dimarts, de gener 13, 2009

Una endevinalla de La Safor

Aquestes vacances de Nadal hem estat a La Safor, una comarca preciosa del País Valencià. L’objectiu principal del viatge era l’escalada, però complementat amb visites culturals i gastronòmiques a la zona. La part gastronòmica és la que toca parlar en aquest blog :)

Les pastisseries de Gandia, la capital, anaven plenes de torrons, neules, polvorons, troncs de Nadal, tortells de Reis i altres llepolies (així en diuen allà dels dolços) pròpies de les dates nadalenques. Un dels dolços que ens va cridar més l’atenció va ser aquest, ja que per nosaltres era totalment desconegut:


I per això proposo la següent endevinalla:

Em sabríeu dir com es diu aquest dolç típic d’allà?

Us dono unes quantes pistes: es menja el dia de Reis, com aquí el tortell; també es menja a València i a altres comarques del voltant; és més antic que el tortell de Reis i els pastissers de la zona estant intentant recuperar-ne la tradició; està elaborat amb massa de massapà farcida de confitura de moniato i decorada amb glaça reial; normalment té forma d’anguila o de serp, però també es pot trobar amb formes d’altres animals... Us calen més pistes? Ah, sí, una més: està boníssim! Vinga, a veure qui és el primer que ho encerta!

La visita gastronòmica estrella ens la va recomanar el Francesc: la pastisseria Tano de Gandia, el paradís dels llaminers. En Francesc ens va comentar que en Tano havia publicat un llibre de receptes, de manera que vam anar-hi decidits a fer de turistes curiosos i intentar aconseguir el seu llibre. Vam tenir molta sort, ja que vam poder coincidir amb en Tano en persona, que ens va signar i dedicar el llibre. Ens va parlar molt sobre la pastisseria, la tradicional i la moderna, i ens va explicar com ha treballat per recuperar les tradicions tot adaptant-les als gustos actuals. Entre anècdota i anècdota, vam aprofitar per omplir-nos de dolços i pastissos... bé havíem de tastar tot aquell paradís, no?



I per acabar el post de les vacances, poso algunes fotos que vam fer escalant i visitant La Safor. Per nosaltres, que no ho coneixíem, va ser un autèntic descobriment: La Safor és una terra de contrastos, hi pots trobar des de mar fins a muntanyes; pobles amb molt encant i de gran interès cultural; rutes de monestirs que no tenen res a envejar a les d’aquí; camps i camps de tarongers, mandariners, vinyes i ametllers; roques i parets d’escalada de molta qualitat; i la gent, amable, oberta i simpàtica, que sorprenentment per a nosaltres, parla el valencià. Segur que hi tornarem!

El Palau Ducal Borja de Gandia: magnífic edifici d'estil renaixentista i elements arquitectònics d'èpoques diverses:


El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna: monestir grandíssim de l'orde del Císter. És un lloc preciós que es troba en període de reconstrucció:


L’església del mateix monestir: vam tenir la gran sort de coincidir amb un assaig de l’orquestra de Tavernes, un poble del costat, i van fer que la visita resultés encara més agradable:


El temporal marítim a la platja de Gandia, que va fer encallar un vaixell draga a Cullera:


Els camps inacabables de tarongers: haig de confessar que no vam comprar fruita en tota una setmana... ;)


Les zones d’escalada de Montesa i Bellús. També vam escalar a Aventador i la Marxuquera:



I per acabar, una foto de les escalades que vam compartir amb el Pere i la Nesa, uns escaladors amics de Sabadell amb qui vam passar les vacances junts. El blog del Pere sí que és d’escalada, de manera que li deixo a ell la feina de fer la crònica d’aquesta part... ;)


Ja estem pensant on anirem a les properes vacances!

55 comentaris:

Sefa ha dit...

Bon dia!
A veure si puc ser la primera!
Això dels jocs, m'encanta. És una casca de reixos ???
Fins aviat

Anònim ha dit...

bon dia! coincideixo amb tu, Sefa! pot ser una casca??

quin viatge més xulo Gemma!! ;D

Pebbles ha dit...

Bon dia, per el que he lleguit sembla una Casque. Son tipiques de Nadal i Reixos. Els components son: rovell d'ou o moniato i massapa.

Un viatge fantàstic!! Felicitats.
Ens posaràs la recepta?

Sara Maria ha dit...

Casca de Reis!! Per cert, quin reportatge més maco. Gràcies!

dolorss ha dit...

Gemma, ja ho han dit , és la Casca, però l'important és que estigues ben bona, cosa que no dubto gens ni mica.
Quines vacances més merescudes!!!

Ester ha dit...

Ohhhhhhhhhhh, he arribat tard, però tampoc en tenia ni idea, ara me'n menjaria un, que bó
Una abraçada
Ester

Gemma ha dit...

Mot bé a tots, és la CASACA DE REIS!
Ostres, tots la coneixíeu???? Jo no... I sí, estava boníssima! Semblant al massapà però més bo, ja que la confitura de moniato fa que no sigui tan sec i més sucós...
Per qui no la conegui, us asseguro que és totalament recomanable!
Al llibre de receptes del Tano hi surt, a veure si un dia d'aquests m'atreveixo a fer-la :)

El cullerot Festuc ha dit...

Jo no en tenia ni idea...però a mi el massapà no m'agrada gaire...però fa molt bona pinta!!!
gemma, que vol dir que no vas comprar fruita en tota una setmana???? Ai pillina!!! ;)
Ja tenim ganes que ens facis una recepta del Tano!
Petunets,
Eva.

XAVI MOYANO ha dit...

Genial!! i a més a més, la casca s'ha de regalar a les persones que s' estimen (generalment de tiets a nebots i n' hi han de més petites per a enamorats...penseu que té forma de serp!!

Núria ha dit...

Gemma, jo vaig veure un reportatge de las "cascas", però no s'asemblava a aquesta..potser n'hi han varietats.

Que bé que ho heu passat!

Núria

Anònim ha dit...

Que ràpid que heu anat tots!!
Ja no fa falta que ho digui perquè ja sabeu com es diu...
quina bona pinta que té,oi? :-)

Un bon viatge, per cert!

petons

Marta G

Mariona ha dit...

Hola, Gemma:

mai t'havia escrit res però segueixo fidelment el teu blog, que m'agrada molt. Sempre et tinc a mà quan he de triar un postre o un pastís d'aniversari. Gràcies!
M'has fet venir ganes d'anar a la Safor, fa molt bona pinta. Nosaltres aquest estiu passat vam estar en una zona de França que ens va agradar molt, la Vaucluse. La coneixes? Jo d'escalada no en sé res, però es veu que és un bon lloc per fer-ne. I el tema menjar...mmmmm. És el país dels mercats "paysans". Cada tarda hi havia un mercat on tots els productors de la zona venien els seus productes acabats de collir. Era preciós de veure i de tastar. Ens va agradar molt i, si no hi heu estat, us ho recomano.

Fins aviat!

La cuina vermella ha dit...

Tampoc coneixiem les Casques!!! caldrà anar a la Safor per reis, no?
Bentornada de nou bonica!
petons.

La cuina vermella ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La cuina vermella ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La cuina vermella ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La cuina vermella ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La cuina vermella ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La cuina vermella ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elena ha dit...

hola guapa yo no se con es diu,,,espera que entri la canelona que ella es de Gandia,,un peto.

Vanesuky ha dit...

Jo no n'havia sentit a parlar mai!
Molt interessat tot el que ens expliques en aquest post. Gràcies!!
Un petonet!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Sóm un desastre per les endevinalles...però m´ha encantat la teva crònica, les fotos (impresionant el que feis) i aquest dolç que ara mateis en menjaria un bossinet...!!!

Gemma ha dit...

Ei, que abans he posat casaca però m'he equivocat picant! Es diu CASCA de Reis, eh?

Eva, et prometo prometo que només vam collir les de terra... feia pena, veure els camps tant plens i que no els cullen... i tot ple de taronges i mandarines per terra. Però sembla ser que els pagesos hi perden diners :(

Xavi, la teva ciutat és preciosa de veritat, pots estar ben orgullós de ser de Gandia! Ja veus que no coneixia gens la casca, però la història de com es regala em va agradar molt. Aquest any, enlloc de tortell el dia de Reis vam menjar casaca! També en vam veure amb altres formes d'animals (de cocodril, de granota...) però la majoria eren en forma de serp. I de totes mides!
Pots estar segur que repetirem destí un altre any, ens va agradar moltíssim!

Núria, com li deia al Xavi, a vegades tenen altres formes, tot i que la serp és la més freqüent. I són boníssimes!

Marta G, tu també coneixies la casca? Vaja, ja veig que la majoria ja ho sabíeu ;)
El viatge va ser molt maco, vaig agafar una contractura a l'esquena de tant escalar je je je...

Mariona, benvinguda al blog! M'alegro que per fi t'hagis animat a escriure! No he escalat mai a Vaucluse, tot i que em sembla que per allà hi ha Buoux, una escola d'escalada molt famosa. De fet, tot França està ple d'escoles d'escalada fantàstiques, l'escalada és el seu esport nacional :) I també s'hi meja molt bé, je je je... Nosaltres acostumeme a passar una part de les vacances d'estiu escalant per algun racó francès ;)

Parella Vermella, m'alegra saber que no sóc l'única :) Haureu d'anar a la Safor a tastar la casca, s'ho val!

Elena, L'Ali és de Gandia??? Sabia que era d'Alacant, però no precisament de Gandia... A veure si passa per aquí i deixa un comentari ;)

Vanesuky, m'encanta descobrir dolços tradicionals i típics de la zona on vas de vacances... està bé visitar esglésies, musueus i castells, però també tastar els pastissos locals :)

Maria José, van ser unes vacances molt maques, La Safor té paisatges molt bonics i parets d'escalada molt xules!

Anònim ha dit...

La casca de Reis és boníssima! la recomano a tothom! Ho vam passar molt bé a La Safor: algunes ciutats arran de costa han patit massificació urbanística i hi ha força apartaments, però en 3 minuts ets en mig d'una natura amable i càlida... i els camps de tarongers... no es pot descriure! Ara, a l'estiu hi deu fer una calor!

la vella carmanyola ha dit...

Nosaltres tampoc no haviem vist mai aixo de la casca de reis!! Però pinta bé!

Fins una altre!

P.D: quina enveja de vacancetesss!!

Glòria ha dit...

Unes vacances molt ben aprofitades i molt variades: arquitectura, natura, escalada i... cosetes dolces, no podia ser d'una altra manera!. No coneixia aquest dolç típic de la Safor, ara ja sé una cosa més!.

Fins aviat

FRANCESC ha dit...

Holaaaa!!! Veig que vas aprofitar molt bé el viatge! Ai les casques de reis!! Quan era menut i vivia a Tavernes de la Valldigna, a Nadal en menjàvem feta a casa. Era una mica més senzilla, però supose que igual de bona. Ara, que jo sàpia, a Tavernes se n'ha perdut el costum i si no vas a ca Tano o a Bellreguard no en trobes de casques.
La pastisseria Tano és el paradís fet dolç i xocolate.
La Safor, les Marines, l'Alcoià i les dues Riberes, són de les comarques que mantenen un percentatge més elevat (més del 95%) de persones que entenen i parlen valencià (el nostre català de València). No és estrany que el sentires parlar per molts de llocs.
M'ha agradat molt el teu post. M'has fet reviure moments de la infantesa i he revisitat llocs que feia temps que no veia. Salutacions

Maria ha dit...

Ni idea de la Casca aquesta... Qualsevol postre amb ametlla és ben bo i aquest, a més , és maco d'aspecte.
Esteu fets uns esportistes, no m'extranya que cremis tot els dolços que menges.. ;D

Alicia (canelona) ha dit...

Aysssssssssss, ayssssssssss,

Perdón, perdón, perdon, TENGO QUE ESCRIBIR EN CASTENALLO, quiero decir tantas cosas y tan rápido que seguro que escribo fatal en catalán, y me cuesta mi tiempo.

No sabes, que sensaciones tengo ahora mismo, los ojos con lágrimas...¿Cómo se puede ser tan tonta? jajaja.
No te imaginas lo que te pasa por el cuerpo cuando ves fotos que conoces, que ves esos lugares todos los días, en un blog y encima de cocina, jeje.

Y a Tano....¿No se te iban los ojos en la pastelería? Yo me quedo boba mirando sus tartas, todas tan igualaditas. Tanto en dulce como salado, me encanta este hombre.

Y el dulce??? UNA CASCAAAAA. Desde que me casé, paso los Reyes en Madrid, en casa de los suegros, allí con su Roscón y yo pensando en mi CASCA, la que tenía todos los años junto con los regalos, y alrededor todas las golosinas habídas y por haber...(en aquellos tiempos, que tu madre te comprase un chicle, paragüitas o el paquete de cigarrillos de chocolate no te cabía en la mente) tan solo llegaban con la casca el día de Reyes. jajajaja.

Con el tiempo te das cuenta, que lo realmente bueno es la serpiente, jeje pero cuando eres niña...ya se sabe.

Mi madre les ha preparado dos a mis sobrinos este año. Y todavía al llegar de Madrid pude comemerme un trocito. ¡¡Que booooo!!

Ayss Gemma, perdón por el rollo, pero saber que has estado por aquí, que has fotografiado lugares que conozco y lo bien que has hablado....¡¡Emosionaeta del tot estic!!

Graciasssssss!! y si vuelves algun día....¡¡dame un toqueeee!! Para mí sería como ir a conocer a alguien de la teleeeeeee, jajajaja.

Besossssssss

Alicia (canelona) ha dit...

Calla, callaaa, que con el nervio no he leído ni los comentarios, jeje.

Y noooo, no soy de Alicante, soy de Gandía, Valencia. Gandía y Oliva, son los dos ultimos pueblos "importantes" de Valencia, luego ya empieza la provincia de Alicante.

Y fijaté, que ni sabía que aquí había algo "bueno" para escalar, desde luego esta visto...que a cada una lo suyo, jeje.
Espero que estes mucho mejor de tu contractura.

Besitossss

Francesc ha dit...

Per cert, és normal que hi haja molt de llaurador (=pagès) que deixe perdre's la collita. Enguany paguen les taronges "navelines" a 1€ l'arrova (13 kg) i les "nàvel" a 1'10 € l'arrova al llaurador. Ara compareu el preu que pagueu per kg a qualsevol botiga i penseu: qui s'està enriquint a costa dels pobres llauradors? Qui en fa el negoci? Trist, però real.
Besades.

Anònim ha dit...

Bona nit,
Em sembla molt interessant aquest post, sobretot perquè mai he estat a la zona de la Safor.
Sempre és bonic conèixer llocs nous, menges noves, i en el teu cas enfilar-te a les muntanyes de l'indret.... Jo només de mirar les fotos que tens al blog d'escalada ja em marejo. Però, m'apunto a anar a fer un tast a la pastisseria Tano !
Fins aviat
Anna D.

Anna ha dit...

vaig que aprofiteu totes les ocasions per fer sortides! No conec massa València i no havia vist mai aquest "tortell"...debia ser molt bo.

Cuinagenerosa ha dit...

gemma, no sé si fa més por aquesta casca en forma de serp o les parets que puges :D
lògicament tampoc no en tenia ni idea d'aquestes postres de reis, però veig que la zona val realment la pena de visitar i que us ho vau passar molt bé, me n'alegre (tinc una becària valenciana que me pega l'accent)

la divina ha dit...

Gemma, molt xulo el reportatge. No he estat mai per Gandia, però ara ja sé que l'he de posar a la llista d'escapades pendents, hi ha llocs fantàstics i, a jutjar per la casca, la gastronomia deu ser igualment fantàstica.

Anònim ha dit...

Quina gràcia! Fa uns mesos que segueixo el teu bloc, m'apunto algunes receptes i les intento cuinar - gràcies per penjar-les-. Doncs resulta que sóc de Xàtiva, allà on hi ha l'Aventador i també escalo per la zona que has visitat aquest Nadal,... M'ha encantat el post!!

Què bé l'entusiasme que transmets de les parets de les comarques centrals valencianes!

Una abraçada,

Margarida ha dit...

Hola, Gemma! Sóc la Margarida de Tiana. Aquestes vacances de Nadal vaig descobrir el teu bloc i m'encanta! M'encanten les receptes i m'encanten les fotos que fas! Tot d'una qualitat extraordinària!
A mi també m'agrada la cuina i he decidit fer un bloc de cuina per a principiants. Aprofito per posar aquí l'adreça per si a algú li interessa, encara que si tots els teus blocaires segueixen les teves receptes, no crec que els faci falta!
http://elmondelacuina.blogspot.com/

Aquesta Casca de Reis no la coneixia, però m'ha recordat molt una anguila de massapà que vaig comprar a Madrid ara fa 25, en un viatge que vaig fer després d'acabar la carrera. Enlloc de monedes de xocolata, aquella anava guarnida amb fruita confitada. Si voleu saber com es fa, he trobat la recepta a:
http://acomerbien.net/recetas/receta.php?Receta=398

Gemma ha dit...

Anna de la Vila, les vacances dels altres sempre fan una mica d'enveja, oi? Je je je...

Glòria, em va tornar a quedar pendent la visita a València. Com van dir durant el sopar, l'única manera serà anar-hi expressament... I segur que s'ho val!

Francesc, m'alegro que t'hagi agradat el post :)
El tema de les taronges és indignant! Però a tot arreu passa el mateix: al pagès no li surt a compte, però si mires el preu final als mercats és molt car... per tant, algú del mig és qui es fa ric, oi? Indignant!
Ens va sorprendre agradablement que tothom parlés català-valencià, no ens ho esperàvem :)

Alicia, així que ets de Gandia!!!! Llàstima de no saber-ho abans, perquè t'hauria fet una visita!!!!! M'hauria agradat molt!!! I sí, ja sé que Gandia encara és València, vaya lapsus he tingut :(
M'alegro que t'hagis emocionat llegint el post, la teva ciutat és preciosa, la gent molt simpàtica i les pastisseries... un vici! A can Tano hi vam anar més d'un dia i cada cop vam tastar llepolies diferents... totes boníssimes!
Per cert, tens la recepta de la casca que fa la teva mare? M'agradaria tenir-la....
Moltes gràcies pels teus comentaris, m'han fet molt il·lusió ;)

Anna D, la pastisseria Tano sí que és per agafar mareig, amb tants pastissos... no saps on mirar de tantes coses bones que hi ha je je je...

Anna, per nosaltres també va ser tot un descobriment, tampoc coneixíem gens aquella zona i és molt bonica.

Manel, l'accent valencià m'encanta, sempre li dic al Francesc... té una sonoritat i una cantarella deliciosa, oi?

Divina, a nosaltres ens encanta combinar viatges d'escalada amb viatges culturals i gastronòmics. El resultat final és rodó del tot!

Olga, quina casualitat! benvinguda! A Aventador hi vam anar dos cops, ens van agradar molt la roca i la llargada de les vies... vaig encadenar un 7a el "vomitera òptica" que em va fer suar de valent... Teniu escoles d'escalada molt bones a tota la zona :)

Margarida, benvinguda al blog! Ara mateix et faig una vista, molta sort amb el blog que acabes de començar! I gràcies per la recepta, ara miro si és la mateixa ;)

Anònim ha dit...

Hola Gemma,

Em diuen Eva i des de fa un temps segueix el teu blog. Quan he de fer les postres per a qualsevol sopar sempre miro el teu blog, però mai em quedem com les teues.

M'ha fet molta il·lusió vore al teu blog un post de la meua zona. Jo sóc de Bellreguard, un poblet al costat de Gandia, ón la CASCA és un dolç molt tipic.

La CASCA, que jo sapiga, no la solen regalar els tiets als nebots sinó que la porten els reis junts a la resta de regals.

A casa meua, la meua mare i les meues tietes sempre l'ha feta, de fet, enguany com tots els anys tampoc a faltat. A vore si li pregunte a ma mare la recepta i te la passe.

Gràcies per les teues receptes i perdoneu per les faltes que haja pogut fer.

Margarida ha dit...

Si voleu la recepta de la Casca de Reis de Tano, la trobareu a:
http://www.guiactiv.com/canales/gastronomia/rosconrey.html#val

Mercè ha dit...

Gemma, quina sort poder gaudir d'aquestes vacances en aquests paratges tan magnífics! No havia sentit mai a parlar de les casques! Tu sempre educant-nos! ;)

Alicia (canelona) ha dit...

Ays, Gemma, ja m'agradaria a mi que la meva mare les fera ben caseretes, jajaj. Ella de la seva tortà d'atmetlles no surt.
Quan dic que els va "preparar" les casques, em referia a que les compra (sols el dolç) i després les arregla, en les cistelletes o en unes caixes que venen especialment per a elles (carísimas de la muerte, en la pasteleria Roselló, al lado del Palacio Ducal). Les embolica amb la seu celofan i les seves llepolies.
Sento la confusió. La meva iaia si que ens les feia, però en la llibreta de receptes que em vaig quedar jo como heréncia, no les trove :(

nieves ha dit...

Querida Gemma, ya sabes que soy nula para el catalán, pero utilizo el traductor y así puedo disfrutar de leerte. Hoy hice lo mismo, pero te pongo aquí qué fué lo que me salió:

"¡Sitio web reportado como falsificación!
Este sitio web en www.internostrum.com ha sido reportado como una falsificación web y ha sido bloqueada basándose en sus preferencias de seguridad.

Las falsificaciones de webs son diseñadas para intentar engañar al usuario para que revele información personal o financiera imitando fuentes en las que confia.

Introducir cualquier información en esta página web puede resultar en un robo de identidad o en otro tipo de fraude"

Después de esta "información", ofrece la opción de salir de la página, y me cerró el navegador de Google, que es el que utilizo :-(

En fín, te lo comento por si ésto le está sucediendo a más gente, y que puedas si te parece, arreglarlo.

El reportaje fotográfico de Gandía, me parece una auténtica maravilla. Felicidades por haberlo podido disfrutar.

Un fuerte abrazo.

Anònim ha dit...

¿Pais? ¡¡¡¡Comunitat!!!!!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Ho desconeixi però ha estat una bonica troballa. Gràcies per la crònica.
Salut!!!!

angels ha dit...

Arribo una mica tard Gemma, no coneixia aquest postra però m’agrada molt el massapà , m'ha semblat un reportatge molt interessant. Petons

Gemma ha dit...

Eva, tens tota la raó, la tradició diu que la casca la porten els Reis a canvi de ferratge pels camells. Però aquesta tradició s'ha anat perdent amb el temps i es regala entre familiars... almenys això és el que ens van explicar. A veure si pots aconseguir la recepta de la teva mare ;)

Margarida, moltes gràcies. Ara me la miro, a veure si coincideix amb la recepta que hi ha publicada al llibre del Tano.

Mercè, jo tampoc ho coneixia, però són bones bones :)

Alicia, je je je... ja veig que el teu art pels pastissos no l'has heretat de la teva mare, eh? Aquí, quan els padrins regalen la mona als fillols també en diem que "els fan la mona", però això no vol dir que la facin ells personalment, si no que la compren i la regales. I d'aquí ha vingut la confusió... ;)

Nieves, ahora mismo lo miro y si hace falta cambio el traductor. Muchas gracias por avisar!

Olles i Àngels, moltes gràcies! La veritat és que van ser unes vacances molt maques i molt complertes :)

Anònim ha dit...

uff! doncs jo no en tenia ni idea que es deia Casca, és més tampoc l'havia vist abans!! Té una pinta boníssima, i si tu ens recomanes que la provem... doncs haurem de fer una escapada per tibar una micona amb l'excusa de la casca!! A veure si les següents vacances de nadal ens hi acostem!! Salut!

enric ha dit...

Jo tampoc en tenia ni idea d'aquesta tradicional llepolia, i com que sempre sóc dels últims i ja està tot dit, i el que et dic sempre ho trobes exagerat ;), diré que m'ha emocionat molt llegir el comentari de l'Alícia (canelona).

Una abraçada.

Cristina ha dit...

Quin viatge més maco Gemma!!! Aquest postre no el coneixia. Si puc pasar-me pel País Valencià en dates nadalenques no dubtis que ho probaré. Petons!!!

Mireia ha dit...

Caram Gemma, veig que us ho heu passat molt bé aquestes vacances, no perdeu el temps! M'ha fet molta gràcia que anessiu a La Safor, ja que cada any compro unes taronges d'allà que són ecològiques i boníssimes. Per cert avui me n'han d'arrivar dues caixes. Si vols mirar la web és: www.econaranjas.com

Mireia

No tot són postres ha dit...

Ja sabem una cosa nova, la Casca de Reis, té bona pinta!!! I mentre tu feies turisme sa per Gandia i rodalíes i escalaves muntanyes per perdre allò que recuperaves amb les menjades jo per les terres de l'Ibèric i els polvorons, les tapetes, el Montilla-Moriles (el vi , no el President)i el Pedro Ximénez... sort que al final vam anar tres dies a Sierra Nevada a intentar arreglar el "desastre" Però aquesta vegada vaig anar tant "de vacances" que no vaig fer fotos deñls menjars, jejeje PTNTS
Dolça

Maria ha dit...

Gemma, deixa de menjar Casca i de pujar més muntanyes, que ara et toca viatjar cap a la Menta Fresca a recollir un detallet per tu...
Petons.

china wholesale ha dit...

Welcome to Yiwu China, the largest wholesale market in the world. If you need yiwu agent services, please feel free to contact Yiwu Amanda.

mayura ha dit...

ola m'agrada molt cuinar i el menga mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm pro no m'agrada lo que feu de menja dew