Ara s’acosten uns dies plens de celebracions amb àpats molt especials i cuidats fins a l’últim detall. Segurament molts de nosaltres ja estem pensant en els menús que farem per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis... I val la pena començar a avançar feina, oi? Amb els cafès m’agrada treure a taula algun detallet dolç però petit, normalment de xocolata, sempre hi ha algú que s’ha quedat amb un forat i acaba picant ;) Aquest any he fet unes trufes que es guarden molt bé a la nevera o al congelador fins el dia que les necessitem:
Com que diumenge venia la parentela de Vic a dinar (a la meva família els dinars de Nadal comencen molt aviat, je je je...) vaig aprofitar per preparar les trufes i portar-ne una safata per picar amb els cafès. Crec que van tenir força èxit!
La recepta l’he vista a molts llocs diferents i es fa difícil saber-ne l’origen exacte... Anant enrere d’un blog a l’altre, em sembla que he arribat a la font: la Maria José de la web Mundorecetas. És la recepta de trufes més fàcil que he provat mai: barrejar els ingredients és rapidíssim, la massa és molt fàcil de manejar i fer les boles no porta cap complicació. L’acabat de les trufes es pot fer al gust de cadascú, però jo aconsello fermament l’arrebossat amb coco, li dóna un gustet molt especial. És una recepta que val la pena de repetir!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 24 melindros dels durs
· 250g de Mascarpone
· 200g de xocolata negra
· 1 rajolí de licor
· Coco ratllat per arrebossar
Preparació:
Triturar els melindros fins que quedin fets farina (amb l’accessori de ganivetes del túrmix va molt bé). Fondre la xocolata al microones a baixa potència per tal que no es cremi. Barrejar-la amb els melindros, el licor i el mascarpone fins que quedi ben homogeni.
Deixar reposar a la nevera 1 hora com a mínim. Fer boletes i arrebossar-les amb el coco o el que agradi més.
Bon profit!
dimarts, de desembre 16, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
43 comentaris:
si que en son de fàcils Gemma i resultones.
Tinc un cacau amb els blogs....jo que ja sóc despistada de mena i els canvis que hi ha últimament per les pàgines hem perden.
De totes maneres si em permets t´enllaço i no et perdo.
petons
Ui, jo sóc d'aquestes que, encara que estigui a petar, sempre tinc un foradet per als dolços del cafè :P Fantàstiques aquestes trufes, boniques, fàcils de fer i, segurament, boníssimes!
Fantàstic! Justament volia fer trufes per Nadal, i encara no havia començat a buscar receptes... ara ja no cal, em sembla que provaré de fer aquestes! ;)
I aguantaràs fins a Nadal sense tastar-les? jo me'n menjaria una safata sencera
Aprofito per desitjar-te unes bones festes, que les vacances ja estan a la cantonada i aquest any no ens podem queixar
Un petó
Ester
Mai, estic encantada que m'enllacis al teu blog, moltes gràcies! Tens raó que hi ha un cacau de blogs, entre tots som una pila je je je...
La Divina, jo també sóc d'aquestes je je je... sempre em queda lloc per una trufa amb el cafè ;)
Sílvia, NO BUSQUIS MÉS, has trobat la recepta de trufes més fàcil i resultona que hi ha! De veritat, n'he fet d'altres més enganxoses i difícils de barrejar, aquestes són molt bones i molt fàcils de fer :)
Ester, no m'he esperat a Nadal!!! Que diumenge ja en vam menjar, eh? Jo tampoc podria esperar, je je je... Bones Festes a tu també, que aquest any tenim una pasada de vacances!!!
No saps les ganes que tenia que ens posesis un dolç nadalenc!!!! Ufff... me l'apunto!!!! Jo també vaig fent cosetes, però no poso res al bloc perquè els meus espies ja sabrien què regalaré aquest Nadal... jejeje... No se si em donarà temps de fer aquest!! Té una pinta que deu ni dor...
gemma, aquesta és de les meves, m'has donat una molt bona idea pel dia del meu sant, que és l'1 de gener, i després del sopar de cap d'any haig de fer el dinar per la família i a la tarda sempre ve gent a felicitar-me. en lloc d'anar a la pastisseria, faré pastes de full, tartaletes de crema (això ja estava previst) i aquestes trufes, que em podrà ajudar la lara.
La verdad es que te han quedado de lo más fotogénicas. Ideales para las fiestas.
Un besazo
Molt bona idea per aquestes festes, prefereixo unes trufes que m'encanten que no torrons, i a més són senzilles de fer i molt originals. I com sempre, tenen una pinta estupenda.
Records...
Proposo menjar-les per cap d'any, en comptes de 12 raïms podem fer 12 trufes... seria una manera ben dolça de començar, no?
Petons bonica.
Quina delicia!
Me l'apunto per aquestes festes, que amb el que agrada el mascarpone a casa, segur que són un èxit!
Un petonet.
Gemma, genials les trufes...jo sempre tinc tb un foradet...jejeje!!!
I no em diguis que a part de començar ja els dinars de nadal...ja t'has firat de la tenda de Vic??? ;)
Petunets,
Eva.
això és pecat, segur.
Salut!!!
T'han quedat precioses! ... com sempre. N'has deixat unes quantes a la nevera?
Myriam, aquestes trufes són ràpides de fer, trigues poquíssim! Tens espies a internet? Je je je...
Manel, per la Lara aquesta recepta és ideal: amb la paciència que té li sortiran unes trufes totes ben iguals. Després de fer els panellets de pinyons això li semblarà bufar i fer ampolles ;)
Zerogluten, bienvenida al blog! Estas trufas tambien las vi al blog cocina fácil sin gluten, puso galletas sin gluten en lugar de los bizcochos de soletilla ;)
Teresa, a mi els torrons també m'embafen de seguida, els trobo massa dolços. En canvi aquestes trufes són al punt just de dolç.
Parella Vermella, 12 trufes no podria!!!!! Haurien de ser ben petitones... Jo sóc de les que fan trampa amb el raïm, que si no m'ennuego i no acabo a temps: els trec la pell i les llavors ;) Tothom diu que es fer trampa, però jo ho continuo fent, je je je..
Vensuki, el mascarpone li dóna una textura molt cremosa i suau, prova-les que són fàcils i segur que us agraden :)
Eva, encara no... els regals sí que esperem a fer-los per Nadal! Però alguna cosa caurà, espero ;)
Olles i somriures, si només n'agafes una no és cap pecat! Més faltaria... que a casa em van ensenyar que s'ha de menjar de tot! Je je je...
Pol, a la nevera no, però al congelador... sí!
ostres Gemma, com et pots imaginar, m'encanta la recepta...amb el coco i el mascarpone...estic pensant per quina ocasió les puc fer...per la nit no ja que no prendrem cafè...però les duré el dia de Nadal i en deixaré alguna per Sant Esteve...perquè les provin de les dues bandes...saps aprox. quantes en surten?
Felicitats i petons!
Ui, a mi el coco no m'agrada gens, però amb fideus de xocolata aquestes trufes han de ser boníssimes. Ja miraré de fer-les perquè són una molt bona opció per tenir al congelador i oferir unes postres ben resultones!
Un recurs ben versàtil... pel meu gust les de coco han de ser boníssimes (ja ho demanaré a la parentela vigatana...)
Ummmmhh...que bones i maques!! Les tinc que fer....
Aquestes trufes són irressistibles!. Tot i no tenir cap foradet, jo faria un esforç per tastar-les!.
Fins aviat
Gemma quines trufes, són una meravella. Ens has donat una bona idea per regalar a les noies del mercat on compren tot l'any, ens agrada portar-lis un detallet per Nadal, creiem que aquestes trufes són ideals,una abraçada.
I dic jo, avans de ferles, no me les pots deixar tastar?jajaja
Molt bona idea Gemma! Les trufes sempre triomfen, oi? Si, aquestes també em sonen d'haver-les vist a diversos blogs... les hauré de provar!
Anna, amb mascarpone i coco aquesta recepta és ideal per tu :)
Amb les quantitats de la recepta surten unes 40 trufes. Ja em diràs si us han agradat ;)
Iris, també les pots arrebossar amb cacau en pols o amb canyella barrejada amb sucre. També han de quedar bones!
Joan, si el licor el poses amb un whisky dels teus ben bo, segur que encara han de quedar més bones! Ja diràs què opina la parentela de Vic, eh?
Núria, són per xocoaddictes totals!!!
Glòria, una de petitona sempre cap, oi? I la temptació de tastar-les és tan gran que segur que tothom hi cau ;)
Deliciaa, molt ben pensat! Embolicades amb una plateta maca segur que quedaràs la mar de bé. Quins detalls més macos que tens :)
Ara, si passes per casa, en tinc al congelador ;)
Mercè, les havia vist a tants blogs que vaig pensar que havien de ser bones segur! I ha estat un encert total! Ja ets a casa????? Què tal el jet lag?
Que bones Gemma,mai las i fet.
Aveure si me animo.
Petons maca.
Margot
hola gemma:
parece que nos hemos puesto de acuerdo para hacer trufas,jejje.te han quedado muy bien y de sabor a mí me han gustado mucho.
UN SALUDO
Nena.. que t'havia llegit i creia que t'havia dit algo però no hi soc. Que extrany..
Be, i jo que més dic... en queda alguna per provar?
Així és, són de Mariajose, va trobar la recepta a una revista i va cambiar la llet condensada per mascarpone, boníssimes i molt fàcils de preparar, jo també les decori de blanc i negre, queden molt elegants. jiji
Uau uau uau!! Una vegada més t'aplaudeixo!!! Genial, segur que cauen!! El coco m'encanta i no et dic res de la xocolata negra! El que sí que faré serà algun canvi... ja saps de què m'alimento... uff, així que buscaré algun formatge cremòs vegà i canviaré els melindros per algun pa de pessic sec (jajaja!) fet sense ous o com has dit abans per algunes galetes..:! XD!
Margot, anima't, que són molt fàcils i per aquests dies que venen són un bon recurs per tenir a la nevera o al congelador ;)
Belen, ya he visto las tuyas, te han quedado redonditas y perfectas, todas igualitas... ¡Qué casualidad, eso es telepatía! Je je je...
Maria, si passes per Sabadell, encara en tinc al congelador... Només cal que truquis :)
Alicia, no sabia això de la recepta a la revista... amb tants blogs, costa trobar l'origen d'una recepta, oi? Tu també les has fet??? Són bones i fàcils, oi?
Laia, si t'agrada el coco i la xocolata, les has de fer! El mascarpone només els dóna textura cremosa, no pas gust, de manera que qualsevol formatge cremós vegà t'anirà bé... poses unes galetes aptes i ja tens la recepta de trufes ideal :)
Per cert, em podries dir alguna marca de formatge sense lactosa que sigui presentable? I on el puc trobar?
Ohhh quin aspecte tan deliciós!!! a mi en torna boja la xocolata i aquestes trufes entren pels ulls ummm...i també m´agraden molt es motllos daurats, són preciosos, a Eivissa no n´hi d´aquestos...petonets
Gemma, sí ja sóc per aquí! :) El jetlag el porto bastant malament. Tot i que sempre és pitjor el de tornada cap allí... Em desperto a les 6am, i a la tarda em ve una son impressionant! :s
Ja...ja..... están reposant..... uyyy que tinc ganes de provarle.
Ei Gemma! La veritat és que el segueixo fent jo...! Ara ultimament utilitzo un recurs més fàcil i que em fascina!
Apunta:
Necessites un parell de iogurts de soja (dels de vidre.. són més carets però no són dolços com els de danone). Els aboques damunt d'un colador a oon hi hauràs posat 2 o 3 tovallons de paper. Veuràs com l'aigua del iogurt és "xuclada" pel paper. Poses més paper damunt i gires el colador i ho deixes reposar una estona més. Així vas fent (no pensis que es gasten masses tovallons, eh! Jejeje!) fins que et queda una pasta cremosa. Poses la pasta en un bol, la sales i hi pots afegir suc de llimona, herbes aromàtiques (alfàbrega, orenga, tomàquet sec hidratat i picat, all, etc). Llavors jo en formo boles (com les trufes!!) i les poso en un pot amb oli aromàtic. Així de fàcil!
Tot i que per a fer el teu postre, només li treuré l'aigua, no hi posaré les espècies! Ja en faré un post! Merci pels consells! A reveure!!
Hola Gemma.
Estes trufetes en mascarpone no les he provat encara, però no tardarè perquè tenen una pinta extraordinària.
la presentació i la fotografía, mol be, com sempre.Dóna guanes de furtar-les.
El carabassat és ,com tu dius:la carabassa confitá.
Un beset.
Ai! quina pinta! però aquest any ja no faig més coses per les festes pq ja estic colepsada!
Recordsss
Maria José, aquests papers daurats són com els que es posen amb els "tocinillos del cielo", jo els compro a una botiga que venen material per a festes.
Mercè, amb dos dies més i ja t'hauràs adaptat a l'horari d'aquí. Que el 9 de gener has d'estar ben desperta, eh? ;)
Marisabel, les has fet???? Ja tinc ganes de llegir-les al teu blog :)
Ja veuràs com són boníssimes!
Laia, que apanyada que ets je je je... De quina marca són els teus iogurts de soja? Jo els compro Nadolç, però també són dolços, no sé si anirien bé per fer la teva recepta de formatge... Ho provaré ;)
Mesilda, ja m'ho imaginava... Aquí en diem carbassa confitada i prou :)
Anna, per Nadal, un bon tall de torró de qualitat i tenim les postres solucionades, que hja porta prou feina preparar la resta de plats... Aquests dies tots estem una mica colapsats amb tanta feina a la cuina, oi?
Ja está Gemma, penjades. Delicioses.
Son unas trufas que aparte de fáciles, gustan mucho. Yo encuentro ésta receta la mar de agradecida, es tan lucidaaaa!!
Gemma,
pel dinar de Nadal vaig fer aquestes trufes, i vaig triomfar !!
Em van quedar molt mones i bones, i es van fer un lloc entre els torrons. Vaig seguir fil per randa la teva recepta, però NO hi vaig incloure cap tipus de licor.
Ara continuo tenint pendent de fer els "coulants" de xoco, però quasi que m'esperaré passat festes...
roser
Hola Gemma, sóc la Renata. Jo també vaig fer aquestes trufes i van agradar molt. Encara en tinc a la nevera. El que em va agradar, és que no són tant dolçes. Són diferents. Merci per tot!
Hola Gemma,
en primer lloc felicitar-te pel magnífic blog q. has creat.
El vaig descobrir fa ben poc, i la veritat és que m'encanta.L'he recomanat a tots els amics.
L'altre dia no sabia què fer de postres i me'n vaig enrecordar de la teva recepta de trufes.
Van ser tot un èxit.
Gràcies
Esther
Fa poc que he descibert la web, i ja he fet dos pastissos, rapid i facils,merci.
Publica un comentari a l'entrada