Com el mes de febrer, torna a ser una recepta de les Cuineres de Sils, ja que en aquesta ocasió la recepta em va captivar de seguida: un flam fet amb un producte tan nostre com la ratafia havia de ser bo per força. I així és, ho prometo! El fet de no aromatitzar la llet amb cap aroma afegida (canyella, vainilla, pell de llimona, anís...) fa que el gust de l’ou i de la ratafia es notin molt i siguin els protagonistes absoluts del flam. És ideal acompanyar-lo d’unes nous i d’un gotet de ratafia o, com aconsellen les pròpies Cuineres, regar-lo amb unes cullerades de ratafia pel damunt. El resultat són unes postres que faran les delícies de tothom, unes postres de menjar a culleradetes petites per tal de fer-les allargar...
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
31 comentaris:
Es veu senzillament exquisit i absolutament deliciós!!!
Aquestes coses no espoden veure ni a l'hora d'esmorzar!!!
pt!
que bona que és la ratafia. em porta records dels anys que hem anat de vacances a esterri d'àneu, que sempre acabàvem la nit prenent la fresca amb un bon got de ratafia del pallars. si aquest flam en té tan gust com dius, deu estar de primera.
Jo una vegada en vaig fer un que va sortir al programa CUINES de TV3 i era de pols de nous amb ratafia. Els vaig deixar a tots ben colocats!! jejejeje
Recordsss
oh! boníssim!
diumenge era girona dinant i vam demanar el postre anomenat "català": gelat de xixona amb ratafia. quina cosa tan simple i TAN bona (si t'agrada la xixona i la ratafia, clar!).
a casa l'hem adoptat de postre estrella, però ens vam estar preguntant si era possible elaborar directament el gelat de xixona+ratafia... en plan casolà, sense geladera.
aquest flam l'haurem de provar :)
No se m'hagués acudit mai fer un flam amb ratafia
Si dius que és bo, confio en el teu criteri
Una abraçada
Ester
Aissss...va a ser que no en puc menjar...sóc alèrgica a les nous!!! Però fa una pinta molt bona... :)
Petunets,
Eva.
Hola reina!! Doncs aquesta recepta està molt ben aconseguida, a més, el flam fresquet desprès d'un dinarot (semblo el Molina...) ha de ser sublim! Molts petons.
Va ser senzillament deliciós! boníssim! i com diu la Gemma, amb molt gust d'ou: com ha de ser! Feu-lo!
Mmmhhh Gemma, quina bona pinta, i fa molt de la terra amb la ratafia!
Un petó!
Beth
Segur que la ratafia, amb els gust a nous i a altres aromes dolços que hi podem trobar (canyella, llimona etc...), casa molt bé amb un flam. Una recepta excel·lent!
Ha de ser boníssim aquest flam. La ratafia lliga molt amb les nous.A vegades a casa en prenem quan fem postres de músic.
Ah! i M' agrada aquest motlle amb el foradet al mig. Queda molt orignal.
Que bo! Compraré ratafia, que no en tinc, i el faré seguríssim. Permet que digui que ahir vaig fer unes peres al Pedro Ximenes (dolç), tallades a quarts, i bullides 30 minuts amb canyella i llimona. Molt senzilletes i bones.
Marta F.
Gemma, aquest flam ha de ser una delícia!!! Amb ratafia, boníssim!
Ja el vaig veure al blog lovefood, i després la meva mare també el va fer i també m'ho va dir! I jo aquí esperant la revista per fer-lo. ;) jeje
Eva, un flam d'aquests per esmorzar, un parell de galetes Maria i un cafè amb llet, ideal!
Manel, jo també he passat algunes vacances a Esterri, i en tinc molt bons records... Ai les vacances...
Anna, pols de nous? Suposo que deu ser les nous picades fins a fer-ne farina... devia estar boníssim! Ja m'imaginoa que tots deven quedar ben contents, je je je...
e. gelat de xixona amb ratafia... sensacional, deliciós! A veure si aconsegueixes fer-lo a casa i ens passes la recepta ;)
Ester, doncs hi queda molt bé! A mi també em va sorprendre agradablement.
Eva, és veritat, ja me'n recordo :( No saps el què et perds, pobreta, je je je... ;)
Parella Vermella, sublim de veritat, proveu-lo i ja m'ho direu :)
Pol, feia un gust d'ou i de flam casolà com els d'abans, oi?
Beth, per això vaig triar aquesta recepta, em va sembla molt de casa nostra!
Joan, ja m'imagino l'adaptació al whisky... també ha de quedar bo, oi? M'encanta com descrius les aromes de la ratafia, es nota que hi entens ;)
Anna, aquests motlles individuals els tinc d'unes vacances a Eslovènia. Em van agradar tant que me'ls vaig comprar de record :)
Marta, ja m'estic imaginant aquestes peres al Pedro Ximénez... jo n'he fet de senceres amb vi o amb cava, però la teva recepta encara m'agrada més. L'hauré de provar!
M'encanta la Ratafia. Provaré aquest flam segur, però abans vull fer una coca de Ratafia a veure com queda. Serà la recepta de retorn al blog ;-)
Una abraçada!
Tant de casa i no se quin gust te la ratafia... és un licor dolç? I si dius que es nota, ha de ser per qui no sigui abstemi, com jo...
He mirat l'ampolla de ratafia que varem portar de Besalú i només en queda un culet! A comprar-ne més!.
Fins aviat
Mira que no som molt de flams jo però tinc que reconèixer que aquest que has preparat sembla bo de debó... una abraçada!!!!
Que bo es veu!!
Mai he tastat la ratafia!!
On la puc trobar??La probaré, deu estar bo perque tot el que tu fas és deliciòs!
Petons guapa.
Mercè, ara ja no cal que t'esperis a que t'arribi la revista, ja tens la recepta aquí. Prova'l que segur que us agradarà. Per cert, trobaràs ratafia a Irvine????
Gina, la coca de ratafia també la vaig llegir... i em sembla que ha de quedar ben bona. A veure si és veritat i t'animes un altre cop amb el blog. Ja tinc ganes de veure-hi la coca de ratafia :)
Maria, aquest flam no és gens alcohòlic, en poden menjar els nens i tot! Pensa que deixes reduir la ratafia fins a la meitat, de manera que s'evapora tot l'alcohol... Es nota el regust del licor, però no pas l'alcohol. T'animo a provar-lo, de veritat, pensa que jo tampoc bec gens!!!!
Glòria, genial, així teniu una excusa per tornar a fer un viatge a Besalú i comprar més ratafia, je je je...
Mara José, a casa sí que som molt de flams... i aquest és dels millors que hem provat últimament. Fes-lo, segur que us agradarà :)
Vanesuky, ara de ratafia ja se'n pot trobar de comercialitzada a tot arreu, a qualsevol super o licoreria. Val la pena de fer el flam, està bo de veritat ;)
No he provat mai la ratafia, però tindré que fer aquest flam algun dia, per el que heu anat dient sembla que ha de tindre molt bon gust.
Petonets
Gemma,senzillament delicios,te una pinta molt bona.
Petonets.
Hola Gemma!
Quin flam més ben fet! Que bo que devia ser! Només de veure'l se'm fa la boca aigua! El posaré a la llista de receptes pendents (se m'està acumulant la feina!!). Moltes gràcies per la recepta i fins demà!!!!
UMMMMMMMMMMMMMMMMM "Quina delícia de flam", replegaria tot el plat.
Passa't pel meu blog, hi ha un regalet per tu
Petons.
Pues no lo he probado nunca así pero tiene una pinta muy buena y me imagino el sabor.
Besos
Jo tenia una tia que feia ratafia... peró la veritat no s'ha m'hagués ocorregut fer-lo amb un flam. Josepb -menja de bacallà-
Eva, a mi també em va sorprendre la recepta i com que la ratafia és tan típica catalana, em vaig decidir per aquesta :)
Mesilda, és un flam d'ou com els d'abans, casolà i molt gustós.
Nuni, posa'l als pendents, per nosaltres va ser un dels millors flams que hem tastat últimament. Clar que comparat amb una crema de galetes chiquilin, no té res a fer, je je je... Fins a la tarda!
Menu, moltes gràcies pel premi, em fa molta il·lusió que hagis pensat en mi. Tinc pendent provar la crema catalana amb nocilla, ha de ser boníssima i diferent de la de sempre :)
Maria Dolores, prova'l, que val la pena!
Josepb, amb ratafia feta a casa encara deu quedar molt millor, je je je... llàstima que s'està perdent el costum de fer-se la pròpia ratafia, oi? Ens veiem a la tarda ;)
Ostres que original el flam .... t'ha quedat una textura gustosisima.
Bona recepta la guardaré per fer-la
Petonets
mar
Quina pinta més bona!!! Estic seguríssima que seria boníssim!! Jo sóc de les que es menja els flams de dos en dos... Però aquestes postres a la meva cuina encara no... jejejeje, que els nens són petits i en Jon ho vol tastar tot!!
És com un licor de nous? mai ho he provat ni savia que es cridava ratafia. ¡Que bé t'hagués vingut unes nous caramelitzades (no se si està ben escrit) com les he preparat avui per a acompanyar el flan, jeje
Amb el flam tinc un problema, i és que des que els meus fills no viuen a casa no en faig perquè me l’he de menjar gairebé sempre tot jo, i els que venen preparats, a més a més de ser d’un tamany més que ridícul, no m’agraden massa.
Doncs bé, vaig fer aquest flam de ratafia per menjar-lo de postres diumenge passat, i si bé vaig ser jo qui en va menjar més que ningú, tant l’Anna Maria com la meva sogra... van repetir!, i no en va quedar ni una engruna. Recordo haver ft algun cop flams de taronja, de coco, de cafè..., però amb tota sinceritat et dic que la ratafia li dóna un gust exquisit. Tota una troballa!
P.S. Com diu en Josepb, la tia Maria de Girona feia una ratafia com mai més n'he tornat a tastar.
Publica un comentari a l'entrada