Gelatina de Nespres i Caramel d'Espígol

Continuant la tradició de cada mes, aquesta és la recepta del maig del Descobrir Cuina:

Avui és 31 de maig, una mica més i no arribo a temps! Aquesta vegada he dubtat fins a l’últim moment la recepta a elaborar. L’ingredient protagonista d’aquest mes és el formatge i surt una recepta de pastís de formatge que m’ha temptat molt... Però com que tenia nespres de casa els pares, al final m’he decidit per una altra recepta, adaptant-la als ingredients que tenia a mà :)

El resultat és molt bo, ja que és una gelatina amb gust de nespres molt refrescant i lleugera, apte per a dietes “operació bikini” si es substitueix el sucre per edulcorant ;-)

La recepta original, d’en Jordi Roca, porta caramels d’eucaliptus, menta, albercocs i maduixetes; la meva porta caramel d’espígol i llimona, espígol, nespres i gerds. Tot i els canvis en els ingredients, crec que les dues receptes s’han d’assemblar molt.

Aquí teniu la recepta de la revista:

I aquí teniu la meva recepta:

Ingredients: (per 4 persones)

• 400ml de polpa de nespres (triturats i colats)
• 100g de sucre
• 4 fulles de gelatina
• Caramels d’espígol i llimona
• Gerds
• Flors i fulles d’espígol

Preparació:

Remullar la gelatina en aigua freda. Escalfar la polpa dels nespres amb el sucre al microones i dissoldre-hi la gelatina. Abocar en un motlle rectangular de 2cm de fons. Reservar a la nevera fins que qualli.
Desfer els caramels entre dos papers de forn durant 10 minuts a 160º. Mentre encara són calents, estirar-los ben prims i deixar-los refredar.
Tallar la gelatina en rectangles i decorar-la amb els gerds, els caramels i l’espígol.

Bon profit!

Orelletes

De la nostra estada a Montblanc vam portar unes pastes típiques de la comarca, les “Orelletes”:



Les vam comprar al Forn de la Vila, que té l’obrador a l’Espluga de Francolí i les botigues a l’Espluga i a Montblanc. Em van explicar que són unes pastes semblants a les “Orejas de Carnaval” típiques d’altres zones, que es fan a base de farina, ous, llard i anís i es fregeixen amb oli. La diferència principal està en la mida: les de l’Espluga fan 30cm de diàmetre. Per això em va fer tanta gràcia que el nom fos “Orelletes”, en diminutiu... Com a mínim són orelles d’elefant :)


Com que avui anem a sopar a casa els meus pares i el meu pare és de Montblanc, he pensat que els agradaria menjar-ne per postres, a veure si li porten records d’infantesa...
A més, a canvi ens donaran nespres del seu pati, que tenen el nesprer tan carregat que no donen l’abast! A veure si puc aprofitar-los per fer-ne unes bones postres :)

Avui no poso la recepta, però m’agradaria que si algú sap fer “Orejas de Carnaval” o coneix alguna recepta tradicional me l’expliqui...

Bon profit!

Delícia de Maduixa

Ara que les maduixes són tan bones, he fet un pastís de maduixa i mascarpone molt fi:

El dimarts passat vam anar a sopar a Castellar a casa l’Anna i el Jaume. Feia dies que no ens vèiem i teníem moltes coses per explicar-nos. Ens van estar ensenyant les fotos del seu últim viatge a le Périgord, d’on ens van portar un paté deliciós. L’Anna fa unes fotos espectaculars i vam passar una vetllada molt agradable. Ho hem de repetir amb tota la colla, eh?

Per postres, com que el Jaume no és gaire llaminer però li agrada molt el formatge, vaig pensar que aquest pastís seria molt adequat: no és gaire dolç i el mascarpone li dóna un toc de formatge que lliga molt bé amb les maduixes. Per acompanyar el pastís, vaig fer un colís de maduixa ben dolç pels més llaminers.

La recepta del pastís la vaig treure de La Maleta de Boston, però he fet alguns canvis tan en els ingredients com en la recepta, ja que en aquest blog està escrita per fer amb Thermomix.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 6 persones)

• 250g de mascarpone
• 100ml de llet condensada
• 250ml de llet sencera
• 350ml de maduixes (triturades i colades)
• 2 sobres de quallada Royal
• 50g de sucre

Preparació:

Barrejar bé tots els ingredients. Posar-ho en un cassó al foc i escalfar sense que arribi a bullir (uns 90º) remenant bé perquè no s’enganxi, com si féssim xocolata desfeta. Abocar-ho dins un motlle de silicona i deixar a la nevera fins que qualli. És millor fer-la el dia abans. Decorar al gust i servir fresqueta de la nevera.

Bon profit!

Milfulles de Xocolata

Aquesta és la meva participació al HEMC-11 de la xocolata:

Ara feia temps que no participava al HEMC, ja que els últims temes (el peix, la col i el pollastre) no m’han permès preparar postres. Però aquesta vegada sí! Tot i que quasi no arribo a temps... el termini per presentar les receptes acaba demà passat!

Aquestes postres només són aptes pels grans amants de la xocolata, ja que gairebé només porten xocolata... Però d’això es tracta: el tema d’aquest mes és la xocolata :)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 4 persones)

• 200g de xocolata de cobertura
• 400g de nata per muntar
• 40g de sucre

Preparació:

Separar 80g de la xocolata de cobertura i trossejar-la. Escalfar la nata amb el sucre al microones i barrejar fins que es dissolgui el sucre. Abocar la nata calenta sobre la xocolata trossejada i remenar bé fins que es fongui tota la xocolata. Deixar refredar a la nevera.
Mentrestant, fondre la resta de la xocolata al microones. Abocar la xocolata fosa sobre un paper film i tapar amb un altre film. Estendre bé amb les mans fins que quedi una capa ben fina. Amb l’ajuda d’un regle, marcar una quadrícula i deixar refredar a la nevera.
Muntar la nata amb la xocolata de la nevera. Trencar els quadrats de xocolata i preparar les milfulles, alternant capes de xocolata i de nata trufada. Decorar i servir fresquet.

Bon profit!

Orxata

“Marchando” una orxata ben fresqueta de la nevera!

L’orxata m’encanta, és una beguda que fa passar la set i ara amb la calor es posa molt bé. A més, és molt saludable i, si te la fas a casa, pot ser una bona recepta pels que no poden prendre sucre: només cal substituir el sucre per edulcorant.

Avui hem anat a escalar a Montserrat i tornant ens hem pres un bon got d’orxata que tenia preparada a la nevera. Ahir vaig pensar que després d’escalar ens vindria molt de gust i en vaig preparar força quantitat… Vaig tenir una bona idea, ha estat un bon premi a l’esforç de l’escalada! I amb la calor que hem passat… ens ha refet de la suada :)

A la foto podeu veure el Pol escalant al Totxo de Ponent, al Serrat de la Pastereta. Només ens ha quedat pendent el 7b! Per casualitat, hem coincidit amb els cursetistes de la UES, que estaven practicant via llarga a la paret del davant (la segona foto).



La recepta per fer orxata és molt senzilla, però has de preveure quan la faràs perquè s’ha de posar la xufla en remull el dia abans. L’únic inconvenient de l’orxata casolana respecte la industrial és que es fa malbé de seguida, però la veritat és que a casa no dura gens. Encara ha d’arribar el dia que se’m faci malbé :)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 250g de xufla
• 1l d’aigua bona
• 100g de sucre o edulcorant en pols
• 1/2 branca de canyella

Preparació:

Rentar bé la xufla i posar-la en remull el dia abans. Escórrer bé la xufla i triturar-la amb el túrmix juntament amb la canyella i el sucre. Afegir la meitat de l’aigua i tornar a triturar. Afegir la resta de l’aigua, barrejar bé i colar per un colador ben fi, premsant bé per tal d’extreure’n tot el suc. Va molt bé utilitzar dos coladors: primer un no tan fi i després un colador tan fi com sigui possible. Deixar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Creps de Lemon Curd

Avui he fet unes creps amb Lemond Curd:


El cap de setmana passat va ser la Fira del Trapezi a Reus, una fira amb espectacles de circ, des de pallassos fins a trapezistes, amb companyies d’arreu d’Europa. Aprofitant que estàvem allotjats a Montblanc, cada dia després d’escalar vam anar-hi a passejar i a badar una estona. La fira està molt bé, ja que els espectacles són gratuïts, duren uns 20 minuts i els van repetint diverses vegades al llarg de tot el dia. D’aquesta manera pots anar passejant pel centre de Reus i veure’ls quasi tots.

El que em va agradar més, segurament per la relació amb la meva afició a la cuina, va ser el de la companyia francesa Kitschnette. Eren una parella molt divertida que feia gags mentre cuinava creps. Entre les paelles, els ous i la nata, em vaig fer un tip de riure... Els moments més espectaculars van ser quan la noia va fer relliscar un rovell d’ou d’un braç a l’altre i quan es van tirar tres creps entre les paelles com si fessin malabars!

Vaig aprofitar per fer-los unes quantes fotos i aquí en teniu una mostra:

En definitiva, em van fer venir ganes de menjar creps... I recordant una idea de fa temps de la Doña Col, els he volgut provar amb Lemond Curd. Boníssims!

Avui només poso l’enllaç a la recepta de creps, ja que la massa és la mateixa i el farcit és a gust de cadascú.

Bon profit!

Carquinyolis

Avui la recepta va de carquinyolis. Hem passat tres dies a Montblanc veient carquinyolis a totes les pastisseries i me n’han fet venir ganes.

Aprofitant que teníem tres dies de festa, hem anat a passar-los a Montblanc. Aquest poble està situat estratègicament al peu de la Serra de Prades i ens ha servit de camp base per anar a escalar a Mont-ral i a la Mussara. Ens hem allotjat a uns apartaments molt agradables que ja teníem ullats, al damunt d’una gelateria propietat dels mateixos amos. Ja us podeu imaginar quins gelats hem pres cada nit com a premi a l’esforç de l’escalada!



Els carquinyolis són una pasta seca a base d’ametlla típica de moltes comarques catalanes dedicades al conreu de fruits secs. La gent de Montblanc diu que els seus carquinyolis són els més bons... Suposo que cada poble deu dir el mateix!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 100g d'ametlles crues (amb pell)
• 150g de farina
• 100g de sucre
• 1 ou
• Ratlladura de llimona
• 1 culleradeta de llevat en pols
• Canyella en pols
• 1 rajolí de vermut (opcional)

Preparació:

Barrejar amb les mans tots els ingredients excepte les ametlles. Afegir les ametlles i fer dues tires llargues d’uns 3cm d’ample per 1cm d’alçada. Posar-les a una plata de forn coberta amb paper de forn i pintar-les amb ou batut. Coure-ho al forn a 180º uns 25 minuts. Treure la plata del forn, tallar els carquinyols al biaix d’1 cm de gruix i tornar-los a posar al forn uns 5 minuts més, fins que agafin color.

Bon profit!

Batut de Pinya

Ahir vaig fer aquest batut de pinya natural, light, sense sucre, fàcil, ràpid, deliciós i molt refrescant:

Després dels comentaris sobre els possibles substituts del sucre en l’últim post, m’he proposat incloure al blog algunes receptes aptes per als “no-sucre”.

I dit i fet: ahir tornava del gimnàs acalorada, després de córrer i fer búlder, i em venia de gust alguna cosa fresqueta i lleugera... A la nevera tenia a punt tots els ingredients ben fresquets i en un moment vaig preparar aquest batut facilíssim. El recomano!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per un got generós)

• 2 rodanxes de pinya natural
• 1/2 got de “Seven-up Light”

Preparació:

Triturar la pinya amb el túrmix. Afegir el Seven-up i remenar bé. Prendre ben fresc de la nevera.

Bon profit!

Pastissets de taronja i xocolata

Ahir va ser l’aniversari de la meva mare. Com cada dimarts, avui anem a sopar a casa seva i aprofitarem per celebrar-lo. He fet uns pastissets perquè bufi les espelmes:


Aquest dies, per diferents motius, he tingut el blog una mica parat. Em sembla que no havia estat mai tants dies sense escriure res... Però he tornat amb les mateixes ganes de sempre i esperant que comencin les calors per començar a fer gelats i batuts ben refrescants! A més, tinc molta feina acumulada: la recepta del maig del Descobrir Cuina, la participació al HEMC-11 sobre la xocolata, unes magdalenes amb les meves nebodes...

Per la recepta d’avui, he triat un pastís que pogués fer en motlles individuals ja que així llueix més... i per l’aniversari de la meva mare volia quedar molt bé ;-) Però, evidentment, també es pot fer en un motlle dels grans. I com que per fi comença a fer bon temps, he triat un pastís que es pogués menjar fresquet de la nevera. Espero que sigui prou bo per a l’ocasió d’avui...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 5 persones)

• Crema de taronja
• 4 fulles de gelatina
• 100g de xocolata de cobertura
• 200ml de nata
• 50g de sucre
• 1 base de pa de pessic (com el del braç de gitano)

Preparació:

Posar en remull la gelatina. Fer una crema de taronja, substituint el suc de mandarina per suc de taronja. Dissoldre a la crema calenta 2 fulles de gelatina. Reservar.
Fondre la xocolata al microones i dissoldre-hi la resta de gelatina. Semi muntar la nata amb el sucre i afegir-hi la xocolata tèbia. Reservar.
Tallar 10 cercles de pa de pessic a la mida dels motlles en forma d’anell (els meus eren de 8cm de diàmetre per 6cm d’alt) i muntar els pastissets: posar una base de pa de pessic, una capa de crema de taronja, una capa de pa de pessic i acabar amb una capa de xocolata. Deixar a la nevera fins el moment de servir. Desemmotllar i decorar al gust de cadascú.

Bon profit!

Baklava

Al sopar setmanal d’aquest vespre a casa els pares portaré aquestes postres:




Fa uns dies l’Elena em va deixar un comentari al meu blog i xafardejant el seu blog vaig retrobar aquestes postres típiques àrabs que sempre havia volgut provar... Doncs avui ha arribat el moment!

Com sempre, he adaptat la recepta als meus gustos i als ingredients que tenia per casa: l’original es fa amb festucs i no porta cabell d’àngel. Us deixo un enllaç a la seva recepta, però aquí l’escric tal i com l’he fet jo.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)

• 10 làmines de pasta filo
• 50g de mantega fosa
• 200g d’ametlles torrades trossejades
• 4 cullerades de cabell d’àngel
• 1 branca de canyella
• 100g de sucre
• 50ml d’aigua
• 1 cullerada de suc de llimona
• 1 cullerada d’aigua d’azahar

Preparació:

Untar el fons d’un motlle amb mantega i estendre una làmina de pasta filo. Untar-la amb mantega i posar una segona capa. Repetir el procés fins a posar 4 capes. Repartir per sobre 2 cullerades de cabell d’àngel i 100g d’ametlles. Com abans, posar 3 capes més de pasta filo, escampar la resta de cabell d’àngel i d’ametlles i acabar amb 3 capes més de pasta filo. Abans d’untar l’última capa amb mantega, tallar la massa fent talls a la mida que es vulgui menjar (i, si cal, tallar els sobrants del voltant). Untar amb mantega l’última capa i coure al forn a 180º durant 40 minuts. Mentrestant, preparar un almívar espès amb l’aigua, el sucre, la canyella, el suc de llimona i l’aigua d’azahar (ha de bullir uns 10 minuts). Treure la baklava del forn i, encara calenta, regar-la amb l’almívar. Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Borratxos d’Aprofitament

Tenia uns “sobaos” integrals a punt de caducar i, com que tots sols són una mica secs, n’he fet un invent per berenar. Uns borratxos d’aprofitament improvisats:

He obert la nevera i he fet neteja de divendres: un cul de melmelada de maduixa, sobres d’ou filat de la mona, una mica de licor d’anís... I en un moment he preparat un berenar de divendres per celebrar que comença el cap de setmana!

Els ingredients per acompanyar els borratxos són en funció de les sobres que tingueu per la nevera: nata muntada, natilles, iogurts, fruita en almívar... És com l’arròs dels dijous, però en versió dolça ;-)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• “Sobaos”
• Melmelada
• 100g de sucre
• 100ml d’aigua
• Licor
• Ou filat

Preparació:

Fer un almívar bullint l’aigua i el sucre. Fora del foc, afegir el licor (generós) i emborratxar els “sobaos” tallats a daus. Han de quedar xops com una esponja. Untar la meitat dels daus amb melmelada i cobrir-los amb un altre dau. Opcionalment, espolsar una mica de sucre per sobre i cremar amb un bufador. Decorar amb ou filat o amb el que es vulgui.

Bon profit!

Flam amb Pinya

Les postres del dinar d'ahir a la Roureda amb tota la colla:



Ahir vam anar d'excursió a la Foradada, un racó amagat i molt idíl·lic a prop de Cantonigròs. A la Foradada hi ha una cascada que, arran de les últimes pluges, baixava amb molt força. Al costat de la cascada hi ha una formació rocosa molt curiosa, amb una cova foradada, de la qual reb el nom.


Després de l'excursió, vam anar a dinar a la Roureda i de postres vaig preparar uns flams amb pinya en almívar molt fàcils de fer i molt pràctics: els vaig poder preparar el dissabte a Sabadell, els vaig poder transportar fins a la Roureda i per servir van anar molt bé. Es nota que el flam no és casolà, però compensa la feinada de fer postres per 25 persones! En moments com aquests val la pena triar una recepta com aquesta: fàcil i de no complicar-se gaire la vida...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)

• 1 llauna grossa de pinya en almívar (de 820g de pes net, 510g de pes sense almívar)
• 3 fulles de gelatina
• Caramel líquid
• 3 rodanxes de pinya i 3 cireres per decorar
• 1 sobre de flam Royal per a 4 unitats
• 1/2l de llet

Preparació:

Triturar la pinya amb el túrmix i colar ben fi. Remullar la gelatina en aigua freda i desfer-la amb una mica d'almívar calent. Barrejar amb el puré de pinya. Untar un motlle allargat amb caramel líquid, posar 3 rodanxes al fons amb una cirera dins de cada forat i abocar a sobre el puré de pinya. Deixar a la nevera fins que qualli. Preparar el flam tal i com indica el paquet i abocar sobre la capa de pinya. Tornar a deixar a la nevera fins que qualli. Desemmotllar capgirant el pastís i servir ben fresquet de la nevera amb una mica de nata muntada.

Bon profit!

Bombons Glaçats de Xocolata

Aquí teniu la recepta d’abril del Descobrir Cuina:

Aquest mes he tornat a escollir una recepta molt senzilla... Després de la mona, tenia ganes de fer alguna cosa més facileta ;-)

La recepta també és d’en Jordi Roca i, tot i ser tan fàcil, el resultat és espectacular. Us la recomano! Més que unes postres, són uns bombons ideals per acompanyar un cafè o per servir a una visita de mitja tarda. Es poden fer les variacions que es vulguin canviant el gust del gelat i es poden servir congelats o freds amb l’interior líquid.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• Cobertura de xocolata negra
• Cobertura de xocolata blanca
• Gelat al gust

Preparació:

Fer boletes de gelat amb l’ajuda d’un buidador i reservar-les al congelador. Fondre les xocolates al microones. Punxar les boles de gelat amb un escuradents i banyar-les amb les xocolates foses. Guardar els bombons al congelador fins el moment de servir.

Bon profit!

Mona de Pasqua

Fidel a la tradició, per dilluns de Pasqua la mona:



Mones de xocolata, de sara, de yema... hi ha mones per tots els gustos! L’Olga és la meva fillola i amb el seu padrí ens hem posat d’acord per regalar-li la mona: el padrí ha comprat les figuretes de la Caputxeta Vermella i jo he fet la mona per posar-hi els ous de xocolata i les figuretes. Com que a casa no agrada ni la sara ni la xocolata, no he dubtat gens quin pastís havia de fer: el de yema.


Per la crema de yema, he utilitzat una recepta d’en Carlos Valencia, que queda molt bona i és molt fàcil de fer. He fet les quantitats exactes de la seva recepta.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 10 persones)

Pel pa de pessic:

• 6 ous
• 200g de farina
• 200g de sucre
• Ratlladura de llimona

Per l’almívar:

• 100ml d’aigua
• 100g de sucre
• Gotes de suc de llimona
• Licor

Pel farcit:

• 300g de melmelada d’albercoc
• 1000g de crema de yema

Per adornar:

• Ametlles filetejades, ou filat, ous de xocolata, plomes de colors, pollets de cotó fluix...

Preparació:

Pel pa de pessic: separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares i afegir-les suaument als rovells. Afegir la farina tamisada i la ratlladura de llimona. Abocar dins un motlle de 24cm untat amb mantega i farina i coure-ho 30 minuts a 180º. Deixar refredar i tallar longitudinalment en tres discs.

Per l’almívar: coure l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.

Muntatge: mullar amb almívar un primer pis de pa de pessic. Escampar la confitura i cobrir amb un segon pis de pa de pessic. Mullar-lo amb almívar i cobrir-lo amb una tercera part de la crema de yema. Cobrir amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar. Cobrir tota la mona amb la resta de crema, deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes. Allisar bé la part superior i enganxar l’ametlla filetejada per tot el voltant. Adornar al gust de cadascú.

Bon profit!

Crema de Taronja amb Xocolata

Ahir vam tenir convidats a sopar i de postres vaig preparar una crema de taronja:

La recepta fa temps que voltava per casa, retallada d’alguna revista, i ja era hora que la provés! És fàcil i molt pràctica perquè es pot preparar el dia abans. Queda amb un gust i una textura semblant a un flam de taronja, però la xocolata domina molt i camufla el gust de la taronja. Si el tornés a fer, hi posaria un rajolí de Cointreau, per potenciar el sabor de la taronja.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 5 o 6 persones)

• 600ml de suc de taronja
• 6 ous
• 100g de sucre
• 100g de xocolata de postres
• 100ml de nata líquida
• 25g de mantega
• Caramel líquid

Preparació:

Batre els ous, el suc i el sucre. Repartir-ho pels motlles individuals untats amb caramel líquid. Coure-ho al bany Maria al forn a 180º durant 45 minuts. Deixar refredar.
Escalfar al microones la nata líquida, afegir la xocolata trossejada i la mantega i barrejar bé fins obtenir una crema homogènia. Repartir sobre els motlles i deixar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Mousse de Pera

La mateixa recepta que la mousse de poma, però canviant les pomes per peres:


Els únics canvis que he introduït en la recepta han estat substituir les pomes per peres, el suc de poma per suc de pera i no fer la base de galetes. He fet la prova de congelar la mousse (sempre va bé per quan tens convidats, així pots avançar feina i fer-la amb antelació) i ha quedat molt bé. A més té l’avantatge que es pot desemmotllar directament congelada i així és més fàcil... I m'ha agradat més sense la base de galetes que vaig fer per la mousse de poma.

Em sembla que aquesta vegada m’estalvio escriure la recepta!

Bon profit!

Bunyols de Carbassa

Aprofitant les últimes carbasses de la temporada, m’ha vingut de gust fer aquests bunyols típics de València:

Els bunyols de carbassa són uns dolços tradicionals de València que es fan en època de falles. Es venen al carrer (com els xurros aquí) i es prenen calents, sols o amb una mica de xocolata calenta per sobre. Tot i que les falles ja han passat, em vaig quedar amb les ganes de fer-ne... M’encanten els dolços arrelats a les nostres tradicions! El més difícil de tot és agafar la pràctica per donar la forma típica del bunyol amb el forat al mig: la massa és terriblement enganxosa i el truco està en agafar una mica de massa amb una mà i amb l’altra pessigar-la amb els dits índex i polze fins a foradar-la. Per evitar que s’enganxi, cal mullar-se els dits cada vegada que es fa un bunyol; va molt bé tenir un bol ple d’aigua al costat per anar sucant els dits. Tot i que el primer bunyol queda com un bunyol ;-) aviat se li agafa la pràctica!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per uns 25 bunyols)

• 250g de carbassa cuita
• 200g de farina de força
• 1 sobre de llevat de forner o 20g de llevat fresc
• 1 cullerada sopera de sucre
• 50g d’aigua
• 1 rovell d’ou
• Canyella en pols i pell de llimona ratllada (opcional)

Preparació:

Barrejar la carbassa (cuita al forn o bullida) amb la resta d’ingredients excepte la farina fins obtenir un puré ben fi. Afegir la farina i barrejar bé. La massa ha de quedar molt tova i enganxosa. Deixar-la reposar una hora tapada dins un bol per tal que llevi. Fregir porcions com he explicat abans en oli abundant, deixar sobre paper absorbent i arrebossar amb sucre.

Bon profit!

Braç de Gitano de Llimona

Demà és l’aniversari de la meva neboda gran. Per celebrar-lo, avui anem a sopar a casa seva amb tota la família i portaré un braç de gitano de llimona perquè l’Aina bufi les espelmes. Ja fa 7 anys!

El temps passa volant... Sembla que fos ahir quan vam anar a veure-la acabada de néixer a l’hospital i ja han passat 7 anys! L’Aina s’ha fet tota una doneta, intel·ligent i espavilada com ella sola.

Fa dies que la Renata em va portar Lemond Curd autèntic del seu últim viatge a Anglaterra. Me l’he volgut reservar per una ocasió especial com la d’avui i em sembla que serà un farcit boníssim per un braç de gitano. He hagut de vèncer moltes temptacions per tal de no obrir abans el pot i sucar-me una llesca de pa torrat amb Lemond Curd per esmorzar! A més, fa temps l’Antoni em va fer una llista de postres típics catalans que tenia pendents i amb el braç de gitano d’avui ja l’he acabada! Així que m’haurà de posar més deures ;-)


Hi ha mil maneres diferents de fer un braç de gitano, combinant els farcits i els acabats de fora. Pel d’avui, he fet una planxa de pa de pessic ben primeta i l’he farcit amb la crema de llimona. Per acabar, simplement l’he espolsat amb sucre en pols i l'he decorat amb una mica d'ou filat. Espero que hagi quedat bo...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)

• 3 ous
• 105g de farina
• 105g de sucre
• 750g de Lemond Curd
• 50g de sucre
• 50ml d’aigua

Preparació:

Batre els ous amb el sucre fins que quedin escumosos. Afegir la farina tamisada i abocar a sobre d’una plata de forn d’uns 28x38cm recoberta amb paper de forn (ha de quedar primet, de 1/2cm de gruix). Coure-ho 10 minuts a 180º. Encara calent, desemmotllar sobre un drap una mica humit, enrotllar i deixar refredar.
Fer un almívar posant l’aigua i el sucre en un cassó al foc fins que bulli. Reservar.
Per muntar el braç de gitano, desenrotllar el pa de pessic, humitejar-lo amb l’almívar i escampar el Lemond Curd per sobre. Tornar-lo a enrotllar i decorar amb sucre en pols.

Bon profit!

Crema de Sant Josep

Aquesta és la crema de Sant Josep que va portar l’Anna pel dinar de diumenge passat:

Seguint la recepta de l’àvia Anna, l’Anna (la seva filla) va elaborar una crema catalana tradicional, que són les postres típiques del dinar de Sant Josep a moltes cases catalanes. A casa nostra, tota la família espera amb deliri degustar aquesta crema, cremada al moment i acompanyada de belgues, melindros i nata muntada. Com cada any, la crema va sortir boníssima i des d’aquí felicito a la cuinera!


Com a novetat, aquest any hem estrenat un nou cremador, un d’aquests bufadors “sopletes” que funcionen amb gas. Tot i que al principi costa trobar-li el punt, al final el resultat val la pena: el cremat queda més uniforme i no fa tant merder. Una bona adquisició :-)

La recepta de la crema me l’ha passat l’Anna, seguint les indicacions precises de la seva mare. Us asseguro que amb aquesta recepta la crema surt deliciosa...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 12 persones)

• 2l de llet sencera
• 18 rovells d’ou
• 13 cullerades soperes de sucre
• 1 paquet de crema catalana Royal
• 1 paquet de midó
• 1 branca de canyella
• 1 pell de llimona

Preparació:

Bullir a foc baix la llet amb la pell de llimona i la canyella perquè agafi aroma. Deixar refredar.
Desfer el midó amb una mica de llet; desfer la crema Royal amb una mica de llet.
En un cassó, barrejar els rovells i el sucre. Afegir la llet colada i la crema Royal. Posar-ho a foc baix remenant constantment i procurant que no arribi a bullir. Quan comenci a espessir afegir el midó i continuar remenant. Treure del foc quan tingui la densitat desitjada. Abocar en una plata i deixar refredar.
Una estona abans de servir, escampar sucre per sobre i cremar amb un cremador elèctric o de gas. Tornar a deixar la crema a la nevera. Posar la llimona i la canyella a sobre per decorar i servir ben freda de nevera.

Bon profit!

Coca de Vidre

Diuen que la coca de vidre és típica de Sabadell, però també l’he vista a altres ciutats:

Per Sant Josep ve tota la família Cruells a dinar a casa. Per postres, l’àvia Anna sempre fa la tradicional crema de Sant Josep i li queda boníssima! Per acompanyar la crema, he pensat que aquesta coca quedaria molt bé, ja que és cruixent i molt adequada per sucar a la crema. Mentre espero que em passin la recepta de la crema, de moment publico la recepta de la coca. Deixo per la propera entrada tota la resta!

La base de la coca és la mateixa que per una pizza. Això pot simplificar molt la recepta, ja que es pot comprar una massa de pizza feta (de les que venen fresques a les neveres dels súpers). Evidentment, també es pot fer a casa... Cadascú que triï ;-)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1 massa de pizza fresca
• oli
• pinyons
• sucre
• anís sec

Preparació:

Estirar la massa de pizza ben fina, donant-li forma allargada i estreta (per una coca individual d’uns 30x7 cm). Pintar-la generosament amb oli amb l’ajut d’un pinzell. Repartir els pinyons i el sucre (també generós) per sobre. Coure-la al forn a 220º durant 10 minuts fins que es dauri (cal vigilar que no es cremi). Treure-la del forn i, immediatament, pintar-la amb anís amb l’ajut del pinzell. Aquest anís és el que li dóna la textura de vidre.

Bon profit!