dimarts, d’abril 07, 2009

Mones, Micos i Farinoses

Estem passant les vacances de Setmana Santa a Sant Carles de la Ràpita i avui que plou ens hem dedicat al turisme gastronòmic. Aquest post l’escric des d’un ciber point de la Ràpita i està dedicat als dolços típics de Setmana Santa d’aquestes terres: les mones, els micos i les farinoses. El títol del post l’he manllevat d’un fill de Vinaròs molt conegut entre la colla de blocaries, en Massitet de l'Olleta de Verdures.


La ruta gastronòmica ha consistit en tres visites diferents: el forn de pa i bolleria Massita de Vinaròs, la bolleria Sant Antoni de Sant Carles de la Ràpita i un dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita.

A Vinaròs m'he sentit molt ben acollida per la família Massita, on m'he presentat com admiradora seva arran de la propaganda que en fa el Massitet. He conegut a la Rosalia, l'Elena i en Sergio, que m’han ensenyat l’obrador i m’han explicat la història del forn, del qual ja en són la cinquena generació. Per mala sort, havien acabat de fer les farinoses i a l’obrador ara només hi feien pa. Per compensar-ho, he comprat una farinosa de cabell d’àngel seguint els consells de total la clientela, molt preocupada per les obres de remodelació del mercat. La farinosa l’hem trobada tan bona i deliciosa que abans de tornar en comprarem una altra de moniato. Aquí us deixo quatre fotos de la visita:


A la bolleria Sant Antoni he tingut més sort, ja que l’obrador bullia d’activitat fent mones, micos i farinoses a una velocitat impressionant. S’hi respirava un ambient familiar molt distès que he aprofitat per satisfer la meva curiositat sobre els orígens d’aquests dolços poc coneguts per mi: les formes rodones de les mones o quadrades dels micos, els diversos farcits de les farinoses (de cabell d’àngel o moniato les més antigues i de xocolata o crema les més modernes), la tradició de regalar-la els padrins als fillols... He fet un vídeo on es veu com fan les farinoses:


Finalment, hem anat a dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita, on hem menjat una graellada de marisc, uns calamarsets amb favetes i bolets i unes espardenyes amb llagostins i pernil ibèric. Un gelat de mantecado amb nous caramel·litzades i salsa de xocolata calenta ha posat fi a una visita gastronòmica completa i molt rodona.

A part de les visites gastronòmiques, cal destacar les escalades que hem fet a la Roca Blanca de la Serralada del Montsià i a l’ermita de la Pietat d'Ulldecona. Tots dos llocs amaguen unes escoles d’escalada d’una qualitat sorprenent, no m’estranya que els locals de la zona els costi tan divulgar-les... s’hi respira una tranquil·litat envejable i difícil de trobar a altres zones d’escalada força més massificades.

També vam passejar pel Delta i vam passar per la Firabril del Perelló, una fira de la mel i de l’oli que vam llegir anunciada a la revista Descobrir CUINA. Allà hi vam tastar els bunyols de la bunyolada popular amb mel i oli del Perelló, boníssims per berenar després d’un dia d’escalada esgotador. Us deixo quatre fotos barreja de tot plegat:


I tot això quan encara queden la meitat de les vacances!

33 comentaris:

Ester ha dit...

Una visita interessant i quin munt de dolços que es fan arreu!!
Una abraçada
Ester

Glòria ha dit...

Ja veig que us ho esteu passant molt bé, entre escalades, caminades, visites gastronòmiques i degustacions.

Jo ara mateix em menjaria un "pandurmiendo" d'aquests que es veuen a la foto!.

Que ho acabeu de passar bé i esperem més detalls a la tornada.

Fins aviat

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gemma; ben cert -com diuen per aquí a dalt- quina mà de postres i dolços es fan per a totarreu, de segur que baixariem més el sud -Castelló per exemple- i sería un altre "post" i aniriem a Murcia...
Josepb -menja de bacallà-

Shitaki ha dit...

Hola Gemma! pero que bé que t'ho montes, ens has fet un gran reportaje .Volia dir-te que a Cullera de petita menjaven la mona el primer dia de pàscua, el mico el segon i panou amb xocolata el tercer dia! .I son ben iguals que els de la teua foto!.

Aquest any jo probaré a fer-los per als meus fills!

Una abraçada i bones vacances!

la vella carmanyola ha dit...

Bé menys mal que vec que si que feu alguna visita a les terres Tarragonines pq ja començava a pensar que estaveu enganxats a Barcelona!!

A que és bonic al Delta? No t'ha donat tranquilitat la punta de la banya? A nosaltres ens encanta, no podem anar al delta si no caminem tota la banya "es indispensable"!!

Sant Jaume d'enveja també és molt bonic hi ha el trasbordador i pots pujar amb el cotxe i te'l passa a l'altre banda del riu!!

Aquí tenim bastanta costum d'anar al Delta amb la bici, pq com que es molt pla amb un dia fas molt d'esport i també visites moltes coses.

Passeu-s'ho molt bé i disfruteu de la millor terra del mon, la meva terra (Tarragona)!!

Records

zer0gluten ha dit...

Por aquí no existe la tradición de las monas, supongo que por eso me llaman tanto la atención.
Las tuyas incitan a comerse muchas, muchas.
Besitos sin gluten

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma, que bé que us ho passeu!!! A veure si el temps es comporta i ens deixa uns dies de tregua!!!
Jo trobo molt curiós això de les mones de posar-hi un ou dur per cada any que té le fillol...Les farinoses es veuen fàcils de fer, no?? A veure si aconsegueixes la recepta i la poses en pràctica!! ;)
Disfruteu!!
Petunets,
Eva.

Francesc ha dit...

Les mones redones són ben iguals a les de Beneixama. Potser en faré un post. La resta ho esconeixia completament, però fa una gana de menjar-ne unes quantes!!! Salutacions

Joan ha dit...

Caram! Això és "La cuina de casa se'n va de gira"... un crònica de vacances. Bona setmana!

Laura ha dit...

Noia! quina bona vida!
El meu fillol més gran és de per aquella zona, bé de Castellò tocant a Catalunya, però de mare Barcelonina i jo en comptes de comprar-li la típica mona d'allà sempre he fet exportació de la d'aquí a les comarques de Girona.
Lo dolent es que amb el seu padrí ens fem un lio sobre qui a de regalar que!
Que cada zona es un món en aquest tema!
Disfruta de les vacances que nosaltes les disfrutarem amb tu veient les teves fotos!
Petons!

Mercè ha dit...

Gemma, que bé que us ho passeu entre escalades, visites turístiques, gastronòmiques, relax... Espero que el temps us acompanyi!
Gràcies per apropar-nos tots aquests dolços tan típics i que no coneixia!
Les farinoses semblen fàcils de fer! A veure si aconsegueixes la recepta i ens les fas! ;)
Petons!

Delicias ha dit...

Hola Gemma

Quan disfrutem dels teus viatges gastronòmics, sempre aprenen tantes i tantes coses, que passeu una bona Pasqua.
Deliciosos aquests dolços, esperem que t'animis a preparar-los. un petonet i fins a la tornada.

MAR ha dit...

hola que interessant deu haver estat la visita a l'obrador no? es d'aquells llocs que sino hi tens una ocasió especial no hi pots accedir ...
Acabeu de gaudir de les vacances de SEtmana Santa i millor deixem la conversa sobre el temps per un altre dia ....

Petonets amb un toc de comi
mar

ARA ha dit...

Que be que us ho monteu, i jo aqui treballant, grrrrrrrrrrr

Sara Maria ha dit...

Realment el forn Massita és visita obligada pel blocaire gastronòmic que passi per Vinaròs!!! Quina pinta que té tot.

Marta ha dit...

Gemma, que us ho passeu molt bé!!! qué cosas tan bones que esteu menjant!
Petons

Anònim ha dit...

Gemmaaaaaaaa!! jaja! Quina gràcia! Sóc de Vinaròs, escalo, i he anat moltissimes voltes a Rocablanca i a Ulldecona. Rocablanca m'encantaaaa. Ara he dit, vaig a vore el blog de la Gemma, a vore si ha posat alguna recpeta de mones i em trobo això, jeje!He fet varies voltes postres teues i t'he preguntat alguna cosa als comentaris, que sempre has contestat. Res, espero que disfruteu molt per aquesta zona!! T'envio un mail en la meua adreça de correu i amb el meu telèfon. Si necessiteu qualsevol cosa ja ho sabeu. Escalar...doncs no se molt bé que farem aquests dies, ja que el temps...però en principi demà a escalar, encara que no se on.

bajoqueta ha dit...

Una bona tria anar cap al sud :)
Que ho passeu molt i molt bé, que de moment ja veig que heu fet feina.

ANNAFS ha dit...

Gemma,
Quina sort poder gaudir d' aquestes vacances!...I ben complertes: visites gastronòmiques, escalada...
Jo no havia sentit parlar mai dels micos i les farinoses, m' ha sorprés una mica...És certque a cada lloc, la sev tradició.
Que acabis de gaudir molt de les vacances i fins aviat.
ptns.

Marta Padenous ha dit...

Ei....quina sorpresa! Per terres tarragonines...molt bones aquestes farinoses! Disfruteu al màxim de les vacances!
Ptnts

Margarida ha dit...

A mi també m'hauria agradat entrar a l'obrador de la Messita i de Sant Antoni: quina bona olor que hi devia fer! I tots els pans acabats de treure del forn, o les farinoses i les mones... quina delícia!
A veure si acompanya una mica més el temps i acabes de passar uns bons dies de vacances.
A reverure!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Això si que és viure l'intens treball dels obradors. Quina sort. Salut!!!!

La cuina vermella ha dit...

Estimada, hola!! quin homenatge que has fet a l'amic Massitet, ens ha fet molta gràcia, veure totes les fotos, i llegir tota la teva crònica. Tenim un país meravellós, amb unes menges extraodinàries. Un petó bonica!

Josep Barberà. ha dit...

Ens has de contar quin és el secret per mantenir-se en tant bona forma, menjant el munt de dolços que sovint ens presentes.
I és que avui he tingut el plaer de veure't encadenar com si res, la "Vinga Maestro", una via amb segell propi d'aquesta bonica escola d'Ulldecona.
Una abraçada.

PILAR ha dit...

Hola Gemma! He fet una passejada per el teu blog i estic fascinada de les receptes tan bones que fas. Jo tenia una mica de respecte al tema dels dolços, però poc a poc veig que les coses van sortin així que, amb el teu permis, faré alguna d´aquestes delicies.
Que tinguis unes bones vacances!
Petons

Gemma ha dit...

Hola a tohom!!!! Moltes gràcies pels comentaris, acabo de tornar i m'estic posant al dia :)

A TOTS els que no heu tastat les mones de les terres de l'Ebre i de Castelló: estan de mueeeerrtteee! Val la pena fer un viatget fins allà per tastar-les, de veritat!

I un consell a tothom: si mai sou a prop de Vinaròs, entreu a saludar al forn Massita, us sentireu acollits com a casa i amb una mica de sort estarna fent coses suculentes a l'obrador.... ;)


Anna de Vinaròs, quina casualitat! Escales i ets aficionada a la pastisseria? Je je je... tenim moltes coses en comú ;)
Acabo de veure ara el teu mail, llàstima perquè ja he tornat... però per un futur, t'asseguro que em guardo el telèfon i et faig una trucada. Hem gaudit molt de les escalades, teniu unes escoles precioses, amb una roca molt bona i res a envejar a les escoles d'aquí... Ahir vaig conèixer en Josep Barberà, equipador de l'Ermita de la Pietat a Ulldecona, el coneixes? Va ser molt simpàtic i ens va dir que aviat sortirà una guia d'escalada de la zona, fantàstic!
Espero llegir-te més sovint per aquí a partir d'ara, eh? :)

Josep, benvingut al blog, quina il·lusió llegir un comentari teu :)
Va ser genial trobar-te escalant a Ulldecona, conèixer l'equipador de l'escola és un luxe que no passa cada dia... Felicitats per les vies que heu equipat, us ha quedat una escola preciosa, amb una roca i unes vies excel·lents. Nosaltres hi tornarem segur!
El 7a "Vinga Maestro" em va deixar molt bon record, he tornat de les vacances amb molt bon sabor de boca. Entre això i les vostres mones de Pasqua han estat unes vacances fantàstiques :)
Per cert, ja he trobat les ressenyes al teu blog, el proper pas és editar la guia, eh? Vinga, que tots t'ho agraïrem, ànims! :)

Mesilda ha dit...

Hola Gemma.
Sóc Paco, el marit de Maria (Mesilda).Estic contestant alguns correus en nom seu perquè ella no disposa ara de molt de temps,ja saps..
Ens alegrem molt que t'ho passes tan bé.El teu reportatge ha sigut del mes amé i instructiu.Et prenem la paraula per a viatjar per eixes terres,(esperem que prompte),ja que com tu deies les mones d'allí són paregudes a les d'ací,i és per la senzilla raó que la zona on nosaltres vivim va ser repoblada per gent de Lleida i Tarragona i conservem molt de la seua cultura,parlem i tot molt paregut, inclús els nostres cognoms son d'origen català, Soler el de la meua dona i Simó el meu, a mes d´altres com Lluc,Sanz,Albuixech,Tortosa...
Fa uns anys vam estar en Pont de Suert i tota aquella comarca i estàvem com en casa, la gent ,el vocabulari, les expressions, la gastronomia, parlàvem amb la gent dels pobles i alguns ens preguntaven si érem de la zona, quan els déiem que érem valencians es quedaven agradablement sorpresos.Realment va ser un viatge molt emotiu, tornar al que possiblement foren les nostres arrels. Jo crec que a banda de polítiques malsanes de què si catalans o valencians és innegable que som germans de sang ,de cultura i de llengua, i qui no vullga acceptar-ho ...ells s'ho perden.

Be Gemma ja m'he enrotllat massa.
Gràcies pels ànims amb això de la meua sogra, i esperem que es repose prompte.
Bessets.

Boston1955 ha dit...

Apa que be que ho passeu. Feia dies que no passejaba jo per aqui, vaig a mirar cosetes.
En massitet estara tant content de veure aquest post.
Tere

Anònim ha dit...

hauràs tornat culturitzada total de la cuina del delta...(potser inclús se t'ha encomanat el parlar :-) A mi després de tants anys...encara no se m'ha encomant però en bueno...)
Tu pel delta i jo Per londres...no ens posem mai d'acord.
A veure si finalment quedem per sopar/berenar whatever.
Au. Raül

Gemma ha dit...

Paco, moltes gràcies pel teu comentari, la Mesilda té molta sort que la recolzis tant ara que passa per un mal moment... Dóna-li records i molts ànims de part meva!
A nosaltres ens agrada molt el turisme gastronòmic i descobrir que tens tota la raó: som germans de cultura, de llengua i de tradicions :)

Boston, feia dies que no sabia res de tu... a nosaltres ens va encantar la visita a ca Massita, si mai passes per allà no deixis d'entrar a saludar i a comprar alguna de les llepolies que hi fan :)

Raül! Ja he vist pel Facebook que heu estat a London! Ja veus, no ens posem mai d'acord... T'agraden les farinoses? A nosaltres ens han encantat :)
Hem de quedar, eh? Proposa un dia!

Landayo ha dit...

Ostres, potser ens vem creuar a la Ràpita i jo... sense fixar-me jejje...
M'alegro que us hagi agradat!!!
A reveure

Massitet ha dit...

Gemmmmmaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Què m'has tornat a posar la pell de gallina, preciosa! La meva familia està encantada de l'homenatge que els has fet. Ostres, que torno a estar emocionat! Moltes gràcies, de debó!!
Molts besets, guappa!

Gemma ha dit...

Landayo, vas estar de vacances per la Ràpita????? Quina casualitat :)

Massitet, ja els pots dir que tornaré a fer-los una altra visita. Tinc famíla a Mas de Barberans i segur que tornarem a passar uns dies pel Delta. I em vaig quedar amb les ganes de veure´ls a l'obrador treballant alguna recepta dolça, je je je...
Moltes gràcies un altre cop, em van acollir molt i molt bé!