Personalment, va ser el pastís que em va agradar més. També va tenir molt èxit, sobretot perquè va quedar esponjosa, flonja i gens densa, com acostumen a ser algunes tartes de Santiago de dubtosa qualitat. D’altra banda, la capa de compota de poma li va donar una amorositat que encara la feia més humida i mengívola, tant que s’empassava xuclant. I ja se sap que la poma i l’ametlla lliguen a la perfecció... boníssima!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 làmina de pasta brisa
· 400g de compota de poma
· 250g de farina d’ametlla
· 200g de sucre
· 4 ous
· Ratlladura de llimona
· 20ml d’amaretto
Preparació:
Estendre la pasta brisa en un motlle desemotllable i coure-la 15 minuts a 180º.
Estendre la compota sobre la pasta brisa.
Amb les varilles elèctriques del túrmix, batre els ous i el sucre fins que blanquegin i tripliquin el volum. Afegir l’ametlla, la ratlladura de llimona i el licor i barrejar amb moviments suaus per evitar que s’abaixi la massa. Abocar dins el motlle i coure-ho 1 hora a 170º.
Deixar refredar, decorar amb sucre en pols i servir.
Bon profit!
57 comentaris:
quina pinta!!!! Gemma, la compota de poma la fas tu o la compres ja preparada?
Judit
Aquest també ha de ser bonissim!!! quines propostes (decents...) que ens fas! s'haurà de provar.Gràcies
Bona setmana!
Quina gran idea, posar-hi compota de poma!! em sembla una variació boníssima Gemma. A més, l'has decorat amb una elegància només pròpia de tu. Molts petons nina bonica.
Oh Gemma, aquest pastis, ohhhh amb la compota de poma, i la masa amb ametlles ohhhh.
Petons
Una idea bonñissima, jo de tartes amb maetlla em faig sovint, aquesta segur que n'és la propera
Una abraçada
Ester Giró
La millor de les ideas per fer més esponjós i suau un pastís de sempre, qué bona!!!Petons
Una tarta de Santiago ens menjavem ara mateix, bé un trocet. Una variació que estem segures que la farem i ens agradarà. Excel.lent Gemma, una abraçada
Judit, la compota la vaig fer jo, però segur que et quedarà igual de bé si la compres feta. I porta menys feina ;)
Dolços de casa, aquesta proposta va ser la que em va agradar més, tot i que no és la que va triomfar més en general, je je je... Ja veuràs quan posi la resta!
Parella Vermella, amb la compota de poma queda molt més sucosa, gens seca com a vegades queda la tarta de Santiago...
Dolors, la poma i l'ametlla lliguen a la perfecció, oi?
Ester, si t'agraden les tartes d'ametlla, prova aquesta amb poma, ja veuràs com hi queda sensacional ;)
Elvira, el secret de la tarta de Santiago és aconseguir que quedi esponjosa, oi? Si no, queda tan densa que no hi ha qui se l'empassi, je je je...
Delicias, és una bona variació. Si la proveu ja m'ho direu ;)
gemma ade estar super bona,,,aquesta caura aviat,,gracias guapisima.
uala! ara tinc un dilema moral sobre si fer la normal o aquesta variant! no tinc prou ametlla per les dues, hehe ^^
Elena, fes-la i t'encantarà!
Laia, no dubtis, prova aquesta versió que és molt millor ;)
que bo!!!
té una pinta increible!
petonets
què bo que ha de ser aquest pastís! m'agrada la idea de posar-hi poma.
pt!
Noia, quin goig de pastís. Comparat amb els de Santiago, que acostumen a ser primets... aquest és talla XXL d'alt... i mai l'havia vist amb la poma. Si el proven els de Galicia, ves que no canviin la recepta, eh! ;D
Sens dubte Gemma perfecta combinació!!! Aquest dies he estat per Sabadell... que per cert feia un fred.....!!!!
Molts petons!!
Ostres! L'altre dia em van portar una tarta de Santiago i era bona però espessa... Segur que aquesta compota de poma l'alleugereix i molt...
Gemma, nos presentas cada tarta más apetecible, ya me picas en lo que mas me gusta, la almendra. Esta de Santiago, tiene un corte que se me cae la saliva. Un besote.
Molt bona idea posar-li compota de poma! aquesta la he de fer deseguida!!
Petonets
La tarta de santiago no m'agrada gens..`però crec que aquesta versió si que m'agradaria!!! La compota de poma com la vas fer?
Ja tinc ganes de veure la resta!!! :)
Com tu fas per poder-les transportar totes??? :)
Petunets,
Eva.
Noia, no se com t'ho fas, però quines tartes!!! I jo a dieta.
Gràcies per teu comentari.
Petonets.
Una versió totalment renovada de la tarta de santiago! té molt bona pinta! una més per apuntar-me!
Per cert, vaig fer la bavaresa de torró de xixona i va quedar boníssima!
Petonets!
¡Ya daría la tarta santiago! jajaja.
Bueno, la verdad es que para mí todos los postes que lleven manzana, son irresistibles, y la combinación de esta compota sobre masa brisa, y "tapada" con la capa del bizcocho de almendra, tiene que ser un espectáculo.
¡Fantástica, como todo lo que tu haces! Quedo a la espera de las próximas para seguir deleitándome :-)
Un besín.
Gemma, hola guapa,
No sé si podré seguir el monogràfic de pastissets d'aniversari, em poso malalta només pensant que no els puc tastar...Hauré de confiar en mi i començar a fer algun ja :D
Gràcies per compartir les receptes d'aquestes delícies!
Quina passada la combinació de tarta de Santiago amb compota de poma...Uuuau!
Petonets,
Marina
Una versió ben bona de la típica tarta de Santiago! Jo també sóc del parer que aquesta versió teva ha de ser molt més bona. L'haurem de provar!
Un petó!
Una variació força enginyosa...caldrà tastar-la ben aviat... doncs amb aquesta concentració d'escorpins .. i de pastissos a la vista... no sé si donarem a coll !!... ja espero el proper!!
Una abraçada
Deliciosa aquesta variant de la tartade Santiago.
Una abraçada
Té un aspecte fabulós!!! i segons el que expliques...ha d'estar boníssima!!! Moltes g´`acies per aquesta recepta!!!
Petonassos
Miel
Que bona en poma no la tastat mai.
Menut esmorzar.
Gracies per compartir les teues receptes.
Gemma, crec que aquesta variant teva ha de ser molt més bona que no la típica de Santiago!! La poma l'ha de fer més melosa i gustosa.
Plas, plas, plas!! Felicitats artista!! :)
Petons!
Es veu tan esponjosa i llèpola! que ve molt de gust de tastar-la.
Petons!
Ivana i Eva, amb la poma queda molt bona, una variació de la típica que segur que us agadarà.
Maria, quan les tartes de Santiago són baixetes i denses són impossibles de menjar. Aquesta, muntant els ous, queda esponjosa i molt més lleugera ;)
Ribereña, has estat per Sabadell? Quina casualitat! Però fred no en feia pas, no?
Joan, quina sort que et portin tarta de Santiago! A vegades ja passa, són bones però tan espesses que amb un tallet ben fi ja en tens prou.
Irminia i Marylou, amb la compota de poma queda bona i més sucosa que la tradicional.
Eva, vaig fer la compota normal, posant-la a bullir en un cassó amb sucre i poca aigua, per tal que quedés seca i no mullés gaire la tarta. Si no t'agrada la tarta de Santiago, prova aquesta versió i ja m'ho diràs ;)
El transport dels pastissos va ser una gran aventura! A casa, no em va quedar més remei que fer uns quants viatges fins el cotxe, però a l'institut vaig afagar 5 voluntaris de 2n de batxillerat que em van ajudar, je je je...
Joana, estant a dieta en podries agafar un tallet ben prim, només per tastar-la :)
Laura, la bavaresa de torró queda boníssima! Ja la posaràs al blog, eh?
Nieves, a mi también me gusta todo lo que lleve manzana. Y la combinación con la almendra resulta deliciosa!
Marina, que no fas postres normalment? Aquesta per començar és força fàcil, a veure si t'animes :)
Margarida, si la proves ja m'ho diràs, estic segura que t'agradarà :)
StHilari, que també ets escorpí? La resta de pastissos, ben aviat, je je je...
Josep, Miel i Maria Dolores, és un variant ben bona de la tarta de Santiago, amb la poma queda deliciosa.
Mercè i Maragda, queda amorosa i ben esponjosa, res a veure amb les típiques tartes denses i difícils d'empassar, je je je...
Gemma, es veu molt bona! amb compota?! molt original!
Petons
Nuria
Estic d'acord amb tothom, la compota és un bon toc, segur que estava boníssima :)
Oi m'encanta la tarta de Santiago aquesta encara més perquè deu ni dor lo alta que ha quedat ... millor més quantitat en menys espai ji jiji
petonets
Boníssim!!
Jo la tarta de Santiago la trobo molt sosa, no he entès mai que n'hi hagi a tots els restaurants de postres. De ben segur que aquesta no té res a veure i que la poma la fa molt gustosa.
Segur que està boníssima, trobo que ha de ser una manera d'amorosir una mica la tarta de santiago.
Nena, quin aniversari més lluit!
PTNTS
Dolça
Núria, Bajoqueta, Lola i Divina, de veritat que estava boníssima i amb compota de poma millor ;)
Dolça, per molts anys!!!! Avui és el teu aniversari, oi? Me'n recordo perquè els fas el mateix dia que el meu germà :)
Un pastís d Santiago esponjós! Que bo!. La propera vegada el faré així..
Com cuides als companys de feina, segur que estan encantat de treballar amb tu.
Bona nit Gemma.
Com tu dius,esta tortada de per si ja és una delícia.
Els dolços d'ametla m'encanten,i amb la compota,que la farà mes melosa, millor encara.La decoració molt fina i elegant,de la teua signatura.
Besets.
una coseta 1h no es molt si la brisa ja casi es cuita,,,no se el meu forn me la crema segur,,demà ja te diré que tal si la puc fer,un peto.
Gràcies Gemma, ja ho diem que això del mon dels blocaires és com una gran família, si el teu germà i jo coincidim en dia d'aniversari, jo també recordo que m'ho vas dir.
Visca els escorpins!!!
Felicita'l de part meva amb un pastís espectacular dels teus!
PTNTS
Dolça
AnnaFS, esponjós passa més bé, oi?
Mesilda, potser hauria hagut de fer la creu de Santiago,je je je... però amb tants pastissos no vaig tenir gaire temps per la decoració ;)
Elena, pots fer-la igual sense coure previament la pasta brisa. Així segu rqu eno se't crema. D'altra banda, la temperatura del forn la vaig tenir a 170º, que no és gaire alta...
Dolça, per molts anys un altre cop! :) La festa amb el meu germà serà aquest cap de setmana i segur que faré algun pastís, je je je...
Molt bona idea lo de la poma, que ademés m'encanta, preciosa la tarta, segur que la faig, però vull reivindicar la que tens al blog, la he fet un munt de vegades i a tothom li ha encantat,tothom em diu el mateix, els hi costava de passar, però des que faig la teva queda deliciosa i més esponjosa. Jo la treballo molt.A més de les clares ben fortes també treballo la massa amb els amassadors elèctrics i de veritat, té un èxit que me la copia, o te la copia tothom. Una abrassada.
Montse
Gemma, no li fet mai la tarta de Santiago,provaré aquesta teva tan maravellosa
Petons
Noia,
Ha d'estar més que super!!
Ets una Super!!
Salut,
No me cabe duda que esta torta debe de haber estado exquisita! La combinación es perfecta.
Perdón por no haber pasado en estos días , es que el HEMC me tiene bastante atareada y no me dan los tiempos o los dedos para hacer todo lo que tengo que hacer
Muchos cariños
Umm jo si que lleparia si pogués jajaja...i a més què fàcil de preparar...si ho té tot!!!...una idea boníssima posar-hi poma...petonetsss
Tens raó, Gemma, segur que aquesta altra variació de santiago la fa més bona!! i la presentació, espectacular. maquísssimmma!!!!
petonets.
Montse, l'altra recepta també queda molt bé, oi? De fet, a totes dues el truco està en muntar molt bé els ous i el sucre (junts o separant les clares dels rovells) Així la tarta queda ben esponjosa. M'alegro que t'agradi l'altra recepta :)
Aquesta va directa pel meu germà, és un fan de la Tarta De Santiago, així que mans a l' obra!!
Un petó! Beth
Hola, Gemma! M'encanta el teu blog i la teva dedicació a les postres, però sempre em tallava d'escriure-hi, avui sí! Si hagués de triar un dels pastissos em quedaria amb aquest, espero fer-lo aviat perquè segur que està deliciós. Jo, la tarta de Santiago de vegades la serveixo amb gelat d'ametlles, que faig amb 1/4 d'ametlles, 1 l d'aigua, 1 pela de llimona i 1 canonet de canyella (del llibre La cuina mallorquina, de la Marisa Cerdó), però amb la poma ha de quedar súper. Felicitats i gràcies pel compartir!
Molt bona la idea de "fusionar" la tarta Santiago amb la compota de poma!!
Qué pintaza tiene ésta tarta de santiago...nunca la probé con manzana y tiene que estar de vicio!!
Como es fácil de adaptar al sin gluten, la pruebo fijo!!
Bicosss
Nena, et superes a cada pastís!!!
boniiiissim !!
Hola Gemma,aquest cap de setmana he fet aquesta tarta i m'ha quedat bonissima.Estic practicant fent dolços perque tinc en perspectiva obrir una teteria a Osca i trobo que el teu blog explica les receptes a la perfecció.La següent que faré crec que serà el browni...(ja et diré que tal).Moltes gràcies per compartir-les amb nosaltres i és escusat dir que quan obri la teteria esteu convidats.Daniel
Publica un comentari a l'entrada