Orelletes de Carnestoltes

Aprofitant que aquesta setmana es celebra el Carnestoltes, pel sopar d’avui a casa els pares he fet Orelletes, unes pastes típiques d’aquesta festa que es mengen a algunes comarques tarragonines:

Nosaltres les vam descobrir l’any passat durant una estada a Montblanc i, investigant, vaig saber que també són típiques a altres pobles... Se’n diuen “Orejas de Carnaval” i, com sempre, hi ha diferents versions de receptes. M’ha anat molt bé algun truco que explica la Marisa; la recepta l’he adaptada de la web gastroteca.cat.

La veritat és que, entre fer la massa, esperar que fermenti i fregir els bunyols, aquestes pastes porten moooolta feina! Em sembla que la propera vegada les compraré fetes :) Tot i així, m’ha agradat fer-les a casa, han quedat cruixents i amb molt gustet d’anís.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 30-40 orelletes)

· 50ml d’anís
· 1 polsim canyella
· 1/2 culleradeta de coriandre
· 500g farina
· 1 sobre de llevat forner en pols
· 1 culleradeta de matafaluga
· Ratlladura de llimona
· 50ml de moscatell
· 3 ous
· 150g sucre

Preparació:

Tamisar la farina i el llevat, fer-ne un volcà i posar al mig els ous, l’anís, el moscatell, 125g de sucre, les herbes i la pell de llimona. Treballar primer els ingredients del mig i continuar amassant fins obtenir una massa fina i compacta. Deixar reposar la massa 4 hores en un recipient tapat amb un drap.
Fer unes boles grosses com nous, tapar-les i deixar-les reposar una estona. Estirar les boles fins obtenir discs d’un pam de diàmetre. Fregir-los en una paella pels dos costats i, encara calents, espolsar-hi força sucre per sobre.

Truc: estirar la bola entre dos papers films amb l’ajut d’un corró fins que quedi fina com paper de fumar. Cargolant-la sobre el propi corró, agafar la pasta ben fina i estirar-la dins la paella.

Bon profit!

Atenció!
Tots els que voleu venir al curs de la Mireia Carbó, feu clic a la foto, que hi ha novetats!

Piononos de Santa Fe

Aquests Piononos de Santa Fe casolans han estat l’esmorzar d’aquest diumenge:



Avui hem anat a escalar a la Garrotxa amb tota la colla d’amics, a un sector d’escalada amb unes parets extraordinàries que està situat en un entorn paradisíac. Com hem comentat entre nosaltres mentre tornàvem, hi ha algun país al món més maco que el nostre? Ha estat un dia rodó: un esmorzar que ens ha carregat les piles, un dia de sol radiant, uns companys fantàstics i uns encadenaments d’escalada on tots hem triomfat. Genial!

Durant les nostres vacances de Nadal a Granada, vam descobrir aquests dolços tradicionals típics del poble de Santa Fe. A part de que són boníssims (s’assemblen força als nostres borratxos amb crema de rebosteria), ens va agradar molt la seva història i tot plegat em va fer decidir a provar de fer-los a casa. En els comentaris al post, Lurka i Bitel em van deixar l’enllaç a un blog i a una web on hi ha escrites les receptes. Com sempre passa amb les receptes tradicionals, hi ha moltes versions diferents i jo les he adaptat una mica tant en les quantitats com en alguns ingredients. De fet, l’autèntica recepta inventada per la casa Isla és un secret molt ben guardat que es passa de generació en generació... Els que he fet jo s’assemblen força als que vam tastar a Granada i, si més no, eren boníssims!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pa de pessic:
· 3 ous
· 105g de farina
· 105g de sucre
Per l’almívar:
· 50g de sucre
· 50ml d’aigua
· 1 cullerada de rom
Per la crema:
· 500ml de llet
· 40g de maizena
· 100g de sucre
· 4 rovells d’ou
· 1 branca de canyella

Preparació:

Batre els ous amb el sucre fins que quedin escumosos. Afegir la farina tamisada i abocar a sobre d’una plata de forn recoberta amb paper de forn (ha de quedar primet, de 1/2cm de gruix). Coure-ho 10 minuts a 180º. Encara calent, desemmotllar sobre un drap una mica humit, enrotllar i deixar refredar.
Fer un almívar posant l’aigua i el sucre en un cassó al foc fins que bulli. Fora del foc, afegir el rom i reservar.
Barrejar els 4 rovells d’ou amb la maizena i una mica de llet. Posar la resta de llet, el sucre i la canyella en un cassó al foc i quan arrenqui a bullir, abocar-hi la barreja dels rovells. Remenar bé amb un batedor fins que torni a arrencar el bull i s’espesseixi.
Per muntar els Piononos, humitejar el pa de pessic amb l’almívar i escampar per sobre la crema, reservant-ne una mica. Enrotllar i tallar-lo en rodanxes d’uns 3cm de gruix. Posar-los drets i, amb l’ajuda d’una màniga pastissera, repartir per sobre la resta de la crema. Espolsar sucre per damunt i cremar-lo amb un bufador. Col·locar els Piononos dins de papers de blonda blancs i posar-los a la safata de servir.

Bon profit!

Sopa de Te Verd i Menta amb Cigrons Ensucrats / Sopa de Te Verde y Menta con Garbanzos Azucarados

Aquesta és la meva contribució al HEMC-18 del mes de gener:

L’Alicia ha triat les llegums com a tema gastronòmic del mes. Inicialment, tenia intenció de preparar dorayaki, un pastisset japonès farcit d’un pasta dolça, l’anko, feta amb mongetes seques vermelles. Segurament a molts de vosaltres us sonarà gràcies als dibuixos animats “Doraemon” ;) Però llegint les altres participacions al HEMC, vaig veure que Vega havia tingut la mateixa idea que jo i se m’havia avançat... De manera que, buscant una alternativa, se m’ha acudit repassar la revista Descobrir Cuina del mes de novembre, que anava sobre els cigrons. I he tingut sort: he trobat aquesta recepta de postres amb cigrons dolços, una variació dels cigrons amb sucre típics d’alguns pobles gironins proposada per en Pep Nogué.

Tot i que en un principi pot semblar estranya i no gaire bona, el resultat m’ha agradat força. El gust del cigró és molt suau i lliga molt bé amb el te i la dolçor de la crema de rovells. Estic segura que a més d’un li costaria identificar el gust dels cigrons... Així que us animo a provar-ho!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Com que molts lectors del HEMC no entenen el català i el traductor no pot traduir la recepta a partir de la foto que he posat, escric la recepta en castellà.

Aquí tenéis la receta:

Ingredientes: (para 4 personas)

• 1l de agua mineral
• 125-150g de azúcar
• 5g de agar-agar en polvo
• 25-30g de te verde
• 5 hojas de menta
• 200g de garbanzos cocidos
• 50g de azúcar moreno
• 2 yemas de huevo
• 50g de azúcar
• 25g de azúcar para caramelizar

Preparación:

Hervir el agua con el azúcar. Cuando hierva, añadir el agar-agar disuelto en un poco de agua fría. Dejar hervir 1 minuto, sacar del fuego y dejar enfriar unos minutos. Cuando el almíbar llegue a 80º C, añadir el te y la mitad de hojas de menta, dejar 2 minutos y colar. Reservar en la nevera.
Poner las yemas con el azúcar en un bol al banyo Maria y batir para que queden cremosos. Cuando lleguen a su punto, sacar del fuego y seguir batiendo para bajar la temperatura y quede una crema brillante.
Aplastar los garbanzos hasta conseguir un puré fino y mezclar con el azúcar moreno.
Para presentar: triturar la sopa de te con una batidora. Con dos cucharas, hacer unas quenelles de puré de garbanzos y ponerlas sobre la sopa de te. Encima, poner una cucharada de crema de yema y caramelizarla con un quemador. Adornar con hojas de menta y servir.

¡Buen provecho!

Sopa de Carquinyolis

Seguint amb la tradició, aquesta és la recepta del mes de gener de la revista Descobrir Cuina:



Com passa molt sovint, les receptes més senzilles acostumen a ser les més bones. En el cas d’aquesta recepta, els carquinyolis combinen perfectament amb la sopa de vainilla i cafè, tant en el gust com en la textura: els carquinyolis absorbeixen la humitat de la salsa però es mantenen ben cruixents, de manera que queden humits i sucosos però encara fan “crec crec”. Mmmmm! Us ho recomano!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Sopem en Bloc i Altres Propostes

La Catosfera Gastronòmica està molt activa! A molts blocs hi ha propostes de trobades, compres col·lectives, cursos en grup, sopars de blocaires, clubs de fans... Es nota que hi ha ganes de fer coses junts i començar a posar cares als noms ;) El post d’avui, pendent de fa dies, el dedico a relatar algunes iniciatives que han anat sortint:


Sopem en Bloc: és el sopar de blocaires proposat per la Mar, que serà el divendres 7 de març a Barcelona. La data límit per apuntar-se és el 28 de gener i només cal deixar un comentari aquí. De moment, el sopar està restringit als gastroblocaires, més endavant no es descarta obrir-ho a tothom. En el post de la Mar s’anirà actualitzant la informació relativa al sopar.



Curs de cuina amb la Mireia Carbó al Club Social Caprabo: arran del post de la Gemma sobre el nou llibre de la Mireia Carbó, vam descobrir que molts de nosaltres érem del seu “club de fans”. També aquí, va sortir la proposta d’apuntar-nos en grup a una de les seves classes. Per fer-ho només cal trucar el dia 27 de cada mes a Caprabo i demanar plaça a una de les classes pel mes següent. Qui s’anima a assistir a una classe del mes de febrer? De moment, faig una llista aproximada de la gent interessada que ha anat deixant comentaris: Gemma, Cristina, Enric, Elisabet (de Sabadell, no té blog), Sara, Ester, Mar, Iris, Gemma, Anna,... Si m’ho aneu confirmant, truco i demano plaça per tots!

NOVETATS!
Ja tenim reservades les places pel curs de la Mireia Carbó: serà el dijous 28 de febrer a les 19:30.
Gràcies als contactes de la Gemma, hem aconseguit que la Mireia sàpiga que hi ha un grup de fans - blocaires que assistirem a la seva classe :)
En principi, hem reservat lloc per tots els que esteu a la llista següent: Cristina, Enric, Elisabet, Sara, Ester, Mar, Iris, Anna, Rosalisabel, Eva de Terrassa, Glòria, Eva de Barcelona i Gemma.
Em fa molta il·lusió!!!!!!!!!!!
L’adreça del Club Social Caprabo és C/Provença, 385-387 entresòl 1a 08025 Barcelona Tel. 902 44 60 60



Taller de Cuina amb el David Lienas a l’Espai del Consum Bon Preu: amb la Cristina ja vam assistir a un dels seus tallers del mes de desembre i ens va encantar. El David, a part de ser un gran xef, és un gran professor. Es nota que li agrada explicar cuina... vam quedar tan entusiasmades que volem repetir! Qui s’anima a apuntar-se amb nosaltres? El taller es fa a Barcelona, els divendres de 18:30 a 20. Vinga, animeu-vos, també truco jo i demano plaça per tots! Llista provisional: Cristina, Mar, Gemma, Iris, Enric, Eva de Terrassa, Eva de Barcelona, Ester, Anna, Bea, Gemma, Mercè de Barcelona, Glòria E...


Compra col·lectiva a Sole Graells i altres botigues especialitzades: arran de la nostra visita al Sole Graells i d’explicar la problemàtica de comprar grans quantitats, va sortir la idea de comprar algunes coses entre uns quants i repartir-les... Ja hi havia llista d’interessats, però si s’hi vol afegir algú més... De moment som: Cristina, Enric, Boston, Sara, Shitaki, Gemma, Mar, CdeCocina, Marta (de Sabadell), Anna, Àngels...

Evidentment, totes aquestes llistes són aproximades i no comprometen a ningú, eh? Si algú ja no hi està interessat o s’hi vol afegir algú més... perfecte! Només cal que deixeu un comentari al blog :) A veure si ens organitzem!

Taronges Farcides

Després del parèntesis nadalenc, avui reprenem els sopars setmanals a casa els pares. Per postres, ara que les taronges estan en plena temporada, he triat una recepta lleugera i refrescant a base de taronja, que compensa els dolços massa calòrics que hem menjat per Nadal:

Durant unes quantes setmanes hem traslladat el sopar dels dimarts als dimecres perquè amb la Cristina i la Gemma ens hem apuntat al curs Cuina d’Avantguarda de la Casa Elizalde que es fa els dimarts el vespre. Inicialment estàvem interessades en el curs de Pastisseria, però ens vam quedar sense places: quan la Cristina va arribar per fer la inscripció ja tenia 165 persones al davant fent cua! Hi havia gent fent cua des de les 6:30 del matí! Increïble, oi? Tot i així, aquest curs també ens fa molta il·lusió i el programa, de 7 sessions, té molt bona pinta... Ja tinc ganes de començar!

La recepta d’avui és fàcil, ràpida i sempre queda bé... De les que m’agraden a mi :) A més, la presentació dins la pròpia taronja és molt original i queda força lluïda.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 4 persones)

• 4 taronges
• 1 sobre de gelatina de taronja de 4 racions (marca Royal)
• 50g de taronja confitada
• 100g de formatge cremós
• Nata muntada, fideus de xocolata i grills de mandarina per decorar

Preparació:

Tallar una tapa a les taronges per la part de sobre i fer un petit tall a la base per tal que s’aguantin bé. Buidar-les i escórrer el suc de la polpa. Hauríem d’obtenir ½ litre de suc.
Preparar la gelatina tal com indica el paquet, substituint l’aigua pel suc de les taronges. Barrejar la gelatina amb el formatge i la taronja confitada tallada a trossets. Omplir les taronges i reservar a la nevera fins que qualli. Decorar i servir fresquet de la nevera.

Bon profit!

Neules Farcides de Mousse de Torró Banyades amb Xocolata Negra

Ja ha començat l’època d’aprofitar les sobres nadalenques per fer postres diferents. Tan bons que són els torrons el dia de Nadal i després, passades les festes, no hi ha qui se’ls mengi... Una bona opció són aquestes neules farcides, que serveixen per acabar les restes de torrons i de neules, abans no es remullin i ja no siguin bones:

Una altra opció que fem a casa per gastar els torrons és utilitzar-los com a substituts de les barretes energètiques quan anem d’excursió. Un tall de torró a mitja pujada en una sortida d’esquí de muntanya, enmig del fred i la neu... es posa divinament! Us asseguro que després d’aquest “chute” d’energia continues pujant amb les forces renovades! ;)

Tot i les diverses alternatives per aprofitar aquestes sobres de Nadal (gelats, flams, bavareses, barretes energètiques...), la d’avui és més original i molt resultona. Us l’aconsello! El torró per la mousse pot ser qualsevol, de Xixona, de yema, de coco, de praliné... Les neules que van millor són les amples, són més fàcils de farcir. I un consell: val la pena esperar a l’últim moment a farcir les neules, ja que així no es remullen. El que he fet jo és banyar-les amb xocolata i reservar-les ben tancades. A part, he fet la mousse i l’he guardat a la nevera dins la màniga pastissera, a punt de fer servir. En el moment de menjar-les, només cal farcir les neules (amb la màniga és molt ràpid) i cap a taula a menjar!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1 paquet de neules
• 100g de xocolata per a postres
• 200g de torró
• 200ml de nata líquida per muntar

Preparació:

Fondre la xocolata i banyar les neules fins la meitat. Deixar refredar la xocolata i reservar-les. Triturar el torró (depenent del tipus de torró va bé afegir un rajolí de la nata líquida, es tritura més fàcilment). Barrejar el torró amb la nata muntada i posar la mousse dins una màniga pastissera. Reservar a la nevera. Al moment de menjar, farcir les neules i servir immediatament.

Bon profit!

Gelat de Mango

Amb tota la feina que tinc pendent després del viatge a Andalusia, he hagut de tirar de congelador per poder preparar unes postres especials... En moments com aquest és quan agraeixes tenir reserves al congelador per si tens algun imprevist!

Avui he tret un gelat de mango que vaig fer abans de marxar amb uns quants mangos que amenaçaven passar a millor vida. Com que eren molt dolços, vaig aprofitar-los per fer-ne gelat, un bon recurs per aprofitar la fruita que està a punt de fer-se malbé :) I total, com que aquests dies està fent un temperatura gairebé primaveral, trobo que un gelat venia de gust i tot. A més, després de tants dolços nadalencs, un gelat de fruita ajuda a tirar avall ;)

Els ingredients per fer aquest gelat són totalment a gust personal i en funció del que es tingui a l’armari: la llet condensada es pot substituir per llet evaporada i sucre, s’hi pot posar nata líquida, substituir el sucre per edulcorant... D’altra banda, les proporcions de sucre depenen de la dolçor de la fruita; jo vaig tastant fins que el trobo al meu gust. El d’avui el vaig fer tal com indico a la recepta.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 500g de mango
• 200ml de llet condensada
• 200ml de llet evaporada Ideal

Preparació:

Triturar tots els ingredients amb el túrmix. Colar la crema per un colador fi per tal de treure les fibres del mango. Abocar a un tupper i reservar al congelador. Treure'l del congelador uns 10 minuts abans de servir.
Un bon truc pels que tingueu thermomix consisteix en congelar la crema en glaçoneres i, un cop congelat, triturar els glaçons amb el robot. Després s’aboca tot a un tupper i un altre cop al congelador. D’aquesta manera es trenquen els cristalls i s’aconsegueix la textura cremosa típica d’un gelat.

Bon profit!

Andalusia

Ja hem tornat de les nostres vacances de somni per Andalusia! En total, han estat 12 dies de turisme per les terres del sud que hem aprofitat molt i molt bé: descansant, escalant, fent visites culturals, fent turisme gastronòmic i gaudint de l’ambient de Nadal que es respirava a tot arreu. Ens ha agradat tant aquest parèntesis a mig curs, que em sembla que repetirem!

Abans de tornar a les receptes dolces que acostumo a posar al bloc, penjo quatre fotos del viatge i proposo una endevinalla:

Qui em sap dir com es diuen aquests dolços de la foto de sota?
Sabríeu dir de quin lloc són típics i perquè es diuen així?

Només una pista: són típics d’un poblet al costat de Granada (si cal, puc posar més pistes, eh?). Si sabeu la resposta, deixeu un comentari! Ah! I si a sobre sabeu la recepta... passeu-me-la! :)


Les dues fotos de sota em fan molta gràcia perquè són del poble d’Estepa, on hi ha la majoria de marques de polvorons. És increïble: tot el poble està ple de fàbriques i botigues que viuen d’aquests dolços... fins i tot els carrers tenen nom de polvorons! A Estepa vam anar-hi a escalar, però vam fer una parada obligatòria a la fàbrica “La Estepeña” :)



La foto següent és de la cafeteria amb més solera de Sevilla, on vam tastar el típic “Roscón de Reyes”. Tenia moltes ganes de tastar aquest dolç tradicional del dia de Reis per poder-lo comparar amb el nostre Tortell de Reis. Vam triar el farcit de nata i, tot i ser molt bo, prefereixo mil vegades el nostre!


Algunes fotos de turisme cultural; no sabria dir què em va agradar més, si l’Alhambra de Granada, la mesquita de Córdoba o la Giralda de Sevilla...




Finalment, algunes fotos d’escalada, que no podien faltar! Vam escalar i visitar forces zones d’escalada: Alfacar, Cahorros, Loja, Vados, Archidona, Estepa... Realment, el potencial d’escalada andalús és enorme i ens han quedat pendents moltes zones, sobretot de Màlaga. Ja estem pensant en un proper Nadal a El Chorro...

Bavaresa de Torró de Xixona amb Cruixent de Xocolata

Aquestes són les postres que he fet pel dinar de Sant Esteve:



Després de donar moltes voltes i canviar d’opinió unes quantes vegades, finalment m’he decidit per unes postres que portessin torró, ja que és el dolç més típic d’aquestes dates. Entre flams i pastissos, ja tinc unes quantes receptes amb torró, però la d’avui és ben diferent. La base de praliné d’avellana li dóna un toc cruixent i la mousse, feta amb un bon torró artesà, és suau i força lleugera. L’avantatge d’aquest tipus de postres és que les pots fer abans i congelar-les, de manera que el dia del dinar, quan tens tota la feinada amb la resta de plats, ja tens les postres solucionades. Genial, oi? El praliné pot ser complicat de trobar en petites quantitats, però si en demaneu a una pastisseria, segur que us en vendran a granel. La recepta per preparar la base cruixent l’he treta del bloc d’en Carlos Valencia.

El menú del dinar d'avui ha estat el següent:


Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per a 8 persones)

Per la base:

• 175g de praliné d’avellana
• 85g de xocolata de cobertura amb llet
• 50g d’arròs inflat amb xocolata

Per la mousse:

• 300g de torró de Xixona
• 250ml de nata per muntar
• 3 cullerades de sucre
• 4 fulles de gelatina
• 3 ous

Preparació:

Fondre la xocolata i barrejar-la amb el praliné fins que quedi ben homogeni. Afegir l’arròs inflat i mesclar bé. Repartir la base pels motlles (jo he fet servir aros de 8cm de diàmetre), aixafant-la per tal que quedi una base ben plana. Reservar a la nevera per tal que es solidifiqui.
Triturar amb el túrmix el torró, el sucre i els rovells d’ou fins que quedi un puré ben fi. Remullar la gelatina en aigua freda i dissoldre-la en una mica d’aigua calenta. Afegir-la al torró i barrejar-la bé amb el túrmix. Muntar la nata i afegir-la amb compte a la mescla del torró. Muntar les clares a punt de neu i afegir-les suaument a la barreja vigilant que no s’abaixin. Repartir la mousse pels motlles a sobre de la base de xocolata i reservar a la nevera fins que qualli (unes 4 hores). Desemmotllar, decorar i servir ben fresqueta de nevera.

Bon profit!

Gota Caramel·litzada de Fruits Secs

Aquesta és la meva participació al HEMC-17 del mes de desembre, dedicat als fruits secs:

Delokos, l’amfitrió d’aquest mes del HEMC, ha triat un ingredient excel·lent i gairebé imprescindible per a l’elaboració de postres: els fruits secs. D’altra banda, aquest ingredient s’escau perfectament a l’època nadalenca i al fred de l’hivern... Tot i que Delokos demana que no només es presentin receptes dolces, ja sabeu que en aquest blog només s’hi troben postres ;) Espero que els altres participants ho compensin presentant altres receptes salades de fruits secs!


Aquestes pastes dolces estan inspirades en una recepta de l’escola de pastisseria Aula Chocovic, especialitzada en xocolata, que ofereix cursos de cuina d’alt nivell, amb professors de renom internacional. La base original es fa amb una massa de croissant, que s’amassa i es plega d’una forma especial. Com que l’elaboració d’aquesta massa és molt complicada i només apte per a professionals, jo he utilitzat una pasta de full que he tallat amb la mateixa forma que la indicada a la recepta. El farcit de fruits secs que porten les gotes és idèntic que l’original. Amb les quantitats indicades a la recepta original surten unes 10 gotes de la mida d’una pasta d’esmorzar individual (tipus croissant mitjanet). Jo n’he fet la meitat de quantitat.


El resultat és una pasta dolça ideal per a esmorzar, amb un gust molt semblant a les típiques pastes de rebosteria fetes amb pasta de full i cobertes de fruits secs. Aquestes tenen, a més, un gust deliciós a mel.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per a 5 pastes)

• 1 làmina de pasta de full
• 75g de mel
• 12g de sucre
• 75g de nata líquida
• 85g de mescla de fruits secs
• 1 ou
• Sucre en pols

Preparació:

Bullir la mel, el sucre i la nata. Afegir els fruits secs i coure-ho durant 3 minuts. Deixar refredar i reservar a la nevera.
Tallar la pasta de full en 5 trossos en forma de gota d’aigua. Posar-los en una plata de forn coberta de paper de forn, pintar-los d’ou batut i punxar el centre de la gota per tal que no pugi la massa. Posar una cullerada del farcit de fruits secs a sobre de cada pasta i coure-ho 15 minuts a 200º, amb el forn preescalfat. Deixar refredar i decorar la punta de la gota amb sucre en pols.

Bon profit!

Cremós de Iogurt amb Salsa de Fruits Vermells

Aquesta és la recepta del mes de desembre de la revista Descobrir Cuina:


Com que aquests dies de Nadal tots anem tips d’àpats copiosos amb postres força dolces i pesades, he triat una recepta molt lleugera i refrescant, que ajuda a tirar avall els excessos de tants dinars :) No descarto fer alguna recepta semblant pel dia de Sant Esteve, que és quan tinc convidats a casa...

Aquest mes, l’esdeveniment “recepta del mes del Descobrir Cuina” em fa especial il·lusió, ja que a l’edició del desembre hi ha un article dedicat als blocs culinaris que, entre molts altres, cita la cuina de casa. Suposo que a l’autor li han fet gràcia els meus intents de reproduir alguna de les receptes publicades a la revista :) La veritat és que el món dels blocs de gastronomia cada vegada és més extens i inabastable!


Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Trufes de Crema de Castanyes a la Vainilla

Ahir vam anar a dinar a Barcelona a casa d’unes amigues de la família de tota la vida. Per Nadal fan un pessebre espectacular, d’aquells que ocupen tota la sala i, si vols que et donin dinar, és obligat cantar unes nadales davant del pessebre :)
A part de les orangettes, vaig portar unes trufes de crema de castanyes que tenia moltes ganes de provar:

La recepta la vaig treure ja fa dies del magnífic blog bocados dulces y salados, però com que no sabia on trobar la crema de castanyes (la Rosa la compra a França!) em pensava que no les podria fer :( Durant la visita al Solé Graells de la setmana passada, sense buscar-ho, vaig trobar una llauna de crema de castanyes aromatitzada amb vainilla, que s’adaptava perfectament a la recepta de les trufes. Així que no vaig dubtar gens i directe al cistell de la compra!


He seguit la recepta exactament igual que l’original, però les he arrebossat de tres maneres diferents per tal que quedés més variat. Com diu la Rosa, la crema de castanyes dóna a les trufes una textura molt suau i agradable, les fa més cremoses i suavitza el gust amarg de la xocolata. A nosaltres ens van agradar molt!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per a 25 trufes)

• 150g de crema de castanyes a la vainilla
• 60g de mantega
• 100g de xocolata de cobertura negra
• 100g de cacau en pols
• Fideus de xocolata, cacau en pols, canyella en pols i sucre per arrebossar

Preparació:

Fondre la xocolata al microones. Afegir la mantega pomada i el cacau en pols i barrejar fins obtenir una mescla homogènia. Afegir la crema de castanyes i barrejar bé. Deixar reposa la mescla a la nevera un parell d’hores.
Fer boletes petites i arrebossar-les amb cacau, fideus de xocolata o canyella barrejada amb sucre. Col·locar dins de papers de bombons i reservar a la nevera.
Treure les trufes una estona abans de menjar-les per tal que agafin temperatura ambient.

Bon profit!

Orangettes i Bombons de Gingebre Confitat

Aquest dissabte comencem la ronda de convits nadalencs! A casa ens toca per Sant Esteve, però la resta de dies anem de convidats. Quina sort, oi? Com que sempre m’agrada portar algun detallet dolç per picar, he preparat uns bombons per prendre amb el cafè:

La idea la vaig treure del blog Tastaolletes, però jo he comprat la taronja ja confitada per tal d’estalviar-me temps. Tot i així, he guardat la recepta original de les orangettes per quan tingui més temps, ja que tinc ganes de provar de confitar jo mateixa la pell de taronja ;)

Aprofitant la mateixa idea de les orangettes, he fet uns bombons de gingebre confitat que es preparen igual. Aquests, però, els he cobert amb xocolata blanca per tal de suavitzar el fort gust picant del gingebre... La xocolata blanca i el gingebre combinen a la perfecció!

El gingebre confitat el vaig comprar a la botiga Solé Graells de Barcelona, aprofitant una visita que vam fer-hi amb la Cristina el divendres passat. També vam comprar altres coses, que a poc a poc ja aniran sortint... Suposo que algun dia d’aquests la Cristina penjarà al seu blog un article sobre la nostra visita a la botiga ;)


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• Pell de taronja confitada
• Gingebre confitat
• Xocolata de cobertura negra
• Xocolata de cobertura blanca

Preparació:

Fondre la xocolata. Punxar la fruita confitada amb una forquilla i sucar-la a la xocolata. Deixar que s’assequi sobre un paper sulfuritzat i reservar a la nevera.

Bon profit!

Pastissets de Moniato i Cabell d'Àngel

Avui us poso els pastissets de moniato i cabell d’àngel que vaig fer amb la confitura de moniato de l’últim article:

Com ja vaig explicar, la recepta me la va passar l’Amparo amb les quantitats indicades bastant a ull i jo vaig anar fent la recepta pesant tots els ingredients. També vaig mesurar més exactament la temperatura i el temps de cocció al forn dels pastissets. L’elaboració ha resultat més senzilla del que em pensava i van quedar uns pastissets molt bons, amb un gustet d’anís... Segur que els tornaré a fer! Però el proper cop caldrà provar-los amb el típic farcit de Morella, el mató, a veure si també ens agraden tant :)

En vaig portar una plateta al Lluís i la Rosa, que encara els devia el regal d’aniversari. Per molts anys! ;)

Us poso un parell de fotos del procés per tal que veieu com queda la massa i quin és l’aspecte dels pastissets abans d’anar al forn:



Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 15 pastissets)

• 150ml d’oli
• 100ml d’anís sec
• 50g de sucre
• 75g d’ametlla en pols
• 250g de farina
• Confitura de moniato
• Cabell d’àngel

Preparació:

Escalfar l’oli i l’anís al microones i barrejar-los amb el sucre i l’ametlla en pols. Afegir a poc a poc la farina, integrant-la bé i vigilant que no faci grumolls.
Sobre una safata de forn coberta de paper de forn, formar discs d’uns 10cm de diàmetre i de 1/2cm de gruix. Posar una cullerada de farcit a sobre de cadascun i tancar-los en forma de crestes (o empanadilles). Coure els pastissets al forn (preescalfat) durant 30 minuts a 200º. Quan faltin 10 minuts de cocció, espolsar una mica de sucre per sobre els pastissets.

Bon profit!