Aquest any estrenàvem graelles, un invent que permetia coure els calçots per les dues bandes girant directament les graelles i que va anar força bé. La resta de la calçotada va ser un èxit total: les salses, les amanides, els calçots, la carn, els cafès... es nota que mica en mica anem perfeccionant el tema ;)
La recepta del pastís és del llibre Postres Deliciosos que em va deixar un company de feina molt aficionat a les postres. Precisament, la setmana passada va ser el seu aniversari i ens va convidar a aquest pastís per celebrar-lo (a més, fa portar un brownie, una tatin de poma i un pastís de formatge i xocolata blanca, tots boníssims). Aquesta tarta la vaig trobar tan bona que de seguida vaig pensar: “ja sé quines postres portaré a la calçotada de diumenge!” ;)
El pastís va agradar a tota la colla, el gust àcid de la llima va quedar molt ben compensat per la dolçor de la llet condensada. A més, aquesta vegada vaig fer la pasta brisa a casa, aquesta tarta bé s’ho mereixia, oi? Per les postres, la pasta brisa casolana m’agrada més que la comprada, ja que l’enriqueixo amb un rovell d’ou i un parell de cullerades de sucre que li donen un gust a galeta cruixent deliciós.
Com que érem molta colla, vaig doblar les quantitats de la recepta, però us l’escric tal i com diu el llibre. Si utilitzeu pasta brisa comprada, la recepta és molt senzilla i resultona, totalment recomanable!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 350g de pasta brisa dolça o una làmina de pasta brisa ja elaborada
· 4 rovells d’ou
· 395g de llet condensada
· 125ml de suc de llima
· Ratlladura de la pell d’una llima
Preparació:
Estendre la pasta brisa sobre un motlle desemotllable d’uns 21cm de diàmetre. Coure’l 15 minuts a 180º amb el forn ja calent (va bé ficar-hi uns cigrons secs a dins per tal d’evitar que s’infli la base i s’abaixin les parets de pasta brisa).
Barrejar els rovells, la llet condensada, la ratlladura i el suc de llima. Abocar-ho dins el motlle i coure-ho 25 minuts a 180º.
Deixar refredar i reservar a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!
61 comentaris:
Tot un encert el pastís de llima com a cloenda d'una calçotada!!! Ha de ser ben refrescant i lleuger.
pt!
Gemma, que bo ha de ser!! Unes postres amb cítrics sempre són refrescants! Mira, precisament acabo de fer una crema de llimona... deliciosa!! ;)
I que professionals! Comprant unes graelles expresses per fer els calçots!!
Petons!
Aquestes trobades ja son tradicionals també per nosaltres...com els sopar dels escorpins!!! jejeje!!!
Aquest pastís té una pinta deliciosa, fàcil i amb una presentació molt bonica!!! La llima li deu donar un gust àcid magnífic...i està clar, la pasta brisa feta a casa no té res a veure amb la comprada!!
Petunets,
Eva.
Uahhhhh-là! Quina recepta tant deliciosa i amb la llima que té aquell aroma tan delicat i suggerent.
Faig un Ctrol+C perquè em veig amb cor de fer-la!
Petons golafres!
M'encanta el detall de la pell del cítric tan ben tallada, i amb aquesta forma de tirabuixó perfecte. La pasta brisa, un cop li has enganxat la tècnica, és tan fàcil de fer i tan bona que ja mai més en vols de les del supermercat. A més, fer-la a casa et permet enriquir-la amb el que vulguis, una cullerada de cacau, o una mica d'essència de vainilla, o una micona de cafè... en fi, la pots fer al teu gust i sempre és tan bona!! A casa, el dia que toca brisar, sempre en fem de més i la congelem, i quan la vols tornar a utilitzar queda igual de bona, com acabada de fer.
Desprès d'un dinar a base de cebes, romesco, i segurament una mica d'all-i-oli, la frescor del cítric us va anar genial per tirar-ho tot avall, eh??
Escolta, a la vostra escola, és l'escola dels mestres dolços, quina alegria treballar amb tots vosaltres!!
Muac
La llima és el meu cítric preferit, encara que per aqui costa trobar de bones. Però tot i així, aquesta la provo segur...com m'agrada quan publiques dolços que no són tan dolços ;)
Penso que desprès de la calçotada, aquest pastis de llima tenia que posar-se molt be. Quina frescor , no?
M’agrada el fet de fer la pasta brisa, el detall del ou i del sucre el trobo molt interessant.
El farcit deliciós.
Com sempre, una meravella.
Petons
Jo en faig una de molt semblant (Nota mental: pujar-la al blog) però provaré la teva, perque la meva té la base de galeta i s'enganxa al motllo. Quina enveja, jo aquest any no he menjat calçots encara...
Que bona la lima!! Mai he fet cap tarta ni pastís amb ella.
A tu aquesta t'ha quedat boníssima!
Petonets maca.
Espectacular com sempre. Igual la provo un dia ja que m'encanta la llimona i la llima.
Com sempre impressionant, jo saps quina tinc ganes de fer, aquesta de llimonai que va amb una capa de merenga per sobre, tu l'has fet algun cop?
una abraçada
Ester Giró
Gemma, vaig fer el Clafoutis amb maduixots i va ser un èxit!! I facilíssim de fer, gràcies per la recepta. Hi vaig afegir una mica més de sucre perquè els maduixots que venen tenen molt bona presència però no són gaire dolços.
Una cosa: on expliques com es fa la pasta brisa? És que no ho trobo...
Marta F.
Que bona!!! i la lima, guauu!! M'encanta la olor dels calçots i tota la parafernalia que hi ha al voltant d'una calçotada, més que els calçots!!
petonets
Jo no he fet mai res amb llima (ni amb aranges, que suposo que tenen un gust semblant), però si amb llimona, i va molt bé per fer baixar un bon dinar.
Una tarta perfecta per pair la calçotada tan copiosa que vau tenir. I com ja t'han dit, una presentació molt maca amb aquests tirabuixons. Devien quedar tots encantats amb aquestes postres!
A veure si trobo llimes a la plaça de Badalona, i la faig.
No he provat cap postres amb llima i ha de ser bo. Aquesta tarta teva està per fer-li una caixalada... i sembla molt senzilla de fer.
Ja l'he possat a la llista de pendents.
Petontes!!
No he probat mai un pastis de llima però penso que ha de ser tan bó com el de llimona, es més àcida potser que la llimona?
En quan a la calçotada que bons són els calçots...
Records.
Yo també ting pendent un pastís gairabé gairabé igual.
Petons
Ostres, quina bona pinta!!
Aquestes postres me les apunto. Ja us diré.
Molts petons
Uf!
La combinació de la dolçor de la llet condensada amb l'acidesa de la llima deu ser genial!
I a més trobo que és facílissima de fer...
Salut!
Temporada de calçots!!! Trobo que és tot un encert aquestes postres. Necessito temps per fer-les!!! Tot i que es veuen ben rapidetes!!
Segur que els devia fer cosa menjar-se un pastís tan bonic com aquest, snif, snif, però els teus amics van fer el cor fort i van dir... no li fem un despreci a la Gemma... i tot va anar cap a dins, sense deixar-ne ni engrunes.. i que en portis molts més, també ho van pensar !! :))
Eva, això vaig pensar jo... àcid i poc dolç, ideal per després dels calçots!
Mercè, em sembla que les graelles se les va inventar algú de la colla... ja ho preguntaré!
No dono l'abast amb tantes receptes teves... El meu germà gran fa una crema de llimona per llepar-se els dits, ara vinc a veure com la fas tu ;)
Eva, sí sí, són la mateixa colla que pel Sopar dels Escorpins, je je je... ara la següent convocatòria és la Trobada de Primavera la Roureda!
Maragda, la llima li dóna un gustet àcid molt fi, no és tan fort com el de la llimona... A mi, per fer postres, m'agrada més la llima que la llimona, és molt més suau. I igual de golafre, je je je..
Parella Vermella, teniu raó que per fer postres la pasta brisa és molt millor fer-la a casa! Per salats ja no m'importa tant, però per postres... A mi m'agrada posar-hi sucre, trobo que queda més conjuntat amb el pastís si la pasta ja és dolça. Quina bona idea aromatitzar-la amb cacau, cafè o vainilla, no ho he provat mai. Quina idea més rebona, me l'apunto!!!!
Mònica, doncs jo en canvi, gasto poc la llima, només de tant en tant per algun pastís... però veient el bon resultat d'aquest, t'asseguro que la penso incorporar més sovint a altres receptes.
Dolorss, va ser un encert per les postres, lleugeres i gens embafadores. L'ou i el sucre fan la brisa molt més bona i cruixent ;)
Mar, aquest pastís es pot simplificar tant com vulguis: el farcit ja és fàcil per si, i la base, pots utilitzar la brisa comprada, les galetes o la brisa casolana. Depèn del temps i les ganes que tinguis, je je je...
Ja tinc ganes de llegir la teva versió ;)
Vanesuky, doncs prova-la i et sorprendràs del resultat, queda àcida però sense passar-se, el punt just àcid-dolç.
Bajoqueta, si t'agrada la llimona, no deixis de fer-la, és fàcil i resultona ;)
que chula!! como haces lo de la limaÇ!! apra que quede con esa forma????? gracias
Ester, ja sé quina tarta vols dir. El farcit de dins et pot quedar molt bé aquest mateix, i per l'acabat de merenga, pots fer el d'aquí. A veure si t'agrada ;)
Marta F, et devia quedar boníssima!
La pasta brisa la tinc explicada a alguna altra recepta, per exemple aquí. La mantega ha de ser freda de nevera i tallada a dauets petits. S'ha d'amassar molt poquet, just per homogenitzar els ingredients i prou.
Ivana, la gràcia de les calçotades és fer-los, i mentrestant fer un aperitiu i xerrar amb tota la colla, oi?
Margarida, val la pena provar-la, ja veuràs com queda lleugera i és molt fàcil de fer. Amb aranges jo tampoc he fet mai res... com són? No deuen ser les taronges sanguines, oi? Ni tampoc els pomelos, oi? No ho sé, a veure si algú ens ho aclareix ;)
Pebbles, directament als pendents, i ben amunt de la llista, je je je... Tots plegats tenim una llista de pendents intermiiiinnnnaaaabbbblllleeeee!
Teresa, al contrari, la llima és menys àcida i amb un gust més sutil... I la pell és molt més aromàtica.
Menú, quina casualitat, ja tinc ganes de llegir el teu. Ens hem posat d'acord igual que ens va passar amb el bunyols de les cuineres de Sils, però els teus de taronja ;)
Eva, quan la facis ja diràs si us ha agradat, eh? Ja veuràs com tindrà èxit!
Massitet, és la clau de la recepta, seguríssim! L'acidesa de la llima i la dolçor de la llet condensada es complementen perfectament, un sense l'altre quedaria descompensat... I amb la brisa comprada, més fàcil impossible ;)
Myriam, ja estem en plena temporada de calçotades, oi? Genial! Si fas servir pasta brisa comprada, aquest pastís es prepara en un moment de no res ;)
Maria, no vaig pas sentir cap comentari de queixa ni de pena, je je je... I encara en vaig portar un altre que tinc pendent de penjar al blog! :)
Aquest s'ha de fer, doncs els pastísos de llimona, jo els he fet i no m'ha acabant de cada del tot be. M'apunto la redepta Gemma¡ Josepb -menja de bacallà-
Karolina, sólo tienes que cortar una tira finita de piel, ella sola ya se queda rizada... Pruébalo que es muy fácil ;)
Quin descobriment de pastís! S'haurà de provar. Per cert, la Cris i tu esteu passant una fase cítrica, oi? :D
Josepb, com és el pastís de llimona que no t'ha quedat bé? Prova aquest, qué és fàcil fàcil!
Iris, je je je... lo seu sí que és una fase cítrica, jo només he fet aquest... ja tinc ganes de veure quines seran les següents receptes cítriques que posarà la Cris ;)
M'ho apunto. Gràcies per conpartir aquestes receptes tant senzilles i fàcils de fer... i de menjar. Josepb -menja de bacallà-
Uala!!!! Quina pinta...que en va quedar?
Ptnts
Siempre es un placer ver como hacer y decoras tus postres. Pero también ver como disfrutas de la cocina y de la amistad en cualquier lugar.
Besotes,
Ana y Víctor.
Gemma, autèntics professionals amb aquestes graelles de calçotada! La gent del Camp, que tenim mas i estris per fer-ne més d'una i de dues a l'any molts la tenim aquesta graella, que va molt bé a l'hora de girar els calçots. I també en tenim una d'especial per fer les carxofes.
El pastís de llima perfecte per fer tirar avall tota la teca que vau preparar i després us vau menjar, calçots, carxofes, salsa, pa torrat, llangonissa, carn de xai... Sort que el pastís és lleuger,jejej.
Gemma i Margarida, pomelo en castellà=aranja. Aquí us deixo un enllaç on us ho explica!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aranja
PTNTS
Dolça
aquesta tartà de lima a de ser per llepar-se els dits i la calçotada una tradició que m'encanta,,un peto guapa.
Que bé aquest pastís per després d'uns calçots! Una mica àcid una mica refrescant... Que bo...
Ui, com m'agrada aixo aquests dies que estic tan cítrica, amb xifla la llima, ummmhh, i com diu picar d'ácida, nyam!.
Ptnts
Hola Gemma!
A veure si em pots ajudar: aquest cap de setmana ve el meu xicot a casa i he pensat en fer una mousse de moca del blog de carlos valencia pero necesito xocolata blanca de cobertura. Tu saps on la puc trobar? O, si més no, una altra manera, de fer una mousse de cafè? He mirat pel teu bloc pero no he trobat res...
Moltes gràcies, de veritat!!!!!
Gemma, quina pinta que te aquest pastis!
Ha de ser bonissim!
Un dia d'aquests el faré a veure que tal!
Com tots els pastissos que fas, genial!! Després d'una bona calçotada, el postre perfecte. Suposo que l transport el vas fer en una d'aquelles meravelloses capses no?.
Una abraçada
Marta, no en va sobrar ni una engruna ;)
Ana y Victor, preparar postres para los amigos me encanta, todo les parece bién, je je je...
Dolça, no conec aquesta graella especial per les carxofes! Deu anar molt bé.
Gràcies per aclarir el tema de les aranges, ja em semblava que són els pomelos... A mi personalment no m'agraden gaire, els trobo massa amargants. En canvi les llimes van molt millor per fer postres com aquestes ;)
Elena, aquesta calçotada és d'aquelles cites que procurem no perdre'ns mai, ens reunim una bona colla amb l'excusa dels calçots, je je je...
Joan, el punt just àcid-dolç, perfecte per tirar avall tanta teca!
Cris, amb la Iris ja tenim ganes de veure quina serà la teva següent recepta cítrica, amb els encostipats d'aquests dies van molt bé!
Eva, jo la xocolata blanca de cobertura la compro al Mercat, a una parada que la venen a granel... Però pots utilitzar xocolata blanca normal, en rajoles, vigilant més a l'hora de fondre-la (la xocolata blanca encara es crema més ràpid que la negra). Una altra mousse fàcil i diferent:
http://www.recetariocanecositas.com/receta/?rec=459
Ester, si el proves ja diràs!
Josep, ja heu estrenat les capses? Oi que van bé? Són un bon recurs per transportar pastissos delicats tipus mousse o amb cobertures de xocolata ;)
Gemma, sembla que estiguem en sintonia : jo he fet aquesta setmana passada un pastís de llima també: estava bonníssim. Com sempre, la teva versió més professional.
Saluts.
Hola, no em coneixes però segueixo desde fa molt de temps el teu blog. M'agraden molt les teves receptes i en copio bastantes, de fet el tinc als "favoritos" i quan haig de fer unes postres és el primer que miro...
La tarta té molt bona pinta, la voldria copiar també, però no sé quantes llimes comprar. No en faig servir mai... tu quantes vas utilitzar és o menys? I una altra cosa, no tinc clara la textura que queda, és com un flam? és suau o és prou àcid, penses que la podria fer amb llimona, o com ha dit algú per aquí amb aranja, sense canviar res més de la recepta? jo pensava que les llimes eren més àcides que les llimones... i he pensar d'utilitzar les clares que hem sobraran per fer una merenga per sobre, què en penses? com jo no sé fer les espirals aquestes tan guapes per decorar... un dia ens hauràs d'explicar com les fas !
Gracies i fins aviat.
Boníssima la tarta de llima! És molt recomanable: animeu-vos a fer-la!
Hola Gemma!
Sobre el tema de la tarta de petit suïsse,depèn de com la vulguis!!
Com més petit suïsse, més gust a petit suïsse!
Jo ja l'he fet dos vegades!!La primera li vaig ficar els tres i gairebé no s'en notava el gust.Tria tú, possen 4 o 5, com vulguis!!
Petonets i bon cap de setmana!
Hola t'he deixat un premi en el meu blog.Felicitats.
Jo també m'animo a que la tasteu tots perquè li va quedar super-bé a la Gemma. Vaig ser de les afortunades de menjar-la després de la calçotada! Realment molt encertat després de la calçotada... Enhorabona, Gemma! Ets un crack! Una abraçada, Renata
c. de cocina, quina casualitat! No sé què em passa amb wordpress, però fa dos dies que no se'm carrega cap blog de wordpress... quan pugui, passaré a veure el teu pastís ;)
Hola Anònim/a, benvingut al blog! M'alegro que tinguis el meu blog a favoritos, je je je...
A veure si et contesto:
- La quantitat de llimes depèn, és com les taronges, algunes tenen molt suc i d'altres poc. Per 125ml de suc necessitaràs unes 3 llimes (o 4 si són petites).
- Les aranges són els pomelos, oi? Jo NO ho faria amb aranges, quedarà MOLT amargant!
- Les llimes són menys àcides que les llimones i una mica més dolces. Per això prefereixo les llimes que les llimones... Si ho fas amb llimones, posa 100ml enlloc de 125.
- La textura la pots veure si cliques sobre la primera foto. Se't farà gran i veuràs un primer pla del tall on s'aprecia bé la textura.
- La idea d'utilitzar les clares per fer la merenga és fantàstica, jo també ho hauria fet si no hagués hagut de transportar el pastís ;)
- Les espirals no tenen cap secret: talles la pell a tires primes i ella sola ja es cargola!
Ja explicaràs com t'ha quedat, eh?
Pol, de tant bona no en va sobrar ni un trosset...
Vanesuky, moltes gràcies per contestar-me tan aviat! És que vull fer un parell de receptes amb petit suisse i aquesta teva em va agradar molt... Davant el que dius, ho faré amb els 6, que vull que tingui MOLT gust a petit suisse. Ja posaré la recepta quan la faci. Moltes gràcies!
Cris, aquest premi LEMONADE és molt adient per les nostres últimes receptes, je je je... Moltes gràcies per pensar en mi ;)
Renata, quina il·lusió que em fa el teu comentari!!!! MOLTES GRÀCIES! Sou una colla molt fàcil d'acontentar, tot ho trobeu bo :)
Una abraçada, guapa!
Gemma, aquesta tarta ha de ser fantàstica...Amb la pasta brisa feta a casa, i aquest gust a llima...que bona!!
Gemma.:
Un pastís molt fi,amb el fresc sabor de la llima.Despres d'una calçotada tan bona...des d´ací hi senc l´olor.. ..ummmmh,i tan bé que vos el passaríeu!.No perdeu eixe costum,al final el que val són eixes bones estones,una bona taula i la companyia dels amics.
En quant a al taronja,la pell no amarga gens, jo vaig pensar el mateix però ix molt dolç.És aconsellable que la taronja siga lo mes fresca possible. Són molt fàcils de fer i t´agradaran molt. Les gominoles són fulles d'herba-sana, les venen als kioskos
Besets.
Gemma, les aranges són els "pomelos" en castellà.
Així de fruites una mica àcides tenim llimones, llimes i aranges. Algú en coneix d'altres?
Gemma, ja sé que tu no ets massa d'aquestes coses. Però, tens una sorpresa esperant-te al meu blog. :) Espero que t'agradi!!
Perquè te'ls mereixes tots! ;)
Petons!
Un postre més que haig de fer. Molt sencill i refrescant, perfecte per aquestes dates, que sembla que comença a fer ja més calor. Gràcies per compartir-la amb tots nosaltres!!!
no m'estranya que sempre et toqui portar les postres, saben que els calçots es poden cremar massa, la salsa es pot espatllar i la carn quedar salada, però el final no fallarà mai.
les teves fotos de pastissos fan que cada cop vegi els aparadors de les pastisseries amb pitjors ulls, ets un crack... pastisser ...
Una vegada més, deliciós, com tots els teus postres. Aquest cap de setmana vaig fer el bescuit amb la glaça de xoco, espectecular, tot es reflectia i molt fácil de fer. Vaig fer tres parts dels ingredients i en va sortir uns 250ml. la quantitat justa i a la vegada esplendida per el bescuit. Tinc un dubte, a veure si algú ens pot ajudar, la pasta brisa es la mateixa que la quebrada? si no es així, quina diferencia hi ha entre una i altre. De totes formes crec que que obtaré per fer-la a casa ja que he vist que indiques la recepta per poder-la fer i no sembla gens dificil, pero amb les quantitas que indiques al Pastis de Formatge, creus que tindré suficienta masa per un motllo de 26 cmtrs. Gracies!!! Ptnets.
Mesilda, gràcies per l'aclariment! Buscaré aquestes fulles de gominola, em van agradar molt ;)
Margarida, jo sempre dic pomelos i ja veig que ho dic malament... a partir d'ara, sempre més diré aranges, je je je...
Mercè, gràcies pel premi!
Mar, no coneixia el teu blog, ara mateix et faig una visita ;)
Laura, m'alegro que la glaça et quedés bé!
I sí, la masa brisa és el MATEIX que la quebrada. Quebrada és en castellà i brisa en català ;)
Amb les quantitats indicades al pastís de formatge en tindràs prou per un motlle de 26 cm. Ja em diràs si t'ha quedat bé, eh?
Gracies Gemma si fa poc i em fa molt il.lussió arrencar aquest micro projecte ji ji ji
Veig que feu moltes classes de cuina com em podria apuntar? Hauria de fer alguna trucada? o nomès és per petit comitè vostre d'amistats de blogs ?? es que sóc molt novata com pots veure.
Gràcies
mar
Mar, per apuntar-te l'únic que has de fer és deixar un comentari en el post on proposo d'anar tota la colla a una classe de cuina. Sempre anem a classes gratuites i obertes a tothom. Si són del Caprabo, l'únic que necessito és el número de la tarja de client (te la faran a qualsevol Caprabo) :)
A veure si a la propera t'apuntes ;)
A mi també m'agrada fer-me-la jo mateix la pasta brisa, sobretot quan és per utilitzar-la per fer postres. Val molt la pena. El pastís ha de ser boníssim, segur!, i pel que fa als noms de les fruites, els valencians diuen "llimes" al que els catalans anomenem "llimones". El que no sé és com en deuen dir ells del que nosaltres en diem "llimes", com les que has utilitzat per fer aquest pastís. Quan en Francesc no estigui tan ocupat l'hi preguntarem.
Enric, el tema de la llengua és apassionant, només cal veure tot el que ha donat de si el mot aranja... ;)
No sabia pas això de les "llimes" valencianes, li haurem de preguntar al Francesc quan tingui una mica de temps per a nosaltres :)
Ostres nena t´ha quedat una tarta perfecta...m´apunto la recepta perquè segur que ens agradarà...petonets
Publica un comentari a l'entrada