dilluns, novembre 09, 2009

Pa de pessic de castanyes i rom negre


Seguint la tradició de cada mes, aquesta és la recepta que he triat de la revista CUINA de novembre, que en aquesta edició celebra el seu NÚMERO 100. Per molts anys i felicitats per la feina ben feta! Endavant i cap els 1000!



Els catalans som un poble molt llaminer, fet que es percep clarament en les celebracions: més de la meitat de les receptes d’aquest especial aniversari són de dolços! No sé si això m’ha complicat o facilitat l’elecció, je je je...

Finalment m’he decidit per una recepta plenament de temporada, una de les postres del menú de tardor que ens proposa en Pep Nogué amb la castanya com a protagonista. Senzill i sense pretensions, aquest pa de pessic queda esponjós i molt sucós; inspirat en el clàssic borratxo de la rebosteria tradicional catalana són unes postres ben de casa nostra. Boníssim!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

57 comentaris:

MaryLou ha dit...

Qué bo!!!! jo ho he imprès! però ho farè l'any vinent, aquest any ja hem fet prou dolç fins Nadal no toca!!!
Petonets

JOANA ha dit...

Felicitats, t'ha quedat de luxe!
Jo també ho he imprès, però ja la faré. Gràcies perque de veritat ha d'estar bonísim.
Una abraçada.

Elvira ha dit...

Quin luxe de pà de pessic! la crema es veu deliciosa, es veu esponjós, re bó, el faré segur!!!! Petons

Enkeli ha dit...

Mmmm quina pinta!! la part cremada del pà de pessic ha d'estar deliciosa! es nota molt el rom?

*Eva* ha dit...

deliciços! estic d'acord amb tu amb això de que els catalans som llaminers, i quins dolços més bons!
pt!

Anònim ha dit...

mmm boníssim... i quina bona pinta que té.
A on compres la farina de castanyes? o la fas tu?
Merci.

Carme ha dit...

Mmmm, quina bona pinta. El pa de pessic amb castanya ja és bo, així que emborratxat i amb la llema encara ha d'estar molt més.
Com sempre un 10 Gemma!!.
Felicitats!!!

Sara Maria ha dit...

Hhahahahaa.... Gemma que ràpida, jo havia pensat, per un cop, fer-la també!! Dic per un cop per que sempre faig les receptes salades de la revista... No les dolces!!!

Elena ha dit...

Gemma,,quina delícia,sembla un pionono,,,a de estar mortal.

Anònim ha dit...

Quin goig!!!. En queda una mica per llepar el regalim de la crema?.
M. Teresa

Myriam ha dit...

Carai!! quina proposta més bona!! Quina pintassa té!!! Jo també pregunto, què és la farina de castanyes?!

Deu ni dor com parla la foto!!

ARA ha dit...

Nena, quina meravella, te un aspecte tan melòs que donen ganes de donar una mossegada.

Felicitats, t'ha quedat de luxe.

Ara.

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma, t'ha quedat millor que a la foto de la revista!! Quina pinta!! Jo també m'el faig apuntar...ha d'estar ben bo!!! La tarrina de castanyes és confitura?
Petunets,
Eva.

Erika ha dit...

Que rico que se ve este bizcochuelo .Y de castañas nunca probé! Yo también soy muy golosa serán mis antepasados vascos que me han dejado su impronta en los genes? Delicioso
Cariños

PILAR ha dit...

T´ha quedat fantàstic Gemma! Vaja una pinta que té. Si que ho som de llaminers i amb aquestes delicies segur que els que no ho son s´hi converteixen.
Petons!

Anònim ha dit...

Quina pinta !! Grácies per la recepta, pero tinc dubtes al pas 6: diu de barrejar almívar i rom: l'almívar és el xarop del pas 4? El rom es el mateix dels ingredients? Llavors qué s'ha de fer amb els altres 100 g de sucre (al costat del rom)? S'han d'afegir els 200 ml de rom sencers? Aixó és una mica més d'un "bon raig" !

Tot plegat es fan servir 850 g de sucre, no surt massa dolç?

Javier

Marta ha dit...

Quina delicía, m'encanta Gemma! un pa de pessic de luxe!
Petons

Gemma ha dit...

Boníssim! Efectivament queda força dolç, però sempre es pot adaptar al gust de casa... tant pel que fa al sucre com pel que fa al rom ;)

Anònim, Myriam i Eva, la farina de castanyes la vaig comprar a un herbolari, on també venen farina d'arròs, farina de blat de moro, farina de cigrons... Suposo que són castanyes seques i mòltes.

El tema de la farina de castanyes és mooooolt interessant! En èpoques de gana, quan la collita de cereals era escassa i no hi havia farina de blat, s'acostumava a gastar la farina de castanya. Recordo haver tastat un gateau fet amb farina de castanya durant un viatge a Còrcega que estava boníssim! A Còrcega cuinen molt amb aquest ingredient (fan gnoccis de castanyes!).

Enkeli, el rom el pots posar al gust, el rajolí de l'almívar el vaig tirar a ull ;)

Elena, jo vaig pensar el mateix! És com un pionono però presentat d'una altra manera, enlloc de tipus braç de gitano queda com un borratxo amb la crema per sobre. I el gustet del cremat és deliciós...

Javier, molt bona pregunta! Els ingredients del rom negre no els vaig fer servir per res!!!! A vegades ja passen aquestes coses amb les receptes...
Jo ho vaig fer així: vaig fer el xarop del pas 4 i hi vaig afegir un raig de rom a ull. Amb aquesta barreja vaig emborratxar el pa de pessic (el pas 6).
Pel tema del sucre, el xarop el vaig fer tpt, és a dir, 100g d'aigua i 100g de sucre (sempre que faig almívar per emborratxar poso aquesta proporció). Pel que fa al sucre de la crema dels rovells, pensa que no poses gaire crema per sobre, la justa per cremar-la i prou. I el sucre del pa de pessic sembla molt, però és que amb aquestes quantitats surt un pa de pessic enorme, pensa que porta 310g de farina i 8 ous!
D'altra banda, aquest borratxo el talles molt petit, de la mida de pasta de rebosteria, i amb un o dos dauets en tens prou per fer unes bones postres... ;)

The kiwi kitchen ha dit...

Gemma!! Que bien te ha quedado, la foto mejor que en la revista!;-)
Tiene que estar bien rico.
Besos
Nuria

Cuinetes ha dit...

Gemma quin pa de pessic més impressionant!! Ostres, no l'havia vist al Cuines d'aquest mes, ara me la remiro i m'hi fixaré més.
La foto parla per si sola: DELICIÓS!!
Una abraçada!!!

ANNAFS ha dit...

Ja l' he vist a la revista, però a tu t' ha quedat millor encara. I quines ganes de menjar-ne!
ptns.

Laura ha dit...

Ostres Gemma,

Quina pinta que té aquest pa de pessic!! ummm!! ideal per l'época!
Me l'apunto!

Petonets!

menu ha dit...

Gemma.

Que bé es et donen les postres ¡Ole per tu!
Petons

Ester ha dit...

T'ha quedat igual o millor que a la revista, jo és d'un dels que vull fer ben aviat
Un petó
Ester

xaro ha dit...

Gemma, no m'agraden les castanyes, però aquest pa de pessic te una pinta!!!!!!!

Ptnts

Joan ha dit...

Amb blocs com aquest segur que els catalans són una mica més llaminers...

Titaniii ha dit...

Has fet una bona tria, Gemma, aquest pa de pessic te una pinta exquisita.
Bonísssiiiimmm!!!!

FRANCESC ha dit...

Boníssim i temptador... MMMMM!!!!!

Joan ha dit...

Espectacular...com sempre!!!

mesilda ha dit...

Bona nit Gemma.
Jo la foto de la revista no l'he vist,però si diuen que la teua és millor m'ho crec.
No es pot aguantar lo bo que es veu!.Ha de ser un plaer menjar-s'ho.
Besets.

Margarida ha dit...

Jo encara no he vist la revista, però si diuen que la teva és millor m'ho crec,perquè ja t'he dit moltes vegades que sempre resulten més atractives les teves presentacions que les de la revista. T'haurien de contractar!!!
Ara hauré comprar rom? Ja em critiquen a casa de voler-los emborratxar amb totes les meves preparacions... i aquest licor no el tinc!
Petons , Gemma. (encara segueixo sense internet)

mome ha dit...

Gemma, es cert que els catalans sóm molt llépols, jeje, almenys a casa meva. Aquest pessic ha de ser " guau", moltes gracies, petonets

Marina ha dit...

Gemma, hola guapa,
Està espectacular, d'anunci, guanya a la foto de la revista ;)
Ara faria un tall amb l'earl grey que és lleugeret, mmmm! :D

Petonets i bona nit,
Marina

Maria Dolores ha dit...

Gemma quina delícia segur que està molt bo.

Mercè ha dit...

Gemma, quina pinta més impressionant aquest pa de pessic!!! T'ha quedat altíssim i ben esponjós!! I amb la crema pel damunt, quina delícia!! Per cert, quines mides feia el motlle que has fet servir?
A veure si trobo farina de castanya aquí! :S
Petons!

Dolorss ha dit...

La resta de catalans no ho se, però jo si que sóc llaminera i aquest pastis es veu d’allò mes bo.

Petons

Caminarsingluten ha dit...

Si saben tan buenos como la pinta que tienen, y además con harina de castañas, tienen que estar exquisitos.

Gracias por mostrarnos la receta.

Besotes y buenas escalada.

Ana y Víctor.

La cuina vermella ha dit...

Estimada nina, t'ha quedat de pel·lícula, espectacular i segurament boníssim, també el tenim a pendents. Molts petons i gràcies per tot!!

nieves ha dit...

Fantástica receta, y espectacular resultado. De verdad que todos tus postres siempre tienen algo original, que nunca dejan a nadie indiferentes. Este bocado de hoy, con ese toque de castaña, tiene que ser un verdadero deleite. Te felicito.

Un besín.

Vanesuky ha dit...

Quina bona recpta nena!!Una pregunta, on has comprat aquest motlle per fer-ho així d'alt i prim??Queda increible!

Petonets maca,

Vanesuky.

dolçosdesdecasa ha dit...

El pastís ha d'estar boníssim, però et felicito per la presentació, entra pels ulls!
Salutacions (comacasa-res)

Anna de Llepadits ha dit...

uix que bo!

Em sembla que a partir d'ara faré amanidetes! sino no passaré per la porta! la crema cremada és un punt!

Mai ha dit...

Aquesta està pendent i veient el resultat tan espectacular ni que dir que caurà ben aviat, noia es que te una pinta tan bona, es veu esponjós, dolcet, sucós, melós...mmmmm.
peton
mai

bajoqueta ha dit...

Felicitats a la revista pel número 100, i a tu per totes les receptes que selecciones per fer cada mes :)

fem un mos ha dit...

No me atrevit a fer-la però veig que t`aquedat de maravella.
Petons

La Quinta de Luculus ha dit...

T'ha quedat genial! se m'acumula la feina pensant en les coses bones que he de fer... i aquesta caurà-caurà.
B7!

La Quinta de Luculus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glòria ha dit...

Un bon homenatge al número 100 de la revista. T'ha quedat una foto digna de ser publicada, amb la crema cremada regalimant!

Gemma ha dit...

Moltes gràcies a tots pels comentaris!
Es nota que som un poble llaminer, eh?
Haig de confessar que tinc debilitat pel pa de pessic borratxo (que no vol dir amb licor, eh? je je je...). Queda sucós i passa xuclant... i amb el gustet extra de la crema, mmmm....
Mercè, vaig fer la meitat de la recepta i em va cabre bé en un motlle normal (deu fer 20x24 més o menys).
La veritat és que les receptes del CUINA d'aquest mes són espectaculars, els pastissos són per flipar!!!!

Pol Cruells ha dit...

Estava boníssim! i et va quedar espectacular, com sempre! ets una crack!

MAR ha dit...

ostres quina pinta com ha pujat ... impressionanteeee !!!! Jo encara tinc el cuines d'aquest mes amb el celofan posat a sobre la tauleta de nit ... snif snit no he tingut temps tot i que ara que he vist el que surt de dolços potser trobo ràpid el temps aquesta nit.

petonets i com sempre felicitats pel resultat

Dolça ha dit...

A la vista espectacular, i m'imagino que sublim a la resta dels sentits. L'haurem de fer!
PTNTS
Dolça

StHilari ha dit...

tens raó Gemma, en el número d'aquest mes no saps on escollir ... però aquest pa de pessic està sense cap dubte entre els escolits,... i l'aspecte d'aquest teu és impressionant..
Una abrañçada

Ivana ha dit...

quina delicia de pà de pessic!
té una pinta deliciosa!
vull un trocet!!
petonets

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ufffffff quin perill aquesta receptaaaa, és espectacular!!! t´ha quedat melós melós...petonets

Daniela ha dit...

Che buono questo dolce, ho appena annotato la ricetta, complimenti.
Ciao Daniela.

MJ ha dit...

Carai!!! T'ha sortit igual que la fotografia... Ets tota una cuinera... Vaig agafar el teu consell i em vaig comprar aquesta revista... Es una maravella... i els pastissos que fan... mare meva... Petons maca!!!!
María josé