Tinc algunes receptes endarrerides i necessito posar-me al dia... Encara tinc pendent dos pastissos que vaig portar per esmorzar a la feina el dia del meu aniversari i com que alguns companys m’han demanat la recepta d’aquesta, és la primera que penjo:
La recepta la vaig treure del blog Cocinando entre amigos i és precisament la primera recepta que va posar la Cristina al seu blog. Després de fer-la i tastar-la, entenc perfectament perquè va triar aquesta i no una altra! Tal com explica ella, la coca és molt senzilla de fer, qualsevol recepta que sapigueu i que us agradi quedarà bé. Però el resultat després d’emborratxar-la és espectacular: el secret està en aconseguir que la coca quedi esponjosa i ben impregnada de l’almívar amb el licor... queda tan sucosa i melosa, que al cap de 2 dies de fer-la encara és més bona! Sobretot, no us faci por abocar TOT l’almívar de la llauna, en un principi sembla molta quantitat i fa por que quedi massa xop, però no, la coca l’absorbeix bé i queda al punt de borratxa.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 100g de mantega
· 125g de sucre
· 150g de farina
· 1 sobre de llevat Royal
· 4 ous
· 1 llauna de pinya en almívar (de 560g sense escórrer)
· Cireres confitades
· 100ml de Cointreau
· Caramel líquid
Preparació:
Cobrir el fons del motlle amb caramel líquid i repartir les rodanxes de pinya que quedin ben posades. Posar una cirera al forat de cada rodanxa.
En un bol barrejar el sucre, la mantega i els rovells d’ou amb les varilles elèctriques del túrmix. Afegir la farina amb el llevat tamisats i barrejar bé. A part, muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la mescla amb suavitat, vigilant que no s’abaixin. Abocar la mescla dins el motlle i coure’l al forn durant 50 minuts a 160º.
Quan la coca s’hagi refredat, barrejar TOT l’almívar de la llauna amb el licor i abocar-ho ben repartit per tota la superfície de la coca. Un cop s’hagi absorbit tot el líquid, desemmotllar la coca cap per avall, de manera que les rodanxes de pinya de la base quedin a la part de dalt.
Bon profit!
dimarts, de desembre 09, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
40 comentaris:
Gemma, me dejas sin palabras, como siempre.
Saludos.
Si, conec aquesta recepta. Es de fa molt temps. Quan la fas penses... i serà bona i sempre m'ha meravellat com queda de be.
La tindré que penjar mès endavant..Caxis dona diligent..
Aquesta s'asembla a una que feia la mare. És de les que agrada a casa, pinya, borratxo, una bona combinació. Ja l'he posat com a pendent, com ve dius la llista és molt llarga.
petonets,
Gemma, em sembla que ja tinc una altra recepta per a un proper esmorzar pedagògic, segur que caurà.
PTNTS
Dolça
Gemma, quin super esmorzar amb tants pastissos, els teus companys de feina deuen estar encantats!
De pinya i borratxo ..., llàstima que encara no tinc la cuina nova acabada :(
Fins aviat
Sefa
mare meva! només de llegir la descripció ja se'm fa la boca aigua!! jeje imagina't tastar-la!! apa, cap a la llista de pendents s'ha dit!! ;D
Teniu raó que és una recepta de les mares d'abans... no deixa de ser la típica coca de iogurt, però millorada amb l'almívar de la pinya. I si no s'hi posa el licor, és el berenar perfecte per la canalla!
Dolça, tens raó, és perfecte per un dels teus esmorzars!!!! ;)
Si us plau, avisa'm si necessiten a algú a la teva feina...
i és una borratxera que no comporta ressaca!! yuuupi!
Escolta, molt xulo el bloc de cocinando entre amigos, no el coneixíem.
Mil petons Gemma, i un pastís deliciós, segur (apte per l'àvia Maria, que es pirra per la pinya amb almíbar!).
Que acil i que bo!!
M'encanta la pinya i aquesta coca fa un goig!
Me l'apunto per fer-la.
Un petonet!!
Jo d'aquestes 'havia menjat més d'una vegada però havia perdut la recepta. Gràcies per la recepta. Et puc dir que aquesta l'he tastat i és deliciosa.
Salut!!!!
GEmma, que es bona aquesta tarta...l'unic que li sobra pel meu gust es el licor...no m'agrada gens!! Pero segur que la faré..sense..
Gemma, com els mimes als teus companys de feina! ;) Aquesta coca, la meva mare també la feia, però sense el licor ;) I felicita al Pol per aquestes cançons!! M'han agradat molt! Sobretot la Vides d'andana.
haig de fer un pastis i m'has donat una idea, com no tinc cointreau ho provare amb un altre licor que tinc, es mes sec (kirs) però ambl'almivar que ja es dolc crec que pot quedar be.
Jo n'havia et un de semblant fa temps, la pinya amb les cireres queda molt decorativa. No l'he tornat a fer perquè em va resultar massa dolç, segur que els teu estava perfecte
Una abraçada
Ester
Ai! m'ha recordat una vegada més la meva padrineta! els dissabte sempre feiem coses i aquest era molt típic de quant era el "cumple" i el "sant" hagu de casa.
Són d'aquelles receptes de sempre però amb exel.lent resultat!
Recordsss
No n'he provat mai cap de semblant, però té pinta d'estar molt bona. El caramel líquid te'l vas fer o el vas comprar? Ja la provaré, ja...
molts records
Anna D.
¡Mare meva que coca¡ma grada molt una bona combinacio,la pinya mencanta.
Un petonet.
Hola Gemma, som noves al teu blog, però estem molt entusiasmades. Junt amb la meva filla Eva hem fet la coca de vidre i ens ha sortit molt bé.
Avui hem fet la babaressa de xixona amb cruixent de xocolata però al triturar la xixona amb el sucre i els rovells, ens ha quedat una pasta molt espesa i dificil de batre, hem podries dir si a tu et passa igual o com ho fas.
Estic enganxada al teu blog, cada dia el miro.
Moltes gracies
Gemma, i dp ja vau poder fer classe??? hips!!! jeje!!!
Que bona que ha de ser aquesta coca...no l'he probat mai!!
Petunets,
Ev.
Aquest pastís de pinya és fantàstic. Quan amplies les fotos... fa ganes de fotre-li una mossegada.
Una pregunta tècnica: si no ho he entès malament, es desemmotlla el pastís una vagada "emborratxat", no? Aleshores, com ho fem perquè no regalime? El pastís ho absorbeix tot, tot?
Gràcies pel teu temps
L'Eva m'ha passat al davant amb el comentari, mentre llegia la recepta, pensava el mateix que ella, ja, ja.
Fins aviat
Aquest pastis l'havia fet fa molts anys, me'l va ensenyar a fer la mare d'una amiga meva. Està boníssim i t'ha quedat molt ben caramel.litzat. Ara que tinc la recepta el tornaré a fer. Gràcies.
Me encantan los bizcochos y me encanta la piña, de modo que la combinación tiene que esta deliciosa.
La tendré en cuenta para la próxima que prepare. Gracias.
Una brazo.
Aquesta recepta la guardo per pasades festes, sempre em queden 3-4 pots de pinya amb almibar o amb el seu suc i no se massa com gastar-les.
És veu molt i molt sucosa i bona.
Gràcies gemma
Manduca, normalment no porto res a la feina, però per l'aniversari vaig fer una excepció... ;)
Parella Vermella, a l'àvia Maria li encantaria, feu-li!!!!
Vanesuky, es senzilla i amb molt bon resultat, val al pena fer-la!
Olles i Somriures, molts dieu que ja l'havieu tastat, jo en canvi no... però a partir d'ara la repetiré més d'un cop ;)
Núria, doncs no li posis el licor i ja està! Segur que també quedarà bona.
Mercè, Vides d'Andana també és la meva preferida ;)
Mon, amb kirsh també quedarà molt bé, ja ho crec!
Ester, jo vaig utilitzar pinya "en su jugo" perquè no fos tan dolça, un truquet pels que som menys llaminers ;)
Anna, totalment d'acord! Com la coca de iogurt, però millorada, je je je...
Ann D, El caramel líquid el vaig comprar fet, de la marca Royal. És molt pràctic perquè t'estalvia molta feina ;)
Mesilda, a mi també m'agrada molt :)
Carmen, benvinguda al blog! A partir d'ara espero llegir-vos sovint a tu i a l'Eva :)
Per la bavaresa de xixona, primer
queda una massa molt espessa, però quan hi afegeixes la nata muntada i les clares d'ou queda molt esponjosa, amb textura de mousse. Ja em diràs si us ha quedat bé ;)
Eva, que va tocar un tallet molt petit a cadascú, eh? Je je je...
Francesc, ho has entès perfectament. Per això insisteixo tant en abocar TOT el suc, sembla que sigui massa però no, la coca l'absorveix del tot!
Je je je, Glòria, sou unes malpensades :)
Teresa, el caramel és un dels secrets perquè quedi bo, oi? ;)
Nieves, es un bizcocho de piña enriquecido, queda muy jugoso y esponjoso!
Dolorss, molt bona idea!
Gemma encara et queden pastissos d'aniversari per penjar??
Aquest jo no el coneixia, però amb tant almívar no queda molt i molt dolç??
Fins divendres!
Xaro, la proporció de sucre a la coca base ja és menys que una normal i am és jo vaig utilitzar pìnya amb suc... no queda massa dolç, queda al punt!
Ens veiem divendres!!!!!
Gemma! Felicitats com sempre, quina pinta!! No pares eh?
Per cert vaig fer l'after eight de peres i em va quedar boníssim, a més és molt lleugeret (tret de la xocolata).
Gràcies una vegada més!!
Realmente, siempre es estupendo vistarte y admirar tus postres y tus presentaciones, cada día te superas.
Besotes,
Ana y Víctor.
este bizcocho tiene que estar muy jugoso con la piña,me gusta el contraste que hacen juntos,UN SALUDO
hola Gemma! Som l'Eva i la seva mare, la Carme. Avui hem fet el pastís de pinya (el d'aquesta entrada no, l'altre) i ens ha quedat...mmmm!!! Deliciós!
Et volíem fer una pregunta: ¿Tu quina espècie de motlle fas servir? Només sabem que es de 26cm pel que vas posar...
Moltes gràcies!
Carme i eva.
Hola maca!! t´ha quedat una tarta espectacular...la meva mare la feia quan era petita i per això sé que és boníiiiissima!!!!!
Com que en Francesc ja ho ha dit, jo també em manifestaré sense embuts dient-te que, mirant l'ampliació de la foto que ara mateix tinc a la pantalla, em vénen ganes de "fotre-li" una bona queixalada.
(Ens sap greu, Gemma, a l'Anna Maria i a mi no poder venir al sopar a Sabadell, però quan hi ha gent gran a casa sempre és un problema poder fer plans per sortir.)
Ruben, vas fer l'aftereight???posa'l al blog! Oi que queda bo? I molt lleuger, totalment d'acord! Sense la xocolata, clar ;)
Ana y Víctor muchas gracias por vuestra visita. Os deseo felices caminatas :)
Belen, jugoso es la palabra que lo define mejor...
Eva, com us va quedar la bavaresa de xixona???
Pel pastís de pinya vaig utilitzar un motlle desmotllable, d'aquells que tenen un aro amb tanca que es pot obrir... Sabeu quins vull dir? Ara en venen uns amb la base de ceràmica i les parets de silicons de la marca Lekue que van divinament!!!!!
Per cert, molta sort a les opos!!!!!
Maria José, pels comentaris de la gent veig que és una coca molt típica de les mares d'abans... no m'estranya perquè és molt fàcil i molt resultona. Ideal pel berenar de la canalla!
Enric, queixala però vigila no et facis mal amb el vidre de la pantalla, eh? Je je je...
Quin greu que no pogueu venir al sopar... us trobarem molt a faltar. Ja se sap que compaginar horaris i calendaris pot ser molt complicat :(
Parlant de postres amb licors, en la darrera entrada del bloc http://www.islayblog.com/ hi ha una recepta d'un mena de trufes amb Islay Single Malt Whisky... el dia que els vulguis fer jo hi poso el Single Malt (tu la resta, jajaja)
Fins aviat!
Quina pinta!! bfff...
Salutacions!
nena que bona,,,tinc tantes receptàs guardades per festes que sembla que no tindre prou dies jejje,gracies maca.
Li vaig ensenyar a la meva mare i de seguida va recordar la recepta. Aquesta era la recepta que van promocionar unes reunions-mostres-compra d'una marca d'olles, GMC, em sembla que es deien. Com les reunions de termomix, doncs fa molts anys, molts, ho feien d'olles i altres estris de cuina.
Salut!!!
Qué pinta tan fabulosa tiene ésta tarta de piña, además se ve de jugosa!!
UMHUMH!! otra más que tengo que hacer, pero de las que caen seguro!!
Publica un comentari a l'entrada