dimarts, de setembre 11, 2007

Croustade amb Fruits del Bosc

El blog La Cuina de Casa ha fet un any:



L’aniversari va ser el 2 de setembre, però se’m va passar per alt. En realitat, pensava que havia creat el blog l’11 de setembre, però quan ho he comprovat m’he adonat que anava totalment equivocada. Però com que diuen que val més tard que mai...

Quan vaig començar a escriure, no tenia gaire clar quin tipus de blog acabaria sent, si tindria prou motivació per continuar-lo ni si interessaria a gaire gent... Ara, després d’un any, m’adono que he reduït molt l’àmbit del blog: només receptes i només de postres! Però el que tinc clar és que sense la participació de tots els lectors i comentaristes del blog ara no seria aquí... Us agraeixo l’estona que heu dedicat al blog durant tot aquest any! Moltes gràcies!

Per celebrar-ho he volgut fer un pastís d’aniversari amb espelma i tot... He triat una recepta senzilla, mig inventada i inspirada en les “croustades” tradicionals que hem menjat al Pirineu francès. El llibre de receptes que vaig comprar aquest estiu a Gavarnie, explica tota l’elaboració de la pasta fina (semblant a la filo) que s’utilitza per fer les capes de la “croustade”. Aquesta pasta és tan complicada de fer com la pasta de full i he preferit comprar pasta filo, més fàcil i amb l’èxit garantit. El resultat final és pràcticament igual que el que vam tastar a França. El farcit del pastís, per semblança, l’he fet amb melmelada de fruits del bosc, tan típica del Pirineu...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

  • Pasta filo
  • Melmelada de fruits del bosc
  • Mantega

Preparació:

Cobrir el motlle amb 3 o 4 capes de pasta filo untades amb mantega fosa. Farcir amb la melmelada. Col•locar per sobre 3 o 4 capes més de pasta filo untades amb mantega, una mica mal posades per tal que formin arrugues. Retallar els sobrants de pasta i coure-ho al forn ja calent durant 45 minuts a 180º. U cop fred, espolsar per sobre sucre en pols per decorar.

Bon profit!

33 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Gemma!! Sóc la Diana. Tu no em coneixes, però jo fa temps que vaig descobrir el teu blog gràcies a un fòrum de la UOC que el recomanava.
Des de llavors no deixo de visitar-lo cada dia (per si de cas) i de provar de fer algunes de les teves receptes.
Volia aprofitar l'aniversari del blog per felicitar-te molt, no només per aquest any de receptes meravelloses, sinó també perquè és un dels millors blogs que he vist.
MOLTES FELICITATS!!!
Per cert, on compres la pasta filo??

Una abraçada!!

Diana

K. ha dit...

Felicitats Gemma!

Reconec que no llegeixo gaire sovint el teu blog doncs els postres "no es lo mio" pero et felicito per la qualitat del blog i per la trajectòria i constància.

Mohawk ha dit...

Felicitats per "engreixar-nos" durant un any!!

;)

Cristina Mascareñas ha dit...

GEMMAAAAAAAA FELICITAAAAAAAAAATS! :P
Es genial el teu blog, ja saps que en sóc una FAN! i vull apendre molt de tu.
Un petonas! Cristina

http://lacuinadecasa.blogspot.com

Gemma ha dit...

Hola Diana! Gràcies per felicitar el blog i per decidir-te a escriure! La pasta filo abans la comprava al Corte Inglés, però l'últim cop ja no en vaig trobar :( A Sabadell hi ha una botiga que es diu "Gaudeamus" i en tenen, però no sé d'on ets tu...

K, gràcies per felicitar el blog! Jo sí que llegeixo molt sovint el teu blog :) I, per cert, felicitats per encadenar el 7a "Amic Traït" del Malpàs! Tinc pendent escriure un comentari al teu article d'Eslovènia III...

Mohawk, moltes gràcies! Ja segueixo les teves evolucions, sobretot les últimes a Teià ;)

Crisitna, gràcies! Jo també sóc fan teva ;)

Pulga ha dit...

Moltes felicitats! Jo tot just fa un parell de mesos que conec el blog però n'estic ben enganxada. Les teves postres son realment fora de sèrie!

e. ha dit...

Hola Gemma,

Moltes felicitats per aquest primer aniversari!

No perdis aquest bon costum de farcir el blog de receptes periòdicament, aquest nou any! ;)

Glòria ha dit...

Per molts anys Gemma!!!
Espero que durant molts més anys puguem gaudir de les teves fascinants receptes... ens tens a tots enganxats.
Pel tema de la compra de la pasta Filo, penseu que és una massa que es ven congelada. Jo la compro a l'Evaristo de Terrassa (per si sou d'aquí).

marta ha dit...

Gemma, moltes felicitats per aquest any de receptes dolces. Segueixo el teu bloc cada dia des d'aquell pastís de pinya, boníssim, del qual vas penjar la recepta fa més o menys un any.
Mai no m'hauria imaginat que arribaria a fer aquestes postres com les que fas. Sempre és un èxit assegurat i per descomptat, recomano el bloc a tothom.
Ets una professional!

Marta.

Ro ha dit...

Moltes felicitat per aquest primer any i pel bloc. Ja sé que no soc la primera, però que sàpigues que una altra bloc t'ha escollit pel premi al Bloc solidari. Un petó!

anna ha dit...

Moltes felicitats Gemma!

fa poc que he descobert el teu blog però ja he fet forces receptes i totes han estat un èxit ;-) Gràcies per compartir-les amb tots nosaltres i endavant !

anna.

Ester ha dit...

Moltes felicitats Gemma, el teu és un dels blogs que miro cada dia. Els teus postres són d'una gran qualitat i a la vegada de senzilla elaboració, i les fotos esplèndides.
Per molts anys puguis continuar així.
Una abraçada
Ester

elena ha dit...

Moltes felicitats Gemma,que depresa passa el temps,y tu cada dia ho fas mes bó,Una abraçada,elena.

nurks ha dit...

felicitats per aquest blog tan dolç, que ens dona tantes idees i inspiració als aprenents de cuiners!!
moltes felicitats i gràcies!!!
^_^

Gemma ha dit...

Pulga, fora de sèrie és la tartaleta de pasta de full que encara m’has d’explicar... ;)

e., espero fer receptes tot l’any! La propera, d’Eslovènia ;)

Glòria, gràcies per la pasta Filo, em sembla que a l’Alcampo també en venen. He intentat escriure comentaris al teu blog, però no puc...

Marta, recordo bé aquest pastís, demà farà un any d’això: va ser per l’aniversari de la meva fillola!

Ro, gràcies per nominar-me!

Anna, m’alegro que hagis descobert el blog ;)

Ester, acabo de veure la teva gelatina de plàtan, boníssima!

Elena, ja saps que he fet moltes receptes teves... Totes espectaculars ;)

Nurks, d’aprenent res, que ara que faràs el curs de nutrició ens donaràs lliçons a tots :)

Ester ha dit...

Gràcies un cop més pels teus comentaris.
Efectivament la combinació de fruita i xocolata és bona, encara que els mangos que vaig fer servir no estaven gaire catòlic.
Una abraçada
Ester

Carlos ha dit...

Gemma felicidades, aunque a veces me cuesta el idioma te sigo casi a diario, adelante.
Un beso

Pulga ha dit...

Hola, he posat una foto de la forma que li he donat a la pasta de fulls de la tartaleta de mores. Ja veuràs que es molt i molt senzill. És al mateix post.
Una abraçada.

rosa ha dit...

Felicidades por este año. Un blog estupendo se lo merece. Enhorabuena.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats pel teu blog de postres i pastissos i parents i vacances i viatges... Procuro estar al dia del que fas i sempre que he fet algunes postres teves, m'han sortit bé. He recomanat el teu blog als meus amics.

I una tatin?

Concepció

Anònim ha dit...

Bona tarda Gemma

Jo vaig arribar al teu bloc fa tres mesos buscant un coulant de xocolata... i no t'he perdut de vista.

Em meravella que una persona dediqui el seu temps i els seus coneixements als altres. I si a més ho fa d'una forma tan brillant com tu, només es pot dir: chapeau i gràcies!

PD: per quin dia unes crepes suzette? ;-)

Glòria ha dit...

Gemma,
Gràcies per avisar-me del problema dels comentaris al meu blog... és cert, no se què vaig tocar però estava desactivada l'opció.
Ja ho he corregit....
Gràcies i altre cop felicitats!

Anònim ha dit...

Hola Gemma! Moltes felicitats pel teu primer aniversari com una bona pastissera i cuinera. Per fi podré fer servir la pasta filo amb algu dolç. Ho fas molt bé, endavant. Felicitats.
Piedad

Gemma ha dit...

Pulga, ja he vist la foto. Ara sí que ho entenc! Com tu dius, una imatge val més que mil paraules ;)

Carlos, si no entiendes algo, no dudes en preguntarme...

Concepció, quants dies sense dir res... Tens tota la raó, amb tantes receptes i no hi ha cap Tatin! La tinc pendent.

Anònim, també tinc les crepes suzette als pendents... Massa feina acumulada ;)

PIETAT!!! Quina il·lusió que m'escriguis! Ja veus que és molt fàcil fer servir la pasta filo ;) Hem de quedar, eh? I m'has de passar el blog de la Carol!

Cristina Mascareñas ha dit...

oh! une croustade! aixo jo en menjo cada estiu en el meu "pays natale" :D
i les millors son les de pommes i les de prunes. Intentaré fer-ne aqui jejeje

Jo la de crepes ja la tinc! :P
Les faig cada any pel 1 d'abril (el dia dels sants inocents a frança.. pero aquest any em vaig despistar i les vaig fer pel 14 juillet, jejej)

http://vidaculinaria.blogspot.com/2007/07/jour-de-crepes-pour-le-14-juillet.html

sílvia ha dit...

Moltes felicitats!!!

Espero que continuïs fent-nos venir salivera amb les teves receptes durant molts anys :)

sílvia ha dit...

Per cert, això té una pinta espectacular!!!! Nyam!!!

enric ha dit...

Hola, Gemma: He entrat per agafar la recepta de la mousse d'after eight, que penso fer demà per postres, i he vist que el teu blog ja ha fet un any. Moltes felicitats i... per molts anys!

marta ha dit...

Hola,

Avui hem anat al bosc i hem collit 2'5 kg d'aranyons.
Coneixes d'alguna recepta per fer-ne melmelada? L'any passat vaig fer per primer cop i era una mica aspre, potser hi ha alguna tècnica perquè sigui més suau?
He vist per internet alguna recepta que els posa una nit a macerar.
Moltes gràcies.

Marta

Gemma ha dit...

Marta, no he fet mai melmelada d'aranyons :( Jo la faria igual que la de mora... però no ho sé, ho sento.

MARISA o famalap ha dit...

fELICIDADES!! Y pensar que acabo de conocer hace poquiño éste fabulos blog...todo lo que me he ido perdiendo...diossss!!

Desde luego, el pastelillo tiene una pinta de chuparse los dedos...¿La pasta filo es hojaldre?, es que siendo tan facilito de hacer, por qué no intentarlo? (Yo con hojaldre sin gluten, claro!!, si es hojaldre la pasta filo...sino....)

Gemma ha dit...

Gracias Marisa! La pasta filo no es hojaldre, no sé si hay sin gluten...

Anna ha dit...

Caram, quina pinta!

Em sembla que el que nosaltres vam menjar a França portava una mena de compota de poma.

Però això de que és fàcil de fer no sé si creure-m'ho gaire. El que passa és que tu ets molt manetes amb tot el que et proposes...

Els nostres amics francesos ens van explicar que a la seva regió només algunes senyores grans amb molta paciència són capaces de fer aquests gâteaux que, segons ells, són molt laboriosos.

Felicitats a la pastissera!