dimarts, de novembre 06, 2007

Quallada de Galetes Maria

Després d’haver passat el pont de la Castanyada fora de casa, em venia de gust preparar unes postres senzilles i lleugeres, per compensar els excessos dels panellets i dels esmorzars de poble. Per això he triat aquestes quallades amb galetes Maria, que queden boníssimes i són ideals per esmorzar:


Porto molts dies sense escriure al blog... Però tinc excusa, eh? Hem passat tot el pont a Montanejos, un poble amb aigües termals a 40km de Castelló. La majoria de turistes visiten Montanejos pel seu balneari i el seu riu termal, que té l’aigua a 25º durant tot l’any. Nosaltres, en canvi, l’hem visitat perquè està al mig d’una zona d’escalada molt famosa i mooooolt gran. Ens ha fet un temps espectacular, l’entorn és preciós, l’escalada ha resultat fantàstica i estàvem allotjats al costat del forn del poble, on feien una “torta” d’anís i moniato boníssima... Què més es pot demanar? Segur que hi tornarem! I més si tenim en compte que ens ha quedat més del 80% de la zona d’escalada per visitar...




La recepta l’he treta de Mundorecetas. Allà circulen forces variants de la mateixa recepta i jo he triat la més lleugera, és a dir, amb llet enlloc de nata, amb menys sucre i amb menys galetes. El resultat és una quallada amb un regust de galeta Maria semblant als iogurts de biscuit de la “lechera”. A mi m’han encantat!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 quallades)

  • 1l de llet semidesnatada
  • ½ paquet de galetes Maria
  • 100g de sucre
  • 1 sobre de quallada Royal
  • 3 cullerades de caramel líquid

Preparació:

Triturar les galetes fins que quedin ben fines. Barrejar amb tots els ingredients, triturar-ho amb el túrmix i posar-ho en un cassó al foc. Quan bulli, treure-ho uns segons del foc i tornar-ho a posar al foc fins que torni a bullir. Repartir-ho dins els motlles de iogurt i reservar a la nevera fins que qualli.

Bon profit!

22 comentaris:

Pietro ha dit...

Ja veig que Montanejos us ha deixat tan bon gust de boca com les receptes que fas, jejeje. Vaja un lloc més a la llista de destins "gastronomico-turistic-escalatoris". Apunta't Morata de Jalón també ;)

gemma ha dit...

Una recepta que faré seguríssim! Al meu marit li encanten els iogurts de galeta maria de la Nestlé :-)

Marta ha dit...

Aquestos encara no els havia provat jo. Tindre que fer-los aviat.

Besets

Txell ha dit...

Uauhhhhhh nena!!!! Hi he vingut per casualitat i ja m'hi he quedat!

Aquest bloc és tremendu i aquesta quallada, de mort!!!!

Gemma ha dit...

Pietro, a Montanejos hi heu d'anar. Us agradarà molt!

Noies, heu de provar aquesta quallada, és fàcil i queda boníssima :)

Unknown ha dit...

ostres! el meu marit encara berena galetes maria i yogurt! jajajajaaj
A veure si li faig aquesta :P

Unknown ha dit...

i per cert, el paiatge SUBLIIIIM!
Quina enveja :D

vull tornar a ser de poble... :P

Ro ha dit...

Té molt bona pinta, potser un dia el faig. I la fotu dels del que dedueixo era la torna d'anís i moniato té una pinto molt i molt bona. Aquests forns de poble...

Amparo ha dit...

Hola!
Cuando he visto la foto de las "tortas" de anis y boniato enseguida lo he reconocido. Aquí en Valencia se llaman "Pastissets de moniato" y están de muerte. Mi abuela los hacía mucho y creo que debo tener la receta por casa, si a alguien le interesa puedo buscarla y pasarosla.

Gemma ha dit...

Cristina, el paisatge era sublim, però les parets d'escalada, ESPECTACULARS!

Ro, els forns de poble són els millors... però són una temptació massa gran! Sort que no estem dempre de vacances, que si no...

Amparo, las pastas de la foto también las llaman pastissets. Las tortas llevan el mismo relleno de moniato pero son mas grandes y redondas, como una coca. Me gustaría mucho tener la receta dels pastissets :)

Anònim ha dit...

Hola!
El cert és que passar uns dies de novembre a ple sol i sense samarreta és... genial! L'aigua del riu era transparent i tèbia; Les parets: uf! a la butxaca un 6a+ de 30 metres amb només 7 seguros: un repte psicològic! i els pastissets... què puc dir? un vici!
Recomano també a tothom la quallada de gal·leta, que de la galeta només en té el gust i el color: és super lleugera! m'agrad molt més la quallada que el iogurt, a mi.

Amparo ha dit...

Aquí la tienes Gemma:
Pasteles de boniato
Ingredientes

Para la pasta
- 3 vasos de aceite
- 2 vasos de “cazalla” o anís seco
- 1 vaso de azúcar
- 250 gramos de almendra molida
- Harina.

Para el relleno
- 4 partes de boniatos por 3 partes de azúcar (a mi me gusta más con boniato rojo, pero con blanco es lo tradicional)
- Corteza de limón sin nada de pulpa
- Canela en rama


Elaboración
Primero conviene tener preparada la confitura del relleno. Coceremos en agua los boniatos limpios de tierra y adherencias hasta que estén tiernos, y una vez fríos los pelaremos y pasaremos por un pasapurés. En una cazuela de barro se pondrán con el azúcar, un poco de agua, la corteza de limón y la canela en rama, a fuego lento y removiendo con una cuchara de palo sin parar, añadiendo un poco de agua caliente si vemos que la pasta se seca demasiado. Esto dependerá de la variedad de boniatos usados. En una hora más o menos estará en su punto.

Esta confitura puede guardarse en botes de cristal, en algún lugar fresco y seco, bien tapados y con una capa de azúcar en la superficie de la pasta, hirviéndolos al baño maría durante un buen rato. De este modo podremos usarla más adelante como nos convenga.

Para obtener la pasta de los pastelitos, amasaremos los ingredientes con el aceite y el anís calientes, añadiendo la harina poco a poco y evitando que se formen grumos. Conseguida la textura adecuada, ni dura ni tan blanda que no se pueda trabajar, la dispondremos sobre una plancha de horno untada de aceite en círculos de unos 10 cm. de diámetro, sobre cada uno pondremos confitura y los cerraremos formando las empanadillas, que deberán quedar gorditas, espolvorearemos sobre ellas azúcar y meteremos a horno fuerte hasta que empiecen a tomar color, sacando rápidamente para que no se quemen los bordes.

Espero que te guste... y si la haces y te gusta pon fotito, por favor!! ;);)

Gemma ha dit...

Muchas gracias Amparo! Creo que sí voy a hacerla :)
Sabes la cantidad de harina? O es a ojo?

Mohawk ha dit...

Per les terres dels meus pares (Ribera d'Ebre i Baix Ebre), a això li diuen "pastissets". Famosos els de Rasquera i Amposta, però solen ser de cabell d'àngel. També n'he provat per Morella (Castelló), i allí si que tenen costum de farcir-los de moniato. Últimament, per la Ribera també s'està imposant el pastisset de xocolata i de poma... a mi m'és ben igual, els trobo tots deliciosos!

Que tal el merder amb les guies a Montanejos, se palpa en el ambiente?

Per cert, sra. mestra, en la pròxima trobada blogger, quan ens cansem de parlar de vies, m'hauràs d'explicar (molt per sobre) la conjetura de Poincaré. Els hi vaig dient a tots els "matemàtics" que conec, però encara no n'he trobat cap que sigui capaç de fer-m'ho entendre, ja,ja,ja.... i és que amb l'edat es perden facultats! o és que la sang es concentra a les puntes del dits???

A tibar-li fieres!!

Amparo ha dit...

Gemma; sí, la harina es a ojo, mi abuela no apunta nunca la cantidad de harina, siempre me dice que la que acepte la masa. Y yo nunca he probado a hacer los pastelitos ... lo siento!!

Mohawk; en Morella también es típico relleno de requesón y le llaman "Flaons" pero para mi gusto estos están un pelín sosos.

Gemma ha dit...

Mohawk, quan vulguis et faig la classe sobre la conjectura de Poincare :) De fet, la meva especialitat dins les matemàtiques és precisament la Topologia!!!!
Tenia un amic que estava disposat a demostrar que la conjectura era falsa, però sembla ser que hi ha una demostració de l'any 2003 que va pel camí de ser acceptada com a bona... Tot i que en topologia no se sap mai :)
Els pastissets d'Amposta de cabell d'àngel són boníssims!

Amparo, probare con la harina a "ojo", a ver si me salen...
Estoy de acuerdo contigo que los pastissets de mató de Morella estan un poco sosos, son mejores estos de moniato :)

Mohawk ha dit...

T'agafo la paraula Gemma! Per cert, és veritat que els "topòlegs" no distingiu un donut d'una tassa?, ja,ja,ja... és broma! (Ja veig que ho feu perfectament pels teus postres...)

A tibar-li fieres!

Pulga ha dit...

Això de la cuallada ho he de provar. En el llibre de l'Arzak en surt una de foie i veient la teva recepta sembla bastant fàcil!

I per cert, què es pot esperar de la conjetura d'algú que s'anomena literalment "punt cuadrat"...jajaja

Una abraçada

Anònim ha dit...

Hola Gemma, avui vull fer la quallada, però tinc un dubte el caramel líquid es barreja amb els ingredients o el posem al motlle com els flans.

Ùna abraçada,

Eva

Gemma ha dit...

Hola Eva! Espero respondre't a temps... El caramel es barreja amb tots els ingredients, no es posa com els flams.

Anònim ha dit...

Hola Gemma, dons ahir al vespre vaig fer la quallada, però em sembla que no he acabat de fer del tot bé,encara que no l'he probat, ens toca aquesta nit de postres.
Jo vaig posar la llet a escalfar mentres esmicolava les galletes i posteriorment barrejava tots els ingredients, i quan la llet estava calenta i vaig afegir-ho, llavors el caramel i la galleta s'enganxava. Al final em va quedar no gaire presentable, ja que la quallada té uns piquets foscos (el caramel).
Potser tenia que posar-ho tot junt, la llet amb la barreja, en fred?
Ja et diré si ens ha agradat.
Gràcies per la teva resposta

Gemma ha dit...

Sí, primer es barreja tot en fred...
Una altra cosa: quin caramel líquid has utilitzat? Has de posar caramel líquid ja preparat, en venen de la marca Royal (en una ampolla de vidre) i crec que també n'hi ha de la marca Vahiné.