dissabte, d’octubre 11, 2008

Pastís de Poma Engrunat

Gairebé per a tothom, els mesos de setembre i octubre són plens de sopars per explicar les vacances i fer passis de fotos i vídeos de l’estiu. Aquestes trobades m’agraden molt, ja que són una manera d’allargar aquests dies que hem gaudit tant i que recordem durant molt de temps... Dijous passat va ser el torn de l’Arnau i la Patrícia, que ens van passar el vídeo del seu viatge als EUA, amb uns paisatges espectaculars del Gran Canyon, del Colorado River, del Monument Valley, del Death Valley, de Yosemite... Ai, quina enveja aquest viatge! Per postres, vaig fer aquest pastís de poma que tenia ullat des de feia molt temps:





La recepta és del mític llibre “Cuinar és Senzill” de la Montserrat Seguí, que va inspirar un MEME molt sentit entre la comunitat de blocaires culinaris. Aquest mateix pastís ja el van fer la Glòria del Cafè de Nit i la Sara de Tastaolletes, i en veure la senzillesa de la recepta i la pinta del pastís, em vaig animar a provar-lo. Us asseguro que és una de les millors coques de poma que he provat mai! Per acompanyar-lo, vaig fer un colís a partir d’una melmelada de poma i un rajolí de licor de poma. La recepta no la poso, la podeu trobar als blogs anteriors. L’únic que vaig canviar jo va ser que vaig posar margarina enlloc de mantega, ja que la llet i la Patrícia no són gaire amigues... ;)

Bon profit!

39 comentaris:

Joan ha dit...

Senzill no sé so ho és... però la pinta és fantàstica. Una mica sembla el "Apple Crumble" britànic...

Anna ha dit...

A mi també m'agraden molt aquestes sessions de vídeos i fotografies de viatges. És una manera de conèixer altres indrets i les sensacions i experiències dels que els han visitat.
La llàstima és que aquests passis fotogràfics no enstusiasmen a tothom. Ara, que si la sessió va acompanyada d'un pastís tan apetitós com el que ens presentes avui, no crec que ningú s'hi resisteixi!

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma...que matinera...ja has penjat el pastís de poma!!! T'ha quedat fantàstic...l'hauré de fer ja que com us vaig dir ahir...em xiflen els pastissos de poma...trobo que queden taaaan bons...i si a sobre el recomanes: èxit assegurat!!!!
Petunets,
Eva.

Laia ha dit...

Nyaaam quina pinta, que bé que et queden sempre els pastissos!!! I a sobre aquest llibre jo el tinc a casa (bé, és de la meva mare, perà ja hem quedat que els llibres de cuina que té, juntament amb la "llibreta màgica" de receptes de iaies i tot això, serà la meva herència...) Aquest l'he de provar! però he de mirar on comprar la vainilla, perquè la botiga on la trobava abans ha tancat :(

Glòria ha dit...

Gemma,

Me n'alegro que us hagi agradat el pastís de poma engrunat. Trobo que la poma ratllada quan es cou i queda toveta, li dóna una consistència ben lleugera, no et sembla?.

M'apunto això del coulis de poma per a una propera vegada!.

Fins aviat

xaro ha dit...

Gemma,
Ja he esmorzat però ara mateix me'n mengeria un tall!!

Anònim ha dit...

Gemma. M'hauria agradat veure-us asseguts a tots al voltant de la taula. El pastís fa una pinta... No t'ho creuras però m'arriba l'olor. Records!

Montserrat ( Vic )

Marc ha dit...

Te una pinta bonissima, veig que no m'enganyaves l'altre dia quan em parlaves d'ell!!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Gemma, que bona ha de ser aquest pastís de poma. La tardor és e´poca de fer aquestes receptes. Aquesta la faré, ja que, a mi aquest grumolls no em fan nosa. Que bonaAAAAAAAAAAA!
Salut!!!!!!

canela ha dit...

Gemma, quin pastís de poma més guapo t'ha quedat. Felicitats té un aspecte deliciós, no deixaria ni una mossegada si m'invitessin a alguna cosa així.

canela

Gemma ha dit...

Joan, jo li vaig dir el mateix a la Glòria quan vaig veure la foto al seu blog :) Però queda més com una coca, melosa pel mig i per sota i cruixent la part de dalt...

Anna, és una manera de gaudir més de les vacances, oi? Les vacances les comences a gaudir mentre les prepares, mentre les vius i després mentre les recordes... Quina pena que hi hagi gent que no sàpiga apreciar aquests passis :(

Eva, je je je, ja t'ho vaig dir que el penjaria... Prova'l: com diu la Sara de Tastaolletes, amb aquest pastís, hi ha un abans i un després en els pastissos de poma!

Laia, aquests llibres de cuina tradicional tenen autèntics tresors amagats... t'asseguro que és de les millor herències que pots rebre! La vainilla ensucrada la pots trobar a qualsevol super, a la secció dels potets d'herbes i espècies ;)

Glòria, el vaig fer gràcies a la teva recomanació i va ser un èxit total. Moltes gràcies! Ara ja estic esperant el de xocolata i taronja, que si el recomanes tu segur que tornarà a ser un èxit assegurat ;)

Xaro, si ja has esmorzat, per postres de dinar... Per cert, m'has de passar l'adreça d'aquell obrador de xocolata a París, eh? No te n'oblidis!

Montserrat, et passaré algunes fotos del passi perquè et facis una idea del viatge. Estic segura que a l'Arnau li semblarà bé ;)
Mentre el pastís estava dins el forn, feia una oloreta... deliciosa!

Marc, ja veus que aquest encara és més fàcil que la baklava o el de formatge i xocolata blanca... el faràs? Fes-li una foto, eh? ;)

Olles i somriures, fes-la, és molt recomable! Té mooooolt gust de poma i és sucosa i melosa...

Canela, queda molt original, amb l'engrunat a la part de dalt, eh?

Ester ha dit...

Com sempre un pastís que sembla tret de l'aparador d'una pastisseria de "postin"
Moltes felicitats
Ester

Dolça ha dit...

És del "Cuinar és senzill" de la Montserrat Seguí. El feia a casa la meva mare, fa anys i panys...hauré d'anar a remenar per veure si trobo el llibre.
PTNTS
Dolça

Sara ha dit...

Que bé que ja l'has tastat... i veig que l'has trobat una recepta tant meravellosa com jo!!

Als pastissos de poma, els passa com als de formatge, n'hi ha tants, que si no trobes una recepta innovadora com aquesta, acaben tenint el mateix gust!

Una abraçada!

Mercè ha dit...

Gemma,
Quina bona pinta!! T'ha quedat fantàstic com tot el que fas! Si dius que és tan bo, l'hauré de provar un dia d'aquests... buff, com se m'acumula la feina! ;) Mercè

Elisabet ha dit...

Gemma t'ha quedat fabulós, com sempre! tens unes mans!!!!
Jo em vaig comprar el llibre de la Montserrat Seguí però després vaig veure que la majoria de receptes no eren gaire aptes per a dietes... No obstant, amb aquest pastís de poma potser faig una excepció!! ;) Petons!

Anònim ha dit...

Quin pastís engrunat tan bo; aviat el faré!
Una altra qüestió: Gemma, tu saps alguna bona recepta per fer codonyat? És que ara als mercats ja hi ha codonys i potser seria interessant tenir una recepta fiable... per internet n'hi ha moltes, però no sé quines surten millor.
Moltes gràcies,

Marta F.

petitavegana ha dit...

Només veura la foto m'ha saltat una paraula: AL·LUCINANT!! El pastís de poma és el meu preferit tant en versió "appel crumble" com el típic de pa de pessic (cada any la meva iaia m'en fa un pel meu aniversari!), però aquest té una pinta realment impressionant!!!
Segur que el faig!!
Felicitats!! Ets una crack!

Gemma ha dit...

Ester, l'has de provar, és molt més fàcil que el gateau basque! ;)

Dolça, aquest llibre val molt la pena, té receptes tan bones com aquest pastís de poma, diferent dels de sempre i molt gustós...

Sara, totalment d'acord am bla comparació que fas entre els pastissos de poma i els de formatge... hi ha tantes receptes que quan en trobes una d'especial la repeteixes molts cops!

Mercè, ja veig que ens donarem feina mútuament... he vist algunes postres al teu blog que les haig de fer!

Elisabet, fes-lo un dia que tinguis convidats i tu en tastes un tallet mooooooolt petit ;)

Marta F., em sap greu però en això no et puc ajudar :( Jo també he llegit moltes receptes, però no n'he fet mai... no te'n puc recomanar cap.

Laia, això mateix vaig pensar quan vaig veure les foros als altres blogs... No és tipus apple crumble, però és diferent a les típiques coques de poma... prova'l i ja m'ho diràs ;)

illetapitita ha dit...

Que boníssim aquest pastís, n'havia vist de moltes maneres diferents de pastissos de poma, però aquest fa una pinta increïble!
El pròxim pastís de poma que em demanin serà aquet segur!

Cristina ha dit...

Quina pinta més bona!!! No té la pinta que solen tenir les coques de poma i segur que deu d'estar espectacular ¡¡¡cada cop tinc més receptes per fer i poc temps!!! Pareu de fer coses amb tan bona pinta, jajaja!!!!!!!!!!!!!!!

xaro ha dit...

Apa, quina pinta més bona!! Esteu
tots molt treballedors menys jo, que darrerament no tinc temps de rés!:((

enric ha dit...

Jo l'he fet vàries vegades aquesta pastís, i sempre ha resultat un èxit però, com la Glòria, m'apunto aquest coulis de poma.

Gemma ha dit...

Illetapetita, ja veus que l'ha fet molta gent i tothom n'està molt satisfet... fes-lo i triomfaràs ;)

Cristina, no és d'en Carlos Valencia, però està boníssim!

Xaro, doncs has de trobar temps per posar les fotos del taller de xocolata de París, eh? Les estic esperant amb candaletes :)

Enric, no sabia que tu també l'havies fet... És bo, oi? El culís el vaig fer perquè el pastís era per postres i em feia por que quedés massa tipus coca i una mica sec... Així, en el plat, una cullerada de pastís sucat en el culís estava de mueeeerte!

Delicias ha dit...

Hola Gemma

Si tinguessin les delicies en aquests momemts aquesta sorprenent coca de poma prendriem un cafetó darrera d'altre fins acabar-la, que hi farem som molt llamineres, i qui es pot resistir davant d'aquests pastíssos que ens fas Gemmma. Molts petonets.

RUBEN ha dit...

Vist l'éxit! Aquest cap de setmana he fet aquest pastís. T'haig de dir que m'ha agradat molt, molt!
I a més és molt fàcil de fer!

RUBEN ha dit...

Vist l'éxit! Aquest cap de setmana he fet aquest pastís. T'haig de dir que m'ha agradat molt, molt!
I a més és molt fàcil de fer!

jaumeppiqueras ha dit...

Gemma, imponent aquest pastís, li he ensenyat a l'ELisenda a veure si s'anima i prova de fer-lo! quina salivera!!!!

ali, cane ha dit...

Me'n vaig corrent al bloc aquest de la Nit, jajajja, que bonaaa estaraaaaa, adeuuuuuuuu

Gemma ha dit...

Delicias, amb un cafè... seria una delicia! Je je je

Ruben, l'has fet? Posa'l al blog, eh? Oi que qeda una coca deliciosa?

Jaume, aquest pastís no té cap complicació, segur que a l'Elisenda li soritrà boníssim! I si té cap dubte, que m'enviï un mail, eh?

Ali, segur que t'agrada, és molt del teu estil de tartes de poma ;)

Margarida ha dit...

¡E S P E C T A C U L A R! manejas los dulces como los ángeles :)

mesilda ha dit...

Bona nit Gemma.
M´agrada molt este pastís.Es veu deliciós,encara que m´agraden tots els que he vist al teu blog.
A banda de que son facils de preparar,tu els dones una presentació de luxe.
Besets des de Ontinyent.

Ro ha dit...

Quina bona pinta. A mi m'encanten els pastissos de poma, i el de la Glòria el tinc apuntat dins dels pendents. M'apunto allò del coulis de poma.

I també espero veure el pastís de poma del David Lienas. Quina enveja de classe

MARISA o famalap ha dit...

Es un pastel que para lo fácil que parece ser...tiene una pinta fabulosa.
A ver si encuentro hueco en el recetario de pendientes para probarlo...umhumh!!!

elena ha dit...

aquet esta en pendents fa dies i ara no se si podré estar,t´quedat super chulo quines fotos nena.

ali, cane ha dit...

Tenies raò, m'agradat molt, però plena moltissim, jejej.

Anònim ha dit...

Hola!
Tal i com em vas recomanar, vaig fer el pastís de poma per l'aniversari del meu fill. Crec que va quedar prou bo, però em va quedar una mica dur. No sé on devia fallar! Vaig posar-hi el llevat i vaig seguir tots els passos de la recepta... Bé, ho tornaré a intentar!
Gràcies
Anna D.

Auro ha dit...

Este Pastís de Poma Engrunat, tiene que estar divino, es de los que me gustan a mi.

Gracias Gemma por todas tus aportaciones

Sílvia ha dit...

Moltes gràcies! Ahir em vaig decidir a fer aquest pastís, i va quedar boníssim! Una mica dur, això sí (com deia l'Anònim, no sé on vaig fallar); però vaja, és tan bo que el tornaré a fer fins que surti perfecte ;)