Ahir vam tornar a passar una tarda ben entretinguda amb les meves nebodes Aina i Olga, tot cuinant uns melindros i uns canapès per sopar:
Ara feia temps que no ens posàvem a la cuina les tres juntes i ja en teníem moltes ganes. Vam triar una recepta del llibre I ara què mengem? del David Lienas, de qui ja hem fet altres receptes que sempre són un èxit: acostumen a ser fàcils, adaptades a cuiners infantils i amb resultats vistosos que agraden als nens. I aquest cop ho vam tornar a encertar: amb tres ingredients i quatre passos senzills, ens van quedar uns melindros per llepar-se els dits, que no tenen res a envejar als que venen als forns i pastisseries “de veritat”. Ben sucats de xocolata desfeta o de crema catalana (aquesta és la proposta d’en Lienas) resulten unes postres delicioses!
Hauríeu de veure les nenes utilitzant el típic vocabulari pastisser de muntar clares a punt de neu, tamisar la farina, fer moviments suaus i embolvents... A més, ahir van aprendre una cosa nova: l’ús de les mànigues pastisseres o paperines, com va preferir dir-ne l’Olga. Ens vam fer una mica d’embolic per aguantar la màniga, prémer la massa i aconseguir uns melindros regulars tot alhora, però el resultat va ser prou decent, je je je...
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
Ara feia temps que no ens posàvem a la cuina les tres juntes i ja en teníem moltes ganes. Vam triar una recepta del llibre I ara què mengem? del David Lienas, de qui ja hem fet altres receptes que sempre són un èxit: acostumen a ser fàcils, adaptades a cuiners infantils i amb resultats vistosos que agraden als nens. I aquest cop ho vam tornar a encertar: amb tres ingredients i quatre passos senzills, ens van quedar uns melindros per llepar-se els dits, que no tenen res a envejar als que venen als forns i pastisseries “de veritat”. Ben sucats de xocolata desfeta o de crema catalana (aquesta és la proposta d’en Lienas) resulten unes postres delicioses!
Hauríeu de veure les nenes utilitzant el típic vocabulari pastisser de muntar clares a punt de neu, tamisar la farina, fer moviments suaus i embolvents... A més, ahir van aprendre una cosa nova: l’ús de les mànigues pastisseres o paperines, com va preferir dir-ne l’Olga. Ens vam fer una mica d’embolic per aguantar la màniga, prémer la massa i aconseguir uns melindros regulars tot alhora, però el resultat va ser prou decent, je je je...
Bon profit!
61 comentaris:
M'encanta quan fas receptes amb les petites, són moníssimes :) i grans cuineres!
Aquests melindros estan perfectes, me'n agafaria uns quants per sucar amb xocolata mmmmm....
Felicitats a les 3 i petonets!
Carme
Quina meravella noies! Tens unes nebodes que de grans seran unes chefs de primera!!! Crec que aquests melindros tan resultons que us han quedat els faré aquesta tarda per portar demà al matí a la feina...
Els melindros fa tamps que tinc ganes de fer-los, sucats amb una tassa de xocolata desfeta estan boníssims. Per cert, ara mateix tinc a la nevera reposant la massa de les trufes amb Mascarpone, he fet servir la recepta que tu vas penjar
Una abraçada
Ester
Jo, que tot just acabo d'esmorzar unes torrades amb melmelada i em trobo amb aquests melindros tan flonjos... No hi ha dret, ara no me'ls podré treure del cap en tot el dia!
Quina sort de tenir unes col·laboradores tan jovenetes i tan maques! Felicitats, Aina i Olga! La propera vegada, feu-ne més, que vindrem a casa a berenar amb vosaltres!
Gemma, entenc com disfrutes a la cuina amb les teves nebodes...perque a mi tambè em passa. Per any nou la meva neboda Sara, la gran, volia fer un pastisset em forma de winnie...i la petita no volia quedar-se enrera (amb dos anys!! ). La vam deixar que fes el seu propi minipastisset i va ser superdivertit...ara va quedar una cuina!!!!jajaja. A més li vam haver de possar el seu devantal...i donar-li el seu propi batedor...jaja.
Els melindros us han quedat perfectes!!
Núria
Quina gràcia de nebodes!!! Això de cuinar amb els menuts és la millor escola per formar adults que mengen responsablement. Escolta, uns melindros per a sucar-se una arrova de xocolate!!! MMMMM! Pecatòrum!!!
Uns besets dolços de melidros per a les vostres nebodes. ;D
Jajaja, aquesta vegada amb video i tot... segur que és molt divertit tot plegat!
nena, pero que trempades aquestes criatures no?
Tieta Gemma!!! No m'estranya que se't caigui la baba aqmb aquestes nebodes tan eixerides!!! La peque a més de grans dots per la cuina...vec que és una gran cantant!!! El Pol l'haurà de fitxar!!! jejeje...Moníssimes les dues i els melindros els hi van quedar espectacular...i segur que més bons que a les pastisseries!!!
Felicitats a les 3!!!
Petunets,
Eva.
Els melindros, de peli i les fotos de les nenes amb les papallones de fons, una cucada, adient per un reportatge així.
A veure si et contractarà algun estudi quan les vegi, eh!!
Hola Gemma, us han quedat super bé, m'apunto la recepta, que el meu marit m'acaba de dir que li encanten els melindros...però escolta jo vull veure els canapés!
És molt bonic compartir estones amb la gent que estimes i més bonic si el resultat ha agradat tant com el que heu fet. Sou unes campiones. Aquestes nenes apunten fort. Ara s'ha de dir que tenen una molt bona mestra. Boníssims aquests melindros. Per berenar aquesta tarda amb una tassa de xocolata calenta i quedar-se a casa que fa molt de vent. Salut!!!!
Ay Gemma que aquest de matí no se m'ha carregat el video...i dezprès hem estat gairebé cinc hores sense llum a Esplugues!!L'acabo de veure i es genial, molt divertit...jeje. Aquestes nenes són ja totes unes expertes!!
Núria
Noia que bé s'ho passant les teves nebodes amb una titeta com tú. Els melindros, quina traça, t'han quedat tots ben iguals... es nota que ets tota una professional.
RECORDS.
Ala Gemma, melindros què bons!, em sembla una recepta d'aquelles clàssiques per tenir sempre a mà.M'encanta cuinar amb nens, un gust veure les fotos de les teves nebodes ala cuina.
Ptnts
Carme, ens ho vam passar molt bé i el resultat va compensar la feinada. Això sí, després dels melindros i els canapès vam acabar ben cansades!
Iris, nosaltres vam seguir la recepta i van quedar molt bé. I encara ho vam simplificar una mica: els rovells amb el sucre els vam esponjar sense posar el recipient al foc i van muntar igual de bé ;)
Ester, ja veuràs com les trufes de mascarpone seran un èxit segur. A més, les boletes són molt fàcils de fer, la massa no queda gens enganxosa.
Margarida, no crec que aquests melindros duressin gaire... em sembla que avui per esmorzar ja no en quedaven je je je... Sort que són fàcils i es poden repetir.
Núria, la petita és la carla, oi? Sí, ja recordo que vas explicar que també volia ajudar, je je je... amb dos anys devia fer una obra d'art amb el pastís. Ja teniu llum ara? Amb el vent que fa no m'estranya... al final sortirem volant!
Francesc, tens tota la raó, cuinant des de petits aprenen l'esforç que significa la cuina, i veuen que les coses costen el seu esforç... aprenen a apreciar millor els menjats cuinats a casa. I amb els melindros, fins a dues arroves de xocolata hi sucaria jo ;)
Joan, a veure si us animeu amb el Martí i l'Irene... aquesta recepta és molt fàcil per començar.
Ara, són una passada, amb la petita et fas un tip de riure, no para i és una pallassa de cap a peus. La gran és una perfeccionista i tot li queda perfecte, ho broda que sembla fet per un adult!
Eva, se'm nota que em cau la baba? Je je je... La petita té dots de pallassa de circ, a part de cantant. Els melindros van quedar boníssims, me mare va venir a sopar i diu que la va transportar als melindros que menjava de petita per berenar... Les teves nebodes també són molt espavilades, eh?
Maria, aquest cop no he dubtat gens a posar les fotots una mica més "cursis"... les papallones m'han agradat de seguida ;)
Cheto&Cheta, no tinc cap foto dels canapès :( I això que també van quedar molt ben posats i decorats... s'hi van mirar molt! Si al teu marit li agraden els melindors, amb aquesta recepta queden molt bé i és fàcil, així que ja no tens excusa, eh?
Olles i somriures, seran unes grans cuineres. I ara ja tenen força gust per combinar ingredients, van fer unes combinacions pels canapès molt encertades. Avui amb el vent que fa aquests melindros, una tassa de xocolata desfeta i un bon llibre de lectura, el millor per passar una tarda entretinguda ;)
Teresa, sí que ens ho vam passar bé, entre muntar clares, tamisar farina i fer anar la màniga pastissera, ens va passar la tarda volant!
gemma que bonic,,,estan molt grans ,,aquesta recepta li tinc ganes,,perquè no acabo de trobar-ne una de bona,,vull dir que me quedin be a mi,,així que segu que la provaré,una abraçada.
Gemma, que bé us ho passeu les tres a la cuina!! Felicita a aquestes nebodes tan eixerides! :) Se les veu amb molta il·lusió trafegant per la cuina. I un 10 per aquests melindros!! Oi que són senzills de fer? I queden la mar de bons! Qualsevol els compri a la pastisseria, oi? Petons!
Gemma, ha trigat 5 hores a tornar la llum!! Però he estat entretinguda preparant massa de galetes i de pasta fresca...
Quina bona memòria que tens...La Carla es va enfadar quan va veure que la Sara i jo anavem a preparar algo a la cuina...així que la vam possar a sobre d'una cadira...li vam donar un bol i batedor petit...i després un motllo d'osset petit...si la veiesssis després pintant amb xocolata blanca i colorant...EStava tota orgullosa...i tant petita que es...jejeje!!
Ens ho vam passar molt bé...La gran li deia a la petita, oi que ens ho hem passat bé amb la tieta...i l'altre deia...chichi...jaja
Son els millor moments
Gemma, aquestes noies són molt divertides i amb un estilàs pastisser que fa goig de veure!
La recepta em sembla genial!
Quines nenes tan simpàtiques! Tenen fusta de cuineres de reposteria. I els melindros es veuen deliciosos.
Marta F.
Tienen una pinta auténticamente fabulosa esos melindros tuyos.
Me ha gustado mucho esta entrada, todo todito.
Besos sin gluten
Gemma, quina sort ser neboda teva!
Concepció
quina gràcia Gemma! les teves nebodes són unes excel·lents cuineres!! Està molt bé que aprenguin a cuinar de petitones, és creatiu i divertit...i sobretot bo!!!
Boníssim el video!!!, tot i que li hauries de dir a la teva neboda que, en un de proper, canti -i si pot ser a duo amb l'altra- el "Massa locu" del seu oncle.
Aina i Olga: Sou dues "cracks"!
Quines nenes més reboniques!. Amb elles no et cal música a la cuina, eh?. Han après molt bé la lliço de la tieta Gemma i els melindros han sortit maquíssims i deuen ser de bons...
Fins aviat
Quina il•lusió poder compartir la cuina amb les teves nebodes, us han quedat uns melindros maquíssims, tindrem que provar-los.
Cris, realment és una recepta molt fàcil de fer, fins i tot amb nens!
Elena, si proves aquesta recepta ja m'ho diràs... que tu ets una experta en receptes de postres ;)
Merce, les felicitaré de part teva. Son unes nenes molt eixerides i espavilades... se'n surten prou bé a la cuina :)
Núria, que et cau la baba per les teves nebodetes, eh? La Carla, si de petita ja es fica a la cuina, ben aviat ja us podrà ajudar... ja ho veuràs ;)
Parella Vermella, tenen estil de pastisser i de pallasso de circ! Ens fem un tip de riure jugant mentre cuinem!
Marta F, els melindros van quedar esponjosos i molt bons ;)
Zeroguten, esta receta habría que adaptarla un poco, pero tambien saldrian buenos con harina sin gluten...
Concepció, més aviat quina sort tinc jo de ser la seva tieta :)
Anna, els agrada ficar-se a la cuina i remenar mentre juguen a ser grans... i si a sobre el que cuinen surt bo... genial!
Enric, molt bona pensada, je je je... Totes dues, l'Aina i l'Olga, estudien música i canten a la coral de l'escola de música, de manera que ja apunten maneres pel què fa al cant... Ja li preguntaré a l'oncle què li sembla tenir unes coristes de 6 i 8 anys que l'acompanyin al "massa locu" je je je...
Glòria, el que m'agadaria algun dia és poder anar amb elles a les classes de cuina per a nens que fa la Mireia Carbó i que tu vas anar amb les teves nebodes... A veure si algun cop podem coincidir, seria genial ;)
Àngels, la veritat és que no sé qui s'ho passa millor, si elles o la tieta, je je je...
Quin riure, el vídeo! Quina sort, que t'hagin "sortit" cuineres (els meus nebots mengen, però fer-s'ho ells...)! I no esmentem la banda sonora! Segur que devia ser una tarda deliciosa, i més encara amb els melindros.
Gemma!! que bó el video! però són aquestes les petites senzilleses que omplen la vida!
Els melindros no em niria malament tenir-ne un parell ara!!
Fins aviat!
Gemma!! que bó el video! però són aquestes les petites senzilleses que omplen la vida!
Els melindros no em niria malament tenir-ne un parell ara!!
Fins aviat!
Gemma maca, no puc desferrar els meus fills de la pantalla mirant la teva nebodeta trastejant per la cuina!!!! no recordo ja el nombre de vegades que se l´han mirada...i ara també volen surtir ells jajajaja...quina delicia de nena, quants d´anyets te? bé les dues són una delicia...a tots els nens els hi encanta ajudar a la cuina oi? als meus també els apassiona...i què bé vos van quedar els melindros!!! semblen de pasteleria...aquesta recepta la provarem aviat de fer...petonets maca
Per llepar-nos els dts no ens calguè xocolota desfeta,amb un iogurt de fruita varen ser deliciosos. Vam haver de fer un esforç per no acabar-nos-els. En deixarem sis per els seus pares. Tot un esforç.
Totes tres vam coindir en: que el canapé de paté de tonyina amb tires de pebrot de piquillo se'n portava el primer premi.
Espero causar enveija sana als bloguers. No hi ha com tenir endoll!
M. Teresa.
:o!!! quina pinta! Mmm... això em recorda que és hora de berenar :P Que bé, ja tinc feina per quan acabi els exàmens ^^
Mar, quina pena que els teus nebots no vulguin posar-se a la cuina... Quina edat tenen? Potser encara són massa petits... A vegades també es pot intentar fer un plat que els agradi a ells, tipus pizza o canapès ;)
Anna, tens raó que coses senzilles com la tarda que vam passar les tres juntes són les que fan gaudir de la vida, oi?
Maria Jose, és molt fàcil fer contents als teus fills: el proper cop que us poseu tots tres a la cuina fas un video i el poses al blog, je je je... Les meves nebodes tenen 6 i 8 anys. A la cuina se les nota molt espavilades ;)
M Teresa, al final us els vau menjar amb el iogurt de fruita? Molt ben triat, segur que els melindros hi van quedar molt bé.
I el d'ou dur, maionesa i espàrrec va triomfar? Entre aquest i el que va guanyar jo també dubtaria ;)
Sort que en vau guardar uns quants pels pares, així van poder tastar els melindors de l'Aina i l'Olga!
Laia, molta sort amb els exàmens!!! Uns quants melindros d'aquests per berenar i tens energia per estudiar tota la nit ;)
Jo tinc una filla de 8 i un fill de 5 però no sé si m´atreviria a fer un video d´ells a la cuina...jajajaja
Quina gràcia!Fa molta gràcia quan els nens disfruten de la cuina.
El melindros et van quedar de pastisseria professional!!
Un petonet per tú i per les nebodes.
Ei!! Si que fan molt bona pinta!! Això per un diumenge d'aquells que tens temps per fer un suis i uns melindrus... Fantàstic!!!
Molts petons!!
Ostres quina pinta tenen! A més, segur que us ho vau passar genial. Anoto la recepta com una de les pendents per fer amb la Judith. Per cert, avui hem fet un dels teus pastissos de formatge (el que vas fer amb melmelada de préssec). Ja et diré, és per un company de la feina del meu marit.
Molt em temo que els meus nebots són massa grans (18 i 22!). Ara mateix tenen al cap cotxes i noies. Això sí, els encanta menjar!
Gemma, el dissabte els hi vaig fer els meus fills per berenar, van ser vistos i no vistos, em van deixar un per casualitat, estava bonissim.
Felicitats per tenir unes nebodes tan decididas.
Petonets guapa.
Però quina perfecció .
Aquestes nenes ja marcan maneres, serán unes cuineres de primera, que dic serán.... no, hi SON ja.
M'encanta veure a les nenas fen pastisos.
I tu et una atrevida escalan, quina por.ja ja.
Quina caña de trobada ve fer a Sabadell.
Petons maca.
Margot
Hola Gemma!
Et semblarà increíble, però just ahir pensava com m'agradaria tenir una recepta de melindros per preparar-la a casa. i just avui obro l'ordinador i... tatxan! em trobo la teva recepta!
Gràcies! :-D
pt!
Ma Petite Boulangerie
Maria Jose, per què no? Tot és qüestió de provar-ho. I amb 5 i 8 anys tenen l'edat ideal. Vinga anima't! ;)
Vanesuky, si els nens s'acostumen de petits a la cuina, aprenen alhora que juguen i s'ho passen bé, oi?
Alaiona, aquest melindros són fantàstics per a sucar-los amb un suís. Molt bona idea!
Dolors, la Judith també està acostumada a ajudar a la cuina, oi? I segur que totes dues us ho passeu la mar de bé! Ja m'explicaràs què tal el pastís de formatge, eh?
Mar, amb 18 i 22 anys no m'estranya que no es vulguin ficar a la cuina amb la tieta! Em sembla que ja els ha passat l'edat, je je je... Com tu dius, ara tenen unes altres prioritats ;)
Menu, que ràpida, ja els has fet? Espero veure'ls al teu blog, m'alegro que els agradés als teus fills.
Marisabel, estic segura que de grans seran unes grans cuineres, es nota que els agrada. I no només fem dolços, eh? Que també els agrada cuinar primers plats!
Margot, ja veig que t'has posat al dia amb el meu blg... Les escalades, la trobada i les cuinades tot ha anat molt bé, je je je...
Eva, quina casualitat! Ara ja no tens excusa per fer-los, eh? A més, són tres ingredients tan fàcils que segur que els tens a casa ;)
Quina pinta més bona!!! mmmm!!! Els faré, sens dubte!
Hola Gemma.
No es pot negar que porten la teua sang, es veu que disfruten igual que tu en quan es fiquen en l´obrador.
Ensenya-les bé i que no es perda esta cultura.
Els melindros li han quedat per a menjar-se'ls, igual que la teua neboda que també està per a menjar-se-la.
Besets.
Hola Gemma.
Fan molt, molt bona pinta aquests melindros. I les teves nebodes ben orgulloses que estan de fer-los. Jo al meu nen també l'entro a la cuina de tant en tant però amb dos anys la participació que fa en las receptes és petita. Per cert, m'has influit tant positivament que a part de fer moltes de les receptes que penges al blog n'he creat un blog amb fotos on es poden veure les meves creacions. Només em falta linkarlo al teu perquè no he fet cap recepta pròpia. Totes les receptes que he creat teves han quedat espectaculars. Gràcies!!!!
http://www.courecoulants.blogspot.com/ Per cert, soc Laura Terrassa però m'he quedat amb Laura perquè sonava una mica raro això de Laura Terrassa.
No saps com m'ha recordat als meus fills de petits i a la cuina, l'Arnau era el que feia les mandonguilles petites de la sopa de Nadal, i cantava....
La Neus era la que "rostava"amb el dit el recipient on feiam la crema.... uiii com pasen els anys.
em perdonaràs pero encara no he mirat la recepta, sols la minicuinera, ja, ja.. disfrta-les!!!
gemma, arribo l'últim i poc més puc dir sobre les simpatiques nebodes i els deliciosos melindros, però, i els canapès?
Oh, melindros!!! Aquests cauen ja, Gemma. Moltes gràcies per penjar la recepta i explicar-nos les evolucions de les teves nebodes a la cuina, són unes professionals!
caram! han quedat del tot professionals aquests melindros!! ;DD
jajajaja! Quines nebodes més catxondes que tens! Entre el "cutxarot" que no trobaven i el rom que cantaven, han estat genials.
Els melindros també estan bé, eh? fins i tot els copiaré... Però no tenien res a fer competint amb les coautores! jajajajajaja
No sé si me gustan más los melindros, o la preciosa niña tan hacendosa y cantarina. Es una ternura contemplarla. Felicidades a las cocineras. No me imagino dentro de unos añitos, el tipo de blog que ella tendrá :-)
P.D.: Gemma, el traductor continúa sin funcionar. Siento terriblemente ser tan pesada, pero me gustaría tanto poder comprender todo lo que comentas...
Bueno un besín muy especial, para la preciosa cocinera.
Ostres, fa MOLT de temps que tinc ganes de fer melindros, i ara m'has plantat la recepta davant de la cara! Ja no tinc excusa!
Sento moltíssim no haver pogut venir ahir al curs de rissottos... en tenia unes ganes.... :(
Gemma, fa temps vaig descobrir el teu blog, les fotos semblaven tan de revista i de tant alt nivell que no vaig pensar mai en que algun dia pogués dedicar-me a seguir i fer realitat una de les teves receptes. Felicitacions!! I mira, vaig veure la dels melindros i... avui me n'he decidit!
Tot un èxit, des de la Lapònia!
Salutacions!
Àngels
Hola Gemma, ja he probat els melindros i tens tota la raó. Són idéntics als de la pastisseria.
Els he possat al meu blog. M'han agradat força i penso repetir.
Merci
María josé
Hola Gemma!! aquesta tarda he decidit fer els melindros amb la teva recepta, han sortit bonísim, moltes gracies per compartir, jo tinc un blog, www.manualidadesdulces.blogspot.com si et vols passar ja ho saps. Moltes gracies. Ana Belén
Hola Gemma ! Jo em dic Emmma i tinc onze anys m'agrada molt cuinar i m'agradaria que em donguessis iddeeesa la meva mare em deixa fer servir el forn i tot .
merci
Hola Gemma sóc l'Emma perdoa per la falta i siusplau contesta'm aqui mateix i indica'm on ho puc buscar i dona'm idees
merci
Judi Online
Judi Bola
Agen Bola
Agen Sbobet
Casino Online
Publica un comentari a l'entrada