La recepta me la va passar un company de departament, en Jaume, que és molt aficionat a la cuina, a les postres i, sobretot, al formatge ;)
La recepta original recomana fer el pastís en motlles individuals, però jo la vaig adaptar a un motlle gran, doblant-ne les quantitats i posant una base de pa de pessic a sota, per tal que semblés més un pastís d’aniversari. Tot i així, m’he quedat amb les ganes de fer la recepta tal qual, que ha de quedar molt ben presentat, és facilíssim i crec que sense la base de pa de pessic encara ha de quedar més bo. És d’aquells pastissos per repetir molts cops! Escric la recepta amb les meves quantitats i amb la meva estona de forn (més temps perquè era més gros i amb el motlle gran) però no dubteu que aquest el tornaré a fer ben aviat!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 base de pa de pessic o de galetes esmicolades amb mantega
· 500g de formatge cremós (tipus philadelphia)
· 150g de xocolata blanca
· 120ml de nata líquida per muntar
· 125g de sucre en pols
· 2 ous
Preparació:
Posar la base de pa de pessic o de galetes dins el motlle.
Fondre la xocolata blanca al bany Maria.
Amb el túrmix, barrejar el formatge, la nata i el sucre. Afegir l’ou i la xocolata fosa i tornar a barrejar amb el túrmix.
Coure-ho 45 minuts al forn a 160º (amb el forn pre-escalfat) i deixar-lo refredar dins el forn.
Desemmotllar i reservar a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!
38 comentaris:
Hola Gemma:
La xocolata es de la de fondra ó la normal de pastilla?.
Petons.
Uau! ha de ser boníssim!!
De calories val més que no en parlem ;)
Fins aviat
Sefa
Fa molt bona pinta i sembla de molt bon menjar.
Ester
Hola guapa! doncs aquest amb xocolata blanca igual si que m'agradaria, porta molt formatge així que potser no es nota. Tu que dius? Petons
Ostres guapa, quina presència que té aquest pastís. Le Caprice des Deux.
Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Segur que l'àvia Antònia en devia quedar encantada. Per les fotos es dedueix que devia estar boníssim. Salutacions.
Woo!! Quina bona pinta!!Ja el farem algun dia!!
Al final no podré venir a classes de cuina. A veure si el pròxim cop tinc més sort!!
Petons!!
Què bon aspecte té aquest pastís. A mi m'encanta la barreja del formatge amb gairebé tot, però amb la xocolata blanca, em sembla sublim. T'ha quedat molt xula, com tot el que fas. Un petó.
canela
Carai! I mira que a mi el pastís de formatge la veritat és que no em va, però tu els presentes d'una manera que... ostres jo és que em menjava la pantalla!!!
Un de cada dos divendres tinc una hora penjada a la universitat i hem decidit fer "esmorzars de germanor" XD em sembla que et pisparé alguna recepta d'un pa de pessic o alguna cosa senzilleta per portar un dia!!! Amb tantes que n'has fet i penjat aquí en podré fer de diferents cada setmana!!! :P
Felicitats a l'àvia Antònia, i a la pastissera, per descomptat!
PTNTS
Dolça
Felicitats a l'àvia Antònia, i a la pastissera, per descomptat!
PTNTS
Dolça
gemma, t'ha quedat magnífic, com sempre, i sembla ben fàcil de fer, de manera que no tinc excusa per provar-ho.
la iaia antònia pot estar ben satisfeta amb una neta així, que sempre li prepara aquestes delícies.
Menú, pots posar la xocolata que vulguis, amb milkybar també et quedarà bé ;)
Sefa, va tocar un tall tan petit a cadascú que cap problema amb les calories!
Ester, queda molt suau, amb un gust com de llet condensada... boníssim!
Mònica, aquest segur que t'agradaria! Abans de saber que era amb xocolata blanca, tothom deia que era de formatge i llet condensada... com que no porta xocolata amarga el gust de xoco quedava molt camuflat ;)
Olles i Somriures, un vici dels Déus!
Francesc, va estar molt contenta je je je...
Alaiona, a veure si pots venir el proper cop...
Per cert, les pomes pel pastís de poma poden ser le que vulguis, reineta et quedarà bé, però amb golden també :) I si a més hi poses crema... deliciós!
Canela, com que el formatge és suau, la combinació amb la xocolata blanca quedava bona de veritat.
Laia, doncs a mi els de formatge m'encanten, amb totes les versions! Ei, em sembla una idea molt bona això de l'esmorzar a la uni... Ja em diràs què decidieixes fer, eh? Genial!
Dolça, moltes gràcies!
Manel, aquest és fàcil de veritat, segur que el pots fer amb la Lara ;)
Que bo ha de ser i que fàcil de fer.. L'haurem de provar...
Una abraçada
Té una pinta boníssima!. Ja ens l'ensenyaràs amb les mides reduïdes, així el pecat no serà tan gran!!
Fins aviat
Molt bó Gemma de segur que tant sols queda la "foto" de record, peró amb ganes de tornar-lo a fer.
Jo el formatge l'associo amb els berenars.
El provaré de fer de segur que si¡¡ salutacions. (menja de bacallà) Josepb.
La veritat és que estic molt i molt satisfet de que m'hagis inclòs en el post d'aquestes postres.
Per altra banda, i entrant en matèria, t'haig de confessar que la massa a base de galeta trinxada amb mantega és la més adient tot i que sense base és irresistible, també.
Animo a tothom a fer-lo i a repetir-lo!!!
Adéusiau i, com diria en Pastisser, BONA CUINA!!!!
Jaume.
Gemma, ets la "reina de les postres" quin pastis, al meu fill el faré content li agrada molt el formatge i la xocolata blanca.
Gràcies per endolsir-nos la vida!!!
Sempre em fascina l'espectativa de tastaor un nou pastís de formatge, i si a sobre té chocolata blanca com a combinació.... boníssim!
quina pintorra fa aquesta de formatge,impressionant ,,avui en fet el mateix,,yo tinc una ala nevera per berenar,un petonassss.
Gemma!! T'has ben lluit...la teva àvia i familia deuen estar esperant les trobades familiars per probar les teves creacions!!! fa una pinta irresistible...i molt fàcil, no???
Petunets,
Eva.
Mareeeeee, que bo ha d'estar aquest pastís. Encara tens temps amb tanta clase de cuina? jajaja
Menuda pintaza tiene ésta tarta de queso y choco... me encantan y tengo unas cuantas copiadas y esperando que me digne a hacerlas, apunto ésta también...je,je,
Gracias por tus comentarios en el blog, por tu bienvenida. Ando escasa de tiempo, a ver si llega (a mi pesar) el frío y esas horas resguardados en el calor de casita, me permiten trastear algo más con la cocina y con internet.
Bicossss
Va ser boníssim! de debò. L'heu de fer. Moltes gràcies Gemma!
Noia tindria que estar boníssim, aquest si que li agradarà al meu fill, formatge i xocolata blanca.
El provaré ben aviat.
Petonets
Por los ingredientes que nos cuentas, tiene que ser un Bocado Celestial. Pero si ésto está acompañado de una hermosa y cuidada presentación, como suele ser habitual, el conjunto tiene que ser "una experiencia religiosa".
Felicidades Gemma, por tanta maestría.
Un beso.
Maria, fàcil i bo, què més vols?
Glòria, ja l'he provat i estava boníssim! I amb unes maduixes... genial!
Josepb, benvingut a la blogosfera!!!!
Jaume, quina il·lusió que passis per aquí! Tens tots la raó, la base de pa de pessic no és la més adient... Ja vaig fer-los sense base i molt millor! A partir d'ara, tu i jo hem d'intercanviar més receptes, eh? Amb tu he trobat un "filón" je je je ;)
Dolorss, doncs amb aquest triomfaràs!
Sara, a mi també m'agrada provar pastissos de formatge diferents... aquest té un gustet com de llet condensada deliciós :)
Elena, ja tinc ganes de veure'l al teu blog ;)
Eva, benvinguda!! Quines vacances que has fet, eh? I quina enveja!!!!
Ja he vist les fotos, espectaculars!!!!! T'hem trobat a faltar... ;)
Ali, boníssim! No t'apuntes a venir a alguna classe? ;)
Marisa, con el frío siempre apatece más meterse en la cocina, verdad?
Pol, boníssim!
Pebbles, prova'l, segur que li encanta ;)
Nieves, nos hemos cruzado los comentarios ;)
Muchas gracias por tu comentario, viniendo de ti es un gran elogio :)
El pastel es bocado celestial y muy muy dulce...
Quina delicia.
M'agrada molt el pastiss de formatge,i aquest es genial.
Segueix sempre aixi.
Petons
Margot
Aquest l'apunto al meu llistat de pendents. M'encanta el formatge, així que aquest l'haig de provar a fer a casa, té molt bona pinta!!!
que pintaza tiene esta tarta!
Gemma, me encanta tu blog y te meto en mi blogroll de cocinillas.
Com que tots els sant tenen capvuitada, suposo que, els anniversaris, també, pel que felicito de tot cor a l’àvia Antònia pel seu, d’anniversari, i a tu, “Senyu”, què més et puc dir que no hagin ja dit els trenta comentaristes anteriors?... No se m’acut res més, de debò… O sí!!!... Calla, calla!..., sí que se me n’acut una: Escolta, Gemma, per què no portes tu les postres divendres que ve a l’Egipci? ;)
Margot, gràcies per passar per aquí! A mi també m'encanta el pastís de formatge, sigui com sigui ;)
Dolors, queda boníssim!
Mj, gracias por ponerme en tus enlaces de cocinillas ;)
Enric, ostres, que complicat... Quina mena de postres devien menjar els egipcis? Estic molt intrigada... serà tot un descobriment!
uaaaaa pecat mortal!! les dos coses q més m'agraden d'aquest món: la xocolata blanca i el formatge (ah i els homes tb jejeje)
fijo q ho faig aquesta nit!!
Marta
Que bueno tenía que estar y que presentación tan bonita y delicada.
Me gusta esta receta seguro que te la copio.
Besos
aquet caura ,cuan yo acbi la meva dieta,buaaa,,que trist,jejej,,esta super
Gemma,
El vaig fer divendres, que vaig tenir convidats i van al.lucinar!
em va quedar tremendo!
Amb el teu permís, vaig a posar-lo al nostre blog. sempre amb el teu copyright jejeje
petó
marta
hola Gemma i companyia,sóc principiant en aixó de la cuina, però ganes no em falten... cada diumenge he pensat portar les prostres a casa dels meus pares i dels sogres. Demà m'estreno amb aquest pastís!! ara mateix l'he ficat al forn, quins nervis!!
Amb el teu blog m'he animat a fer cosetes, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada