El motiu d'haver-me decidit a trencar la tradició és que el dia 1 d'abril una colla d'alumnes de batxillerat del IES Jonqueres vam assistir a la classe de cuina de la Mireia Carbó al Caprabo, una classe que teníem pendent des que la Mireia va venir a l'institut a fer la conferència inaugural del curs 2008-2009. Tal i com exigia la proximitat de la Setmana Santa, la classe de la Mireia va tenir un únic tema: la mona de Pasqua. Ens va ensenyar a fer les dues versions més tradicionals: la crema de yema i la crema de mantega. Em va agradar tant la seva recepta de Sara que em vaig decidir a provar-la. A diferència d'altres receptes que havia llegit, aquesta de la Mireia no és tan empalagosa, porta menys mantega i queda molt més esponjosa. A casa ha agradat tant que a partir d'ara em tocarà fer sempre més les dues versions!
Les alumnes del IES Jonqueres van gaudir molt de la classe al Caprabo i s'han convertit en unes autèntiques fans de la Mireia, je je je... Van aprendre una recepta fantàstica per fer la mona de Pasqua a casa, van descobrir els trucs per muntar clares d'ou, aconseguir un pa de pessic esponjós o obtenir una crema de yema ben fina... i tot plegat mentre reien de les bromes constants de la Mireia, que era conscient que aquell dia la mitjana d'edat de la classe era més baixa que l'habitual. Després de fer les fotos de rigor, vam sortir corrent a buscar el metro i el tren, ja que s'havia fet tardíssim. Durant el viatge de tornada, entre elogis a la Mireia i converses entusiasmades sobre la classe, van prometre intentar fer la mona a casa durant les vacances de Setmana Santa i enviar-me les fotos del resultat... Així que espero les vostres fotos, eh?
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel pastís:
· 1 pa de pessic
· Almívar
· Melmelada d'albercoc
· Ametlla laminada
· Sucre en pols
Per la Sara:
· 200g de sucre
· 50g d'aigua
· 4 rovells d'ou
· 250g de mantega pomada
Preparació:
Pel pastís, preparar el pa de pessic i l'almívar com s'explica aquí.
Per la Sara, bullir l'aigua amb el sucre durant 3 o 4 minuts fins aconseguir un almívar espès. Abocar l'almívar en forma de rajolí sobre els rovells sense deixar de batre amb les varilles elèctriques fins que es refredi l'almívar. Incorporar la mantega i batre fins que quedi ben homogeni. Reservar.
Muntar la mona com s'explica aquí. Cobrir-lo amb la crema de mantega i enganxar l'ametlla laminada al voltant. Empolsinar amb el sucre en pols i decorar amb les plomes i els ous de xocolata.
Bon profit!
61 comentaris:
Gemma, unes mones delicioses, com tot el que fas!
Beth
Gemma, felicitats per aquestes mones!
Tu no en fas una, sinó dues!! Fantàstic!! :)
M'anoto aquesta recepta de la Mireia, perquè si tu dius que surt bona s'haurà de provar!
Petons!
Per cert, amb aquestes quantitats quina mida ha de fer el motlle perquè quedi bé? Gràcies! :)
Molt bones Gemma. Jo em quedo amb la sara que la crema no m´agrada gaire.
Petons
Quines mones més maques!!! No sabria pas per quina decidir-me!! pt!
Ostres Gemma, cada cop que consulto el teu bloc quedo ben sorpresa!!!! Aquestes mones tenen un aspecte deliciós!!! La yema que vas fer servir per la mona de yema és la recepta del Carlos Valencia o la de la Mireia??? Si pots passar la que hagis utilitzats hem faries un gran favor!!! Merci, i enhorabona!!
Neus Garcia (Sabadell)
ufff quina pinta!!
Nosaltres la sara només la provariem però la de yema no en deixeriem ni una engruna!!
Jo tinc un problema amb el pa de pessic, no em queden alts?? com els fas??
Records
Ostres!!! Quina presència! Com sempre excel·lent! Ja ha passat dilluns de la mona... però en faré una per veure com em surt!!
Ets una artista Gemma!!
Quina feinada, pero t'han quedat molt xules.
Beth, les mones són un clàssic de cada any, no podia deixar de fer-les :)
Mercè, la Sara que ens va ensenyar la Mireia queda molt bé, a casa va agradar molt i això ja ho diu tot!
La mida dels motlles depèn, per la quantitat de pa de pessic que diu la recepta del link, faig servir un motlle de 24cm. Jo en vaig fer la meitat i vaig utilitzar un motlle de 19cm (i també la meitat de les quantitats de Sara).
Marta, cada casa té els seus gustos, oi? De xocolata, de yema, de sara, de massapà... sort que hi ha per escollir :)
Eva, la majoria de nosaltres vam fer un tall de cada, je je je...
Neus, ets de Sabadell? Benvinguda al blog!
La crema de yema és la del Carlos Valenca que ja faig cada any i tinc comprovat que surt molt bona i és MOLT FACIL de fer:
http://lodecarlosvalencia.blogspot.com/2006_07_10_lodecarlosvalencia_archive.html)
La crema de sara és la recepta de la Mireia, i també queda genial :)
Anna, vosaltres al revés que la Marta, cada casa té els seus gustos, je je je...
El pa de pessic el faig seguint la recepta del link que he posat al post:
http://lacuinadecasa.blogspot.com/2007/04/mona-de-pasqua.html
És fàcil de fer, has de muntar per separat els rovells de les clares i afegir la farina tamisada. I vigilar amb la temperatura del forn... Quina recepta fas tu?
Lilian, la Mona no deixa de ser un pastís d'aniversari normal... només cal canviar les plomes per espelmes :)
Et felicito per aquestes fantàstiques mones, que bones!
Petons
Noia quina bona pinta les teves mones! I aixó que jo també sóc de les que arrufo el nas amb les de sara, jejeje!!
Però t'han quedat genial!
Hola estimada! Doncs quina experiència més xula que van viure el teu alumnat, i és que una classe amb la Mireia és genial. A casa també triomfa la de gema, i és un rotllo perquè no em deixen fer la mona d'una altra manera, i cada any és igual. En fi, les teves son realment suculentes! Molts petons i moltes gràcies per compartir-les.
Oix.., m'encanten les sares... però sí que és veritat que a molta gent no li agraden...
Precioses les dues mones, Gemma!
Ah! Enguany he fet la mona jo també, seguint les teves instruccions. Moltes gràcies!! Va quedar la mar de bona!
A casa meva mai falla la Mona de mantega, ens encanta!!!! I ja vec que no esperaré a l'any vinent per fer-la! t'ha quedat espectacular!!
Per cert, ningú diria que ets la Senyu, estas feta una joveneta Gemma!!! jejeje!!!
Petunets,
Eva.
a mi, veus, em tira més la sara... en fi! per sort n'hi ha per tots els gustos ;D
però les teves han de ser delicioles les dues!!
ptons!
Espectaculars totes dues! Jo em quedo amb la sara, tot i que l' altra també deu ser molt bona. Per sant Jordi he de fer un pastís i crec que serà de yema.
ptns.
Ara, si fas les dues mones alhora tampoc és tanta feina ja que s'assemblen molt. A més, pels fillols es fa el que calgui, oi? ;)
Cocina con sabor, moltes gràcies! Has fet mona tu tamé? Ara ho miro, je je je...
Laura, hauries de tastar aquesta Sara, de veritat que queda poc greixosa i passa súper bé ;)
Parella Vermella, les meves alumnes van gaudir molt de la classe amb la Mireia i van aprendre molt. Ara només els falta posar-ho en pràctica!
La Divina, has fet la Mona amb la crema de yema del Carlos Valencia? Genial, oi que és fàcil i queda bé? Ja l'has posat al blog? L'any que ve ja podràs provar la de Sara ;)
Eva, si a casa sou de Sara, aquesta us encantarà!!! Ja pots fer-la ben aviat, res d'esperar-se tot un any, eh?
Moltes gràcies per dir-me joveneta, m'acabes d'alegrar el dia, je je je...
Nurks, i encara em queda fer la mona de xocolata i de massapà... tenim feina per anys. Sort que contra gustos no hi ha res escrit.
AnnaFS, per Sant Jordi el de yema és molt adient, hi poses cireres vermelles i amb el groc de la yema et quedarà un pastís-senyera molt català je je je...
ai, noia, quines mones més precioses que t'han quedat! a mi la de sara no m'agrada gaire però amb la recepta millorada de la mireia carbó ha d'estar brutal, provaré de fer-la i ja et diré!
ais, com trobo a faltar les trobades al bonpreu i al caprabo amb tots vosaltres!!!
Dóno fe que amb el pa de pessic de la recepta de la Gemma es pot fer una mona excel·lent. Jo l'he fet i queda mmmmmm.... amb dos pisos de melmelada de taronja amarga (també casolana), molla d'almívar de Cointreau, el sobre de xocolata i ametlla filetejada al voltant.
Quina sort que tenen els teus alumnes, amb "excursions" tan profitoses!!
Marta F.
Quina passada això de portar la classe a una demostració de cuina!
La veritat és que les sares a mi mai m'han apassionat però bona idea! Per l'any que bé ja sabem que tenim més opcions que el clàssic pa de pessic.
Una abraçada!
Como nos gusta esa tradición de las monas de pascua (en Madrid, lamentablemente se han perdido muchas tradiciones, así que hacéis bien en cuidarlas), es una bonita manera de hacerse querer por los ahijados, de compartir, y en tu caso de realizar unas espectaculares y seguro que riquísimas monas.
Estamos seguros que además disfrutas un montón con la compañía de las amistades en los cursos de Caprabo.
Besotes
Ana y Víctor.
Genial! Quin goig visitar avui els blocs i veure les vostres mones!! Doncs jo Gemma, no sabria dir-te quines de les dues escollir...
Una abraçada
Guapa guapa t'a quedat aquesta mona, yo també la vaig fe pero a la meva manera y la crema de la Mireia.
petons
Ja no puc veure més mones catalanes, a l'any que ve, em deixe les meues i preparo una amb plomes, són precioses.
Hola Gemmma!
Sóc una seguidora del teu bloc desde fa alguns mesos. He fet varies receptes i sempre està boníssim!
Aquests dies vaig fer la mona seguint la teva recepta de l'any passat. Però la massa no va acabar de pujar (i vaig seguir els consells de batre)pq pot ser? Q deies de la temperatura del forn?
Moooltes gràcies per compartir les teves receptes!! I pels teus consells!
laia
Quina enveja...quina sort que tenen els teus alumnes de poder assistir a una classe amb la Mireia.
Jo aquest any no n'he fet, a la meva filla no li agraden els pastissos i per menjar-me -la jo, he peferit no fer-la, només hem menjat la figura de xocolata.
Moltes felicitats per les mones tan fantàstiques que has fet i prenc nota de tots els consells de la Mireia.
Una abraçada
Ester
Quina classe mes profitosa amb la Mireia, tant quedat unes mones maquíssimes, nosaltres les comprem, però prenc nota de la teva recepta de sara, ja que el meu fill li agrada molt però com es l’únic mai té el pastis de mantega doncs jo pensava que era més complicada.
Aquests alumnes seran gent de profit, si comencen a agafar el gustet a la cuina de joves.. Molt ben fet aquestes classes..
I les teves mones, molt maques i la Sara, la més bona.
Fins aviat..
Una bona iniciativa això de compartir classe amb els teus alumnes. S'ho devien passar rebé!.
I les teves mones, precioses!. Sento no coincidir amb els teus gustos, però a mi la sara m'encanta!.
Fins aviat
Una porció de cada si us plau. Encara que segur que has hagut de fer una altra fornada, no? Salut!!!!
Quina gràcia!! Jo el dia 1 d'abril també vaig anar al curs de mones de la Mireia Carbó i seia just davant teu, si hagués sabut que eres tu t'hauria saludat, estic enganxada al teu blog i em passo el dia a la cuina provant les teves receptes. Fins i tot surto a les fotos!!!
Jo també vaig fer les mones i em van sortir boníssimes!!
hola Gemma! unes mones molt xules! Debíeu passar una molt bona estona amb els alumnes i la Mireia. Encara no he fet mai una mona, l'any vinent haurà de ser el primer!
petons!
delicioses totes dues, com no podia ser d'una altra manera. com ja et diu tothom, talment de pastisseria. felicitats!
Aquest pa de pessic és fet teu?
Semble fet de pastisseria, és com una esponja.
Felicitats
Doncs jo no sabria quina escollir. Les dues son fantàstiques. Potser l´any vinent m´animo a fer-la seguint les teves instruccions. Felicitats
Doncs jo no sabria quina escollir. Les dues son fantàstiques. Potser l´any vinent m´animo a fer-la seguint les teves instruccions. Felicitats
Doncs té mèrit engrescar els alumnes - encara que siguin de batxillerat - en aquestes activitats. A més de matemàtiques poden aprendre moltes altres coses...
I les mones tenen totes dues un aspecte fantàstic!
A mi el rovell d'ou no m'entusiasma, però t'asseguro que em menjaria un bon tros de la Mona que has fet. Ara, la sara la trobo tan bonica, amb les floretes i tots els detalls!
T'han quedat fantàstiques, Gemma, com tot el que fas.
Petons
Gemma, te han quedado perfectas, no sabría por cual decidirme. FELICIDADES.
Preciosa y seguro que riquísima. ¿Te puedes creer que nunca he comido una mona? esto lo tengo que arreglar como sea.
Besos.
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
Crec que entre tots hem penjat una pila de mones impressionant, de tots tipus i de amb totes decoracions imaginables... sigui com sigui, no hi ha res com una bona mona casolana, oi????????
Te ha quedado preciosa, y por los ingredientes, el sabor supongo que delicioso. Te felicito. Tienes unas manos mágicas :-)
Besos.
T'ha quedat una mona molt "mona" i abellidora. Per cert, acabe de publicar la meua adhesió al HEMC 32. Ja me'n diràs. Salutacions
Ja veig que les teves alumnes s'ho varen passar d'allo més bé!!!!
Que boniques y que bones.
Besets
"Senyu"!!! És vostè la "Senyu" de "mates" que m'hauria agradat tenir a mi, ja que d'haver estat així segurament no hauria fet "lletres" :))
Em sap greu, un cop més, dir-te que no podré venir a la classe de la Mireia. De tota manera, quan la vegis, li fas un petó de part meva, que ja saps com admiro les seves formes tan pedagògiques de fer.
Una abraçada!
Hola altra vegada!!!
Sip, sóc de Sabadell!!! Pel que he vist tu també ho ets, oi??? Una pregunta, on trobes els ingredients més "tècnics" a la ciutat??? A Terrassa hi ha el CREC CREC, però a Sabadell ni idea... Antigament hi havia el DIEZ que hi trobaves de tot, pel que recordo...
Jo també vaig fer mona, però va ser un pa de pessic farcit i banyat de crema pastissera! Així, que m'interessa provar la yema i la de sara també, que m'encanta!!!!
Merci per tot!!
Neus Garcia (Sabadell)
Cristina del blog acabat d'inaugurar, benvinguda a la blogosfera! Qui ets de la foto a la classe de la Mireia? EL dia 30 hi tornem a anar, a veure si conincidim un altre cop :)
Francesc,a acabo de veure el teu reportage fantàstic de la coca de full amb cabell d'àngel. Saps que has fet una de les meves coques preferides? Moltes gràcies per participar al HEMC, em fa molt il·lusió!!!!!
Enric, cec que les meves alumnes s'ho van passar més bé amb la Mireia que en una classe de matemàtiques, je je je... No m'estranya, entre aprendre a fer un bon pastís o aprendre a fer integrals, tu què triaries?????
Li donaré records de part teva a la Mireia, ella sempre té alguna paraula per tu :)
Neus, les coses estranyes les compro a plaça: al Just (de fruites i verdures, però t'aconsegueix el que vulguis, je je je...) i a la formatgeria Brossa, allà hi ha molta decoració de xocolata. I al Vidal Papers pels accessoris de blondes i safates. I a les Zeamays si són coses d'herbolaris tipus anís, agar-agar... I si són coses que només tenen les pastisseries, a l'obrador de la Pastisseria Sant Marc sempre et venen a granel el que necessitis, només cal que els ho demanis bé :)
Gemma, jo sóc la que vaig amb una brusa negre de floretes blanques i un collaret de colors. Estava just davant teu i rodejada amb les teves alumnes.
La sara es veu fantàstica, jo també casi be la prefereixo a la mona.
Vist el tall i el resultat no m’estranya que te’n toqui fer més.
petons
Hola Gemma,felicitats per aquestes mones no sabria per quina decidirme,an de ser delicioses les dos y tan quedad ben boniques.
Un beset.
Felicitats per aquestes mones tant fantàstiques que has fet i felicitats per el blog en general, sóc una fan teva i sovint faig postres teves, encara que no sempre em surten tan bé. Últimament vaig fer el braç de llimona peró farcit de melmelada de maduixa també casolana i només li faltava la cobertura de xocolata per semblar els "tigretons" de la meva època.
Per cert tens alguna recepta per fer de cara a Sant Jordi, m'agradaria fer el pastis típic de Sant Jordi, el que es fa a base de capes de pa de pessic i de mantega, peró no sé ben bé com fer-lo.
Gràcies per endavant.
Hola Gemma, quines mones!!! fan ganes de menjar-les!!
Mira que tens traça fent postres...
Apa Gemma! Cada dia em sorprèn més la teva capacitat de fer postres que superen de lluny les que pots trobar a les millors pastisseries!!
No ho entenc... no entenc com t'ho fas perquè sempre et quedi tot tant ben fet i amb una pinta tant deliciosa!! Bé, puc imaginar-m'ho... amb amor, oi? Salut i a veure si coincidim algun dia apretant els dits, que ara que m'hi he tornat a posar no puc deixar de pensar-hi!! jeje!
Ai, perdó, la shabash sóc jo... ups!!
Gemma, les teves mones perfectes com sempre...i la proposta de portar la classe a veure la MIREIA,em sembla genial!!Segur que es encara més divertida quan està amb jent jove...jeje
NÚRIA
Només puc afegir que realment les mones estaven super delicioses! Ara et tocarà fer les dues mones cada any: no sé quina era més bona... a més de tenir una presentació fantàstica! Animo a tothom a fer-se les mones a casa!
Numalleturagil (quin nom més llarg, je je je...) No tinc cap recepta de pastís de sant Jordi, serà qüestió de posar-hi remei, segur que buscant pels blogs en podem trobar més d'un ;)
Shabash! et faràs un embolic amb tants blogs, je je je...
Estàs ben fanàtica, eh? Jo també!!!! Nosaltres no fem bloc, però penso que ens podríeu fer una visita guiada per la Comarca... Anem força sovint cap allà i com que vosaltres sou uns experts de la zona... Per què no li dius al Ferran? ;)
Be, t´han dit tot el que es pot dir i mes, jo la veig ufffffffffff super bona, felicitats
Hola Gemma,
Jo vaig fer la Sara però amb farina sense gluten i va quedar boníssima!!!
Publica un comentari a l'entrada