variació deliciosa de la típica tarta de Santiago:


Personalment, va ser el pastís que em va agradar més. També va tenir molt èxit, sobretot perquè va quedar esponjosa, flonja i gens densa, com acostumen a ser algunes tartes de Santiago de dubtosa qualitat. D’altra banda, la capa de compota de poma li va donar una amorositat que encara la feia més humida i mengívola, tant que s’empassava xuclant. I ja se sap que la poma i l’ametlla lliguen a la perfecció... boníssima!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 làmina de pasta brisa
· 400g de compota de poma
· 250g de farina d’ametlla
· 200g de sucre
· 4 ous
· Ratlladura de llimona
· 20ml d’amaretto

Preparació:

Estendre la pasta brisa en un motlle desemotllable i coure-la 15 minuts a 180º.
Estendre la compota sobre la pasta brisa.
Amb les varilles elèctriques del túrmix, batre els ous i el sucre fins que blanquegin i tripliquin el volum. Afegir l’ametlla, la ratlladura de llimona i el licor i barrejar amb moviments suaus per evitar que s’abaixi la massa. Abocar dins el motlle i coure-ho 1 hora a 170º.
Deixar refredar, decorar amb sucre en pols i servir.

Bon profit!

57 comentaris:

Anònim ha dit...

quina pinta!!!! Gemma, la compota de poma la fas tu o la compres ja preparada?
Judit

dolçosdesdecasa ha dit...

Aquest també ha de ser bonissim!!! quines propostes (decents...) que ens fas! s'haurà de provar.Gràcies
Bona setmana!

La cuina vermella ha dit...

Quina gran idea, posar-hi compota de poma!! em sembla una variació boníssima Gemma. A més, l'has decorat amb una elegància només pròpia de tu. Molts petons nina bonica.

dolorss ha dit...

Oh Gemma, aquest pastis, ohhhh amb la compota de poma, i la masa amb ametlles ohhhh.
Petons

Ester ha dit...

Una idea bonñissima, jo de tartes amb maetlla em faig sovint, aquesta segur que n'és la propera
Una abraçada
Ester Giró

Unknown ha dit...

La millor de les ideas per fer més esponjós i suau un pastís de sempre, qué bona!!!Petons

Delicias ha dit...

Una tarta de Santiago ens menjavem ara mateix, bé un trocet. Una variació que estem segures que la farem i ens agradarà. Excel.lent Gemma, una abraçada

Gemma ha dit...

Judit, la compota la vaig fer jo, però segur que et quedarà igual de bé si la compres feta. I porta menys feina ;)

Dolços de casa, aquesta proposta va ser la que em va agradar més, tot i que no és la que va triomfar més en general, je je je... Ja veuràs quan posi la resta!

Parella Vermella, amb la compota de poma queda molt més sucosa, gens seca com a vegades queda la tarta de Santiago...

Dolors, la poma i l'ametlla lliguen a la perfecció, oi?

Ester, si t'agraden les tartes d'ametlla, prova aquesta amb poma, ja veuràs com hi queda sensacional ;)

Elvira, el secret de la tarta de Santiago és aconseguir que quedi esponjosa, oi? Si no, queda tan densa que no hi ha qui se l'empassi, je je je...

Delicias, és una bona variació. Si la proveu ja m'ho direu ;)

Elena ha dit...

gemma ade estar super bona,,,aquesta caura aviat,,gracias guapisima.

Laia ha dit...

uala! ara tinc un dilema moral sobre si fer la normal o aquesta variant! no tinc prou ametlla per les dues, hehe ^^

Gemma ha dit...

Elena, fes-la i t'encantarà!

Laia, no dubtis, prova aquesta versió que és molt millor ;)

Ivana ha dit...

que bo!!!
té una pinta increible!
petonets

Eva Flores ha dit...

què bo que ha de ser aquest pastís! m'agrada la idea de posar-hi poma.
pt!

Maria ha dit...

Noia, quin goig de pastís. Comparat amb els de Santiago, que acostumen a ser primets... aquest és talla XXL d'alt... i mai l'havia vist amb la poma. Si el proven els de Galicia, ves que no canviin la recepta, eh! ;D

Unknown ha dit...

Sens dubte Gemma perfecta combinació!!! Aquest dies he estat per Sabadell... que per cert feia un fred.....!!!!

Molts petons!!

Joan ha dit...

Ostres! L'altre dia em van portar una tarta de Santiago i era bona però espessa... Segur que aquesta compota de poma l'alleugereix i molt...

Irmina Díaz-Frois Martín ha dit...

Gemma, nos presentas cada tarta más apetecible, ya me picas en lo que mas me gusta, la almendra. Esta de Santiago, tiene un corte que se me cae la saliva. Un besote.

MaryLou ha dit...

Molt bona idea posar-li compota de poma! aquesta la he de fer deseguida!!
Petonets

El cullerot Festuc ha dit...

La tarta de santiago no m'agrada gens..`però crec que aquesta versió si que m'agradaria!!! La compota de poma com la vas fer?
Ja tinc ganes de veure la resta!!! :)
Com tu fas per poder-les transportar totes??? :)
Petunets,
Eva.

joana08 ha dit...

Noia, no se com t'ho fas, però quines tartes!!! I jo a dieta.
Gràcies per teu comentari.
Petonets.

Laura ha dit...

Una versió totalment renovada de la tarta de santiago! té molt bona pinta! una més per apuntar-me!

Per cert, vaig fer la bavaresa de torró de xixona i va quedar boníssima!

Petonets!

nieves ha dit...

¡Ya daría la tarta santiago! jajaja.
Bueno, la verdad es que para mí todos los postes que lleven manzana, son irresistibles, y la combinación de esta compota sobre masa brisa, y "tapada" con la capa del bizcocho de almendra, tiene que ser un espectáculo.
¡Fantástica, como todo lo que tu haces! Quedo a la espera de las próximas para seguir deleitándome :-)

Un besín.

MARINA ha dit...

Gemma, hola guapa,
No sé si podré seguir el monogràfic de pastissets d'aniversari, em poso malalta només pensant que no els puc tastar...Hauré de confiar en mi i començar a fer algun ja :D
Gràcies per compartir les receptes d'aquestes delícies!
Quina passada la combinació de tarta de Santiago amb compota de poma...Uuuau!
Petonets,
Marina

Margarida ha dit...

Una versió ben bona de la típica tarta de Santiago! Jo també sóc del parer que aquesta versió teva ha de ser molt més bona. L'haurem de provar!
Un petó!

Alfons ha dit...

Una variació força enginyosa...caldrà tastar-la ben aviat... doncs amb aquesta concentració d'escorpins .. i de pastissos a la vista... no sé si donarem a coll !!... ja espero el proper!!
Una abraçada

josep ha dit...

Deliciosa aquesta variant de la tartade Santiago.
Una abraçada

Miel ha dit...

Té un aspecte fabulós!!! i segons el que expliques...ha d'estar boníssima!!! Moltes g´`acies per aquesta recepta!!!

Petonassos

Miel

Maria Dolores ha dit...

Que bona en poma no la tastat mai.
Menut esmorzar.
Gracies per compartir les teues receptes.

Mercè ha dit...

Gemma, crec que aquesta variant teva ha de ser molt més bona que no la típica de Santiago!! La poma l'ha de fer més melosa i gustosa.
Plas, plas, plas!! Felicitats artista!! :)
Petons!

maragda ha dit...

Es veu tan esponjosa i llèpola! que ve molt de gust de tastar-la.
Petons!

Gemma ha dit...

Ivana i Eva, amb la poma queda molt bona, una variació de la típica que segur que us agadarà.

Maria, quan les tartes de Santiago són baixetes i denses són impossibles de menjar. Aquesta, muntant els ous, queda esponjosa i molt més lleugera ;)

Ribereña, has estat per Sabadell? Quina casualitat! Però fred no en feia pas, no?

Joan, quina sort que et portin tarta de Santiago! A vegades ja passa, són bones però tan espesses que amb un tallet ben fi ja en tens prou.

Irminia i Marylou, amb la compota de poma queda bona i més sucosa que la tradicional.

Eva, vaig fer la compota normal, posant-la a bullir en un cassó amb sucre i poca aigua, per tal que quedés seca i no mullés gaire la tarta. Si no t'agrada la tarta de Santiago, prova aquesta versió i ja m'ho diràs ;)
El transport dels pastissos va ser una gran aventura! A casa, no em va quedar més remei que fer uns quants viatges fins el cotxe, però a l'institut vaig afagar 5 voluntaris de 2n de batxillerat que em van ajudar, je je je...

Joana, estant a dieta en podries agafar un tallet ben prim, només per tastar-la :)

Laura, la bavaresa de torró queda boníssima! Ja la posaràs al blog, eh?

Nieves, a mi también me gusta todo lo que lleve manzana. Y la combinación con la almendra resulta deliciosa!

Marina, que no fas postres normalment? Aquesta per començar és força fàcil, a veure si t'animes :)

Margarida, si la proves ja m'ho diràs, estic segura que t'agradarà :)

StHilari, que també ets escorpí? La resta de pastissos, ben aviat, je je je...

Josep, Miel i Maria Dolores, és un variant ben bona de la tarta de Santiago, amb la poma queda deliciosa.

Mercè i Maragda, queda amorosa i ben esponjosa, res a veure amb les típiques tartes denses i difícils d'empassar, je je je...

HAVE REAL PIES IN BARCELONA ha dit...

Gemma, es veu molt bona! amb compota?! molt original!
Petons
Nuria

bajoqueta ha dit...

Estic d'acord amb tothom, la compota és un bon toc, segur que estava boníssima :)

MAR ha dit...

Oi m'encanta la tarta de Santiago aquesta encara més perquè deu ni dor lo alta que ha quedat ... millor més quantitat en menys espai ji jiji

petonets

la divina ha dit...

Boníssim!!

Cristina ha dit...

Jo la tarta de Santiago la trobo molt sosa, no he entès mai que n'hi hagi a tots els restaurants de postres. De ben segur que aquesta no té res a veure i que la poma la fa molt gustosa.

No tot són postres ha dit...

Segur que està boníssima, trobo que ha de ser una manera d'amorosir una mica la tarta de santiago.
Nena, quin aniversari més lluit!
PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

Núria, Bajoqueta, Lola i Divina, de veritat que estava boníssima i amb compota de poma millor ;)

Dolça, per molts anys!!!! Avui és el teu aniversari, oi? Me'n recordo perquè els fas el mateix dia que el meu germà :)

ANNAFS ha dit...

Un pastís d Santiago esponjós! Que bo!. La propera vegada el faré així..
Com cuides als companys de feina, segur que estan encantat de treballar amb tu.

Mesilda ha dit...

Bona nit Gemma.
Com tu dius,esta tortada de per si ja és una delícia.
Els dolços d'ametla m'encanten,i amb la compota,que la farà mes melosa, millor encara.La decoració molt fina i elegant,de la teua signatura.
Besets.

Elena ha dit...

una coseta 1h no es molt si la brisa ja casi es cuita,,,no se el meu forn me la crema segur,,demà ja te diré que tal si la puc fer,un peto.

No tot són postres ha dit...

Gràcies Gemma, ja ho diem que això del mon dels blocaires és com una gran família, si el teu germà i jo coincidim en dia d'aniversari, jo també recordo que m'ho vas dir.
Visca els escorpins!!!
Felicita'l de part meva amb un pastís espectacular dels teus!

PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

AnnaFS, esponjós passa més bé, oi?

Mesilda, potser hauria hagut de fer la creu de Santiago,je je je... però amb tants pastissos no vaig tenir gaire temps per la decoració ;)

Elena, pots fer-la igual sense coure previament la pasta brisa. Així segu rqu eno se't crema. D'altra banda, la temperatura del forn la vaig tenir a 170º, que no és gaire alta...

Dolça, per molts anys un altre cop! :) La festa amb el meu germà serà aquest cap de setmana i segur que faré algun pastís, je je je...

Anònim ha dit...

Molt bona idea lo de la poma, que ademés m'encanta, preciosa la tarta, segur que la faig, però vull reivindicar la que tens al blog, la he fet un munt de vegades i a tothom li ha encantat,tothom em diu el mateix, els hi costava de passar, però des que faig la teva queda deliciosa i més esponjosa. Jo la treballo molt.A més de les clares ben fortes també treballo la massa amb els amassadors elèctrics i de veritat, té un èxit que me la copia, o te la copia tothom. Una abrassada.
Montse

Reme y Núria ha dit...

Gemma, no li fet mai la tarta de Santiago,provaré aquesta teva tan maravellosa
Petons

Cuinetes-Carme ha dit...

Noia,
Ha d'estar més que super!!
Ets una Super!!
Salut,

Erika ha dit...

No me cabe duda que esta torta debe de haber estado exquisita! La combinación es perfecta.
Perdón por no haber pasado en estos días , es que el HEMC me tiene bastante atareada y no me dan los tiempos o los dedos para hacer todo lo que tengo que hacer
Muchos cariños

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Umm jo si que lleparia si pogués jajaja...i a més què fàcil de preparar...si ho té tot!!!...una idea boníssima posar-hi poma...petonetsss

Anònim ha dit...

Tens raó, Gemma, segur que aquesta altra variació de santiago la fa més bona!! i la presentació, espectacular. maquísssimmma!!!!
petonets.

Gemma ha dit...

Montse, l'altra recepta també queda molt bé, oi? De fet, a totes dues el truco està en muntar molt bé els ous i el sucre (junts o separant les clares dels rovells) Així la tarta queda ben esponjosa. M'alegro que t'agradi l'altra recepta :)

La Llibreta Viatgera ha dit...

Aquesta va directa pel meu germà, és un fan de la Tarta De Santiago, així que mans a l' obra!!

Un petó! Beth

Ginesta ha dit...

Hola, Gemma! M'encanta el teu blog i la teva dedicació a les postres, però sempre em tallava d'escriure-hi, avui sí! Si hagués de triar un dels pastissos em quedaria amb aquest, espero fer-lo aviat perquè segur que està deliciós. Jo, la tarta de Santiago de vegades la serveixo amb gelat d'ametlles, que faig amb 1/4 d'ametlles, 1 l d'aigua, 1 pela de llimona i 1 canonet de canyella (del llibre La cuina mallorquina, de la Marisa Cerdó), però amb la poma ha de quedar súper. Felicitats i gràcies pel compartir!

Isabel ha dit...

Molt bona la idea de "fusionar" la tarta Santiago amb la compota de poma!!

famalap ha dit...

Qué pintaza tiene ésta tarta de santiago...nunca la probé con manzana y tiene que estar de vicio!!
Como es fácil de adaptar al sin gluten, la pruebo fijo!!

Bicosss

Núria ha dit...

Nena, et superes a cada pastís!!!

Vicens Blasco Ferrón ha dit...

boniiiissim !!

Anònim ha dit...

Hola Gemma,aquest cap de setmana he fet aquesta tarta i m'ha quedat bonissima.Estic practicant fent dolços perque tinc en perspectiva obrir una teteria a Osca i trobo que el teu blog explica les receptes a la perfecció.La següent que faré crec que serà el browni...(ja et diré que tal).Moltes gràcies per compartir-les amb nosaltres i és escusat dir que quan obri la teteria esteu convidats.Daniel