dijous, d’octubre 04, 2007

Flamets o “Tocinillos de Cielo”

Aquesta és la recepta del setembre de la revista “Descobrir Cuina”:


Des que em van regalar una subscripció al Descobrir Cuina, cada mes faig una recepta de la revista i la penjo al blog. Com que encara tenia pendent la del setembre, vaig pensar que podia triar-ne una pel sopar d’aquest dimarts a casa els pares: els flamets, que feia temps que volia aprendre a fer.

Però em va sortir fiasco :(
Vaig preparar la recepta tal com diu la revista i vaig posar a coure els flamets al bany Maria. Al cap d’una hora encara no havien quallat del tot i vaig decidir deixar-los una estona més. Mala decisió! Me’n vaig distreure completament i l’aigua es va anar evaporant i evaporant... Resultat: els flamets cremats i els motlles i la paella ben “chamuscats”! Per sort, vaig poder salvar un parell de flamets que havia posat en motlles de flam que, en ser més grossos, no es van cremar. Per la foto ja veieu que d’estètica no van quedar gaire bé, però la veritat és que el gust era molt bo. Per mi, millor que alguns que he tastat de pastisseria :)

Us poso directament la recepta que explica la revista, jo vaig fer-la igual. Només un detall: on diu 5g de vainilla en pols, vol dir 5g de sucre avainillat... També poso la foto dels flamets de la revista perquè pugueu comparar-los amb el meu fiasco ;)

Aquí teniu la recepta:



Bon profit!

12 comentaris:

Ro ha dit...

Tenen una pinta fantàstica tot i els problemes

Joan ha dit...

Doncs per ser un "fiasco" que dius tu... jo me'ls menjaria ben de gust.

Marta ha dit...

Com sempre, un 10 els teus postres!!!

marta fdez ha dit...

Ostres Gemma! jo no et conec de res, però he visitat el teu blog a través del blog d'en Ricard.
Si poguès t'enviaria un aplaudiment. Quina bona pinta fan tots els postres que has penjat i que has fet!!!
La veritat és que en porvaré de fer més d'un!
Per cert, et recomano que et deixis ajudar per un Thermomix. Jo el tinc i m'encanta!
Una pregunta: on compres la pasta filo o brick, pq jo no la trobo enlloc!
marta

Pulga ha dit...

Realment aquest flamets ténen pinta de ser súper delicats de preparar. A mi em va passar exactament el mateix amb una mousee de peix al bany maria. Mal de muchos consuelo de tontos, pero és el que té la cuina. Una abraçada.

Montse ha dit...

No et preocupis Gemma , lo important es fer-ho i es de agrair , la propera sera la bona , tot i que de gust debien ser bonisims.
Jo tinc un altre recepte i crec que es diferent, els faig fer i en van quedar be , dema et passo la recepte, ara marxo a un sopar.
Fins dema.

elena ha dit...

quines ganes que tinc de fer aquets flamets,fa tant de temps,i ara ya no tinc escusa,gracies gemma.

Glòria ha dit...

Es ben veritat que no et va quedar com a la foto del Descobrir però si no en fas la comparació aquest flamet es menja també amb la vista, com totes les fotos que tens al bloc.
Au! a per la propera....

MARISA o famalap ha dit...

Oh cielos!!, cada vez que entro en éste delicioso blog...me pierdo!!!!, ains! que quiero probar todo lo que pones y no me dá tiempo!!!
Excelentes recetas y excelente fotografía!!

Gemma ha dit...

Moltes gràcies a tots!

Marta fdez, la pasta filo la compro a una botiga de Sabadell que es diu Gaudeamus (la venen congelada). Abans en tenien al Corte Ingles, però ara ja fa temps que no en trobo. També m'han dit que en venen a l'Alcampo...

Montse, espero la teva recepta dels flamets, a veure si m'animo a tornar a fer-los :)

enric ha dit...

En el llibre “Cuinar és senzill”, de Montserrat Seguí, un llibre on totes les receptes van ser provades abans de publicar-lo, per a fer aquests flamets ("tocinillos"), si bé les proporcions que s’hi indiquen són les mateixes (no hi posa sucre avainillat, però), la cocció recomana fer-la al vapor o, en el cas de no tenir l’estri necessari, fer-ho amb l’olla a pressió, utilitzant el cistellet metàl·lic amb forats per tal que els motlles no toquin l’aigua i tapant l’olla amb un drap de cuina abans de posar-hi la tapadora ja que, segons vaig llegir no sé on, és molt important que l’aigua que fa el mateix vapor no caigui dins els flamets.

El llibre fa més de vint-i-cinc anys que es va publicar, i en aquella època no hi havia paper film, pel que suposo que utilitzant aquest tipus de paper l’aigua del vapor no gotejarà dins els motlles.

Els motlles són com els de les magdalenes, però petitons i metal·litzats (com els de la fotografia de la revista), i pel que fa al temps de cocció, segons s'indica en el llibre, s’han de comptar deu minuts un cop l’aigua hagi arrencat el bull.

Jo no n’he fet mai, pel que no et puc garantir el resultat però, tal i com et deia més amunt, em refio molt de les detallades instruccions d’aquest llibre.

Espero haver-te sigut d’utilitat, i em permeto demanar-te, per favor, si em podries dir en quin tipus de botiga puc trobar la glucosa, ja que tinc un aparell per coure al vapor i m’animaré a fer aquests deliciosos flamets.

Salutacions cordials.

Gemma ha dit...

Enric, jo també tinc el llibre de la Montserrat Seguí i és molt bo. Ja miraré la recepta d'allà.
La glucosa la vaig demanar a una pastisseria que tenen obrador, els vaig preguntar si me'n vendrien una mica i me la van regalar! Com que no es fa malbé, em dura moltíssim. Estic segura que si ho demanes com un favor, qualsevol pastiseria te'n vendrà una mica.