Malauradament però, hi ha una anècdota que em farà recordar els huesos de santo durant molt temps: em vaig cremar amb sucre bullint! Sempre m’havien dit que la pitjor cremada a la cuina és la del caramel i ara en puc donar fe: em va sortir una butllofa enorme al dit i durant tot el dia vaig sentir un zum zum força dolorós. I a sobre, sabeu quants cops m’han dit que ¿sarna con gusto no pica? :(
Sort que a casa van agradar molt, enmig de les plates de panellets van ser una alternativa que va desaparèixer en un tres i no res. De gust recorden força els panellets ja que el massapà es molt semblant, però queden més melosos i humits gràcies a la crema de yema del farcit. Això sí, el rei de la nit va seguir sent el panellet de pinyons :)
Ah! Per cert, heu vist que les ensenyances de la Mireia Carbó a la classe del dijous passat també tenen altres aplicacions? Vaig farcir els huesos de santo amb màniga pastissera, igual que ella va fer amb els canelons, je je je...
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel massapà:
· 200g de sucre
· 100g d’aigua
· 150g d’ametlla en pols (en el meu cas, ametlles de Mas, boníssimes!)
Per la crema de yema:
· 100g de sucre
· 50g d’aigua
· 4 rovells d’ou
Preparació:
Pel massapà: fer un almívar fort amb l’aigua i el sucre. Afegir l’ametlla en pols i barrejar bé fins a obtenir el massapà. Deixar refredar.
Per la crema: fer un almívar fort amb el sucre i l’aigua. Batre els rovells i abocar-hi a sobre l’almívar a raig fi sense deixar de batre. Tornar-ho al foc i remenar contínuament fins que s’espesseixi. Deixar refredar.
Muntatge: amb l’ajut d’un corró, estirar el massapà ben fi i tallar-lo en quadrats de 4cm de costat. Amb una màniga pastissera, repartir un cordó de crema de yema a cada quadrat, com si fossin canelons. Enrotllar i espolsar amb sucre en pols (en algunes receptes també es banyen amb almívar o es cremen amb un bufador).
Bon profit!
61 comentaris:
Òndia quin mal amb la cremada! Sobre els huesos de santo no els he tastat mai, i diguem beneïta si et dic que el nom que tenen en fa que em distanciï d'ells. Però si dius que estan bons potser m'animo.
Ja he vist l'aplicació del truqui de la Carbó... jo també vaig rumiar en les preparacions en les que em seria d'utilitat.
Un petó i moltes gràcies per compartir aquesta recepta!
Jo només n'he tasta de comercials i ja m'graden, aquests que has fet tu han d'estar impressionants
Moltes felicitats
Ester
T'han quedat de luxe.
Qué macos i qué bons!!!!
La idea de la manga molt bona! jo faig aixì les croquetes.
Petonets
Gemma, geniales estos huesos, deliciosos. Tienen una presencia irresistibles.
Besos.
Gemma, no coneixia aquests dolços...el nom m'ha encantat! jeje! Segur que vas triunfar! Jo veus, els panellets de pinyons són els que menys m'agraden...a mi m'encanten els de codony! Nosaltres els mengem avui!
Quina "p..." lo de la cremada...quin mal que ha de fer..i a sobre és empipador pq dura bastant...ànims guapa!
Petunets,
Eva.
Bon dia Gemma!
Què bé trobar una alternativa als panallets, pobrets, no m'agraden!
No sabia que els "huesos de santo" fossin de massapà, aiiins! M'havia imaginat que eren petits "brazos de gitano", jeje! No passa res perquè em salti uns dolcets de La cuina de casa :D
Què acabeu de passar un dia genial i que et milloris ben aviat de la cremada. Paciència, guapa ;)
Besets,
Marina
Vaja!! ja es mala sort cremar-se amb caramel!! Que jo recordi de la meva época en la pastisseria les pitjors eren les de gelatina, per sort, mai vaig tocar caramel. I aquesta mena de cremada et fan passar mals moments tot el dia.
D'altre banda, t'han quedat genials els Huesos de santo, que també estic d'acord amb La Quinta de Luculus que a mi el seu nom em dona mal rotllo, però potser em decideixo a fer-los algún dia aprofitant que ja tinc la teva recepta.
Petonets!!
hola, les atmelles de on?? del mas?? pero del mas dels barberans?? si dono fe, son les millors.
Besets desde Amposta.
Tenen una pinta fantàstica! Llàstima que t'hagin sortit tan cars... Espero que et recuperis ben aviat de la cremada. Jo em vaig cremar un cop amb sucre caramel·litzat i em va trigar mesos a marxar la senyal...
Felicitats a la cuinera!
Sí que deuen ser de "santo" així dolços... Semblen molt adients a la tardor...
Gemma, jo també vaig tenir una cremada d'aquestes i la bullofa surt de forma inmediata...mare meva!!Espero que ja estigui millo.
T'han quedat genial i l'idea de la manga pastissera fantàstica!!
Núria
Ui nena quin mal !!!!! el milllor que hi ha per aquestes cremades és apretar el cul a la cadira com deia la meva àvia jijiji.
Broma a part , fantàstics que et van quedar a mes ténen una pinta de ser molt bons, i la tatin de mango mmmmm , com m´agrada el mango!! l´he de provar.
Au reina, segueix elaborant i ull amb el sucre, quan dic que a mi no m´agrada gaire.........
Petonàs i cura sana.....
¡La pitjor de les cremades!a mí em va passar i tinc la senyal, cuida't molt!!. Els palos de santo era un dels postres que menjaven a casa de la meva àvia i tiets, i m'agradaven però prefería els panellets de tota la vida,deien que els catalans m'havien transformat,jaja. El més important, es mantenir les tradicions,ja siguin les d'aquí, les d'allà... Un petó
Gemma; Dits de reina per fer aquets "huesos de santo".
Encara que "sarna con gusto no pica"... peró "emprenya" em refereixo al dit cremat -perdó per la expresió-.
Que vaigi de gust Gemma¡¡. Josepb.
aquests ossos no són gens "duros de roer", al contrari, han de ser fantàstics ... cuida't, necessitem tots els teus dits hàbils i aviat!!
Una abraçada !!
hola, deurºé ser l'unica de tots els blocaires que et dirà que a mi no em fan ni fred ni calor, la veritat és que m'enfarfeguen ( i els panellets també, en faig però no els tasto) però tenen un aspecte magnífic. Llàstima que el preu hagi estat una cremada, jo tenia una padrina que quan ens cremavem deia: apreteu fort el cul a la cadira!!! jejej.
PTNTS
Dolça
Maragda, aquí no són gaire típics, però recorden força els panellets. I el nom fa referència a la seva forma :)
Ester, Ara i Irminia, suposo que amb aquests dolços passa el mateix que amb els panellets: molt millor els fets a casa que els de pastisseria, sobretot pel preu que en fan pagar!
MaryLou, el truco de la màniga pastissera és genial, ja fa anys que l'utilitzo pels canelons. Però per les croquetes no... serà qüestió de provar-ho ;)
Eva, a casa els panellets de pinyons guanyen la partida de llarg. La resta, es reparteixen a parts iguals. Els de codony també ;)
Marina, si no t'agrada el massapà, els huesos de santo no cal ni que els provis, són tot massapà!
Laura, la cremada amb gelatina encara és pitjor????? No ho sabia! Doncs ha de fer un mal terrible :(
Xiela, sí sí, són de Mas de Barberans! Són boníssimes, no es poden ni comparar amb les altres, je je je... Tinc família allà i ja saben que per aquesta època m'han de reservar uns quants quilos d'ametlles ;) Des d'Amposta et queda molt a prop!
Anna, em sembla que qui més qui menys hem tingut algun ensurt a la cuina, són "gajes" de l'ofici, je je je...
Joan, molt fins però terriblement dolços... molt adequats per temps de fred ja que són una bomba de calories :)
Núria, avui ja estic millor, però no he pogut anar a escalar i estic que m'enfilo per les parets :(
Quina mala sort, tinc el dit gros ben adolorit.
Mai, no ho havia sentit mai! Què significa? Les cremades amb sucre són horribles, segueix cremant cremant cremant fins que es refreda i te'l pots treure com si fos un didal. Horrorós :(
Elvira, a casa també ens van agradar més els panellets de pinyons, je je je... les tradicions són el què manen :)
Josepb, et dono tota la raó! Per molt que es faci de gust, no pots evitar sentir-te fatal. Una ràbia que no vegis, vaig estar a punt de tirar-ho tot aigüera avall!
StHilari, al contrari, je jej... són tous i tan dolços que passen xuclant :)
Dolça, haig de confessar que a mi els panellets tampoc m'entusiasmen, els trobo massa dolços i amb un parell ja en tinc prou. Però les tradicions són les tradicions... Ei, la Mai també m'ha dit aquesta frase, no l'havia sentit mai! Saps d'on deu venir i quin significat té?
El aloe vera, o l'oli de rosa de mosqueta són molt bons remeis per les cremades. Espero que et milloris aviat.
Vec que va ser profitòs el curs de la Mireia, com sempre!!! I quina cosa més bona, i quan no en pots menjar encara més!!!
Ptnts
Cuanto lamento lo de tu quemadura. Espero que ya estés mejor. Es tan feo quemarse porque te acordás todo el tiempo de ello.
Nunca antes había escuchado sobre estos dulces. Me imagino que deben tener un sabor muy suave.
Cariños
Ja t'ho han dit, però corroboro que l'Aloe Vera és genial per les cremades... regenera la pell molt ràpidament, jo també porto ferida de guerra pels panellets! en el meu cas per no calcular be on comença el sostre del forn, però en el teu cas de sucre aixxx...
La tècnica de la mànega és genial i ja veig que te altres aplicacions!!
S'han de tastar aquests "huesos de santo!"
Molt bons i molt ben fets!
Anna
Espere que estigues millor de la cremá.
Segur que estará mes que bó pero yo me decante per els panellets de pinyons
Ostresssss quin mal la cremada amb el caramel !!! si jo tb ho he sentit que és una cremada tremenda ... jolin espero que la bullofa ja estigui minvada i no semblis un extraterrestre !!!!!
Els osos de santo genials !!!
petunets i cuidat
oooohhhh! crema i massapa??? de "MUERTE"!!
Jo a casa això de "sarna con gusto" també sempre m'ho foten per tot arreu i a més jo si que puc dir que sóc una badoca a la cuina sempre vaig cremana ja tinc un tub de CILBADERMA al calaix de la cuina.
Aquest cap de setmana que be és la fira de la Vila i aquests guesos de santo serien una alternativa diferent i aprofitaria l'ametlla que m'ha quedat ;))
Rècords
Tenen una pinta, ummmmmmmm
Un petonet
Gemma, desconeixia aquests "huesos"! Però amb el que m'agrada la crema han de ser deliciosos!! Llàstima de la cremada amb el caramel! :( Ànims i recupera't aviat!
Petons!
Primer de tot, esperem que curi aviat la cremada, és un dolor espantós quan et cremas.
En quan els dolços no els coneixien, però han d'estar riquïssims, han quedat perfectes. Un petonet.
Quina alegria per la vista, veure una menja diferent als panellets!!!! que bons han de ser, que originals!!!
Des de Mollet t'enviem un petonet ben dolç a la cremada, a veure si cura ràpid.
Muuuuaaaaccc!
Estaven boníssims! i et van quedar preciosos!
Que bé que t'han sortit!! Per a mi és difícil de treballar el massapà. Llàstima de la cremada...fan molt mal i costa de curar-se. Ánims!!
No els he provat mai i veien la pinta que tenen donen ganes. T´han quedat fantastics. Quina sentida amb la cremada, es molt dolorosa. Cuida´t.
Petons!
Bufa, quin mal la cremada de caramel.... Desitjo s'et curi ràpid.
Jo a Castella he menjat molts cops huesos de santo i l'embolcall el fan amb una espècie de neula més gruxuda farcida de crema amb sucre glacé per sobre... A Valladolid...i estàn boníssims... Avui estic a Cuenca, a veure si descobreixo alguna cosa bona...molts petons i a cuidar-se
Oriol
Bufa, quin mal la cremada de caramel.... Desitjo s'et curi ràpid.
Jo a Castella he menjat molts cops huesos de santo i l'embolcall el fan amb una espècie de neula més gruxuda farcida de crema amb sucre glacé per sobre... A Valladolid...i estàn boníssims... Avui estic a Cuenca, a veure si descobreixo alguna cosa bona...molts petons i a cuidar-se
Oriol
Així m'agrada que feu servir les explicacions del cole :)
Ja fa temps els vaig vore, però mai els he preparat. Enguany he estat gosseta i no he fet ni panellets ni res :)
Me guardo la recepta per a l'any que ve.
Mi padre los hace de maravilla y la verdad es que están super ricos. Encima son sin gluten.
A tí te han quedado geniales y si encima es con una almendra de categoría, para redoble de tambor.
Besitos sin gluten.
Hola gemma, he buscat el comentari que t'ha fet la Mai i com que ella és de Porrera, m'imagino que la seva àvia també debia ser de la zona del Priorat, i la padrina era d'Alforja, debia ser una frase feta que es deia per aquestes zones anys enrera. No sé, la padrina ja no hi és i no la he sentit dir a ningú més que a ella.
PTNTS
Dolça
Bona nit Gemma.
Com m'agraden estes tradicions de tota la vida!.M'encanten estos dolços,no me'ls perd cap any.T'han quedat genials a pesar de la cremada del dit,"mà de santa" la que tu tens.Cuidat,i no patisques que això no es res.
Besets.
lo siento por el quemado pero me alegro por la receta, hacia tiempo que buscaba una de fiar, y la tuya me encanto, ademas de que se ven preciosos, buen tabajo, besitos
Espero que ja no et faci mal el dit!!! jo també em vaig cremar una vegada amb caramel... ENCARA HO RECORDO ARA!!!!
La recepta,... no molt complicada i amb un resultat genial pel que puc veure a les fotos!!! em sembla una alternativa fantàstica pels panellets!!!
I m'ha encantat això de poder-los farcir amb la mànega... de fet... no havia farcit mai els canelons així!!! i és molt més ràpid!!!
Petonassos i gràcies Gemma!!!
Miel
Gemma siempre he querido hacer estos huesos de santo, pero ahora ya no tengo excusa, te han quedado deliciosos.
Un beso.
Gemma siempre he querido hacer estos huesos de santo, pero ahora ya no tengo excusa, te han quedado deliciosos.
Un beso.
Gemma, qué buenos!! Te han quedado perfectos y el truco de la manga para el relleno es genial.
Besos
Nuria
Mai n'he menjat!!Però es veuen realment deliciosos!!
Petonets maca!
Vanesuky.
Pobreta Gemma!! jo si sé què significa cremar-se amb sucre cremat i per això puc pensar el mal que et vas fer...espero que estiguis millor...mai he menjat aquestes postres però tan sols veient les teves fotos ja fa molta gana de llençar-s´hi...petonets!!
Núria, no coneixia aquest oli de roses. On es compra, només pel nom ja deu curar, je je je...
Marta i Erika, realment són molt bons i més fins que els panellets. Sempre queda un raconet per un dolç així.
Anna, amb el forn m'he cremat una pila de vegades :( Crec que és la cremada més habitual a la cuina, oi? Hauré de provar l'Aloe Vera ;)
Maria Dolores i Mar, ja estic molt millor. Sort que tenim mala memòria per les coses dolentes i ara ja només recordo que els huesos de santo estaven de mueeeerte!
Anna, jo m'hi vaig posar una pomada que es diu Furacin, també en tinc sempre un tub per casa, que les que cuinem ja sabem que de tant en tant tenim un susto d'aquests :(
Pol, Mercè i Pilar, estaven bons bons!
Oriol, la neula que expliques és com la npostra neula de Nadal? O és una neula de massapà? Ja vaig veure que els acabats eren força diferents en funció de la recepta, i alguns portaven unes marques molt boniques tot al voltant.
Bajoqueta, doncs aquests són aptes per a celíacs 100%! :)
Zerogluten ahora mismo se lo decía a Bajoqueta, je je je... que suerte tener un padre que sepa cocinar y prepare estos dulces, la verdad es que no es muy habitual ;)
Dolça, així que és una dita de les terres de Tarragona... ho haurem d'investigar!
Mesilda i Pity, sort que el resultat compensa el disgust de la cremada, je je je...
Miel, el truco de la màniga és genial, si no has fet mai els canelons així ja està corrent a provar-ho! A partir d'ara ja no et farà mai més mandra fer canelons :)
Sandy, Nuria, Vanesuky i Ma Jose, jo tampoc havia tastat mai els huesos de santo, però amb aquesta recepta ens han agradat molt i són fàcils de fer. Ara ja no teniu excusa per no provar-los, je je je...
Gemma, la rosa de mosqueta la pots trobar a la farmacia o a botigues de herbes i dietetica. Es boníssim per les cremades...Una vegada em va saltar tot un puré de carbassa bullint a la zona del pit i la veritat es que m'ho vaig posar i no em va fer bullofa i va desapareixer de seguida la vermellor.
Es oli de rosa de mosqueta!!
Núria
¡Qué maravilla! Te quedaron de exposición. Seguro que saben a gloria.
Las quemaduras con azúcar, sí que son muy dolorosas. Yo tengo siempre en casa aloe vera, y me va muy bien. De todos modos: mejor tener mucho cuidado con este ingredientes.
Un beso.
No el he provat mai, però tenen molt bona pinta.L'altre dia vaig veure a dues monges, d'un programa de Canal Cocina, que van fer-ne i vaig prendre la recepta, similar a aquesta. Els haurem de provar!
petons
T'han quedat genials Gemma. M'encantan los huesos de santo. Al sud es fan molt!
Petons
T'ha quedat perfectes Gemma! Tenen molt bona cara, mmmmmmmm.
Espero que la cremada s'et curi ben aviat!
MUaaaaaa
T'ha quedat perfectes Gemma! Tenen molt bona cara, mmmmmmmm.
Espero que la cremada s'et curi ben aviat!
MUaaaaaa
Vaja! no havia sentit mai parlar d' aquest dolç, però quina pinta que fa!
Segur que , cada vegada que en facis, recordes la cremada.Quin mal!
Jo em vaig tallar un trosset de dit petit amb la mandolina, i ja no l' he fet servir més sense la protecció.
ptns.
Espero que de la cremada estiguis millor, fa molt mal jo també ho se...
Els ossos t’han quedat... ummmm com t’han quedat... ,de fet segur que no en va quedar ni un .
Petons
Això té una pinta de ser empalagós de mena... segur que no m'agraden per massa dolços (tampoc m'agraden els panellets per aquesta mateixa raó).
Per cert, a mi també em fa una ràbia per morir-me quan sento la p··a frase de la sarna...
Hola, Gemma.
Fa molt temps que vaig tenir la fortuna de descobrir el teu blog i des de llavors et segueixo admirada (i et recomano, amb molt èxit!). Totes les teves receptes són fantàstiques, i m'agrada anar-les provant. En tenia una de pendent, i ara no la trobo. ¿Què se n'ha fet, del pastís amb Ferrero Rocher? ¿L'has tret o és que no he sabut buscar-la bé?
Moltes i sinceres gràcies.
Hola anònim, tens raó, no està a l'índex! Gràcies per avisar!! està aquí:
http://lacuinadecasa.blogspot.com/2009/07/pastis-de-bombo-ferrero-rocher.html
Ara l'afageixo a l'índex ;)
Gemma,
jo no havia setit parlar mai aquest postre, deu ser molt bo i és una alternativa al panellet de sempre. Espero que t'hagis recuperat de la cremada!!!
Gemma,
jo no havia setit parlar mai aquest postre, deu ser molt bo i és una alternativa al panellet de sempre. Espero que t'hagis recuperat de la cremada!!!
Espere que ja estigues molt millor de la cremada, que dolor-escozor seria això. ufff!!
A l'any que ve et copie segur, estic un poc avorrida dels panellets i per a una vegada que se'm va ocórrer preparar "los huesos", em van quedar molt mal, el mazapan molt dur i la yema fatal. Per cert..,..no pares amb tant curs! jeje Seràs ja tota una mestra.
Nosaltres també fem panellets cada any i aquests "palos" els havia vist en alguna pastisseria. L'any vinent provarem de fer-ne uns quants per afegir-los a la plata.La veritat és que tenen una pinta tremenda.
Et sembla que la mateixa recepta base del panellet ens servirà? Vull dir que si la mateixa dels altres panellets la podem estirar i farcirla de la crema de yema?
;)
Publica un comentari a l'entrada