dilluns, de juny 30, 2008

Rotlle de Fruits Vermells i Mascarpone

Seguint amb la tradició, aquesta és la recepta del juny de la revista Descobrir Cuina:



Com que des del març que no escollia una recepta d’en Jordi Roca, per aquest mes n’he triat una de les seves. La proposta que fa en Jordi són els rotlles, pans de pessic enrotllats semblants a un braç de gitano però de mida individual. Els farciments són deliciosos: de xocolata, gerds i menta; de mascarpone, alfàbrega i fruits vermells; i de xocolata blanca i cireres. A més, dóna una idea divertida i original per presentar les postres: tallar el rotlle en porcions petites i posar-les verticals, com si fos un sushi. Presentat així, en Jordi aconsegueix un cop més reinventar un dolç tradicional com el braç de gitano i convertir-lo en unes postres modernes dignes d’una ocasió especial! Aquí teniu la recepta:


PD: Vull aprofitar que aquest post és el que dedico cada mes al Descobrir Cuina per tal d’explicar que a l’edició del juliol sortim tots els que vam anar al curs “la cuina en directe” amb en Pep Nogué. Em fa molta il·lusió que la redacció hagi explicat que la meitat dels assistents érem blocaires gastronòmics fans de la revista... Des d’aquí els vull donar les gràcies pel detallàs!


Moltes gràcies!

dijous, de juny 26, 2008

Mousse d’Avellana

Després del parèntesi de St. Joan, pel sopar d’ahir vaig preparar aquesta mousse, molt fresqueta i adequada a les calors de l’estiu:


Aquest any hem passat un St. Joan ben diferent. Normalment el celebrem a la Roureda amb la família, menjant coca i fent la revetlla de foc i petards que mana la tradició. Però aquesta vegada, amb el pont, hem volgut desconnectar una mica anant uns dies a escalar a la vall de Boí, una zona del Pirineu que ens agrada molt. Sempre hi havíem anat a fer alpinisme o esquí de muntanya i teníem pendent una estada a la vall per conèixer l’enorme potencial que té com a zona d’escalada. I hem flipat! La roca, el granit, és ben diferent del calcari o el conglomerat que trobem per aquí i això fa que l’escalada sigui molt especial, amb una tècnica específica i molt curiosa... A més, vam tenir el privilegi de conèixer a l’equipador de la majoria de vies d’escalada de la zona, en Luichy, que ens va portar a un dels sectors menys concorreguts que hi ha a prop de Cavallers. Si a tot això li sumem un entorn magnífic i uns companys d’escalada molt agradables, ja podeu deduir que hem passat uns dies inoblidables! A més, per St. Joan es fa la tradicional baixada de falles al poble de Boí, semblant a les més conegudes d’Isil i que vam poder viure de ben a prop...




L’únic punt negatiu de passar el St. Joan a fora, és que m’he perdut la coca! Aquest any, no he fet (ni menjat, cosa molt pitjor!) ni coca de llardons, ni coca de brioix :( Clar que alguns ja m’han recordat que tinc una segona oportunitat per St. Pere.... quina sort!

El consol per no tenir coca, ha estat aquesta mousse d’avellanes, que és molt fàcil de fer i té l’avantatge que es pot preparar amb antelació. I si no us agraden les avellanes, cap problema: canvieu el gust del gelat i ja està! Això sí, és imprescindible utilitzar un bon gelat de base, ja que és el principal ingredient de la recepta ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 250g de mascarpone
· 400ml de gelat d’avellana
· 100g de sucre
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina

Preparació:

Posar en remull les fulles de gelatina en aigua freda. Barrejar el formatge, el gelat desfet i el sucre. Dissoldre la gelatina amb una miqueta d’aigua calenta (quasi bullint) i afegir-ho a la mescla anterior. Semi muntar la nata i afegir-la amb compte que no s’abaixi. Abocar-ho dins el motlle i deixar quallar a la nevera durant 2 hores.

Bon profit!

divendres, de juny 20, 2008

Classe amb la Mireia Carbó III. La Crònica

Ahir vam anar a la tercera classe de la Mireia Carbó al Caprabo-Eroski amb un nou rècord d’assistència:


En total, vam ser els 28 següents: Núria Andújar, Mercè Rovira, Eva Urbano, Núria Vilajuana, Erundina González, Tere Pons, Christine Sarda, Cristina Mascareñas, Manel Bonafacia, Mireia Sihuro, Patricia Castilla, Txell Pi, Kike Palau, Enric Bayé, Maria Solé, Ester Giró, Jordi ?, Rubén Hernández, Susanna Garcia, Eva Montearriba, Sefa Costa, Anaïs González, Iris González, Teresa Bover, Josep Colet, Glòria Moreno i Gemma Clofent.

La classe amb la Mireia va ser molt divertida i, com sempre, entre les anècdotes i els acudits que va explicar ens va passar volant. Les receptes d’ahir van ser “arròs verd amb cloïsses”, senzill i amb múltiples variacions; “pastís de formatge amb fruites del bosc”, “facilissíssim” i “bonissíssim” (adjectius típics d’ella); i “coca de llardons”, molt adequada ara que ve Sant Joan. Vam aprendre alguns trucs culinaris que van fer la classe molt interessant; per exemple, ens va ensenyar el llenguatge de l’arròs (paraules textuals de la Mireia), és a dir, a saber apreciar si l’arròs necessita més aigua o no; ens va explicar el truc de tallar la coca de llardons abans de coure-la al forn per tal que després no s’engruni en tallar-la; o ens va explicar la versió individual i més elegant del pastís de formatge per un dia amb convidats...


Aquest cop vam ser tanta gent, que em va ser impossible parlar amb tothom :( Em vaig quedar amb les ganes de felicitar personalment a l’Iris pel seu premi al concurs de cuina Bonpreu i conèixer la seva germana, l’Anaïs; em va faltar temps per presentar l’Snur a la resta del grup (ho sento!) o per parlar amb la Cristina i la seva mare, la Christine; m’hauria agradat poder intercanviar més de 3 paraules amb la Sefa o descobrir si va venir la Mercè Rovira; i, és clar, poder estar amb la resta que ja conec i amb qui tenim tantes coses per explicar-nos... En fi, que amb tanta colla i tan poc temps es fa difícil poder parlar amb tothom!

Al final de la classe, va haver-hi les fotos de rigor i les dedicatòries als llibres de cuina. Després, ja en petit comitè, ens vam atrevir a demanar a la Mireia que ens tornés a fer la paperina de paper per poder fer ornaments amb xocolata fosa, i que ja havia explicat a la classe anterior. Amablement i amb molta paciència ens va repetir el pas a pas per tal que el pogués filmar i penjar al blog:



Per acabar, només em falta agrair com sempre al Club Social Caprabo que organitzi aquestes classes, ja que som molts els aficionats a la cuina que en gaudim. Si voleu llegir les cròniques de tots aquests aficionats, només cal que visiteu els seus blogs: Cocinarte, Cheto&Cheta, La maleta de Boston, Cocere, El cullerot festuc, A la cuina, Samfaina d'arts, La cuina vermella, El cafè de nit i Cuinar és generós.

Ja espero amb ganes la propera ocasió de compartir amb tothom una tarda d’aquestes tan diferent i especial. Repetirem, segur!

dilluns, de juny 16, 2008

Flam d’Orxata Light

Aquestes postres les vaig fer pel sopar de dimecres passat a casa els pares. Com que es tractava d’un sopar sense celebracions especials, vaig triar una recepta lleugera, sense sucre ni greixos, apte per a dietes “operació bikini”:



Aquesta mena de flams sense ous que es quallen amb la quallada Royal són molt pràctics i admeten mil variacions. Sense anar més lluny, la setmana passada en vaig llegir un parell als blocs Cocina Fácil sin Gluten i La Cuina en Bolquers. Jo n’he fet una nova versió, light i amb un gustet d’orxata molt adequat per l’època de l’any. No descarto provar la mateixa recepta canviant l’orxata light per Cacaolat light, que em van deixar tastar aquest divendres al súper (una noia molt maca en feia promoció oferint un tast en gotets de plàstic). Ha de quedar boníssim!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1l d’orxata light
· 16 formatgets light (tipus “quesito”)
· 2 sobres de quallada Royal
· 1 culleradeta de canyella en pols
· Edulcorant líquid al gust

Preparació:

Posar tots els ingredients en un cassó al foc remenant sense parar fins que bulli. Treure-ho uns segons del foc i tornar-ho a posar al foc, remenant fins que torni a bullir. Abocar-ho dins el motlle i deixar quallar a la nevera (mínim 4 hores). Decorar i servir ben fresquet.

Bon profit!

PD: Recordeu que aquest dijous tota aquesta colla tenim una cita amb la Mireia Carbó! Proposo quedar a les 19:15h al Caprabo DIRECTAMENT A DALT, d'aquesta manera agafarem lloc a primera fila. Què us sembla? Jo m'espararé a dalt, però fora de la classe, de manera que la gent nova que no ens coneix pugi presentar-se... Mentrestant la resta pot començar a guardar lloc a primera fila, que sempre acabem seient al darrera i no veiem res. Ok?

dijous, de juny 12, 2008

Gugelhupf

Aquesta és la meva participació al HEMC del mes de juny:





L’Anna i el Víctor de Caminar sin Gluten són els amfitrions de l’HEMC d’aquest mes i per això es tracta d’una convocatòria una mica especial. Enlloc d’escollir un ingredient o tema bàsic, han proposat que tots elaborem una recepta, la que vulguem, però amb una condició: que sigui sense gluten, és a dir, apte per a celíacs. Per mi, el repte d’aquest mes és molt interessant, ja que ens acosta a aquest món tan desconegut però que cada vegada és més freqüent. Qui no té un amic o familiar amb intolerància al gluten? A l’hora d’escollir la recepta, n’hauria pogut triar una que ja no portés cap producte amb gluten (un flam, una mousse, una crema, un gelat...) però vaig pensar que la gràcia d’aquest repte era, precisament, tot el contrari: escollir una recepta que portés gluten i intentar adaptar-la pels celíacs. Buscant idees i receptes, em vaig decidir per una recepta del blog Cocina Facil sin Gluten, de qui ja he fet altres postres i sempre surten molt bé. I, tal i com indica el nom del blog, totes són sense gluten!

El Gugelhupf és una mena de pa de pessic semblant al pannetone italià, però menys dolç, que es fa amb farina normal i llevat fresc de forner. La massa ha de fermentar i es cou al forn directament dins el motlle on fermenta. Aprofitant que encara tinc la panificadora de la Gemma, vaig pensar que seria bona idea preparar la massa a la panificadora, deixar-la fermentar a dins i després coure-la al forn dins un motlle de silicona. I va anar molt bé! Només canviaria una cosa: no hi posaria els trossets de xocolata, ja que durant el fermentat a la màquina, com que està calenta, es van fondre una mica. Evidentment, l'amassat es pot fer a mà i deixar fermentar la massa entre 1 i 2 hores, tal i com explica la Marisa al seu blog :)

Per tal d’adaptar la recepta al món sense gluten, vaig utilitzar la farina que aconsella la Marisa:


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 250g de farina Mix B de Schär (panificable o de força)
· 1/2 sobre de llevat sec de forner Mix B de Schär
· 80g de perles de xocolata
· 80g de fruites confitades
· 4 cullerades de rom
· 150ml d’aigua tèbia
· 80g de mantega
· 100g de sucre
· 3 ous
· Pell d’una llimona ratllada

Preparació:

Programar el programa 10 de la panificadora amb només amassat i llevat. Posar els ingredients dins la màquina (excepte la xocolata i la fruita confitada), primer els líquids i després els sòlids, procurant que el llevat no toqui ni la sal ni el sucre. Després del primer amassat, quan soni la senyal acústica, ficar-hi la xocolata i la fruita confitada a trossets. Quan acabi el programa, abocar la massa dins un motlle de silicona i coure’l a 170º durant 40 minuts. Deixar refredar i servir espolsat de sucre en pols.

Bon profit!

diumenge, de juny 08, 2008

Pastís de Crema i Fruita

Ahir vam anar a sopar a casa la Salut i l’Àlex a Terrassa per tal de posar-nos al dia de les últimes novetats familiars. De postres vaig portar aquest pastís:



Després de molts caps de setmana de mal temps, ahir va fer un dia de sol que vam ben aprofitar escalant amb tota una colla d’amics a la Font de l’Ametlló. Tornant d’escalar, tenia el temps just de preparar unes postres ràpides per portar al sopar... i vaig pensar que era el moment de gastar la segona base de pa de pessic que ens van regalar a la classe de la Mireia al Caprabo. I dit i fet!


Com a pa de pessic, aquesta base no es pot comparar amb una de feta a casa, però s’ha de reconèixer que et treu d’un compromís. Ara bé, tenint temps, sempre serà més bona la casolana, eh? Confesso que no vaig recordar com es feia la paperina de paper que ens va ensenyar a fer la Mireia; li haurem de demanar que ens la torni a ensenyar... tot i així, el meu intent de paperina va fer el fet ;)

La crema pastissera la vaig fer com la crema catalana, però amb 60g de maizena per un litre de llet.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)

· 1 base de pa de pessic
· 1/2l de crema pastissera
· 1 llauna petita de préssec en almívar
· 3 kiwis
· Xocolata de cobertura

Preparació:

Emborratxar la base de pa de pessic amb l’almívar del préssec. Estendre la crema pastissera per tota la base del pastís i col·locar-hi per sobre la fruita tallada a làmines formant cercles concèntrics.
Fondre la xocolata al microones i ficar-la dins una paperina de paper, amb la punxa ben fina. Decorar el pastís amb unes ratlles de xocolata.

Bon profit!

PD: A demanda de la protagonista, poso un vídeo que vaig gravar ahir mentre escalàvem. Tot i que sembla que no tingui res a veure, el títol del vídeo és molt adient a la temàtica del meu blog: “La GALETA de la Carlota” ;)



No es va fer ni una rascada!

dimecres, de juny 04, 2008

Púding de Taronja

Aprofitant les últimes taronges, m’acomiado d’elles fins la temporada d’hivern amb aquest púding d’aprofitament:



Els púdings són ideals per aprofitar sobres de brioixos, magdalenes o pastes dolces que s’han quedat seques al calaix del pa (o, en el meu cas, una base de pa de pessic que ens van regalar al Caprabo i que ja feia massa dies que rondava per casa...). Si, a més, s’enriqueixen amb melmelada, panses i licor com en aquest cas, deixa de ser una recepta d’aprofitament per passar a ser unes postres bones de veritat. Proveu-ho i ja m’ho direu! La cocció es pot fer al forn (al bany maria a 180º fins que qualli) o al microones. En aquest segon cas va molt bé un motlle de corona per tal que la cocció sigui ben uniforme.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 4 ous
· 150g de sucre
· 200ml de llet
· 200ml de suc de taronja
· 250g de pa de pessic sec
· 80g de panses
· 2 cullerades de melmelada de taronja
· 50ml de licor de taronja
· Pell ratllada d’una taronja
· Caramel líquid

Preparació:

Esmicolar el pa de pessic en la llet calenta. Macerar les panses amb el licor. Afegir al pa de pessic els ous batuts, la pell de taronja, el sucre i la melmelada. Barrejar bé, afegir les panses escorregudes i abocar-ho dins un motlle de corona caramel·litzat.
Coure-ho al microones a 750w en dos tandes de 5 minuts, deixant 2 minuts de repòs entre elles. Deixar refredar, desemmotllar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

PD: La Mireia ens ha donat 10 places més pel curs del 19 de juny. He afegit els que estaven en llista d'espera i encara queda 1 plaça. Si algú no s'havia apuntat, encara hi és a temps!

diumenge, de juny 01, 2008

Pa de Llet amb Nous i Panses

Aquest és el primer pa que he fet amb la panificadora de la Gemma:




Ja fa uns dies, la Gemma em va deixar la seva panificadora per tal que la provés i m’ajudés a decidir si me’n compro una o no. També em va passar una pila enorme de llibres que expliquen els conceptes bàsics de l’elaboració del pa i una pila encara més enorme de receptes per fer diferents tipus de pans. Després de llegir, investigar, preguntar i demanar consells a una quants blocaires experts en el tema del pa, em vaig decidir per una de les receptes més senzilles, és a dir, una recepta on tot el procés (amassat, llevat i cocció) es fa dins la panificadora. El següent pas serà començar a provar pans on la cocció es faci al forn, per tal de donar-los altres formes tipus barretes o panets. De moment, però, el resultat no podia ser millor: és un pa tipus brioix (amb mantega i llet) però menys dolç, enriquit amb panses i nous, que és ideal per fer l’entrepà d’anar a escalar. També és boníssim llescat i torrat al grill, amb una capa finíssima de melmelada per sobre... Ens va agradar tant que al vespre ja no en quedava ni una engruna!

Vull agrair a la Gemma que m’hagi deixat la màquina, m’encanta i estic disfrutant com un nen amb una joguina nova; l’únic inconvenient és que m’ha agradat tant, que ja veig que me n’hauré de comprar una... Per tal que us feu una idea de tot el què he hagut de llegir, us poso una foto amb tota la bibliografia que em va deixar la Gemma. Quina passada!


També vull agrair els consells de la Roser i la paciència que ha tingut amb mi, precisament la recepta és la del pa de llet del seu bloc afegint a ull (generosament) un grapat de nous i de panses.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 40g de mantega
· 1 cullerada de cafè de sal
· 2 cullerades soperes de sucre
· 200ml de llet
· 310g de farina de força
· 1 cullerada cafè de llevat sec de forner
· 1 grapat de nous
· 1 grapat de panses

Preparació:

Posar les panses en remull amb una mica d’aigua. Escórrer bé, eixugar-les i enfarinar-les una mica. Programar el programa 1 de la panificadora marcant 500g i daurat mig. Posar els ingredients dins la màquina, primer els líquids i després els sòlids, procurant que el llevat no toqui ni la sal ni el sucre. Quan acabi el programa, treure el pa i deixar-lo refredar sobre una reixeta.

Bon profit!