De forma totalment desinteressada, la Mireia va estar més d’una hora xerrant amb els alumnes, animant-los a seguir els estudis i a treballar fort per aconseguir els seus objectius. Va explicar-nos la seva experiència personal, tan a nivell d’estudis com a nivell professional, i ens va confessar que l’esforç i la dedicació són els grans secrets per a l’èxit que ha assolit en el món de la cuina.
Qui conegui la Mireia, de seguida s’imaginarà quin clima es va crear a la sala: alumnes expectants, escoltant amb atenció les seves explicacions i rient les bromes i acudits amb “moraleja” que intercalava entre anècdota i anècdota. Amb un llenguatge clar i directe, la Mireia es va guanyar els alumnes alhora que transmetia perfectament el missatge que havia vingut a donar: estudia, treballa, apassiona’t i la vida et recompensarà l’esforç!
L’etapa de batxillerat és una de les més importants a la vida d’un estudiant. Al final, haurà de prendre una de les decisions que marcaran més el seu futur com a estudiant i com a professional dins el món laboral: què fer després del batxillerat? Exemples com el que ens va donar ahir la Mireia ajuden a prendre aquesta decisió tan important. D’altra banda, també animen a estudiar a tota una colla de joves que, malauradament, a vegades no reben tot el suport que necessiten per a seguir estudiant i lluitant pel seu futur. Estic segura que la xerrada d’ahir els haurà fet reflexionar ja que... la Mireia també va haver de treballar per pagar-se els estudis, oi?
Al final de la xerrada, mentre alguns alumnes il·lusionats ja miraven d’organitzar una anada a les classes de la Mireia al Caprabo, encara hi va haver temps per a preguntes més compromeses (li van demanar la opinió sobre la thermomix, la polèmica entre els cuiners catalans o si preferia la cuina francesa o la catalana! je je je...). Després de signar uns quants llibres pels profes, la Mireia es va acomiadar de l’Insitut amb l’agraïment sincer de part de tots i amb el meu en particular.
MOLTES GRÀCIES, MIREIA!
37 comentaris:
gemma, veig que també treballes per la causa a l'institut, m'alegra veure-ho, perquè aquesta és una bona edat (jo tinc un fill que també fa batxillerat) per despertar-los l'afició a la cuina. felicitats per la iniciativa!
Amb la murrieria i el verb fluït que la caracteritza, la Mireia Carbó té el do de saber transmetre, sense fer-ne ostentacions, la seguretat i l’encomanadissa empenta que duu a sobre, pel que estic més que convençut que tots els alumnes que van assistir a aquesta xerrada en van treure un bon profit, si més no el que és segur és que cap d’ells va sortir-ne indiferent.
No s’ha de ser psicòleg per, només veient-la, a la fotografia, tal i com estava asseguda, copsar aquesta innata facultat de saber arribar a la gent.
La meva més sincera felicitació per la iniciativa, Gemma!, i comentar només que la Mireia fa molta patxoca sense la bata blanca amb què sempre l’hem vist. :)
Ei, què chulada començar un curs inaugurat per la Mireia. Felicitats, Gemma, ets una crac, quina iniciativa més bona has tingut.
canela
Gemma ! Sóc la Mireia
Els teus alumnes són molt afortunats de tenir-te ! Ets una tia genial
Petons i gràcies per tot!
Per a mi va ser un plaer
MUAAAAA
Una idea genial, comparteixo totes aquestes reflexions que fas i gràcies a la Mireia per transmetre el seu esperit d'esforç i il·lusió
Quina enveja..!
I a més tens un comentari seu!!!
Ester
Ei Gemma! Felicitats per la iniciativa, estic segur que deus ser la profe preferida dels alumnes de l'institut!!
Gemma, no sabia que ets profe! Em sembla una molt bona pensada fer servir la cuina com a exemple de dedicació...felicitats!!! Bé, i a la Mireia, per suposat...ja tinc ganes de tornar a una de les seves classes!!! Petons.
Gemma quina passada pels alumnes, no??? Com diuen per aquí dalt, ja sé qui es la profe preferida de l’ institut!!!
Ara els pots animar a que facin el seu blog
I per cert, quan comencem les classes?
Ptnts
I els hi fas problemes de mates mitjançant les receptes???
Escolta una molt bona pensada aquesta inauguració del curs amb la Mireia, tant de bo a la meva època els meus mestres haguessin tingut pensades com la teva!
Enhorabona!
Segur que la Mireia va saber fer pedagogia, es va guanyar la complicitat dels teus alumnes i els va fer reflexionar. Molt bona pensada convidar-la a fer aquesta xerrada.
Fins aviat
Felicitats a les dues per aquesta iniciativa! A veure si d'entre aquests alumnes sortiran uns quants cuiners :-)
M'ha semblat una proposta genial!!! I comparteixo amb un altre comentari que s'ha fet que la Mireia sap arribar a transmetre el que vol a un públic molt àmpli.
Tant de bo hagués estat jo una d'aquestes alumnes... jeje!
Una molt bona iniciativa! Moltes vegades els docents volem transmetre als alumnes la importància de l'esforç i la constància... De totes maneres sovint és més efectiu que sentin aquestes lliçons d'algú de fora del cercle de l'ensenyament (i més si és una persona amb aquest carisma i vitalitat). Segur que els teus alumnse ho recordaran...
Gemma, quina iniciativa més bona!! Estic segura de que els teus alumnes estàn encantats amb tú i amb la visita de la Mireia Saps transmetre molt bè i arrivar a tothom. De veritat que chapeau per les dues!!
Núria
Gemma, felicitats per aquesta iniciativa. Em sebla genial i pel que expliques, la Mireia... com sempre, comunicadora, afable, implicant-se i implicant els altras. Una molt bona manera de començar el curs.
Una abraçada
Manel, la xerrada de la Mireia va ser en general, no només de cuina... Però no m'estranyaria gens que algú s'ho repensi després d'escoltar la Mireia! Ja sap què estudiarà el teu fill?
Enric, va ser ben bé com dius tu! I totalment d'acord que la Mireia sense bata de cuina fa molta patxoca, je je je!
Canela, va ser un puntasso ;)
MIREIA!!!!!!! Quina il·lu que hagis passat per aquí!
El divendres tots els alumnes em van dir que els havia encantat la xerrada! Moltes gràcies, moltes gràcies, moltes gràcies! Ets un sol!
Alguns alumnes em faran encàrregs de llibres per les mares... ja t'enviaré un mail.
MUAAAAAAA
Ester, la Mireia va transmetre el missatge a la perfecció. A més, es va ficar els alumnes a la butxaca en un tres i no res ;)
Ruben, què va! Jo sóc la profe de mates, que posa una pila de deures cada dia, uns exàmens molt difícils i no deixa parlar gens a classe... je je je...
Anna, no ho sabies? Per això l'Enric em diu senyu i riem tan quan passem llista per les classes de la Mireia... ;)
Xaro, ja tinc demanades places per l'octubre, jo també tinc ganes de tornar-hi! Quan sàpiga el dia exacte, ho poso al blog!
Parella Vermella, recordo un dia que vam calcular quants kg de sucre necessitaríem per fer la glaça a una pila enorme de donuts... Us prometo que era un exercici del llibre, no me'l vaig inventar jo, eh?
Glòria, tu que coneixes la Mireia sabràs que va fer-ho genial, molt amè i ahora molt pedagògic :)
Gemma, li vaig explicar els teus macarrons de verdures i li va agradar molt je je je... Per cert, que em va dir que estàs enorme, ja tinc ganes de veure-ho ;)
Myriam, va ser un encert total! Sort vaig tenir que la Mireia acceptés... és un sol!
Joan, tens tota la raó, tu ho saps més bé que ningú... Ja els pots anar fent sermons, que al final s'escolten més algú de fora que al profe que no para de ratllar :)
Núria, chapeau a la Mireia, que ho va fer desinteressadament i, entre desplaçaments, xerrada i signatura de llibres, hi va dedicar tot el matí!
Josep, a l'instiut intentem inaugurar el curs de batxillerat amb conferenciants que puguin animar als alumnes a estudiar. I la Mireia ho va aconseguir a la perfecció!
gemma, em sembla que el meu fill de moment s'inclina més per l'economia que per la cuina, però no se sap mai...
Hola Gemma! ostres avui m'assabento que ets professora! I ara ja em concorda perfectament amb el teu perfil de persona: oberta, organitzada, donada als altres, innovadora, amb ganes de fer coses, observadora, constant, lluitadora, altruista!!!! que bé, tan de bo, aquest perfil de professor/o sempre s'ajustés a la realitat! ET FELICITO! Amb educadors/es així "otro gallo cantaría" jejejeej
També agrair a la Mireia per fer la xerrada, segurament si la societat s'impliqués més amb ella mateixa, potser les coses canviarien i no succeiria com tant sovint es fa que tothom passa la pilota dels mals rotllos al veí sense preguntar-se que pot fer per aquell sector (adolescents, nadons, tercera edat, immigrants, etc.).
Gràcies a les dues per dur a terme una iniciativa tan xula!
Jo ho tinc clar, vull ser la alumna teva ;). tant debó jo hagués tingut profes així.
Un petó
Jolines quina conferència tant txula!! Com m'hagués agradat ser-hi!
La Mireia es veu propera i molt amigable, i els teus alumnes s'els veu encantats d'escoltar-la!
Tenen una gran sort de tenir-te com a mestra, segur que ets d'aquelles que recordaran gratament!! Ets una font de motivació i d'inspiració!! Salut i endavant!!
Ostres! Quin luxe poder començar el curs d'aquesta manera...
Nosaltres, aquest any, hem proposat un curs de cuina per als alumnes de 3r d'ESO. Amb els que fan Cultura Clàssica volem fer un curs de cuina romana a la Boqueria, i amb els de Francès, un curs de cuina francesa en francès al Cook and Taste. Ara només cal que la direcció ho accepti. Això de la cuina a molts els sona a pèrdua de temps...
Me parece muy interesante que se dé alguna clase o charlas de cocina, en los institutos, ya que la salud de la familia, depende de ellos, y hoy en día la mayoría jóvenes con el trabajo, comen de cualquier forma en cuanto se independizan, y pronto llegan los problemas de obesidad, aparte de otros muchos.
Me ha encantado esta reflexión, gemma.
Un fuerte abrazo.
Ostres, Gemma, ets "profa"! I quina "profa"! Una idea fantàstica, felicitats.
Ayss, quina amistad tens ja en La Mireia...que bee!! y ¿que va dir de la thermomix?? si no es bo ni me ho digues, jejejeje
mareeee, les faltes d'ortografia....!!
Això és ensenyament com cal, d'aquell que se'ls queda per a tota la vida. La Mireia ha de ser una crac per tal com escriu els seus llibres.
No sé per què, però des de feia temps que tenia la intuïció que eres profe. Jo també. I també m'agrada per postres. Tot i que arribar al teu nivell em costarà molt de temps!
Felicitats.
Elena de Tarragona
Quina proposta més interessant que els hi vas oferir als teus estudiants. Aquestes coses els hi agrada molt. Ja m'agradaria que a l'institut del meu fill també els hi fessin aquestes xerrades, els ajudaria molt a saber que han de fer, dons estan en unes edats que no tenen gaire clar que volen.
Moltes felicitats i també a la Mireia per motivar-los tant.
He llegit que tens places reservades, m'agradaria apuntar-me. Encara que començo un curs de català i són els dimarts i dijous, ja miraré com ho arreglo.
Petonets
Això si que és començar bé el curs, no? Això és el que més agrada, la proximitat. Molt bon alumnat. Felicitats.
Salut!!!!!!!
Manel, millor l'economia que la cuina, els horaris són més bons i segur que s'hi guanyarà més bé la vida... Així deu fer el batxillerat de gestió, oi? Espero que li vagi molt bé!
Il·lusió, ja he vist que tu també ets profa ;)
Moltes gràcies per tots els elogis, m'has fet posar vermella... i tampoc crec que me'ls mereixi... Fins ara, l'adjectiu d'exagerat era per l'Enric de Samfaina d'Arts, però a partir d'ara te'l posaré a tu! Je je je...
Mònica, crec que actualment s'intenta orientar millor als alumnes, xerrades com aquestes ajuden a decidir què estudiar i els motiven molt.
Petitavegana, els alumnes van estar molt atents, la Mireia va ser molt propera i se'ls va guanyar de seguida ;)
Anna, em sebla molt bona idea aquest curs, ja explicaràs si ha tingut èxit. Nosaltres no en fem, però sé que la profe de FFrancès l'últim dia de curs fa crepes de xocolata ;)
Nieves, no fue una charla de cocina, fué más general para motivar a los alumnos a seguir estudiando, sea lo que sea. Aunque quizás Mireia conseguirá que alguno se decida por la cocina, je je je!
Divina, cada any ens escarrassem per trobar algú que motivi i engresqui els alumnes a seguir estudiant. La Mireia ho va aconseguir!
Ali, a la Mireia li dec un favor ENORME! Però vaig pensar... per demanar, que no quedi! ;)
La thermomix la va deixar bé, només va criticar el preu... és que és tan cara!!!! :(
Francesc, una crac total :)
Elena de Tarragona, benvinguda, no coneixia el teu blog! Ara mateix m'hi passo! Tu també ets profa? I fas postres? Je je je, ja veig que tenim moltes coses en comú ;)
Eva, segur que a l'institut del teu fill també els faran xerrades d'orientació, sobretot a 4t d'ESO i a batxillerat. Quan sàpiga la data exacte de les classes ho poso el blog, però segur que serà un dijous... has de mirar d'arreglar-ho, eh? Que ja tinc ganes de veure-us a tots!!!
Olles i Somriures, és un començament de curs genial, però ara a pencar de valent je je je!
Algú coneix el llibre "La Reposteria en el Hogar" patrocinat per la marca Magefesa fabricant de motlles de rebosteria, bateries de cuina etc.etc editat l'any 1979?. Com anècdota us diré que aquest fou el llibre de capçalera de la Gemma l'any 1988, amb la recepta de "Bizcocho de Limón" feia unes coques per llepar-se els dits, junt amb altres companys d'escola les venien per la tarda a la sortida d'escola, eran tan bones que les mares les comproven per berenar els seus fills. Amb els guanys de les vendes es pagaren el viatge de fi de curs.
Ja veieu doncs que la cosa ve de lluny
M.Teresa
tant de bo jo hagués tingut una profe així!
Moltes felicitats per les dues!
Per cert! millor que em presenti: em dic Eva, soc de Sabadell però visc a Barcelona i a mi també m'encanta la muntanya i la cuina!
M'agrada molt el blog i em sembla que a vegades aneu alguna classe de la Mireia. M'agradaria molt unir-me a vosaltres!
nenaaa,,i si li dius que passi per Girona,joo,ens e te ven abandonats,
El comentari anònim de M. Teresa és impagable, Gemma... quins orígens més bons... "bizcocho de limón" (si no l'has posat al bloc, l'hauries de fer).
Com han dit els altres, la iniciativa em sembla molt bona i ella és una gran comunicadora. El que més m'ha sobtat positivament és quina classe més ben dotada: ordinadors a l'aula (ja els havia vist a les universitats fa temps, però fa molt que no trepitjo instituts) i una petita biblioteca. Què bé!
Òstres, això de les crêpes és una bona idea. El curs de francès (és una activitat d'un sol dia) l'hauré de fer jo i encara no havia decidit quina recepta fer. Potser farem una crêpe dolça i una de salada. Merci!
Ai Gemma
Com m'hagues agradat tenir-te de professora de mates, les hauria estimat per sempre.
Molt encertat invitar a la Mireia, una molt bona professora també.
Molts petonets
Cristina (una de les delícies, l'altra si estima les matemàtiques,jejejeje)
M Teresa, quins records m'has fet venir amb el teu comentari! Tens tota la raó, la meva primera immersió en el món de les postres va ser amb aquest llibre de reposteria, fent una coca ben senzilla que em va permetre descobrir què significa muntar 4 clares d'ou a punt de neu, a mà i amb una forquilla! je je je! Aquest llibre encara deu rondar per casa, ben tacat i estripat de tot arreu ;)
I les coques les veníem sortint d'escola, per tal de subvencionar-nos el viatge de final de curs a Sevilla... Ara que sóc gran penso, "quina paciència que teníeu totes les mares amb nosaltres!" ;)
Eva de Sabadell aficionada a la cuina i a la muntanya, benvinguda! Tenim moltes coses en comú :) Ja tinc dates pels cursos amb la Mireia, aquesta tarda ho poso al blog i ja et pots apuntar!!!
Elena, només li has de demanar... és el que vaig fer jo ;)
Ro, això són quasi intimitats, je je je! M'ha fet molta il·lusió recordar-ho... I no, no tinc la recepta al blog, ja veig que l'hauré de posar ;)
Som un institut molt modern a nivell de TIC, però amb un edifici a punt de caure... :(
Anna, les creps són bona idea, perquè amb un fogonet i una paella ja les pots fer... a més, la recepta es fàcil i segur que agrada ;)
Delicias, les mates, quan les entens, es fan estimar de veritat... són molt agraïdes :)
La Mireia va estar genial, com sempre!
Publica un comentari a l'entrada