Ja feia dies que no portava res a l'àvia... I com que per Reis em va regalar un motlle molt guapo, l'he estrenat amb un pastís de formatge tradicional.
El motlle és genial, té la base de ceràmica i les parets de silicona, que s'ajusten perfectament a la base i impedeixen que vessi quan s'hi aboca una preparació líquida. No n'havia vist mai cap com aquest i és un gran invent!
Aquest pastís de formatge és dels primers pastissos que vaig aprendre a fer, però després de tant temps escrivint al blog, encara no l'havia fet mai... Em penso que ja tocava!
Hi ha moltes receptes de pastís de formatge. Bàsicament es divideixen en les que necessiten cocció al forn i en les que es quallen amb gelatina a la nevera.
A mi, de les que es fan al forn, aquesta és la que m'agrada més: té una base de pasta brisa (o de galetes o melindros esmicolats) i a dins porta formatge, ous i sucre. Res més! Com que no porta farina ni mantega, resulta un pastís molt suau i lleuger... Proveu-lo i ja m'ho direu.
Queda pendent per un altre dia fer un pastís de formatge dels que es quallen a la nevera i no necessiten cocció. D'aquests també n'hi ha de boníssims!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Per la pasta brisa: (opcional, també es pot fer amb galetes o melindros)
- 225g de farina
- 125g de mantega
- 50g de sucre
- 1 ou
- 1 pessic de sal
Pel farcit:
- 400g de formatge fresc (tipus philadelphia)
- 150g de sucre
- 5 ous
- suc i ratlladura de 1/2 llimona
Preparació:
La base: barrejar amb les mans tots els ingredients de la pasta brisa i amassar fins aconseguir una massa homogènia. Fer-ne una bola, embolicar-la amb paper film i reservar a la nevera unes hores. Passat el temps, estirar la massa amb un corró i folrar un motlle de parets altes.(Opció fàcil: esmicolar un paquet de galetes Maria. Barrejar les galetes amb 100g de mantega fosa fins aconseguir una massa homogènia. Estendre la massa pressionant amb els dits fins a folrar tot el motlle)
El farcit: separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que quedin blanquinosos. Afegir el formatge, el suc i la ratlladura de llimona. Batre bé amb unes varilles. A part, muntar les clares a punt de neu i afegir-les amb suavitat a la mescla anterior. Abocar-ho dins el motlle i coure-ho al forn durant 1 hora. Els primers 15 minuts a 190º i la resta del temps a 150º.
Bon profit!
12 comentaris:
Ufff... he vingut a parar aqui des del blog d'en PGB.
Em sembla que aviat començare a posar en practica les receptes que penjes... que fan molt bona pinta....
res... m'en vaig a berenar que m'ha entrat gana !!!
Hola Piter!
Ja veus que no tot és escalar, eh? Que també ens hem d'alimentar bé... :-)))
Que us vagi molt bé la trobada blogger de demà! I dóna records al Xavi i a la Núria de part meva!
Jarl... se me amontonan las recetas pendientes de tu blog... ¡quiero probarlas todas! Necesito tiempo para encerrarme en la cocina... Aunque corro el riesgo de ponerme foca-monge.
La Doña Col té un sentit de l'humor genial! m'encanten els seus comentaris sarcàstico-crítics!
Hola gemma! Primer de tot et volia felicitar per aquest blog, tant entenedor, fàcil i atractiu.
I finalment volia comentar-te que he fet el pastís de formatge i ha estat un èxit. Però per el nostre gust, amb aquesta calor hagués estat encara molt millor fresquet de la nevera i no pas a temperatura ambient. Així és que ja tinc una bona excusa per tornar-lo a fer!jaja
Apa, seguiré llepant-me els dits amb les teves receptes!!!! MOLTES GRÀCIES!!!
Hola torno a ser jo!
Fa uns dies vaig tornar a repetir el pastís i el resultat no va ser tant suculent com la primera vegada. El fet va ser que la solució de voler convertir el pastís encara més bo posant-lo a la nevera el va espatllar. No sé si van ser massa hores(un dia sencer, tot i que el vaig posar quan ja no estava calent)? La qüestió és que es va quedar massa compacte i no tenia la textura de l'altra vegada.
A més a més, d'aquest invent, també en vaig voler fer un altre i tampoc em va sortir gens bé. Vaig voler fer el pastís integral posant-hi sucre moreno i galetes integrals (galetes digestive). El sucre crec que no va influir massa, però les galetes crec que el van espatllar, perquè li van donar una consistència massa tupida i es feia feixuc d'empassar.
Així és que res, el tornaré a fer amb la recepta original i així segur que no m'arrisco!
Apa, fins la propera! xènia
Hola Xènia!
Això dels invents ja té aquestes coses :) Però tot i així, crec que és molt bo fer les pròpies modificacions de les receptes per adaptar-les al nostre gust. Així que, molt ben fet i endavant!
Hola Gemma,
Fa poc he descobert el teu blog i és fantàstic ! He decidit de començar per aquest pastís de formatge però tinc un dubte amb la mida del motlle... pots dir-me el diàmetre i l'alçada de les parets ?
També vull provar el pastís de pinya i no sé quina quantitat de gelatina fas servir per fer la cobertura ...
Bé gràcies per endavant per la teva resposta i felicitats !
anna.
Hola Anna! El pastís de formatge el vaig fer en un motlle de 23cm de diàmetre i parets de 8cm d'alçada.
Per la gelatina, depèn de la quantitat de suc... Per cobrir un pastís jo utilitzaria 200ml i 2 o 3 fulles de gelatina.
Ànims amb les receptes!
Hola Gemma,
Gràcies per la resposta. Finalment, vaig fer el pastís de pinya sense la cobertura i va quedar boníssim (la propera vegada el faré complert...) també he fet la coca de vidre i ha quedat molt bé. Ara que tinc les mides del motlle iré per al de formatge. Bé gràcies per tot i bona tornada de vacances !
anna.
Hola gemma,
Jo en faig un de semblant, però sense la pasta brisa. Es boníssim però és una mica delicat a l'hora de treure'l del motlle. Potser amb la pasta brisa queda més bonic, però es clar perd la gràcia de no tenir farina.
Hola Gemma,
Hice tu pastel de queso, y quedó buenísimo. Lo repito seguro.
Lo único que cambién fue la cantidad de queso, ya que la tarrina son de 300g, no me apetecía dejar una casi entera en vísperas de irnos de vacaciones, así que le puse una entera de 300 gramos y suprimí un huevo. Quedó deliciosa.
Muchas gracias por la receta.
Un Saludo
Susana
Publica un comentari a l'entrada