Dissabte passat a Can Salas ens van donar moltes figues i les que quedaven avui ja estaven molt toves i madures. Com que no m’agrada tenir racons per la nevera, he pensat que podien ser un farcit fantàstic per unes crepes. Ben pelades i tallades a rodanxes, han quedat desfetes de tan madures... semblava melmelada de figues! Les crepes han quedat boníssimes, dolces i meloses...A vegades, les receptes més fàcils són les que surten més bé!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
- 250ml de llet
- 125g de farina
- 50g de sucre
- 2 ous
- 1 culleradeta de mantega
- 1 pessic de sal
- Figues
Preparació:
Barrejar amb el túrmix tots els ingredients i deixar-ho reposar ½ hora. Coure les creps ben fines en una paella antiadherent untada amb una mica de mantega. Pelar les figues, tallar-les a rodanxes i farcir les crepes. Decorar el plat amb una mica de nata muntada.
Bon profit!
18 comentaris:
mmmmhhh!!! quina pinta!!! :P
Mmmmmm, molt creatiu i a més amb fruita del temps...
Excel·lent!
Pero quina passadaaaa! un 10! un 10!
Fantastic, boníssim, sublim!..no tinc més paraules o masses :D
Cada dia et superes mes i mes, Gemma ;-)
Hola Gemma, si vols en dons el teu mail i et passo la recepta dels "tocinillos" per no omplir tant aquest espai.
Fins aviat.
Brutal Gemma! Quina pinta!
Et menjes un crep d'aquests abans de començar a escalar i els 7a's surten a vista segur! x)_
Sempre que hem passe per la teua página, acabe besant la pantalla!!!
Quina passada, mestra.
Fa bona pinta i era molt bo! :)
PGB, i el vídeo de la trobada? L'estem esperant...
Marta
Jo no la beso, la llepo directament jajaja ;-)
Hola Gemma.
Vaig a fer una crítica constructiva.
Diumenge vaig fer les galetes blanc i negre però a casa van dir que eren una mica "mazacotas"...
Vaig posar una culleradeta de cafè de llevat royal però potser hauria hagut de posar una cullereta de postre, no ho sé...
El fet és que amb deu minuts al forn a 180C no es van "esquerdar" gaire... per això les vaig deixar uns tres minuts més.
Només em van sortir unes 47 galetes i no 60 (tot i que les vaig fer de 2cm)
En sortir del forn el sucre en pols s'havia tornat una mica de color marró i les vaig tornar a passar pel sucre.
Potser tot això que explico és normal i jo sóc molt perapunyetes... no ho sé.
Però, tot s'ha de dir, eren molt bones de gust i color.
Les tornaré a fer un altre dia si em dius què he de corretgir.
Moltes gràcies per la recepta.
La meva parella i jo vem passar unes horetes divertides amb "les mans a la massa"...jejejeje...
Fins aviat!
Victòria.
Victòria, què vol dir mazacotas? A veure si m'ho explique i podem descobrir què va passar. M'estranya que no et quedessin bé, tinc amigues que també les han provat i els han sortit molt bé... Estava calent el forn quan vas posar-hi les galetes? Vas enfarinar-les a l'últim moment? Si no, la massa xucla el sucre i desapareix... Les has d'enfarinar ben blanques, que quedi força gruix... I si no es van esquerdar amb 12 minuts, potser hauries de posar el forn a 190º... Amb 1 culleradeta de llevat és suficient, queden molt esponjoses... La mida és a ull, el proper cop fes-les un pèl més petites.
Precisament, fa una setmana en Carlos Valencia (un expert amb un blog espectacular) va fer la mateixa recepta, et passo un enllaç al seu blog:
Galletas Blanco y Negro
T'animo a que les tornis a provar, val la pena, segur que et quedaran bé. Explica'm el resultat, vale?
Hola Gemma. He repassat tots els teus pastissos i he quedat tan flamejat que em llepo a mi mateix i he deixat de ser amargant. Felicitats per la iniciativa. Aviat practicarem amb les nenes algun dels que ens recomanes. Per cert, quin ens recomanes per escoltar JAZZ?
Fins aviat!
Hola Gemma!
Quan a casa diuen que les galetes són "mazacotas" volen dir que són potents, és a dir, que atipen força. :-P
Vaig utilitzar l'opció de coure per la part de sota del forn, preescalfat a 180ºC.
Vem fer les boles i les vem enfarinar molt i força ràpid (ja que erem dos, jo i en Ramon).
Però en el forn, les galetes es van anar menjant part del sucre. El que va quedar es va tornar d'un color blanc torradet.
Ja provaré de posar el forn a 190ºC perquè, realment, no es van esquerdar quasi gens (tot i que el forn marcava que estava a 180ºC)
Van quedar petitones i no van incrementar el volum.
Però com et vai dir, eren molt bones de gust i color.
Jejejejeje... quin rotllo t'estic donant...
Bé! Moltes gràcies per contestar-me. Ets molt amable. Fins aviat.
Victòria.
Ohhh! No se m'havia acudit mai, això de farcir les creps de figues! Això ho haig de provar ^^
Victòria, ja ho tenim! També has de posar el foc de dalt al forn!!! Quasi segur que és això :) Ho provaràs?
Hola Gemma!
Si que ho provaré! ;P A veure com em queden.
Ara ja estic pensant en els panellets...
Ultimament, sempre faig coses de xocolata com ara un pastís-brownie de la Mireia Carbó que queda perfecte, els coulants de xocolata, les teves galetes...(consell:amb lindt 70% culinaria tot queda molt més bo!)
Ara tinc ganes de fer coses diferents.
Ja t'explicaré.
Ah! Com sempre, el teu blog és molt maco i sempre contestes!!!
És un vici... sempre que puc el miro... jejejeje...
Fins aviat!
Victòria.
Gemma, creo que no había estado en tu blog antes, pero por otra parte si que me suena....no lo se, la cuestión es que he saltado aquí desde el blog de canelona y no me quiero ir sin felicitarte,...todo una maravilla y que bien presentado, llevo mas de 30 minutos paseando y leyendo las cosas tan interesantes y curiosas que cuentas...en verdad es como estar en la cocina de casa.
Un beso y mi enhorabuena
Auro
Quina crêpe tan espectacular! Me l'apunto a la llista de receptes per a sorprendre. He arribat fins el teu blog buscant imatges de crêpes de poma, però reconeixo la teva imatge d'altres blogs.
Seguiré visitant-te!
Enhorabona per aquest blog tan currat!
Hola Anna, benvinguda al blog! Espero que segueixis visitant-me :)
Acabo de veure el teu blog, tens algunes postres realment fantàstiques!! El coulant, espectacular, i la mona de pasqua, de les de'abans de veritat! ;)
Publica un comentari a l'entrada