Com passa molt sovint, les receptes més senzilles acostumen a ser les més bones. En el cas d’aquesta recepta, els carquinyolis combinen perfectament amb la sopa de vainilla i cafè, tant en el gust com en la textura: els carquinyolis absorbeixen la humitat de la salsa però es mantenen ben cruixents, de manera que queden humits i sucosos però encara fan “crec crec”. Mmmmm! Us ho recomano!
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
19 comentaris:
Hola Gemma!
Quina de les dos receptes de carquinyolis creus que queda millor, la teva o aquesta nova de la revista?
Gràcies!
Victòria.
Els carquinyolis també els has fet tu????!!!!...Son de professional...jo de tu em plantegeria montar una escola de cuina...ja tindries una alumna segur! ;)
Felicitats Gemma, vaia crack estas feta!
Eva.
Sembla senzill, tindré que provar-ho.
Ho fas amb la termomix? fer-ho a mà costa?
Eva
marededeudelcelgloriós! quina patxoca!
avui al vespre si no arribo tard del rodatge provaré de fer els carquinyolis!
Jo aqt finde he fet el braç de gitano...que no fa tant bona pinta com aixòs però deu ni dó lo bó que estava!
Petons
Marta
Victòria, les dues receptes s'assemblen molt. Potser aquesta és una mica menys dolça... Tot i així, jo vaig canviar algunes coses: les amtelles no les vaig pelar i enlloc de les dues cullerades d'aigua aconsello posar-hi un rajolí de vermut ;)
Eva, no cal la thermomix! A mà es barreja perfectament...
M, rodatge? A què et dediques?
I quin braç de gitano has fet? Explica, explica...
Aquest braç de gitano!!! el vaig penjar al blog de la meva mare!
entre les dues nem fent posts jeje
http://lacuinadelateresa.blogspot.com/2008/01/bra-de-gitano-de-dos-color.html
per cert, sóc productora de tv.
muas!
Gemma que bo, m'ha fet una bona pinta, això...
Moltes gràcies per la resposta Gemma!
Em sembla que faré la teva recepta...
Una amiga pastissera m'ha aconsellat deixar reposar la massa, un cop fetes les barres, sobre la safata de forn perquè "agafin pell". Un cop fet això, pintar-les amb rovell d'ou i coure-les.
Així els carquinyolis queden millor i agafen un color més bonic.
Moltes gràcies per tot.
Victòria.
Marta, ja he vist el braç de gitano, espectacular!!!!
Sara, prova-ho :)
Victòria, aquest truco no el coneixia i m'ha agradat molt! Pintats amb rovell d'ou segur que queden més daurats... Moltes gràcies!
Gemma has hecho un plato delicioso. Esos carquinyolis con esa sopa de vainilla, nuna la he probada, pero incita a ponerse ahora mismo manos a la masa, porque está tentadora.
Un beso.
Hola Gemma! has aconseguit que cercara les revistes de descobrir cuina que tenia guardades i he estat ,fullejant per fer alguna recepta.Tinc els primer numeros fins al 16 pot ser, encara que me'n falta qualqun.
Aquest postre que has fet , t'ha quedat espectacular.Jo també m'apuntaria a a les teues classes.
Records desde Palma
Nieves, gracias por tu visita! La verdad es que sí es tentadora... :)
Shitaki, jo tinc a partir del número 27 (també me'n falten alguns). Una bona col·lecció!
Leyendo el HEMC he descubierto tu blog. No entiendo muy bién el catalán pero lo intento...
¡Imposible mantener la línea con tus recetas!
Manuel
Manuel, bienvenido al blog! Si tienes alguna duda con el catalán, preguntame, vale? :))) Y por la línea no te preocupes, un rato al gimnasio y solucionado!
aai els carquinyolis! son els preferits de la meva avia ;-)
ja l'havia vist a la revisteta...
I els meus també!
una consulta un cop afegim la llet sobre els ous ja no tenim que tornar a posar-la al foc com si fos una crema, nomes remenar be les dues coses ja queda amb una consistencia adecuada. Gracies per la resposta. Magda
Hola Magda!
Sí, és com tu dius. La sopa queda molt líquida, com una crema anglesa. Ha de quedar com unes natilles líquides...
val aixi entenc que un cop tot junt la torno a posar al foc com si fos una crema anglesa, espero que em surti la vui fer per el restaurant. Gracies. Magda.
Publica un comentari a l'entrada