Nosaltres les vam descobrir l’any passat durant una estada a Montblanc i, investigant, vaig saber que també són típiques a altres pobles... Se’n diuen “Orejas de Carnaval” i, com sempre, hi ha diferents versions de receptes. M’ha anat molt bé algun truco que explica la Marisa; la recepta l’he adaptada de la web gastroteca.cat.
La veritat és que, entre fer la massa, esperar que fermenti i fregir els bunyols, aquestes pastes porten moooolta feina! Em sembla que la propera vegada les compraré fetes :) Tot i així, m’ha agradat fer-les a casa, han quedat cruixents i amb molt gustet d’anís.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per 30-40 orelletes)
· 50ml d’anís
· 1 polsim canyella
· 1/2 culleradeta de coriandre
· 500g farina
· 1 sobre de llevat forner en pols
· 1 culleradeta de matafaluga
· Ratlladura de llimona
· 50ml de moscatell
· 3 ous
· 150g sucre
Preparació:
Tamisar la farina i el llevat, fer-ne un volcà i posar al mig els ous, l’anís, el moscatell, 125g de sucre, les herbes i la pell de llimona. Treballar primer els ingredients del mig i continuar amassant fins obtenir una massa fina i compacta. Deixar reposar la massa 4 hores en un recipient tapat amb un drap.
Fer unes boles grosses com nous, tapar-les i deixar-les reposar una estona. Estirar les boles fins obtenir discs d’un pam de diàmetre. Fregir-los en una paella pels dos costats i, encara calents, espolsar-hi força sucre per sobre.
Truc: estirar la bola entre dos papers films amb l’ajut d’un corró fins que quedi fina com paper de fumar. Cargolant-la sobre el propi corró, agafar la pasta ben fina i estirar-la dins la paella.
Bon profit!
Atenció!
Tots els que voleu venir al curs de la Mireia Carbó, feu clic a la foto, que hi ha novetats!
19 comentaris:
jejeje!!!...Tu ets de les meves...que no es perdin les tradicions...jo ara surto de la cuina de fer la coca de llardons!!!...com q el meu estimat no li agraden massa els dolços...ho portaré demà x esmorzar a la feina!!!!..No havia vist mai aq orelletes...xo fan una pinta brutal...llastima q portin tanta feina...xo segur q han valgut la pena!
Petunets,
Eva
Aqui en Galicia le llamamos Orellas y la masa es igual aunque la forma varía hacia una oreja grande, como de gigante, crujiente y sabrosa.
Tanto como deben de ser estas.
Aqui el carnaval es Entroido.
Que bones, les orellletes! Gràcies per la recepta, Gemma.
A Itàlia també són típiques per Carnaval unes pastes gairebé idèntiques. En diuen "bugie" o "chiacchiere" (literalment, 'mentides' i 'xerrameques'). Varien una mica els ingredients i la forma (les fan tallades a quadradets o tiretes), però el gust és molt semblant i també es fan fregides.
Són boniques aquestes connexions culinàries :)
Eva! jo tb faig el mateix que tu!! al meu home no li agrada tastar mai res del q faig jo i ho he de portar a la feina! allà per sort, m'esperen amb candeletes! que trist que els de casa ens facin boicot!!! jejeje
Gemma, jo d'això en dic ensaginades...és el mateix?
avui és dijous gras! o dijous llarder
aquí va una de tradicions:
El dijous llarder,
botifarra, botifarra,
el dijous llarder
botifarra menjaré.
Petons!
Qué ricas eh Gemma!!
Ésta tarde tengo que hacer otra remesa de ellas y de flores para mañana, que en el cole tienen la fiesta de carnavales y se llevan productos típicos de las fechas... Claro!!! que las sin gluten, las tengo que hacer yo, je,je, algún día alguien me echará una manita.
Eva, m'encanten les tradicions, avui també faig coca de llardons. El teu estimat no sap el què es perd no menjant la teva coca de llardons casolana... pitjor per ell! ;) Les orelletes porten molta feina, però les tradicions són les tradicions...
Sole, estos dulces son típicos de muchos lugares. Los que probamos en Montblanc también eran de tamaño gigante :) Que pases un buen Entroido!
Divina, les connexions culinàries m'encanten! Descobrir els orígens de les receptes i les tradicions culinàries és fascinant, oi?
M, quina mala sort que teniu tu i l'Eva, això no pot ser! Per sort, a mi em passa al revés i tinc uns conillets d'índies molt agraïts ;)
No conec què són les ensaginades... d'on són? Ensaginades sona a sagí... oi?
Je,je, avui per sopar, botifarra, truita i coca de llardons! Mmmm!
Marisa, como siempre tus consejos han sido de mucha ayuda! Muchas gracias! Estoy segura que en el cole de tu hijo disfrutaran de las orejas y flores de Carnaval... y sin gluten! ;)
Gemma,
Les ensaginades s'assemblen molt a les orelletes que has fet. La meva mare també les fa ara aquesta època. És un postre típic del Priorat i el Baix Ebre.
Si, porta sagí, una mena de greix...
Per cert et volia preguntar, q tu tb ets del món de la imatge audiovisual, oi? ho dic per les fotos...obviament no són d'aficcionat... ja m'estas explicant el secret!
Quina casualitat!!
Estic preparant un post sobre las Fiyuelas, o Orejas de Carnaval (entre altres noms), i li faré un esmorzar "sorpresa" al Jose ja que és molt típic del seu poble (una mica més "rústiques" - diguem que el poble es va quedar estancat en la postguerra).
Igualment, per a la propera vegada, em guardo la teva recepta!
M, haurem d'investigar la recepta de les ensaginades...
Per cert, no sóc del món audiovisual, però m'alegro que les fotos et semblin prou bones, tot i ser d'aficionada! :) Les càmeres digitals permeten fer moltes coses que abans no es podien fer, oi?
Sara, estaré pendent de les teves Fiyuelas! Posaràs la recepta, oi?
Hola Gemma, soc una superfan del teu blog, i una adicta a la cuina tambe. Porto a Pittsburgh (Pennsylvania,USA) fa ja 4 anys i des d'alli estic absorbint receptes de totes les cultures i "instruir" als meus amics, en la cultura culinaria catalana i espanyola (els restaurants espanyols d'aqui son terribles!).
En fi, la questio es que navegant navegant, sempre busco receptes catalanes... Sobre les orelletes, fa temps vaig trobar aquesta (orelletes de les garrigues) per Jesus Querol, i que no trigues tant de temps a fer-la i surten bones...
a veure que us sembla:
http://www.jesusquerol.com/receptes.php?t=1&st=56&x=143&idm2=1
(per desgracia, aqui no puc comprar-ne d'orelletes :( )
Per cert, si algu esta itneressat en receptes tipiques de pobles Amish, en tinc un munt i son molt interessants!!!!
Hola!! jo avui per fi despres de molts dies he fet les taronges rellenas. El que m'ha passat però es que he volgut aprofitar taronges que m'havia donat la mare de l'Andreu i com que són de la masia s'ha m'ha trencava la pell i al final ho he solucionat fent el farcit i posant-he'l amb uns gotets petits molt bonics. ;)
Diumenge que es St. Blai i al meu poble "beneeixen" els aliments a l'esglesia jo portaré els meus gots!! jejeje
ANNA DE LA VILA
Eli, benvinguda al blog des dels USA!!! Moltes gràcies per la teva recepta d'orelletes :)
A mi sí que m'agradaria conèixer receptes Amish de postres... en tens?
Anna de la Vila, l'important de les taronges farcides és el contingut, de manera que segur que els teus gotets seran igual de bons! Ja m'ho explicaràs, segur que triomfes :)
Jo, qué maravila. Creo que esta receta ejemplifica muchas de las cosas que más me gustan. Es sencilla y aromática a la vez (tienen una curiosa manera de ser sofisticada!), no hay chocolate a la vista, perfecto! :)
Hola Gemma, la teua recepta de les "orelletes" és molt bona. Es tracta d'un dolç típic de les terres de llengua catalana i, també, d'Occitània. Precisament, la setmana passada em vaig comprar el llibre "Mitja dotzena de llepolies", del gastrònom valencià Vicent Marqués, ed. Edicions de l'Alfaní. En aquest llibre es parla, entre altres dolços, de les orelletes.
Una altra curiositat: a tot el País Valencià usem la paraula "sagí" per a referir-nos al greix de porc fos i usat en embotits i dolços ben diversos. És ma mateixa paraula que "saïm". Salutacions
Ibán, casi no me lo creo: ¿de verdad no te gusta el chocolate???
Francesc, crec que l'origen de les orelletes (com de la majoria de bunyols fregits) és àrab, de manera que els Valencians teniu l'origen encara més a prop que nosaltres ;)
Les ensaginades que diu la Marta deuen venir de sagí, oi? Igual que les ensaïmades vénen de saïm! M'encanta descobrir tots aquests lligams :)
NONONONONONONO...no mesplicao bien :)
ME ENCANTA EL CHOCOLATE; pero me aburre mucho que el chocolate se esté cargando mucha de la repostería de toda la vida. Lo bañan todo en chocolate (normalmente mediocre) para esconder la falta de calidad o maestría.
Así que reencontrarme con postres auténticos, con sabores de otra época, me encanta :)
Les ensaginades són unes pastes molt típiques a les comarques de Tarragona (Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat). A casa, la mare les feia per les festes majors. Es una pasta que es fa amb 400 grs. de sagí (llard de porc), 4 rovells d'ou, 400 grs. de sucre, 800 grs. de farina i essència de llimona. Es barreja el sagí amb el sucre, s'afegeix els rovells i es va tirant la farina treballant amb les mans fins que quedi tova. S'aplana amb un corro i es deixa d'1 cm. de gruix. Es fan amb forma de cor, estrella o triangle (motlles). S'unta amb clara d'ou batuda i s'ensucren per damunt. Es couen amb una llauna al forn fins que quedin daurades. A la resta de l'Estat espanyol s'anomenen "mantecados".
Anna, moltes gracies per l'aclariment! Aquesta recepta que expliques no s'assembla gens a les orelletes... pero m'agrada molt, si queden com uns mantecados ha de ser molt bo!
Moltes gracies :)
Gemma, fa temps que visito el teu blog i, tot i no haver provat encara cap recepta (no tinc cuina pròpia i a la meva mare no li agrada que faci invents) m'encanta tot el que fas i algun dia, provaré alguna de les teves receptes, aveure què tal em surt ;)
M'he decidit a escriure en veure aquesta recepta, perquè llegeixo que fiques que és típica de molts pobles de Tarragona però... jo sóc de Lleida i n'he menjat des de ben petitona!! De fet, m'encanten les orelletes (aquí, que jo sàpigui, se'n diu orelletes i prou, lo de Carnestoltes és el primer cop que ho sento)!!
M'ha fet moltíssima gràcia veure que has provat de fer-les jejejejej
Enhorabona per tot el que fas i per com et mous a la cuina... ets digna d'admirar!! :D
Publica un comentari a l'entrada