dimarts, d’octubre 07, 2008

Tiramisú

La setmana passada vam reiniciar els sopars setmanals a casa els pares, ideals per posar-nos al dia de les novetats i fer petar la xerrada fins que se’ns fa tardíssim... De postres sempre m’agrada portar algun detallet, que aquest cop va ser un tiramisú:



Aquest sopar era força especial, ja que el vam dedicar a fer el passi complet i comentat de les fotos de les seves vacances. Han estat a Rússia escalant el Mont Elbrus i fent turisme per Moscou i Sant Petersburg i les fotos que han portat són espectaculars. Vam passar una vetllada ben entretinguda!

El tiramisú és una de les receptes que tenia pendent de penjar al blog des de fa mooooolt temps. No sabria dir qui me’n va passar la primera recepta, segurament una companya de carrera que va anar a fer un Erasmus a Itàlia... Amb els anys he vist mil versions diferents de la mateixa recepta però al final sempre acabo fent l’original. L’altre dia, però, veient els capítols repetits del programa cuines de TV3, van reemetre un capítol de l’Oriol Balaguer fent un tiramisú, amb una recepta totalment diferent a qualsevol de les que havia llegit: barrejava el mascarpone amb una crema anglesa, ho deixava refredar a la nevera i ho muntava tot plegat! Tot i que el tiramisú autèntic no porta nata (m’ho va confirmar la Mireia Carbó el dia que va venir a l’institut) vaig pensar que aquesta recepta l’havia de provar... Si la fa l’Oriol Balaguer, segur que queda boníssima, no?

Doncs confirmo que estava de mueeeeeerte! Us ho prometo! Total, que al final penjo la recepta de tiramisú de l’Oriol Balaguer, de manera que encara tinc pendent penjar la que faig jo normalment je je je...

No em puc estar de penjar el vídeo del programa, no us perdeu la cara de nen que feia l’Oriol Balaguer l’any 2001! I llavors ja sortia per la tele... ;)


Aquí teniu la recepta: (extreta de la web de cuines)

Ingredients:

· Melindros
· 250g de nata líquida
· 250g de formatge Mascarpone
· 50g de sucre
· 2 rovells d'ou
· 200g de cafè exprés
· 10g de sucre
· 1 gotet de licor d'Amaretto
· Xocolata en pols per guarnir

Preparació:

Per fer la crema anglesa, poseu a bullir la crema de llet i el sucre a 86º. Tot seguit, bateu els rovells d'ou en un bol.
Quan la crema arrenqui el bull, incorporeu-la al bol mentre ho aneu remenant. A continuació, poseu el formatge Mascarpone en un bol i coleu-hi la crema anglesa a sobre. Barregeu-ho i deixeu-ho reposar 24 hores a la nevera. Quan retireu la crema de la nevera, munteu-la fins que assoleixi una textura cremosa.
Per fer el xopat, barregeu el sucre amb el cafè i afegiu-hi el licor d'Amaretto. Després talleu el pa de pessic o els melindros amb un tallapastes, remulleu-los amb el xopat i poseu-los en un plat.
I ja per acabar, poseu 3 cullerades de crema amb Mascarpone en una copa i incorporeu-hi el pa de pessic. Afegiu-hi una altra capa de crema i una altra de pa de pessic. Finalment, incorporeu-hi una cullerada de crema i deixeu-ho a la nevera durant una o dues hores, i al moment de servir-ho afegiu-hi xocolata en pols.

Bon profit!

35 comentaris:

Anònim ha dit...

mmmmmmm Tiramisuuuuu!!!

Molt bó, he vist que vosaltres ho escalfeu i jo ho feia tot directa. Ho tindre de provar aixi!

ANNA DE LA VILA

Anònim ha dit...

A per cert! els teus pares quina activitat que porten, no??

Records

ANNA DE LA VILA

manel ha dit...

gemma, saps que m'agrada més la presentació del teu tiramisú, amb les capes de pa de pessic a la vista. segur que entre això i les aventures a la muntanya de pares i fills, devieu passar una vetllada deliciosa.

Anònim ha dit...

Hola Gemma!!
M'agrada molt el teu blog! provare aquesta versio de tiramisu, te molt bona pinta, jo el faig totalment diferent, pero segur que es bonissim! Una pregunta, el licor d'amaretto es facil d'aconseguir?
Salutacions!!
Meritxell

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma!!! tens tota la raó...no pot ser que a la cuina de casa no hi hagués Tiramisú!!! M'encanta aquesta recepta...ben original...la probaré de fer...m'encanta aquest postre i així no l'he fet mai!!!
Sisisi, quina activitat els teus papis!!! Justament un amic meu va fer la Mm pero no la va pdoer acabar, va fer 60 km en 15 hores...i just quan estava x Matadepera va plegar veles!!! Els teus pares uns cracks...com la filla!!
Petunets,
Eva.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Aquest és un postre qu enormalment agrada a tothom. Ningú diu qu eno a una porció de tiramisú. No és un dels meus favorits, però mai dic que no a una miqueta.
Salut!!!!!!!!!

petitavegana ha dit...

Neeeena! veig que no sóc la única en pensar que la presentació del teu tiramisú és encara més excel·lent que la de l'Oriol Balaguer! Un cop més em trec el barret! ;P

RUBEN ha dit...

Fantàstic aquest tiramisú! De fet el trobava a faltar en el teu blog (crec que ja t'ho vaig comentar una vegada...) Molt bé com sempre Gemma!

la divina ha dit...

Que bonic t'ha quedat, Gemma! Queda molt bé presentat en copa. La recepta és una mica més complicada que la tradicional, però segur que devia ser boníssima. Mmm!

Dolça ha dit...

El tiramisú bonísim i el que m'ha agradat molt és la presentació, jo sempre l'he fet com a pastís, però així és xul·líssim!!!
PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

Anna, jo tampoc el faig així... ni tan sols hi poso nata, només clares d'ou a punt de neu! Però la veritat és que amb aquesta recepta també ens va agradar molt.

Manel, trobo que és l'única gràcia que té el tiramisú, que en general té una presentació força lletja... Almenys si es veu el pa de pessic es nota que és tiramisú ;)

Meritxell, benvinguda al blog! El licor d'amaretto és molt fàcil de trobar, a qualsevol súper segur que el tenen amb els licors...

Eva, encara em falten clàssics com la Sacher, la Tatin, l'Strudel, el San Marcos... uf, una pila! A poc a poc... Je je je, els meus pares no paren, estan molt forts ;)

Olles i Somriures, a nosaltres ens encanta el tiramisú, som una família força cafetera ;)

Petita Vegana, l'única diferència és que jo vaig fer que es veiés el pa de pessic... penso que si no perd la gràcia, oi?

Ruben, sí ja me'n recordo... i encara en tinc molts més de pendents :)

La Divina, no t'ho pensis, aquesta recepta és més fàcil que l'original, perquè la nata muntada és més estable que la clara d'ou a punt de neu... prova-la i ja m'ho diràs!

Dolça, tens tota la raó, el tiramisú costa molt que quedi ben presentat. Així en copa es dissimula una mica... ;) Normalment quan en faig per molta gent jo també el faig en pastís, dins un tupper d'aquells de duralex rectangulars. Però quan es serveix un tall queda bastant lletjot, oi? Clar que el que compta és que sigui bo!!!

Dolorss ha dit...

fa temps que volia fer el tiramisú i com bé dius tenim 1001 receptes.
Faré el que ens proposes a més si el fas tu ha de ser bo per força.
Petons.

Anònim ha dit...

Ostres, ostres, ostres; ara feia temps que no em conectava, i avui que he tingut una estoneta em trobo amb aquest fantastic postre.
Jo una vegada vaig fer el de la Mireia Carbó, i estava bonississim (com diu ella) ... es que soc una gran amant d'aquest postre!!!

A veure si ens passes la manera que el fas tu!!

Petons.
Gemma de Vic.

Ester ha dit...

El tiramisú és un dels meus postres preferits, el milor que he pres a Itàlia a un poble que es diu Massa Marítima, però aquest amb la crema anglesa no té desperdici.
Ester

MÒNICA ha dit...

Carai Gemma, tots els postres et queden perfectes, jo es que no m'atreveixo amb aquests tan, tan, tan "seriosos"...
Petons.

Francesc ha dit...

Crec que de receptes de tiramisú n'hi ha tantes com cuiners. A mi me la va passar una companya de feina i, de llavors ençà, que cada poc temps en faig per als amics, però no se m'havia ocorregut fer-lo així tant vistós com tu. Ets una artista. Besades.
Ps. Ja ens queda poc per veure'ns. Quina il·lu!

Mireia ha dit...

mmmmmmmmmmm!! Que bonic i que bo que ha de ser... Jo també vaig veure el programa de cuines, i em van venir moltes ganes de fer-lo, però encara no m'hi he posat...

Joan ha dit...

El tiramisú ha de ser boníssim - a més d'original... i això del Mont Elbrus doncs té la seva part d'aventura (i més quan penso com estaven les coses per la zona de Georgia aquest estiu)...

Gemma ha dit...

Dolors, amb el tiramisú passa com amb moltes receptes tradicionals: tants caps, tants barrets. Aquesta en concret, ens ha agradat molt i és força senzilla.

Gemma de Vic, jo el faig molt semblant a la recepta de la Mireia, sense nata i muntant les clares a punt de neu. I els melindros, els poso dels durs si faig un tiramisú gran (a l'hora de servir no es desmonta tant) o dels tous si els faig en copa com el d'aquest cop. Nosaltres també som grans amants del tiramisú!

Ester, ara penso que no he menjat mai tiramisú a Itàlia... ostres, això no té perdó! Ni tan sols aquest estiu quan vam anar a les Dolomites... Ja veig que hi hauré de posar remei :) Estic segura que deu passar com els gelats: no es pot comparar un tiramisú fet allà amb els d'aquí, oi?

Mònica, què va, hi ha altres postres molt més complicats! Prava'l i ja veuràs que no té cap complicació ;)

Francesc, passa com amb la recepta dels panellets o els bunyols o la mona de Pasqua... Cada casa té la seva recepta particular. Ens veiem aviat, eh? Ja només falten... 2 dies!!!!

Mireia, doncs jo ja l'he fet ;) Prova'l amb aquesta recepta, ja veuràs com us agradarà!

Joan, l'altre dia que parlàvem de l'amaretto vaig acabar de decidir-me a fer aquest tiramisú ;)
Tens raó, aquest estiu vam patir una mica pel tema de Georgia... Una de les excursions que es fan per aclimatar és a un cim fronterer amb Georgia i no els la van deixar fer per temes de seguretat. Però a part d'això, crec que no van notar res especial.

Anna ha dit...

El tiramisú fa una pinta tremenda!!! Jo també vaig veure el programa de Cuines i em va cridar l'atenció. Potser el provo aquest cap de setmana...
Una abraçada!

Cristina ha dit...

Ummmmmmmm!!!!!!!!!! una nova recepta de tiramisú. Apa, una altra recepta pendent per elaborar, quina pinta!!!!
Ara ja sé com és que menjeu tants postres sense engreixar ¡¡¡¡no pareu de pujar muntanyes!!!! els teus pares están més en forma que qualsevol jove d'avui en dia ¡¡¡qué bonic tindre uns pares tant actius!!!!!!!!!!
Petons!!!!

Mão na Massa ha dit...

Olá gemma!

é a 1ª vez que visito o teu blog e logo me deparo com este delicioso tiramissú! Óptimo aspecto!

BJS

xaro ha dit...

No coneixia aquest tiramisú..., a París vaig estar mirant un llibre que era exclusivament de tiramisus i ni havia uns 40 de diferents , però al final el vaig deixar :( perquè ja n’havia comprat molts i era massa pes.
El pastís de formatge i xocolata també te una pinta!!!
Ens veiem divendres!!

Sara ha dit...

Oh, que bo!

Jo també tinc recepta "Típica italiana", però això de la crema anglesa....

Tinc un gran amant del Tiramisú a casa, que de ben segur li treu suc!

Petons Gemma!

Anònim ha dit...

UF! m'estic tornant adicte al teu blog. Em faig por!

Petons!

Montserra(VIC)

Gemma ha dit...

Anna, a mi també em va sorprendre com feia la crema de mascarpone... i vaig pensar que ho havia de provar! Si el fas, ja em diràs si t'agrada, eh?

Cristina, tota la família som molt actius, no parem quiets ni un moment! I sempre cap a la muntanya... :)

BJS, gracias por tu visita! El tiramisu estaba muy rico :)

Xaro, què tal per París? Has de fer la crònica, eh?
40 tiramisus diferents???? Ostres, en tens per tota una vida amb aquest llibre! I quins et vas comprar? Segur que has tornat ben carregada ;)
Sí, ens veiem dema mateix, que en tinc moltes ganes!!!

Sara, aquest tiramisú és diferent però no tant... el gust s'assembla molt, estic segur que a casa teva triomfarà ;)

Montserrat de Vic, quina il·lusió que em fa la teva visita! Haig de confessar que sense els motlles i estris varis de casa vostra, aquest blog no seria el mateix, je je je... moltes gràcies!

Alaiona ha dit...

Ei!! Ma mare també en fa un de boníssim!! Un dia variarem i en faré un d'aquests a veure què tal!!
La presentació molt xula com sempre!!

Petons!!

Sara ha dit...

Gemma, Gemma, ahir vam tastar pastís de "tiramisú de Bayleis"... una cosa boníssima (i imagina't en qui vaig pensar així que ho vaig provar.... )

Wservir ha dit...

Hola,

Su blog ha captado nuestra atención por la calidad de sus recetas.

Agradeceríamos que lo registre en Ptitchef.com para poder indexarlo.

Ptitchef es un directorio que referencia los mejores sitios web de cocina. Cientos de blogs ya se han inscrito y disfrutan de Ptitchef para darse a conocer.

Para suscribirse a Ptitchef vaya a http://es.petitchef.com/?obj=front&action=site_ajout_form o en http://es.petitchef.com y haga clic en "Añade tu blog " en la barra la parte superior.

Atentamente,

octávio
wservir.com

elena ha dit...

nena ,el tiramissu me encanta i aquet messss.

Anònim ha dit...

Hola Gemma;
Em dic Mercè i fa temps que et tinc adjuntada a favorits però mai t'avia escrit. Avui és la meva primera vegada ;).
He fet la recepta de Tiramisú, i tinc un dubte pel que fa a la crema, despres de 24h reposant he montat l'emulció de crema anglesa i mascarpone, i tot que em sembla que el resultat és el mateix que el de cuines, la trobo massa liquida i tinc por que demà a l'hora de servir es "desparrami" TTTOOOT!
Ah! he fet una platera gran ja que és per una quinzena de persones, ara tic patidora! buenu ja t'explicare que tal ha anat!

Una abraçada i felicitats pel teu blog!

CocinArte ha dit...

El tiramisú es dels postres que més m'agrada i aquest teu, Gemma,té una pinta....ains que bó deu estar!!

Núria

enric ha dit...

Saps que no n'he fet mai, de Tiramisú?... Potser, després d'aquestes explicacions, ja començaria a ser hora, oi?

B. M. ha dit...

Quina bona pinta aquesta Tiramisú!, quines ganes de menjar-me-la! hauré de provar de fer-la.

Saps que m'ha recordat a un postre que es diu: Zavaglione, saps com es fa tu?

M'ha agradat el teu bloc, és molt dolç! l'agregaré al nostre, el del Monestir de les Avellanes (http://monestiravellanes.wordpress.com)

Ro ha dit...

També m'ha sorprès molt aquesta manera de fer el tiramisú. Me l'apunto. A la recepta que jo faig (que m'encanta) no faig servir nata sinó clares. I la presentació molt bona.