dijous, de setembre 27, 2007

Gingerbread Cookies

Aquest diumenge ens vam trobar al carrer Estrella per celebrar els aniversaris de l’Eva i del Pep i per fer l’últim passi de fotos de les vacances. Com que es tractava d’un berenar-sopar, vaig portar unes galetes de gingebre per anar picant mentre miràvem les fotos:





L’Anna i el Jaume han estat de vacances al Canadà i em van portar de record un motlle de galetes en forma d’ós, l’animal més típic del país. Junt amb el motlle, venia una recepta de galetes de gingebre, que es veu que són molt tradicionals d’allà. Com que la trobada familiar era per veure les fotos de l’estiu, vaig pensar que era el millor moment per provar les galetes.



La traducció de la recepta m’ha portat força feina, ja que els ingredients i el vocabulari són molt diferents dels d’aquí. A més, els pesos, la temperatura, les dimensions... tot estava en unitats canadenques i m’ha calgut investigar com es feien les conversions. Gràcies al Google i al Collins he après que:

  • 1 “cup” és un volum de 200ml
  • “tsp.” (teespoon) és una cullereta de postres
  • “pinch” és un pessic
  • 1” (polzada) és 2.54cm
  • 375ºC=190ºF ja que ºC=5/9(ºF-32)

No està gens malament, oi?


Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 60 galetes)

  • 100g de mantega pomada
  • 100g de sucre
  • 100g de sucre Muscovado
  • 250g de farina
  • 1 sobre doble de gasificant de rebosteria
  • 2 culleradetes de gingebre en pols
  • 1 culleradeta d’anís en pols (la recepta original és amb clau, però jo no en tenia)
  • 50ml de te fred
  • ½ culleradeta de vainilla en pols
  • 1 pessic de sal

Preparació:

Barrejar la mantega amb el sucre blanc i el sucre Muscovado. Afegir els ingredients secs alternant-los amb el te i barrejar bé.
Formar “xurros” amb la massa d’uns 4cm de gruix, embolicar-los amb paper film i deixar-los a la nevera unes 4 hores. Treure els xurros i tallar-los a rodanxes d’uns 4mm de gruix. Col·locar-les separades en una safata de forn coberta amb paper de forn i coure les galetes durant 10 minuts a 190º. Deixar refredar i menjar acompanyades d’una rajola de xocolata.

Bon profit!

14 comentaris:

Marta ha dit...

Eixes galletes tenen una pinta estupenda. T'agafo la recepta!!!

pol ha dit...

Per ana picant... una galeta picant! Van ser boníssimes! les recomano a tothom.

sílvia ha dit...

Nena, quina bona pinta!!!

Per cert, què és el sucre Muscovado?

Gemma ha dit...

Sílvia, el sucre Muscovado és un sucre de canya no refinat artesanal originari de l'illa Mauricio. És com un sucre moreno, però humit i enganxós. El meu és de la marca Billington, però crec que també en pots trobar al Corte Inglés. De sucre Muscovado n'hi ha tres tipus: light, dark o molasses. El de la recepta és el més comú (el que trobaràs al corte inglés), el light.

Montse ha dit...

Gemma, gracies per el teu comentari de les magadalenas , pero aquestes galetes son un espectacle.
Mai m'he decidit a fer res que porti gingebre. Aquesta es la ocasió.
Fins aviat.

Cristina Mascareñas ha dit...

doncs jo que tinc el meu love que es va tornar boig amb les cookies que li vaig fer, si a sobre son picants.... serà el summum per ell! ajajaja

per cert, buscant el teu blog pel google (desde un altre ordinador) vaig llegir en un altre blog que recomenaven el teu, (un antic company d'estudis teu de mates).
Coi, el meu love és també aproximadament (crec) dins el mateix "món" que tu. Precisament per Thanksgiving, fem una festa on convidem a amics nostres que també treballen a la universitat (som més de vint) i acabem cantant tots i tocant instruments...

Carlos ha dit...

Gemma que bien se ven tus galletas y que lindas fotos has publicado

Cristina Mascareñas ha dit...

Gemma, agrairia la teva intervenció please....

http://vidaculinaria.blogspot.com/2007/09/robot-de-cuina.html

Gemma ha dit...

Montse, el gingebre és molt bo, però no se n'ha d'abusar. T'animo a que el provis, en fresc (amb arrel) queda molt bo en el caldo.

Cristina, si al teu love li agrada el picant, aquestes galetes li encantaran! Segur que triomfes!!!
Quin blog recomana el meu? D'un company d'estudis de matemàtiques?
La trobada per Thanksgiving és amb profes o amb matemàtics? No m'ha quedat gaire clar... Ja us imagino a tots desafinant mentre canteu mig borratxos :)

K. ha dit...

L'escalador aquest esta al Canada?

Pinta bé,pinta bé... :)

Cristina Mascareñas ha dit...

jajaja Gemma, borratxos no es la paraula perque fins ara hi havien estudiants musulmans, aixi que ni porc ni alcohol ;-)

El profe fins ara de la festa i l'amfitrió era el meu love que convidava els seus estudiants de doctorat, parelles i jo (la creata) pero ara que s'han doctorat, i els que no fan cap post-doc fora, segueixen venint i ara s'han afegit altres professors.
No són ben bé de matematiques, vamos que a la última reunio, la paraula clau era "termodinámica" :S
jajajajaja

Cristina Mascareñas ha dit...

el blog del estudiant de mates, ja l'has fixat perque veig que hi has contestat ;-)

http://vilaescrits.blogspot.com/2007/01/el-teorema-de-gdel.html

Gemma ha dit...

Ok, Cristina! Ja sé qui és!

K, sí és al Canadà. Les fotos les van fer ells durant el viatge. Guapo, eh? Proper destí? :)

Anònim ha dit...

Hola Gemma
No sé ben bé que és el 'gasificant de rebosteria, però jo quan faig galetes substitueixo el BAKING SODA per BICARBONAT. Que en el cas de les galetes, fa la funció de llevat.
petons

Mima