dimecres, de setembre 03, 2008

Jatetxea Karlos Arguiñano

De camí als Pics d’Europa vam fer una parada a Zarautz ja que teníem taula reservada al restaurant Karlos Arguiñano des de feia un mes. Menjar aquí em feia molta il·lusió degut a les hores que he passat veient cuinar a l’Arguiñano, escoltant els seus consells i rient els seus acudits. Encara recordo quan l’Eva Arguiñano també sortia al programa i cada dijous cuinaven junts una recepta de postres. Era el meu dia preferit!


El restaurant no té cap pretensió; tot i tenir menú degustació, és molt casolà, assequible i alhora d’una qualitat inqüestionable. El tracte amb el client és molt agradable i fan que de seguida et sentis com a casa. A més, ens va tocar una de les millors taules, precisament a la cantonada que es veu des de fora, davant dels finestrals amb vistes a la platja de Zarautz.

Superant la vergonya que em feia, vaig preguntar si hi havia l’Eva Arguiñano, ja que m’hauria encantat conèixer-la i demanar-li que em signés un dels seus libres... però no vaig tenir sort :( Així tinc l’excusa perfecte per tornar-hi i intentar-ho un altre cop!

El menú degustació que vam fer va ser el següent:

D’entrants, uns gotets de gaspatxo i un formatge fresc aromatitzat amb herbes:



Amanida de bonítol amb vinagreta de mòdena:


Ravioli de porros i foie amb salsa d’espinacs:


Orada a la sal sobre ceba tendra i espàrrecs de marge:


Ànec saltejat amb ceps i salsa de gerds:


Com és natural, jo volia tastar totes les postres de l’Eva, de manera que vam canviar les postres que entraven amb el menú per una degustació de postres:


Els plats del tast de postres van ser un sorbet de gerds sobre una teula d’ametlla, delicioses les dues coses; un sorbet de kiwi molt refrescant, amb un regust a menta deliciós; una tarta de prunes i flam "patissier" celestial; un granissat de menta amb gas, sorprenent i “xispejant”; un cruixent de taronja que, a part de decorar, era boníssim; un “petisús” farcit de crema i taronja confitada sobre salsa de xocolata, sublim tot el conjunt; fruitetes amb mousse de iogurt, esponjós i molt gustós; un “guirlache” amb gerds boníssim però massa petit; i tot el plat decorat amb un cordó de mel aromatitzada amb vainilla:


En resum, si aneu a San Sebastián, val la pena deixar-se caure a can Arguiñano per fer-hi un àpat boníssim, sense les pretensions d’altres restaurants amb més renom del País Basc, mentre gaudiu de la tranquil·litat i d’unes bones vistes sobre la costa cantàbrica. A mi me’n quedarà molt bon record.

Nosaltres repetirem segur!

29 comentaris:

Marta ha dit...

...Pais Basc...meravellos lloc!
No he tingut la sort d'anar al restaurant d'en Arguinano....pero...sort de les croniques! ENVEJA DE LA SANA!!!!
Una abracada!

Ro ha dit...

Quines vacances més interessants que heu fet i quins menjars més bons, quins pastissets... i aquest restaurant de l'Arguiñano també me l'apunto com a pendent. Això de llegir les vacances dels altres és també un plaer, no ho pots gaudir de primera mà però ho disfrutes a partir de la mirada, l'explicació i la fotografia dels altres.

Mònica Grau ha dit...

Mentre et llegia semblava que explicava la meva "propia història" cada migdia dinant amb en Karlos... jo vaig fer la intentona d'anar-hi a dinar però ja no tenien taules. Això sí, ho tornaré a intentar... Quina enveja... no se si sana o no :-D

Felicitats pel bloc, no escric mai però el llegeixo i utilitzo ben sovint!!

xaro ha dit...

Carai Gemma, jo si em menjo tot això m'han de treure en ambulància!!!!!!!!:)
Jo hi vaig intentar anar una vegada però com que no havía reservat taula, em vaig quedar amb les ganes...suposo que aviat aniràs penjant receptes,no??

Iris ha dit...

Estic tan enamorada del País Basc que procuro anar-hi un cop l'any com a mínim. He passat centenars de cops per Zarautz i no he tingut ocasió d'anar al restaurant de l'Arguiñano, però amb la bona publicitat que li has fet, no ho dubtaré la propera vegada...

Mar Calpena ha dit...

Malgrat jo tinc una mica de sobredosi arguiñaneca, el menú té una pinta molt atractiva, i és el tipus de plats sòlids i -com diu ell- "con fundament" que li han donat justificada fama. Jo també tinc enveja.

Gemma ha dit...

Marta, a nosaltres també ens encanta el País Basc, hi hem repetit destí molts cops. I a la propera no dubtis a fer una visita a l'Arguiñano ;)

Ro, tens raó amb això deles crònques de les vacances... d'aquesta manera és com si haguéssim estat una mica a tot arreu, oi? Per exemple, jo m'he apuntat una visita pendent als Casals :)

Mònica, m'alegro que per fi deixis un comentari, gràcies! Je je je, jo també he compartit molts dinars amb l'Arguiñano... i crec que no som les úniques!

Xaro, les fotos enganyen una mica perquè estan fetes de prop, les racions són petites. La mida de tot el sopar va ser adequada, jo m'ho vaig menjar tot :) Això sí, després de sopar vam fer una bona passejada amunt i avall del passeig marítim de Zarautz!

Iris, val la pena. Però ja veus pels comentaris que s'ha de reservar taula mab antel·lació, eh? Jo vaig trucar un mes abans per si de cas i no es van sorprendre gens que reservés amb tant temps...

Mar, per què tens sobredosi de l'Arguiñano??? Els plats, excepte l'ànec, no eren massa "con fundamento" com diu ell... El peix, l'amanda i el ravioli (el menú deia salsa d'espinacs, però li esqueia més sopa d'espinacs) els vam trobar força semblants a la cuina que estem acostumats a menjar. I ja ho saps, per fer-te passar l'enveja, una visita a Zarautz i solucionat! ;)

Anna ha dit...

Sense dubte, si anem a Sant Sebastià passarem pel restaurant...és difícil que no t'agradin els Arguiñano, i la senzillesa de la seva cuina, tan planera, és el que més m'agrada! Gràcies per la crònica! Pena que no hi fos l'Eva!

El cullerot Festuc ha dit...

I el Carlos que hi era??? Sisisi, els plats es veuen molt casolans...quina pinta tot!!!
Quina gràcia això de les reserves...naltres quan vam anar a sopar a Can Fabes, vaig resevar amb un any d'antelació!!! jejeje!!!
Més val anticipar-se i no quedar-se sense taula, oi?
Petunets,
Eva.

MÒNICA ha dit...

Carai Gemma! tu em mataràs...ara he recordat els menjars del Pais Vasc i hauré de sortir a comprar alguna cosa per calmar aquesta enveja sana que et tinc...
No sé...un Idiazabal o un Txangurro o millor vaig a menjar algún "pincho"...
Amb aquestes croniques ens fas viatjar...

Vega ha dit...

Yo estuve el año pasado y fue increible, vale la pena pagar para disfrutar de esta manera. Eso si, veo que van cambiando el menu de degustación con lo que dan ganas de volver.....

Salu2

e. ha dit...

Oooh! Nosaltres vam passar per zarautz de camí cap a Leteikio (quina carretera, mare meva!!)... de moment em conformo amb el teu report, quan hi torni (que serà més aviat que no pas tard), ho haurem de provar!!

Joan ha dit...

Molt ben explicat tot! Amb molt bones fotos i tot luxe de detalls... Gran reportatge!

enric ha dit...

Es veu tot fantàstic!, pero calla, calla, que quan has dit a la Xaro que després de sopar havíeu anat a passejar per tirar-lo avall, per un moment he pensat que li diries que havíeu anat a fer un rafting, o com es digui, d'aquells..., i no!, dius que només vau anar a passejar. Buf!..., ja et veia capaç, ja! ;)

Napbuf ha dit...

Nosaltres hi hem estat dos cops, soms uns grans fans del país basc i sempre que podem hi fem una escapadeta i vam provar el restaurant de l'Arguiñano i hem repetit i estic convençuda que hi tornarem. Un tracte com tu dius fantàstic, el lloc preciós i el menjar boníssim. Per cert, si teniu oportunitat proveu l'arrós caldós que hi fan, jo encara ploro només de pensar-hi, amb aquell gust de peix fresc... boníssim!!

Per cert, enhorabona pel teu bloc.

Gemma ha dit...

Anna, no dubteu a fer un àpat a l'Arguiñano, la carta és molt normal i s'assembla poc als menjars de "cuchara" i "con fundamento" que acostuma a fer a la tele. Llàstima de l'Eva, però així tinc l'excusa perfecte per tornar-hi :)

Eva, la veritat és que no ho vaig preguntar je je je! Però no ho crec, em sembla que tan un com l'altre hi deuen ser poc, i encara menys en època de vacances...
Tens raó, això de les reserves a vegades és una mica exagerat, oi?

Mònica, al País Basc es menja realment bé, llàstima que nosaltres només hi vam ser una nit i no vam tenir temps d'anar de tapes... ens encanta!
I ja no dic res del quesu Cabrales d'Astúries, jo també en tinc un bon tall a casa ;)

Vega, es un buen restaurante a un precio muy asequible, merece la pena repetir para probar el menu degustacion de cada temporada!

e. d'anada als Pics d'Europa queda ben bé a mig camí, ideal per fer una parada a passar-hi la nit i fer un àpat a l'Arguiñano. El proper cop no us ho podeu perdre, eh? Què tal la depressió post-vacacional?

Gràcies Joan! Es nota que ens va agradar, oi? Sobretot la degustació de postres, mmmmm....

Enric, que nosaltres també fem volts de rambla, eh? Veig que després de les vacances segueixes tan exagerat com sempre, je je je!

Napbuf, com que hi tornarem, espero poder tastat l'arròs i altres plats :) No sé què té el País Basc i tot el nord cantàbric que als catalans ens agrada tant... el clima, la gent, el menjar, el paisatge... ai, vull vacances un altre cop! :)

Cheto Cheta ha dit...

Que xulo! Jo si puc veig el programa del Karlos cada dia i el de l'Eva també que ara el fan per la tdt cada tarda jeje, el meu marit n'està tant fart que li ha agafat mania a l'Eva jaja! A veure si la propera vegada que hi anem ens hi apropem! Ahhh i felicitats per haver sortit per TV3!!!

Myriam ha dit...

Gemma quin àpat!! I a una de les millors taules!! M'ho demano per l'estiu que ve, A veure què diu el marit d'anar amb nens... ejem ejem...

Jo també hagués demanat degustació de postres!! M'agrada molt tastar-ho tot encara que sigui en petites quantitats. No semblava tampoc una degustació d'aquelles pesades.

Ara que el plat d'ànec havia de ser boníssim!!!

Pel que veig val molt la pena anar-hi i si pot ser amb espai a l'estomac!!!

La cuina vermella ha dit...

Gemma dolça!! suposo que vau sortir cantant la seva cançó, no? "somos lo que comemos, la vida és así!!!".
Escolta, per ser un menú degustació les racions són súper gròsses, oi?? i els postres que xulos!!!
Estem molt, però que molt contents per a tu!!! petons!

canela ha dit...

Felicitats, heu tingut una experiència TV! M'alegro molt que hàgueu gaudit d'aquestes vacances. Una abraçada.


canela

manel ha dit...

gemma, m'alegra molt que poguessis complir aquest somni.
a mi també m'agradava molt l'arguñano, més com a showman que com a cuiner, que el trobo ja una mica passat, però està clar que quan vas a un lloc així, és més important complir un desig que l'oferta gastronòmica en si mateixa.
llàstima que no puguessis conèixer l'eva arguiñano, que es veu "campechana" com el seu germà, però em sembla que vau poder satisfer amb escreix la vostra gola llaminera.
felicitats per l'experiència!

Glòria ha dit...

Gemma,

Molt bona crònica de la visita a ca l'Arguiñano. Els plats es veuen molt atractius en general, però... què dir de les postres?. GENIALS!.

Ens ho apuntem per a la propera visita al País Vasc, que nosaltres també en som addictes.

Fins aviat

Caminarsingluten ha dit...

Muchas gracias por los comentarios en nuestro blog, hace unos días que regresamos de vacaciones, pero por distintos motivos permaneceremos alejados del blog y de la blogosfera una temporada.

Como siempre magníficas tus recetas y presentaciónes.

Y nos das una "envidia" por ese estupendo viaje que has realizado por las Dolomitaas, Pirineos, Picos de Europa y para terminar en la casa de Karlos Arguiñano.

Besotes,

Francesc ha dit...

Caram quin post més interessant! Això sí que és menjar a gust, eh?
Això de les postres és un pecatòrum... L'Eva Arguiñano fa les postres com si res, amb una tranquil·litat que semblen la cosa més fàcil del món. És una mestra de la rebosteria. Salutacions

la divina ha dit...

Gemma, que xulo! El menú de can Arguiñano té una pinta estupenda! Jo també me'l miro a la tele molt sovint :)
I el País Basc..., aix, una terra preciosa.

Lide ha dit...

Ay, justo tuvimos cena de la cuadrilla hace poco en el Arguiñano (somos de Zarautz) y no pude ir, me perdí este menú... Mis amigos salieron muy contentos, la verdad. Me encanta este restaurante, yo me casé allí y me trae unos recuerdos estupendos, nos trataron como reyes y nos regalaron una noche en una suite especial. Son gente muy natural y majísima. A mí sí me ha coincidido ver a Eva allí, a Karlos le veo más en la calle, como uno más del pueblo. Bueno, pues me alegro de que disfrutases y gracias por el reportaje!

Gemma ha dit...

Lide, ¡Qué suerte vivir en Zarautz! Es un pueblo con encanto y un ambiente familiar delicioso... Estuvimos paseando antes y después de la cena y vimos un amibiente veraniego familiar que nos encantó. Además, coincidimos con las fiestas del pueblo y disfrutamos de los fuegos artificiales desde la playa... fue un final precioso para un día que recordaré mucho tiempo :)
¡Qué suerte el regalo para vuestra boda! De verdad son gente muy natural, senzilla y con un trato muy agradable. Si ves a Eva o a Karlos, felicitales de parte de una admiradora suya de Sabadell ;)

Carbassona ha dit...

Hola Gemma, primer de tot felicitar-te per aquest blog tant xulo que fas i per les vacances que has fet al Pais Basc.
I després et volia dir que em sap greu de no passar gaire sovint per aqui, però és que vaig una mica de bòlit amb la nena i tot plegat.
A veure si et visito més sovint.
Petons.

Anna ha dit...

Caram! Quina enveja!!!
Feia dies que no entrava al teu blog -no sé per què- i he vist un munt de coses interessants. Però el que m'ha fet més enveja és aquest àpat a ca l'Arguiñano. Ja sabia que hi anàveu perquè ho havies comentat, però encara no havia vist el reportatge. Tot fa una pinta tremenda!!! I aquestes postres són una autèntica temptació!
Llàstima que no trobessis l'Eva perquè et signés el llibre. Però així ja tens excusa per tornar-hi.
Nosaltres aquest octubre anem a l'Arzak i també m'agradaria que em signés un llibre, però no sé si tindré prou valor i la sort de trobar-lo.
Una abraçada!
Vaig a donar un cop d'ull als darrers articles...