dimarts, d’octubre 28, 2008

Taller amb l’Ada Parellada

Porto uns dies tan atrafegats que se m’acumula la feina... Tot i que aquest taller el vam fer fa dues setmanes, fins avui no he trobat una estona per escriure el post.

La cooperativa Abacus organitza tot sovint tallers i hores del conte gratuïts per la canalla. Llegint el Descobrir CUINA de l’octubre, hi vaig veure anunciat un taller d’aquests que em va semblar molt interessant:



L’Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana, és molt coneguda pels tallers de cuina infantils que organitza al seu restaurant i a altres llocs, amb l’objectiu d’introduir els nens a la cuina i fomentar alhora una alimentació infantil sana i equilibrada. Per les festes de la Mercè va organitzar un taller amb el Descobrir CUINA i el Bonpreu que va tenir molt èxit...

Coneixent la bona fama que té, vaig proposar a les meves nebodes, l’Aina i l’Olga, d’assistir-hi les tres juntes i de seguida em van dir “ens apuntem!”

Però no tot pot ser perfecte... La propaganda que feia l’Abacus del taller era força enganyosa: tots els nens i adults que ens vam reunir allà ens pensàvem que el taller de cuina era pels nens, on cuinarien i aprendrien a preparar berenars sans. Però no, resulta que el taller dels nens era pintar, mentre que el taller de cuina era pels adults... Quina desil·lusió es va endur la canalla! Per sort, l’Ada Parellada té molts recursos i davant la situació, va saber adaptar perfectament el taller de cuina adreçat als pares per tal que el poguessin fer els nens, mentre ella transmetia als adults el missatge que havia vingut a donar: “fora la brioixeria industrial i visca el pa amb xocolata de tota la vida!”




Els nens van aprendre a tunejar uns bastonets de pa sucant-los amb formatge, nocilla casolana, coco ratllat, fruits secs picats o pernil dolç, idees que l’Ada va donar per tal de preparar uns berenars ben sans i variats. Després encara vam tenir temps per provar un joc que s’ha inventat l’Ada mateixa: es tracta d’un joc que combina el dibuix, la mímica i les preguntes, tot al voltant de temes gastronòmics.

L’Ada va agradar a tothom, als nens i als adults. Les meves nebodes van sortir encantades amb ella i segur que voldran anar a un dels tallers del Semproniana... A mi em va admirar la professionalitat de l’Ada davant la situació, la passió que va posar en tota l’activitat, l’habilitat que té en el tracte amb els nens i la contundència del missatge que va saber transmetre als adults.

En resum, un matí de dissabte molt ben aprofitat!

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai! que bé que s'ho munteu! veus aquest es un altre inconvenient de viure a un poble, aquestes coses no les tenim! :(( bueno però també en tenim d'altre i molt bones!!

Mira Gemma que la Sandra no pot tornar a deixar la feina per pujar a Barcelona i com que ja es la segona vegada que ens passa això he convençut a la meva mare pq m'acompanyi!!

Per lo tant el lloc de la Sandra Fortuny i poses la Maria Vallvé, gràcies! ens veiem dijous!

ANNA DE LA VILA

MJ ha dit...

Gemma, gracias por la información, a ver si puedo ir con mi mini-cocinero el día 15. Por cierto ¿que referencias tienes de los talleres de Cuina per Nens de la Boqueria?

Ro ha dit...

Jo també vaig veure l'anunci aquest i em va semblar molt atractiu però el meu fill encara és molt petit.

Fa temps vam anar a dinar a la Semproniana (un regal que ens van fer) i ens va agradar molt. Vam poder veure com anaven corretejant els nens amb els seus gorros perquè feien un curs allà. Vam pensar que quan el nostre fill fos una mica més gran l'apuntaríem. La gràcia és que tu vas a dinar i ells estan per allà, fent el curs i divertint-se. Se la veu molt maca aquesta dona.

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma, ets tota una tietassa!!!! S'ho deurien passar d'allò més bé les teves nebodes (i tu es clar!)...
Petunets,
Eva.

Núria ha dit...

Tieta, m'en alegro que al menys les peques ho van passar bé, perque ja m'imagino la decepció.

Petonets
Núria

Gemma ha dit...

Anna, a Sabadell també es fan poques activitats d'aquestes... la majoria també les hem d'anar a fer a Barcelona :(
Apunto a te mare, genial! Tens el meu telèfon, oi? Si teniu qualsevol problema truca'm, eh? Ens veiem dijous ;)

Mj, yo no he ido nunca a los talleres de la Boqueria, pero sé de alguien que sí y me han hablado muy bien de ellos... Ya contarás!
No conocía tu blog, ahora mismo me paso per él ;)

Ro, a mi també m'han dit que està molt bé el Semproniana, que mentre els grans dinen tranquils, la canalla d'ho passa genial en els tallers de cuina del costat... serà qüestió d'anar-hi!

Eva, els nens van acabar de cap a peus pringats de pintura, pega d'enganxar, guixades de rotuladors, xocolata, formatge, coco ratllat... crec que sí s'ho van passar bé :)

Núria, al principi molta decepció, però com que al final van poder participar igualment... tot es va mig arreglar. Els bastonets estaven bons, sobretot els de xoco i coco!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Quina activitat més maca.

La cuina vermella ha dit...

M'han comentat que els tallers del Semproniana estan molt i molt bé, a més van dir-me que fan els tallers mentrestant els grans dinen al restaurant.

Ostres, Gemma, ara que feia dies que no penjaves cap foto de les nenes trobo que ha crescut molt (és l'Aina o la l'Olga la que surt a la foto?).

Tot i la decepció suposo que va valer la pena, no?

Un petó ben fort i quina canya de tieta que estàs feta!

Glòria ha dit...

Amb l'empenta i l'energia que té l'Ada Parellada, segur que li va donar la volta a la classe i que tothom s'ho va passar molt bé. Serà qüestió de mirar això del Semproniana.

Fins aviat

Gemma ha dit...

Olles i somriures, tot i la petita decepció inicial, al final va resultar molt interessant :)

Parella Vermella, quina il·lusió que em fa veure que esteu en forma i que torneu a passar pels blogs... quin ensurt que ens heu donat!
La de la foto és l'Olga, la petita de les dues i la meva fillola. Va fer 6 anys aquest setembre, s'estan fent grans a un ritme impressionant! L'Aina ja té 8 anys i és més vergonyosa per sortir a les fotos... ;)

Glòria, fas una descripció de l?ada perfecte: és tota energia i empenta! Estic segura que els tallers al Semproniana estan bé, hi aniràs amb el teu nebot? ;)

CRIS ha dit...

Sembla molt interessant Gemma i l'Ada sempre que vas a la Semproés molt simpàtica, segur què estàn molt bé aquests tallers.
Salutacions

Mercè ha dit...

Gemma! Quina tieta estàs feta!! I quina bona pensada! Una activitat ideal per introduir els nens a la cuina, i acostumar-los a la cultura del menjar fet a casa de ben petits ;)

Elena ha dit...

gemma que gran esta l'Olga i quina cara fa de felicitat,,eii te vist a una foto i estas molt flacucha,,,con u fas pillina amb la de coses bones que fas,,una abraçada.

Laia Prat i Fonte ha dit...

Ei quins tallers més xulus!!

Llàstima que no tingui fills ni nebots però ja hi aniria jo a fer-me un davantal per mi, jeje.

Jo tinc un dels llibres de l'Ada Parellada, els dels dinars de taper que va molt bé per les que dinem fora de casa!!! Us el recomano!!

Petons!!

enric ha dit...

Crec que estan molt i molt rebé aquests tallers dedicats a la canalla per tal que es vagin familiaritzant amb la cuina i que no tinguin conceptuat aquest racó de la casa únicament com el lloc on hi ha la nevera.

De tota manera, i encara que no tingui res a veure amb la finalitat d’aquest taller ni amb l’edat dels nens a qui va dirigit, aquests dies m’ha passat pel cap que ja que no entra dins els plans d’estudi, bé es podrien organitzar tallers on s’hi expliqués Economia, així, en majúscules, ja que malgrat que vivim immersos dins una societat capitalista, quan ens parlen, com per exemple ara, de la crisi, la immensa majoria dels que formem part d’aquesta societat sembla que ens parlin, sigui dit amb tot respecte, amb xinès mandarí.

Gemma ha dit...

Cris, l'Ada és simpatiquísima i té una energia impressionant. No he estat mai al Semproniana, però ara tinc moltes ganes d'anar-hi!

Mercè, em cau la baba amb les meves nebodes, se'm nota oi? A totes dues els agrada ficar-se a la cuina, seran unes grans cuineres!

Elena, l'Olga creix a un ritme impressionant... I com que no és gens vergonyosa s'apunta a tots els saraos je je je...

Alaiona, curiosament no tinc cap dels llibres de l'Ada... hi hauré de posar remei :) Quin m'aconselles a part d'aquest dels tuppers?

Enric, nosaltres a l'institut sí que ensenyem Economia! Però amb les meves nebodes prefereixo anar a un taller de cuina que a un d'economia, eh? je je je...

Anònim ha dit...

Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris.
Tal i com us ha comentat la Gemma, el taller tenia un format diferent a com va ser, però l'enstusiame que van demostrar els nens vers els aliments em va engrescar tant que vaig oblidar "el guió" i tot plegat va acabar bé. Oi Gemma?

Us espero a Semproniana!

Abraçades,
Ada Parellada

Gemma ha dit...

HOLA ADA!!!!!
Quina il·lusió que em fa rebre la teva visita! Com has descobert el blog??????
Ja veus que tant les nenes com a mi ens va encantar la teva xerrada-taller... tot i que ens pensàvem que seria diferent, al final vas aconseguir fer participar a tothom, a grans i a petits!
Em va admirar molt la teva capacitat d'improvisació, la teva simpatia amb els nens i l'energia que vas demostrar al llarg de tot el taller. Va ser un matí molt ben aprofitat!
Estic segura que els tallers al Semproniana tenen molt èxit, i la fama que tenen se la mereixen del tot!
A veure quan et fem una visita tots plegats... i em penso presentar, eh? je je je.

Anònim ha dit...

el meu marit m'ho va dir. Estava navegant i va trobar el teu article. no cal dir que va al·lucinar, i jo també he al·lucinat amb el super-blog que tens. Realment ets una artista de les postres i dels blogs!!!!
Petons i fins aviat,
Ada Parellada

Anònim ha dit...

el meu marit m'ho va dir. Estava navegant i va trobar el teu article. no cal dir que va al·lucinar, i jo també he al·lucinat amb el super-blog que tens. Realment ets una artista de les postres i dels blogs!!!!
Petons i fins aviat,
Ada Parellada

Anònim ha dit...

el meu marit m'ho va dir. Estava navegant i va trobar el teu article. no cal dir que va al·lucinar, i jo també he al·lucinat amb el super-blog que tens. Realment ets una artista de les postres i dels blogs!!!!
Petons i fins aviat,
Ada Parellada

Anònim ha dit...

el meu marit m'ho va dir. Estava navegant i va trobar el teu article. no cal dir que va al·lucinar, i jo també he al·lucinat amb el super-blog que tens. Realment ets una artista de les postres i dels blogs!!!!
Petons i fins aviat,
Ada Parellada