dimarts, d’octubre 21, 2008

Pastanaga amb Crema Sabaiona de Curri

Aquesta és la recepta d’octubre de la revista Descobrir Cuina:


Un cap de setmana més de mal temps... Pels escaladors, això significa quedar-se a casa a mossegar-se les ungles pensant en les parets que ens esperen allà fora :(

Però decidida a no posar-me de mal humor, al final ha resultat un cap de setmana força productiu: hem anat de públic al Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat, que es celebrava a la Panxa del Bou, un rocòdrom de Sabadell. Tot i que no sóc gaire amant de les competicions, ens ho hem passat molt bé veient com els craks (o els bous, en argot escalador) resolien les dificilíssimes vies d’escalada de la compe. Realment espectacular, això sí que és escalar!


Havent-me passat una mica el mono d’escalada, he acabat d’arrodonir el cap de setmana preparant una recepta sorprenent d’en Jordi Roca. Es tracta d’una crema sabaiona aromatitzada amb curri que acompanya unes pastanagues escaldades en almívar. Original, oi?

Aquest mes la revista té poques receptes de postres: just les 4 de les fitxes centrals, les 3 d’en Jordi Roca i la del menú de la Carme Ruscalleda. Així que la vaig rebre vaig pensar “aquest mes ho tens fumut!”. Doncs tot al contrari, el toc de curri a la crema ens ha encantat i les pastanagues dolces a l’estil “dip” han quedat boníssimes!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

27 comentaris:

canela ha dit...

Deliciós el conjunt. Ets la reina dels postres!

canela

Mercè ha dit...

Essent d'en Jordi Roca ha de ser molt bona! Curiosa combinació de sabors! I com sempre, una presentació immillorable! Felicitats Gemma! :)

Mònica ha dit...

Ai que ja no recordava lo que es patia veient això! Quina pinta aquest postre...no s'et resisteix cap!
1 petó

La cuina vermella ha dit...

Gemma, el curry és espectacular, el toc que hi dona als plats és sorprenent. M'encanta aquesta creació, la foto és molt xula i la presentació exquisida. Ets un crack!
Vaig a comprar la revista, aquest mes encara no la tenim!
petons.

famalap ha dit...

Qué curiosa la receta!!! Aunque entre que no nos gusta el curry y encima tampoco hay ninguno que sea sin gluten... Otra vez será, que tienes que ponernos aún muchas recetillas, je,je,

deliciosa martha ha dit...

Quina sort la gent del teu voltant...els hi fas la vida més dolça cada mes ;)

La Taula d'en Bernat ha dit...

Jo també tinc uns amics amants de l'escalada. Però a mi aquesta mena d'esports em fan patir una mica, només amb el vídeo ja se'm posen els pèls de punta...
Aquesta crema de curri amb pastanagues té una pinta deliciosa, especialment la que has fet tu. Tens una gràcia incomparable!
Una abraçada!

gemma ha dit...

Molt original! Mai hagués pensat en posar curry a unes postres :-)

Ester ha dit...

Aquesta recepta no se m'hagués acudit mai de fer-la, però ja que l¡has fet tu potser m'ho repenso
Una abraçada
Ester

Gemma ha dit...

Canela, deliciós i sorprenent...

Mercè, una combinació molt original. En Jordi Roca és un geni :)

Mònica, aquest és senzillet ;)

Parella Vermella, hi ha receptes molt interessants en aquest mes... sobretot les salades, val la pena comprar-la.

Marisa, el curry lleva gluten? Puedes hacerte tu misma la mezcla de especies, asi seguro que no lleva nada de gluten... Pero si no, otra vez serà je je je.

Deliciosa Marth, tens raó que aquesta crema era dolça... potser un pèl massa i tot! ;)

Anna, amb la corda no hi ha cap perill... tot i que en aquest vídeo surten vies molt difícils!

Gemma, avui en dia ja no sorpren gairebé res... a mi tampoc se m'hauria acudit mai, però queda bé!

Ester, jo també era força escèptica i al final ha resultat bona ;)

Anònim ha dit...

Es un postre per quedar-te amb els convidats!! Val molt la pena aquesta revista, jo com sempre vaig dient que mi tinc d'apuntar per com que faig vida d'autonoma no aclareixo mai res! :((

Res fins aviat que nomes queda casi una setmaneta i cap a la Carbó.

ANNA DE LA VILA

P.D: Jo sóc de tocar de peus a terra, a caminar tot lo que vulgueu però aixo una corda i de no tornar de peus a terra. :(((((( em fa una mica-bastant de iuio!

Anna ha dit...

ja saps el que diuen, al mal temps bona cara! El postre és original. Aquest mes no hi havia massa postres, tens raó, però amb el David Lienas hem compensat ;D

Anònim ha dit...

Ayss mareeee, un altre postre amb les innominables i de segur que està boníssim, jejej

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma, amb la teva recepta mensual del Descobrir, estem coneixent receptes que mai hagués pensat de fer!!!!
La presentació preciosa, t'a quedat molt més bonica a tu...
Petunets,
Eva.

Francesc ha dit...

Certament curiosa aquesta recepta! Això de fer-les en almívar no se m'hauria ocorregut mai i, menys encara, posar-hi curri... Ara, si tu dius que era bona, m'ho crec. La presentació, molt bonica. ;D

Gemma ha dit...

Anna de la Vila, t'hauràs de subscriure al Descobrir Cuina, serà l'única manera que tinguis la revista cada mes, que ja veig que a Vila-rodona no us arriba tot ;) Ens veiem ben aviat!

Anna, ostres, no ho havia pensat i tens tota la raó, en Lienas ha compensat la quantitat de receptes de postres d'aquest mes je je je...

Ali, un postre hipercalòric de veritat! Però molt bo, je je je...

Eva, aquest mes ho tenia difícil per triar, amb tan poques receptes de postres... però em vaig arriscar i ha sortit bé :)

Francesc, les pastanagues, que ja són dolces, queden molt bé a les postres... L'Eva del Cullerot Festuc té una coca de pastanaga que la tinc pendent des de fa dies, i segur que queda boníssima!

Cuinagenerosa ha dit...

quines postres més curioses! t'han quedat magnífiques, com sempre (potser les pastanagues baby una mica massa crescudes, per trobar-hi alguna pega), però em costa d'imaginar el sabor, però si en roca i tu les recomaneu, per a mi van a missa.

Pebbles ha dit...

Amb aquests postres, quedes com molt bé amb els convidats. És una bona opció de sorprendre.

Com sempre una presentació magnífica.
Petonets!!!

Glòria ha dit...

Una combinació exòtica. Serà qüestió de provar-ho. Heu coïncidit tu i la parella vermella amb les espècies en les darreres receptes!.

Fins aviat

Anònim ha dit...

Ostres quina combinació!! No s'em hagués passat mai pel cap fer un "curri dolcet"!! A voresi m'animo... i dius que està boníssim, eh?! Ja t'explicaré!

Anònim ha dit...

Apa!! quines postres més originals!!! Les pastanagues m'agraden moltíssim però encara em costen de veure en unes postres!! La veritat és que visualment és genial, segur que eren tan bones com la pinta que tenen!

Kara ha dit...

Quan vaig llegir el títol de la recepta a la llista de nous posts del Google reader vaig passar de llarg perquè no em vaig ni imaginar que pogués ser un postre, ni m'havia adonat que era el teu bloc! :D
T'ha quedat fabulosa, com sempre! ;)

Mireia ha dit...

Caram, quina combinació més curiosa, mai se m'hagués acudit fer-la. Però has fet una presentació espectacular.

Una pregunta, avui he fet el flam del curs, però a 100º al cap d'una hora encara estava molt líquit. Va dir a aquesta temperatura al bany maria, oi? Es que he perdut els apunts del curs, i ho he hagut de fer de memòria, em sembla que el meu fill els ha agafat per pintar....Finalment, ho he posat a uns 140ª i s'han cuit.

Una abraçada

Mireia

Gemma ha dit...

Manel, queda un crema dolça i amb un regust a curri. Suposo que depèn de la quantitat que en posis farà més o menys gust... jo en vaig posar un pessic per si de cas es notava massa ;)

Eva, segur que sorpens als convidats! Je je je... La presentació no té res, només la crema i les pastanagues...

Glòria, tens raó, però la Cuina Vermella encara hi posa més espècies! Segur que els ha quedat un pastís molt oriental :)

Laia, si us agrada el curri, segur que la trobeu bona. Pel meu gust un pèl dolça...

Myriam, doncs les altres postres d'en Jordi també són sorprenents: el tema del mes són els tubercles i, a part de les pastanagues, utilitza moniato, remolatxa i regalèssia!

Elisabet, crec que la sabaiona es una crema que normalment es fa amb rovells, sucre i vi per acompanyar postres... I clar, en el meu blog, no podia ser una altra cosa, je je je!

Mireia, jo els flams els faig a 160º al bany Maria, sobretot si són en motlles individuals. Si és en motlle gran, baixo a 140º però llavors et pot trigar molt, 1h i 1/2 ben bona. En els apunts que ens van donar diu 20-25 minuts a 100º, però crec que necessiten més estona. T'han quedat bons???? Explica!!!!

xaro ha dit...

Aquest dies va d'especies!!!! Les provaré amb menys sucre pq no m'agrada gaire dolç, xo la combinació segur que si!!!!

Glòria ha dit...

Gemma,

A què no saps quina ha estat una de les receptes que ha fet el Pep Nogué aquesta tarda?. Doncs sí senyora, aquesta!!!!. Ja us ho explicaré amb més detall!.

Fins aviat

enric ha dit...

Avui sí que tinc el dia de posar pegues a tothom, eh?... Entre les espècies de la parella vermella, i els risottos de l'Eva petunets i de la Gemma de les trenes, només em faltava unes postres amb curry... Casuml'olla!, em fa l'efecte de ser una mica "rarillo". :)