dimecres, de gener 09, 2008

Andalusia

Ja hem tornat de les nostres vacances de somni per Andalusia! En total, han estat 12 dies de turisme per les terres del sud que hem aprofitat molt i molt bé: descansant, escalant, fent visites culturals, fent turisme gastronòmic i gaudint de l’ambient de Nadal que es respirava a tot arreu. Ens ha agradat tant aquest parèntesis a mig curs, que em sembla que repetirem!

Abans de tornar a les receptes dolces que acostumo a posar al bloc, penjo quatre fotos del viatge i proposo una endevinalla:

Qui em sap dir com es diuen aquests dolços de la foto de sota?
Sabríeu dir de quin lloc són típics i perquè es diuen així?


Només una pista: són típics d’un poblet al costat de Granada (si cal, puc posar més pistes, eh?). Si sabeu la resposta, deixeu un comentari! Ah! I si a sobre sabeu la recepta... passeu-me-la! :)


Les dues fotos de sota em fan molta gràcia perquè són del poble d’Estepa, on hi ha la majoria de marques de polvorons. És increïble: tot el poble està ple de fàbriques i botigues que viuen d’aquests dolços... fins i tot els carrers tenen nom de polvorons! A Estepa vam anar-hi a escalar, però vam fer una parada obligatòria a la fàbrica “La Estepeña” :)



La foto següent és de la cafeteria amb més solera de Sevilla, on vam tastar el típic “Roscón de Reyes”. Tenia moltes ganes de tastar aquest dolç tradicional del dia de Reis per poder-lo comparar amb el nostre Tortell de Reis. Vam triar el farcit de nata i, tot i ser molt bo, prefereixo mil vegades el nostre!


Algunes fotos de turisme cultural; no sabria dir què em va agradar més, si l’Alhambra de Granada, la mesquita de Córdoba o la Giralda de Sevilla...




Finalment, algunes fotos d’escalada, que no podien faltar! Vam escalar i visitar forces zones d’escalada: Alfacar, Cahorros, Loja, Vados, Archidona, Estepa... Realment, el potencial d’escalada andalús és enorme i ens han quedat pendents moltes zones, sobretot de Màlaga. Ja estem pensant en un proper Nadal a El Chorro...



33 comentaris:

RUBEN ha dit...

Hola Gemma!
T'hem trobat a faltar aquests dies! La veritat és que Andalusia és molt maca.
Si no estic equivocat el dolç de la foto es diu PIONONO, pot ser? I es diu així perquè es va fer en honor al PAPA PIO IX (PIO-NONO, novè).
Una salutació

Bitel ha dit...

Hola Gemma. M'encanta el teu blog es genial, d'impressió!!. Crec que son "Piononos" i tinc la recepta. Demà la poso amb una mica de temps que es llarga.

Ro ha dit...

Són piononos i estan boníssims. Tot i que jo sempre els he menjat com més "cremats". Aquí hi ha la fotu dels últims que vaig menjar: http://ataula.blogspot.com/2006/04/piononos.html

Sempre me'ls han portat per això, no els he tastat allà mateix (he de fer un viatge per Andalusia!). M'han dit que fins i tot fan una mena de pastís amb els piononos.

Estic esperant la recepta que faràs dels piononos que segur que et surt boníssima

ana ló ha dit...

¡Hola Gemma!
Yo tampoco me puedo resistir a contestar: son piononos y son originarios de Santa Fé, muy cerca de Granada. Los de la casa Ysla son deliciosos...
Felicidades por tu blog, todavía más delicioso que los piononos.
¡Un saludo incondicional!

ana ló ha dit...

Ay, es Isla, con la otra "i".
¡Dulce año nuevo!

Gemma ha dit...

SOU UNS CRACKS!
Em pensava que hauria de donar mes pistes, pero ja veig que no :)
Jo no coneixia els Piononos i em van agradar molt...

Ruben, no has trigat ni mitja hora a respondre l´endevinalla!

Bitel, ja tinc ganes de llegir la recepta...

Ro, tens rao, normalment estan mes cremadets de dalt i fan mes goig... Has d´anar a andalusia, val la pena :)

Ana, tienes razon, los de casa Isla son los autenticos!

Eva ha dit...

Hola Gemma,
Són Piononos, boníssims per cert.
Jo quan vaig els compro a la mateixa Granada a la pastisseria la Isla, esta al costat del Corte Ingles.

Les fotos són fantàstiques.
Salutacions,
Eva

FRANCESC ha dit...

No havia sentit mai a parlar d'aquests dolços "piononos". Tenen un aspecte boníssim. Per cert, les fotos de la visita són precioses. Ara entenc com cuines tant i tant bo: fent escalada com fas, segur que no tens problemes de "línia". Salutacions i ací ens tens esperant amb candeletes les teues noves receptes.

Joan ha dit...

Jo tampoc havia sentit mai això de "piononos" (però fan molt bona pinta)... Veig que aquesta escapada a Andalusia va valer molt la pena...

Gemma ha dit...

Eva, vas sovint per Granada? Em va agradar tant passejar pels carrers... Hi havia un ambient genial, i la gent molt amable i molt ben posada! En tinc un gran record :)

Francesc i Joan, jo tampoc els coneixia, però són boníssims! Ja ho crec que ha valgut la pena anar a Andalusia, entre les escalades i els dolços... ho hem aprofitat molt bé!

Caminarsingluten ha dit...

¡Hola Gemma!, siempre es un placer el visitar tu blog, ver tus delicias y aunque lamentablemente no sabemos catalan, siempre podemos más o menos traducirlo.

Vemos que has disfrutado por buenos y bellos lugares de Andalucía y ademá has hecho buenas fotos. Por cierto, la fotografía de el escalador sois vosotros, ¿os gusta la escalada y la montaña?.

Bueno te deseamos un Feliz 2008, lleno de salud, alegria, amor y paz. Tamién esperamos que nuestros caminos siempre se encuentren y nos sigamos visitando.

Besotes,

Ana y Víctor.

Anna ha dit...

Hola Gemma!
Jo tampoc els coneixis aquests dolços, però quan torni per andalusia els buscaré.
Ara farà un any vaig passar uns dies a Sevilla i recordo tenir la mateixa foto de la Giralda...Sevilla tiene un color especial!!!
Per cert, vaig intentar fer el flam de xixona però em va quedar massa fet del damunt, va pujar com si fos un pastís...jo diria que el ventilador no va ajudar. Almenys, de gust va quedar molt bo ;) Ho tornarem a intentar!

Pietro ha dit...

Caram Gemma, ja veig que valtros també us ho heu passat molt bé,...i 12 dies!!!...quin escàndol, jo que em pensava que naltros teniem el rècord amb 10!
Has fet mai Coques de patata?...són com un briox típic de Valdemossa, segur que ja ho coneixes, sinó ja t'explicarem.

Ester ha dit...

Hola Gemma!
Jo tampoc coneixia auqests dolços i tenen una pinta increïble.
Quan tinguis la recepta no deixis de compartir-la.
Per cert, em vaig apuntar a una de les classes de la Mireia Carbó, el dia 24 de gener
Bon any i felicitats
Ester

Bitel ha dit...

Esta receta no es mia, esta sacada de un libro:
"Nuestra Cocina" tomo 7 Andalucía de la biblioteca metropoli. Pag 104


Ingredientes para 4 personas:
Para el bizcocho:
6 huevos
150 gr. de azúcar
150 gr. de harina

Para el almíbar:
1 vaso de agua
2 cucharadas de ron
200 gr. de azúcar
1 rama de canela

Para la crema de yema:
12 huevos
200 gr. de azúcar
1/2 vaso de agua
75 gr. de azúcar
1l de crema pastelera ya preparada

Preparación:
El almíbar de ron: Se mezcla un vaso de agua con 200 gr. de azúcar.
Se lleva la mezcla al fuego y se añade el ron. Cuando se haga el almíbar se reserva
para emborrachar el bizcocho.

El bizcocho: Se baten las yemas con la mitad del azúcar hasta que blanqueen
y doblen el volumen. Se baten las claras a punto de nieve y se añade la otra mitad del azúcar.
Se mezclan con las yemas, se agrega la harina espolvoreándola en forma de lluvia y, con la espátula,
se sigue mezclando procurando siempre que no bajen las claras. Se llena una manga pastelera y con ella
se cubre una fuente ya forrada de papel vegetal o sulfurizado. Se lleva al horno a 200º durante 10 min.
Se extrae del horno y en caliente se le da la vuelta sobre el marmol frio. Se le quita el papel
sulfurizado y se reserva.

La crema de yema: Se echan en un cazo 1/2 vaso de agua y 75g de azucar y se deja cocer la mezcla
hasta conseguir el almibar. Se añade este almibar a las yemas que se tendran a punto en un cuenco.
Se remueve para que no se cuajen. La mezcla se pasa por el colador y se deja cocer en un cazo a fuego
medio sin para de remover. Cuando con una cuchara se pueda dibujar un surco sobre la masa, se cambia de
recipiente para que no siga cociendo y se deja enfriar.

Los rollos: Se empapa la plancha de bizcocho con el almibar de ron se cubre con la crema pastelera se enrolla
y se deja enfriar. Se cortan rollos de unos 4 cm y se colocan en posicion vertical. Se carga una manga pastelera
con la crema de yema y se echa una porcion sobre cada rollo o pionono. Se espolvorea con azucar y se queman con el hierro al rojo o al soplete.

Bitel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Pues si estos están buenos imagina los verdaderos,los de la casa Isla que están por toda Granada es una de licia. También los hacen en forma de tarta y les ponen nata al rededor y por encima, aunque yo prefiero el Pionono a secas.
Aprovecho para felicitarte, es una delicia entrar en tu Blog.

Lurka ha dit...

Quina ràbia, jo també ho sabia però com sempre he arribat tard!!. De totes maneres, et poso aquest enllaç on trobaràs més receptes, l'historia, etc. Ho faig perquè provis de fer-los i expliquis els resultats, (no més tu pots fer-los honrosament) perquè pel que tinc entès, la recepta dels més famosos, crec que són els de "La Isla", no ha estat revelada mai. Ja saps, en plan recepta de la Coca-cola...

Irene ha dit...

Hola Gemma,entraren tu bloges quedarse sin voz...
Eres una artista de la cocina!!
Gracias por tu comentario en mi blog.

BESINESS.

Gemma ha dit...

Ana y Víctor, si teneis alguna duda con el catalan, preguntad y os lo aclaro :) La foto del escalador sí somos nosotros! Nos encanta la escalada, la montaña, la naturaleza... es más que una afición, es una necesidad! Os gusta la montaña a vosotros también?
Feliz 2008 y seguro que nos seguimos visitando :)

Anna, Sevilla estava preciosa... I la Girlada és la Giralda!
Pel que fa al flam... El meu forn no té ventilador (és molt senzillet, pobret) de manera que segurament va ser això... pots provar de tapar la part de dalt amb paper d'alumini a mitja cocció... què et sembla?

Pietro, no conec les Coques de Patat de Valdemossa, ja m'ho pots explicar!!! Sortireu diumenge a escalar? Ens apuntem!!! I de pas m'expliques això de les coques ;)

Ester, la veritat és que són molt bons. Al final, jo no m'he apuntat al curs del gener de la Mireia Carbó, però m'apuntaré al febrer. De totes maneres, m'agradaria fer una llista amb tots els que volem anar-hi, així ens coneixem, oi?

Bitel, muchas gracias por responder con la receta tan pronto! Aunque con estas cantidades saldran piononos para un regimiento :) Ya veo que este fin de semana me pasaré un ratito en la cocina con tu receta... Muchas gracias!!
Por cierto, he intentado leer tu blog... solo es para invitados :(

Anonim, creo que yo tambien prefiero el Pionono a secas...

Lurka, m'encanta la història del Pionono: la forma del dolç està inspirada en la forma rodanxona del Papa Pio IX (d'aquí el nom Pionono), baixet i gras... La crema representa el gorro (com es diu?) que porta al cap i el paper de blonda blanc representa el vestit blanc... Genial, oi? M'encanten les històries i llegendes gastronòmiques populars... Disfruto investigant els origens i les receptes secretes tipus coca-cola ;)

Gracias Irene, feliz año!

Mohawk ha dit...

Impressionant el potencial rocòs d'Andalusia. Jo vaig recórrer les zones de Cadis i Màlaga, tot i que amb tant cartojal no recordo ni els graus ni les vies, ja,ja,ja...

A tibar-li!

Eva ha dit...

Dons sí Gemma, procuro anar cada any a Granada.Tinc a meva germana que hi viu, per motius de feina, desde fa 6 anys i a més és casada amb un granadí, i ja ha format una familia allà. Això vol dir més viatges, el que no he visitat és la resta d'Andalussia, només algún que altre lloc, poblets i demés però cap capital de provincia, és una assignatura que tinc pendent.

Una abraçada,

Eva

Bitel ha dit...

Gràcies Gemma pel teu comentari al meu blog. El blog es públic pero el tinc bastant abandonat ara que som pares novatos :D

pol ha dit...

Els Piononos són boníssims: emborratxats, i farcits de crema... una passada de dolços. Ho recomano a tothom!

MARISA o famalap ha dit...

Excelentes vacaciones!!! Os ha dado tiempo a todo, a disfrutar de la cultura, de los paisajes, de sus gentes y de la gastronomía...eso si que son viajes...
Respecto al pionono, mira que he ido a Andalucía veces, mi madre es andaluza y todos los años íbamos a casa de los abuelos un par de veces... pues si los hubiera conocido, ya ni me acuerdo...je,je, (es que de pequeña no éramos nada golosos)

Ansisosa ando por ver tú pionono casero...seguro que tan rico como los de la Isla, je,je

Gemma ha dit...

Eva, quina sort anar cada any a Granada! Nosaltres ho vam trobar preciós... i si a sobre hi tens la germana, molt millor!

Bitel, ara ja hi he pogut entrar al teu blog.

Pol, moooolt dolços!

Marisa, ha sido un viaje maravilloso... Pues ya sabes, tendrás que volver para probar los piononos :)

Margarida ha dit...

Que rebuenos los piononos, me encantan, creo que también tengo una receta de ellos por ahí, la busco y así tienes dos.

Me fascinan tus postres.

Gemma ha dit...

Gracias Margarida, me encantará tener otra receta!

Anònim ha dit...

Jo tinc la recepta del blog de kprichosdeirene http://kprichosdeirene.blogspot.com/

No se dir-te què tal perquè la recepta original dels piononos no l'he tastat encara!!!

Gemma ha dit...

Ara mateix m'ho miro, moltes gràcies :)

Alba ha dit...

Quina ilusio veure una foto de piononos, el meu avi es andalus, i sempre k va a granada men porta..bonissims.
Passeume la recepta si us plau.
Felicitats pel blog,

Alba

marichucky ha dit...

ostres acabo de conèixer el teu blog! cachis, però ho sabia sense llegir els comentaris :P Els piononos són originaris de Santa Fe, i es van fer en honor del papa Pio IX. És el que té tenir quasi tota la familia política a Granada :P

Gemma ha dit...

Alba i Marichucky, quina sort tenir família a Granada... És una ciutat preciosa! I si a sobre et portenen Piononos... molt millor ;)