divendres, de maig 23, 2008

Cuina en Directe amb en Pep Nogué. La Crònica.

Ahir vam anar al taller “La Cuina en Directe” que organitzen la revista Descobrir Cuina i els supermercats Bonpreu:


En total, vam ser els 20 següents: Adrià, Maria Solé, Mercè Ayguavives, Isidre Albiach, Cristina Mascareñas, Jordi, Eva Urbano, Mita, Enric Bayé, Rosalisabel, Sara Maria, Rubén Hernández, Txell Pi, Kike Palau, Glòria Moreno, Josep, Susanna Garcia, Ester Giró, Eva Montearriba i Gemma Clofent.

Tal i com ja vaig explicar en l’anterior ocasió, en Pep Nogué és un gran cuiner i, sobretot, un gran apassionat de la gastronomia. Acompanya tot el que fa amb extenses explicacions complementàries sobre productes, receptes, tècniques culinàries, anècdotes i noves idees que se li van acudint mentre cuina. Algú de la colla em va dir “en Pep és una enciclopèdia!” i penso que aquesta frase resumeix i defineix molt bé com és en Pep i quin estil de classes fa ;)


Les receptes que va escollir per aquesta ocasió, triades de l’edició del maig, van ser “Arròs a la cassola amb congre” de la Carme Ruscalleda, “Canelons de cranca amb maionesa de porradell” del propi Pep Nogué i “Full de xocolata i plàtan” d’en Jordi Roca. Però com que tot no pot ser perfecte, va haver-hi canvis d’última hora en els ingredients: enlloc de congre va ser bacallà i enlloc de cranca van ser llagostins. Alguns de nosaltres ens vam quedar amb les ganes de veure com treia les espines del congre i com buidava la carn de la cranca... (operació molt complicada si no l’has vist a fer mai!). Al final de la classe vam poder degustar les tres receptes i ens van agradar molt; jo penso fer els canelons (però de cranca, eh?) ara que comença la calor i ja ve de gust menjar fresquet...

Aquesta vegada, arran d’un comentari que va fer en Francesc queixant-se de no tenir una crònica tipus videoconferència, enlloc de l’habitual recull fotogràfic he preparat un resum de 3 vídeos on es veu com en Pep elabora cada plat... Així us podeu fer una idea millor de com va ser aquesta tarda tan especial que vam passar junts tota la colla de blocaires gastronòmics, gaudint del taller d’en Pep i de la bona amistat que s’ha creat entre nosaltres.

L’arròs...



Els canelons...



La mousse de plàtan...



I el final...



Finalment, només em resta agrair un altre cop a l’equip del Descobrir Cuina i del Bonpreu el fet de donar-nos l’oportunitat d’assitir a aquest taller. Vam disfrutar molt i segur que repetirem! (Si ens deixen, és clar!)

Moltes gràcies!

24 comentaris:

Francesc ha dit...

Acabe de veure els vídeos! Què bé! Cuina virtual en moviment! Mooooooltes gràcies! Ets una crac!

Cuinagenerosa ha dit...

les gràcies se t'han de donar a tu per organitzar-ho tot tan bé i ara, a sobre, encarregar-te de l'edició de les fotos i dels videos pel que no vam poder venir.
estic d'acord que ets una crac, de la pastisseria, de l'organització i del reportatge ( id'això últim en sé alguna cosa).
felicitats i ens veiem a la propera!

Ester ha dit...

Jo també estic d'acord, ets una crac, moltes gràcies per organitzar-ho tot.
Jo crec que en un moment o altre provaré les tres receptes.
Per cert, parlant d'una altra cosa, no us va sorprendre la joventut del director de la revista? Potser soc jo que em faig vella. Per altra banda,em sembla perfecte que gent tan jove ocupi aquests llocs de responsabilitat. Chapeau!
Ester

Anònim ha dit...

Bravo per la Gemma!!!!...Bravoooooooo!!!!....A mi em va encantar!!!...el millor dels que he anat fins ara, tant per l'exactitud d'explicació, dels coneixements aportats, de la manera de comunicar-se, un geni dels fogons el Pep!!!...I aquests videos que has penjat...és de cum laude!!!...Estas feta una mega crack!!!
Merci per fer possible aquestes trobades!!!!
Petunets,
Eva.

Anònim ha dit...

Gemma, felicitats de debó. Sinónim de crac segons els meus fills: Ets l'amo.
T'has superat. Gràcies per fer-nos tornar a veure de nou una bona classe, professional, d'un bon cuiner.
Petons...

Boston1955 ha dit...

Gemmma.
Quina gracia, com t'han dit els teus companys ets una CRACK.
Feu cara de haber disfrutat de la classe.
Gracies per els que no hi podem assistir.
Un saludo.

RUBEN ha dit...

Gemma!
Gràcies per tot, a més és un orgull poder compartir aquestes classes amb tots vosaltres.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Gemma, m'uneixo a la resta de comentaristes per donar-te les gràcies per haver-ho organitzat!!La idea de penjar els videos i aquest àlbum de fotos, genial!!
Fins la propera!
Mercè

Gemma ha dit...

Tots sou uns exagerats! Que només he penjat un vídeo al youtube! Tampoc n'hi ha per tant...

Francesc, la idea de fer el vídeo me la vas donar tu ;)

Manel, el proper cop has de venir, eh? a veure si et puc avisar amb més temps ;) Que treballes en periodisme?

Ester, a mi també em va sorprendre que fos tan jove... però això no vol dir res, al contrari, és senyal que la revista funciona bé i està en plena activitat, oi?

Eva, ets la més exagerada de tots ;) A mi el Pep Nogué també m'agrada molt, sobretot les explicacions... és com assisitir a una master class!

Maria, m'alegro que t'hagin agradat els videos, aixi podem tornat a veure la classe :)

Boston1955, ja saps que pots venir quan vulguis, segur que podem combinar-nos la tornada a Sabadell i a Matadapera... estaria molt bé!

Ruben va ser un gust conèixer al teu company de blog i al teu company de feina. Aquest cop vam ser més paritaris :)

Mercè, ja saps que tenim una escalada pendent, eh?

Per cert, en Ruben i en Jordi em van dir que ells també han escalat algun cop... Estaria molt bé organizar una sortideta a escalar de gastroblocaires, no? Qui s'animaria? Si hi ha quòrum, es podria organitzar una quedada per aquí prop a catar la roca... és un altre tipus de cata, però també és molt bona!!!!

Anònim ha dit...

Fa temps que llegeixo el blog i segueixo les vostres trobades. Es nota que us ho vau passar bé. Quina sort que teniu de poder anar a aquestes classes, aquest cop ho veiem en video i tot.
Mireia S.

RUBEN ha dit...

Hola Gemma!
Si veiem que la gent no s'anima a provar l'escalada podriem fer una excursioneta més suau, com la mola per exemple, que crec que a tots ens queda ben a prop (sobretot a l'Eva) i si voleu arriscar-vos, ara que arriba el bon temps, la podriem fer a la nit i sopar en el restaurant que hi ha en el cim...

Glòria ha dit...

Gemma,

Aquesta vegada t'has superat, eh?. Encara que tu diguis que no!.

Que bé, podem anar al you tube i veure la repetició de la jugada!.

Això de fer una trobada de gastroblogaires per anar a escalar, ja són paraules majors!. A l'excursió sí que ens apuntem!.

Fins aviat

enric ha dit...

La meva més sincera enhorabona, Gemma, per la magnífica i tan ben treballada crònica, i com que de cap de les maneres voldira que l’Eva (em refereixo a aquella que encara no té bloc, saps qui vull dir, oi?) em prengués el títol que em vas atorgar d’"exagerat", et diré que no ets una “crack”, no, sinó que ets una “supermegacrack”!!! (així, amb tres signes d’admiració).

De tota manera, i sense ni la més mínima intenció d’entrar en cap mena de polèmica, sí que m’agradaria comentar alguns aspectes d’aquesta classe de cuina que si m’he decidit fer palès no és, ni molt menys, amb cap afany de criticar per criticar, i molt menys tenint en compte l’amabilitat amb què vam ser acollits per la gent de l’Espai Consum; pel detall de la revista “Descobrir Cuina” a l’hora de reservar-nos 20! places, així com per la generosa i apassionada entrega amb què en Pep Nogué, tal i com ja ens vas anunciar, posa a les seves classes.

En primer lloc dir que el fet que no hi hagi una càmera al taulell on treballa el cuiner, fa que des de les darreres files, on sèiem els que vam entrar els últims, no es puguin apreciar tots els detalls amb què el cuiner va fent la seva feina, una de les principals raons per les que, suposo que com a mi, ens agrada a tots poder assistir en directe a aquestes classes de cuina.

M’hauria agradat, com tu molt bé dius, veure com es fa per treure la carn d’una cranca, tota una tècnica que no té res a veure amb la senzillesa de pelar uns llagostins, ja que tinc la seguretat que aquells canalons, una recepta que de ben segur provaré de fer, han de resultar molt més gustosos amb cranca, de la mateixa manera que també m’hauria agradat –llàstima que no n’hi havia!- que en Pep Nogués tirés per terra davant els assitents la relació entre peixos que no són rap, llenguado o lluç i les espines. ;)

I ja, per acabar, comentar –i aquí sí que no voldria en cap moment molestar ningú- que si bé l’entusiasme per la seva feina d’en Pep Nogués s’encomana de seguida, són tantes les explicacions complementàries que aquest mateix entusiasme li provoquen que va arribar un punt en què em vaig perdre completament, i vaig posar més atenció a l’anècdota que no pas a la preparació pensant, com així va ser, que a les receptes fotocopiades que ens van entregar a l’entrada ja hi trobaria el fil.

Et demano mil i una disculpes per agafar-me tant d’espai del teu bloc i, repeteixo, aquest comentari (tan llarg!) no ha volgut ser en cap moment una crítica negativa a res, ja que vaig sortir molt satisfet de la classe.

Anònim ha dit...

Gemma, jo també crec que ets una megacrac. Quina sorpresa a l'entrar i veure que aquesta vegada no hi havien només fotos amb els comentaris corresponents sinó que hi havies penjat videos. Això es massa!!!!!
Un visca per l'organitzadora. Gràcies.
M'encanta poder disfrutar d'aquestes classes amb vosaltres i intercanviar opinions al respecte.
Escalar amb el meu vertigen no és el més adecuat però una caminada ....
Susanna

Pebbles ha dit...

Semblo una copiona si dic el mateix que tots els companys, però ha quedat molt bé. Vaig sortir molt contenta i amb el menú del diumenge. Així que avui he fer l'arròs i el mousse de plàtan, jo en copa. I a casa han estat molt contents, ara tinc pendent de provar els canelons, els faré amb llagostins, perquè treure la carn de la cranca no ho se fer-ho.
Moltes gràcies per aquestes trobades tant maques i enriquidores.
ETS UNA CRACK!!! (ja m'he repetit)

Anònim ha dit...

oooooooooooooo!!!

Quina passada de cronica, aquesta vegada t'has superat de veritat, i amb els videos!!!!

A veure si la proxima vegada que aneu a "espai consum" també podem venir les de les terres tarragonines!

ANNA DE LA VILA

dolorss ha dit...

Això si que és una bona crònica.!! felicitats gemma per l'amplia informació.

Gemma ha dit...

Mireia S, benvinguda al bog! Ja saps que anem fent trobades, a veure si t'apuntes a alguna :)

Ruben, una excusioneta gastronòmica també estaria bé... qui s'anima a fer una proposta comcreta? Vinga, vinga!!!

Glòria, ja he vist la teva crònica, les fotos són genials!
Ja veig que la idea de l'escalada no qualla... però una caminada sí, eh?

Enric, estic totalment d'acord amb les teves observacions sobre la classe:
Falta una càmera!!! Ja ens hem queixat les altres vegades i sempre diuen que és qüestió de temps i de diners... la càmera ja està instal·lada, però els falta la pantalla :(
El canvi en els ingredients va fer perdre l'emoció a les receptes! Tots sabem pelar un llagostí, però qui sap pelar una cranca?????
L'entusisme del Pep té un inconvenient: passa tan ràpid d'un tema a l'altre que fa que perdis el fil... Jo m'ho prenc com una classe magistral, no pas com una classe pràctica, i també es disfruta molt.
Trobo genial que aprofitem aquest espai per intercanviar opinions, moltes gràcies per les teves observacions tan i tan interessants! Gràcies!!!!

Susanna, m'alegro que t'hagin agradat els videos... El tema escalada ja veig que serà complicat je je je ;)

Pebbles, com que tu tampoc tens blog, no ens pot ensenyar el resultat ;) Tinc ganes de fer a mousse, intentaré fer-ho amb el milfulls, a veure si no fa tanta calor i se m'aguanta la xocolata...

Anna, et vas perdre una bona classe... a la propera, no podeu faltar, eh?

Sara Maria ha dit...

Què ràpida, jo tinc deures pendents d'aquest dia i del diumenge, vaig fer un curs de cuina amb ortigues... Prometo posar-me al dia quan més aviat millor.

Jordi ha dit...

Hola Gemma,

Moltes felicitats per la crònica del curs, m’ agradat molt al igual que la resta del blog. El curs hem va agradar molt, els coneixements que en Pep Nogué va compartir amb nosaltres hem van semblar molts útils, encara que estic d’ acord amb l’ Enric, els de la part de darrera no teníem una visió gaire bona, a veure si pel proper curs, ja podem gaudir d’ una pantalla.

Per fi vaig poder conèixer als blogcaires i el bon rotllo que hi ha en tot el grup.

Sobre el tema de la sortida, per la meva part l’ excursió hem sembla bé, i en quan a l’ escalada, el Ruben no a escalat mai i jo fa molts anys (quasi 9 o 10 anys) que no escalo, i en aquell temps el meu nivell tampoc era gran cosa, així que ens haureu de donar unes classes en alguna via senzilleta.

Salutacions

Anònim ha dit...

Anem a la Mola!!!!
Anem a la Mola!!!!
Anem a la Mola!!!!
Anem a la Mola!!!!
jejeje...
Eva.

Gemma ha dit...

Gràcies Dolorss! A veure si pots venir alguna vegada ;)

Sara Maria, això de les ortigues ho has d'explicar, eh? He sentit a dir que tenen molt bones propietats i que, en crema, són boníssimes!

Jordi, sempre ens queixem d'això dela pantalla, però res... També seria una bona solució posar un mirall al sostre, ho he vist en algunes cuines i també funciona i no és tan car...
Pel tema de l'escalada, ja veig que us esteu rajant... no hi ha quòrum :( L'excursió pot estar bé... a veure si algú s'anima a fer una proposta concreta!

Eva, a la Mola! Però clar... com que tu NO TENS BLOG, no pots organitzar-ho, eh? ;)

La cuina vermella ha dit...

Estimadíssima dolça nostra! disculpa el retard en el comentari. Saps? és una sort haver-te conegut i formar part del teu món virtual gastronòmic. Poder estar amb tu i amb tots els fans de La cuina de casa és un plaer. Nosaltres vam disfrutar molt de la classe, a més, en Pep és un fenomeno (potser si que a voltes perds el fil de la questió, però val la pena tenint en compte que ell t'explica un munt de coses!).
Pel que fa a la visibilitat teniu raó (nosaltres vam estar dempeus per poder-ho seguir tot bé!).
Ah, quan en Pep parlava de les espines vaig poder copsar el somriure per sota el nas que va fer l'Enric!
Bé, com sempre gràcies bonica!

marta ha dit...

Pep: el passat dijous, al acabar el taller de cuina, vaig anar a buscar llet de la màquina que ens vas comentar. Al arribar a casa la varem provar i tenia gust a "clora" vaig pensar que podia ser problema de l'ampolla de plàstic i certament. Després de bullir la llet, i posar-la en un recipient de vidre, el gust era diferent "boníssim".
No creus qye se'ls hi podria dir?