dimecres, de gener 28, 2009

L’Ada Parellada a COMRadio

Cada dimarts al migdia, una mica abans de les dues, l’Ada Parellada participa al programa de COMRadio El dia a la COM amb l'Albert Vico. Ahir va parlar dels blogs de cuina a Internet, un fenomen bastant de moda últimament. En va parlar molt bé i va explicar que sentia admiració pels blocaires que, sense ser professionals de la cuina, mantenen un blog personal amb receptes de cuina i altres temes relacionats amb la gastronomia. Com a exemple, va parlar del blog la cuina de casa, cosa que em va fer molta il·lusió.

Quan, amb les meves nebodes, vam conèixer l’Ada en un taller a l’Abacus, ens va causar molt bona impressió i una gran admiració. Haig de confessar que encara tenim pendent una vista al Semproniana, però ara crec que ja no trigarem gaire a fer-la... Per cert, heu vist el davantal de l’Olga a l’última recepta de melindros? Sí, sí, és el que es va pintar durant el taller de l’Ada a l’Abacus! Quina casualitat, oi?

Si voleu escoltar el programa...


Moltes gràcies Ada!

Resposta de l'Ada Parellada:

L'Ada ha deixat un comentari molt interessant, on explica l'admiració que sent pels blocaires gastronòmics. Crec que val la pena repoduir-lo al post, és el guió del programa d'ahir a la ràdio:

(...) sou uns cracks.
aprofito i us facilito el guió (que l'albert no em va deixar acabar...) que parlava del vostre fenomen.

Ada Parellada

CUINA SUBMERGIDA

No hi ha cap mena de dubte, la cuina està de moda....O ho ha estat sempre!
Ara la cuina està constantment present als medis, els cuiners són tractats com a estrelles, reben la Creu de Sant Jordi i els erigeixen com a “cuiner de l’any”, amb la mateixa categoria que el “català de l’any”.
El que ha canviat no és que la cuina sigui una activitat que agradi, sinó que ara és una activitat pública. Però, és clar, ens estem referint a la cuina professional, la cuina en la que, en definitiva, es barreja l’amor per la cuina amb la rendibilitat, els beneficis, l’ego i els interessos comercials.
Però paral•lelament a aquest món d’estrelles, brillantines, glitter i glam, vestit de blanc amb pantalons a quadrets, hi ha un món de davantal de flors, un món callat i solitari, individual i privat i, sobretot, un món a l’ombra. Són els aficionats, els veritables amants de la cuina.
Sempre n’hi ha hagut, de persones apassionades per la cuina, de la mateixa manera que hi ha persones apassionades per la música, el bricolatge o el macramé. I el que realment els dona valor és que continuïn sent aficionats, sense voler fer el salt al món professional. Perquè quan passes de l’oci al negoci, la mateixa paraula ho diu, “negues l’oci”, de manera que tot allò que t’agradava tant passa a un segon pla, prioritzant el què realment interessa: calés, calés i calés. Si fas el salt al món professional, et transformes en un amant del compte de resultats.
Ja ho deia el meu amic Jordi Parramón, un cuiner importantíssim que no ha volgut pujar al carro del showkitchendollar. Quan al Jordi Parramon li van preguntar si la cuina era la seva passió, va contestar que la seva passió era la música, la literatura, etc., però que la cuina era la seva feina i, per tant, havia de treballar amb el cap fred, sense passions.
Doncs bé, aquesta cuina callada, aquesta cuina submergida, avui dia està esclatant, a través dels blogs de cuina. Val la pena que hi entreu, a qualsevol d’aquests blogs, us sorprendrà la qualitat tant dels comentaris, de les recomanacions com de les fotografies. I a mi, el que m’entendreix més és que, aquestes persones, quan acaben la feina, han tret la rentadora, i han banyat als nens, tenen esma per posar-se a cuinar, fer la fotografia, escriure la recepta al blog i respondre els comentaris dels usuaris del blog, sense tenir en compte que per poder cuinar, prèviament, han hagut d’anar a comprar.
A mi m’emociona, què vols que et digui.
M’he fet amiga d’una blogaire. I em té el cor robat. Ahir em va portar el regal de Nadal, una mica endarrerit, la veritat. El regal de Nadal és un tros de massa mare, procedent de Sevilla, que haig d’anar alimentant amb sucre i farina durant uns deu dies, fins que augmenti a quatre vegades el seu volum, moment en que n’haig d’agafar tres porcions iguals i donar-los a tres persones amigues. Només d’aquesta manera ens garantim salut i amor durant els propers dotze mesos. És una cadena! Les persones “normals” fan la cadena via Internet, els blogaires de gastronomia la fan via massa mare!!!
Només em queda dir que ADMIRO ALS BLOGAIRES DE GASTRONOMIA.


Moltes gràcies de part de tots, Ada!

PD: Aprofito per recordar que demà tenim curs de risottos al Caprabo, eh? La llista definitiva aquí.

25 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma, ets la mediàtica de la blogosfera catalana!!!! Quina ilu que reconeguin la teva feina: enhorabona!!!!
Sisisisi, ens veiem demà!!! 15 minuts abans a fora??
Petunets!!
Eva.

Mar Calpena ha dit...

Ole, la nostra Gemma! Me n'alegro moltíssim!

Massitet ha dit...

Ens has enganyat amb el títol, Gemma!
Havia de ser "la cuina de casa a Com Ràdio!!! jajaaa
Felicitats, guappa! Que t'ho mereixes!

Anònim ha dit...

Si senyor. Ben merescut. Recompensa a l'esforç per un exemple de bloc.
No sóc l'Ada...però de blocs, webs i Internet si que hi entenc una mica :-)
A seguir igual

PS: El Semproniana mereix la visita.

Petons,

Raül

Marta ha dit...

...t'ho mereixes...sens dubte el teu blog val molt la pena...
Un ptnt
I fins demà, espero trovar-ho!!!

Sara Maria ha dit...

Felicitats!!!! Ens veiem dijous!!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Felicitats!!! Es que el teu blog va ser per a mi un referent a l'hora de crear el meu.
Salut!!!!!!

La cuina vermella ha dit...

Enhorabona estimada! no saps com n'estem de contents!!

Ester ha dit...

Moltes felicitats Gemma, t'ho mereixes de llarg
Ester

Anònim ha dit...

Jo m'uneixo a les felicitacions Gemma!!
Ci vediamo domani!
Mercè de Ayguavives

Anònim ha dit...

soc fan teva!!!!!!!!!!!!!!!!
I aprofito per dir-vos que també soc fan de la Mar Calpena i el seu superblog baixa gastronomia.
i també soc fan de "3ó4 al dia"
sou uns cracks.
aprofito i us facilito el guió (que l'albert no em va deixar acabar...) que parlava del vostre fenomen.

Ada Parellada

CUINA SUBMERGIDA

No hi ha cap mena de dubte, la cuina està de moda....O ho ha estat sempre!
Ara la cuina està constantment present als medis, els cuiners són tractats com a estrelles, reben la Creu de Sant Jordi i els erigeixen com a “cuiner de l’any”, amb la mateixa categoria que el “català de l’any”.
El que ha canviat no és que la cuina sigui una activitat que agradi, sinó que ara és una activitat pública. Però, és clar, ens estem referint a la cuina professional, la cuina en la que, en definitiva, es barreja l’amor per la cuina amb la rendibilitat, els beneficis, l’ego i els interessos comercials.
Però paral•lelament a aquest món d’estrelles, brillantines, glitter i glam, vestit de blanc amb pantalons a quadrets, hi ha un món de davantal de flors, un món callat i solitari, individual i privat i, sobretot, un món a l’ombra. Són els aficionats, els veritables amants de la cuina.
Sempre n’hi ha hagut, de persones apassionades per la cuina, de la mateixa manera que hi ha persones apassionades per la música, el bricolatge o el macramé. I el que realment els dona valor és que continuïn sent aficionats, sense voler fer el salt al món professional. Perquè quan passes de l’oci al negoci, la mateixa paraula ho diu, “negues l’oci”, de manera que tot allò que t’agradava tant passa a un segon pla, prioritzant el què realment interessa: calés, calés i calés. Si fas el salt al món professional, et transformes en un amant del compte de resultats.
Ja ho deia el meu amic Jordi Parramón, un cuiner importantíssim que no ha volgut pujar al carro del showkitchendollar. Quan al Jordi Parramon li van preguntar si la cuina era la seva passió, va contestar que la seva passió era la música, la literatura, etc., però que la cuina era la seva feina i, per tant, havia de treballar amb el cap fred, sense passions.
Doncs bé, aquesta cuina callada, aquesta cuina submergida, avui dia està esclatant, a través dels blogs de cuina. Val la pena que hi entreu, a qualsevol d’aquests blogs, us sorprendrà la qualitat tant dels comentaris, de les recomanacions com de les fotografies. I a mi, el que m’entendreix més és que, aquestes persones, quan acaben la feina, han tret la rentadora, i han banyat als nens, tenen esma per posar-se a cuinar, fer la fotografia, escriure la recepta al blog i respondre els comentaris dels usuaris del blog, sense tenir en compte que per poder cuinar, prèviament, han hagut d’anar a comprar.
A mi m’emociona, què vols que et digui.
M’he fet amiga d’una blogaire. I em té el cor robat. Ahir em va portar el regal de Nadal, una mica endarrerit, la veritat. El regal de Nadal és un tros de massa mare, procedent de Sevilla, que haig d’anar alimentant amb sucre i farina durant uns deu dies, fins que augmenti a quatre vegades el seu volum, moment en que n’haig d’agafar tres porcions iguals i donar-los a tres persones amigues. Només d’aquesta manera ens garantim salut i amor durant els propers dotze mesos. És una cadena! Les persones “normals” fan la cadena via Internet, els blogaires de gastronomia la fan via massa mare!!!
Només em queda dir que ADMIRO ALS BLOGAIRES DE GASTRONOMIA.

Gemma ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i felicitacions!

Però sincerament, crec que les felicitacions les mereixeu TOTS VOSALTRES!
L'admiració que vol transmetre l'Ada va dirigida a TOTS els blocaires de cuina, eh???????

Sort que l'Ada ha passat per aquí i ho ha aclarit...

ADA, MOLTES GRÀCIES PEL TEU RECONEIXEMENT! Estic segura que parlo en nom de tots quan et dic que t'estem molt agraïts que parlessis d'aquest fenomen que són els blocs de cuina a Internet.
Missatges com el teu, una professional de la cuina de veritat, són els que animen als aficionats com nosaltres a seguir escrivint blocs de cuina.

VISCA LA CUINA SUBMERGIDA!!

roser ha dit...

Jo no tinc ni bloc ni thermomix, però també em vull adherir a les felicitacions que tant us mereixeu.
Felcitats a tots en general, i a la Gemma en concret !!

Ens veiem demà als "risottos" !

angels ha dit...

Felicitats Gemma, val la pena la visita el restaurant, no sabia d'aquest programa, encara que l'hora... sort que ara amb la tècnica el pots escoltar altres hores. Ens veien demà

RUBEN ha dit...

olé!!! Molt bé!!!

xaro ha dit...

Felicitats Gemma!!
Ens veiem demà...

Manduca ha dit...

Moltes felicitats Gemma!!

Joan ha dit...

Aquest post d'avui és tot un homenatge a la gent anònima que va fent i aportant coses treient temps de les rutines de de cada dia... Fantàstic!!
Felicitats Gemma!! I felicitats a tota aquesta comunitat blocaire tan creativa!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Gemma!! T'ho mereixes!! tens la meva admiració... :-)

Molts petons

Marta Giralt

PD.- Per cert! Demà ens veiem al curs de rissottos... ja xerrarem i aprofitaré per felicitar-te en persona.... :-)

Maria ha dit...

Me'n alegro molt pel teu reconeixement que, tu diràs que és per tots, però sempre hi ha algú que destaca més i aquesta éts tu.
Petons bonica i fins demà.

Mercè ha dit...

Gemma, felicitats!!! Quina il·lusió que et mencionin als mitjans de comunicació, no?? Enhorabona perquè t'ho ben mereixes!! Petons! :)

la divina ha dit...

Gemma, t'ho mereixes, i tant! No en tinguis cap dubte!
I que maca l'Ada! :)

Anna ha dit...

Gemma, felicitats!! no nomes per les receptes sinó també per la teva tasca d'organització de cursos i nexe d'unió entre tots nosaltres!!

petons.

Gemma ha dit...

Moltes gràcies a tots un altre cop. I felicitats a vosaltres també, sou una colla GENIAL!!!!

materials ha dit...

mash1788
live487
pone3548
reck6874
shoe547