dilluns, de setembre 22, 2008

Quallada de Soja, Cafè i Melmelada Light

Després de l’últim semifred hiper calòric, avui tocava posar alguna recepta més lleugera... Aquesta quallada es pot fer tan light com es vulgui utilitzant edulcorant, melmelada light i llet de soja o de vaca desnatada:


Aquest tipus de postres admet moltes variacions: canviar els gustos de les melmelades, posar ColaCao enlloc de cafè, o fins i tot utilitzar llets de soja que ja porten algun gust incorporat (xocolata, vainilla, maduixa...). Light, fàcil i amb múltiples opcions. Què més voleu?

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la Matagalls-Montserrat, una caminada força coneguda que consisteix en anar des del Matagalls fins a Montserrat en menys de 24 hores. En total, 84km de recorregut i un desnivell acumulat de 6000m que es fan majoritàriament de nit. Enguany ja és la XXIX edició! A casa, els meus pares són força aficionats a fer-la cada any (tot i que quan la vaig fer jo vaig pensar “mai més!”) i en aquesta ocasió em vaig oferir per fer-los el seguiment. Preveient que dormiria poc, vaig pensar... les quallades d’avui, que siguin de cafè! ;)


Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per a 4 quallades)

· 500ml de llet de soja
· 4 cullerades soperes de melmelada light
· 2 cullerades soperes rases de cafè soluble
· Edulcorant líquid
· 1 sobre de quallada Royal

Preparació:

Posar una cullerada de melmelada dins de cada got.
Dissoldre el sobre de quallada en una mica de llet freda. Posar la resta de la llet i el cafè soluble en un cassó al foc fins que bulli. Abocar-hi la quallada i quan bulli, apartar-ho uns segons del foc, tornar-ho al foc i deixar que trenqui el bull. Treure-ho del foc, afegir unes gotes d’edulcorant i repartir dins els gots, vigilant que no es barregi amb la melmelada. Deixar refredar i reservar a la nevera fins que qualli, unes 4 hores.

Bon profit!

32 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Gemma, quina canya de pares que tens fen la Matagalls-Montserrat!!! i tu quina filla més considerada acompanyant-los i fent-los el seguiment, és clar, que amb aquesta recepta a l'igual, fins i tot jo, hagués vingut a fer-los el seguiment!!!!
Sou una família collonuda! Petons bonica!

manel ha dit...

gemma, ara entenc la vostra afició a la muntanya, ja us ve de família. mira que la matagalls-montserrat passa gairebé per costat de casa, però mai m'he atrevit a fer-la, prefereixo fer la castellterçol-montserrat-castellterçol en bicicleta un parell de cops l'any, que amb cinc hores es fa.
la quallada és una proposta excel·lent per mantenir-te desperta i cultivar el vici pel dolç.

Delicias ha dit...

Hola Gemma

Ens feu enveja ( de la sana, això si),ens preguntem, us preparareu de debó per anar a la muntanya, oi? , tu a les Dolomites,els teus pares de Matagalls a Montserrat, bueno ja veiem que si us cuideu, perquè amb les receptes que prepares, com aquesta quallada. Moltes felicitats per tot,un petonet.

Pebbles ha dit...

Gemma, quina caminata, a mi m'agrada anar a caminar però aquesta no sé si seria capaç, encara no em veig gaire preparada. La quallada fantàstica, i sí que la provaré, jo faig la de galetes maria que vas fer fa temps i a casa els hi agrada molt. Aquesta és una altre bona opció que segur agradarà molt.
Petonets!

Pebbles ha dit...

Gemma, quina caminata, a mi m'agrada anar a caminar però aquesta no sé si seria capaç, encara no em veig gaire preparada. La quallada fantàstica, i sí que la provaré, jo faig la de galetes maria que vas fer fa temps i a casa els hi agrada molt. Aquesta és una altre bona opció que segur agradarà molt.
Petonets!

Dolorss ha dit...

Amb raó has de fer coses dolses, si cremeu moltissim amb escalades, caminates, ....
Ara, val la pena caminar si tens unes "recompenses" tan bones.

Anònim ha dit...

Ostres, acabo d'arribar de viatge de nuvis i tots els blogs estan arrebatats de noticies. No heu parat!!!

Ara vaig a posar-me al dia!!

Records d'ANNA DE LA VILA.

Anònim ha dit...

vaja! la rajada no només va a fer la Matagalls-Montserrat si no que es presta de "cotxe de suport" amb quallades, que suposo que tu també debies menjar! això em recorda la vegada que vaig anar a Menorca de "cotxe de suport" d'uns ciclistes :-) que bé es viu essent el "suport" :-):-):-)
En fin...les quatllades tenen una pinta boníssima.

MÒNICA ha dit...

Per fi receptes amb llet de soja! És que a part de la xocolata, tampoc m'agrada la llet de vaca...ja saps, una que és rareta. Doncs aquest postre també va cap a l'arxiu de plagis (jejeje)
Petons

Joan ha dit...

Són uns postres molt versàtils vaja, molt interessant... així poden ser del gust de tothom.
I a la caminada una tasca de seguiment de luxe....

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Aquesta la faig segur. M'agrada molt la llet de soja i sóc consumidora diaria. En faig vàries coses amb ella, com la beixamel per exemple, no queda igual però amb condiments ho arregles una mica.Això fins que t'acostumes. Salut!!!!!!!

OLLES I SOMRIURES ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
OLLES I SOMRIURES ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gemma ha dit...

Parella Vermella, tinc uns pares biònics! A l'arribada a Montserrat estaven súper bé, cansats però molt sencers... Increïble!

Manel, la Mm s'ha de fer almenys un cop a la vida per saber què és... És una experiència molt dura, però alhora t'omple de satisfacció. I si passant a prop de casa et fan una mica de claca i t'animen... molt millor!
M'hauries d'haver vist anant per la c-59 de nit buscant els punts on la carretera creua la Mm... hi havia un ambientasso fantàstic :)

Delicias, els secrets per acabar la Mm són la motivació i, sobretot, l'entreno. Entrenar per anar a la muntanya és molt important!

Eva, aquesta és una caminadeta una mica més llargueta, je je je...
La quallada és tan fàcil com la de galetes, sembla una mica aquells iogurts que venen amb melmelada al fons del got.

Dolorss, per aquestes caminades, el millor són les barres energètiques. Energia pura directe a les venes! ;)

Anna de la Vila, felicitats!!!! Ara ja ets senyora de, eh? je je je... Espero que el viatge hagi anat molt bé!
Tindràs feina a posar-te al dia, aquí no hem parat! Precisament, ahir parlàvem de tu amb la Glòria del Cafè de Nit. Has vist les trobades? Pel museu egipci no hi ets a temps, però per l'Alícia sí, eh? T'has d'apuntar!

Raül, tens tota la raó, sóc una rajada :) A la Mm, t'asseguro que es viu millor fent el suport que fent la marxa, és súper dura!
Hem de repetir una ruta en bici com la de Menorca, aquest cop amb una cadireta al darrera de la bici ;)

Mònica, jo també prefereixo la llet de soja... en això no ets tan rareta, eh? Je je je... Apunta't la recepta, és facileta i resultona, ideal per esmorzar!

Joan, segur que encertes el gust a tothom! El seguiment, ni el van necessitar, són uns màquines!!! Avui, ni agulletes ni res, impressionant!

Olles i Somriures, la beixamel amb llet de soja també l'he provat, tinc un amiga al·lèrgica a la lactosa i en vaig fer un cop. Recordo que també ens va agradar, diferent a la normal però també molt bona :)

cocina con sabor ha dit...

Gemma, aquesta quallada és genial, i a més és light, que més es pot demanar!

Queda apuntada per probar-la, gràcies guapa :-)

Petons

Carme

Glòria ha dit...

Si jo fes la Matagalls Montserrat, i tu fessis el seguiment, segur que per a mi hauries de fer de cotxe escombra, ja,ja.

Provaré això de fer la quallada de cafè, sempre la faig natural.

Fins aviat

Mon ha dit...

ostres, que bonic poder fer aquesta caminada......(ho dic perque jo sempre coincideix que treballo) lo de la quallada ho provaré segur que esta riquisssimmmm

xaro ha dit...

A mí com a la Gloria, m'hauries de fer de cotxe escombre però als 2 Km., encara que mengés 10 fantàstiques cuallades de café..
Per cert felicita els teus pares per aquesta increïble forma física, ja m’agradaria tenir-la a mi.
Ptnts

Francesc ha dit...

Això de la llet de soja em va bé, que de vaca no em prova gens. Sembla molt fàcil, quasi al meu abast. Salutacions i, com sempre, enhorabona.

Anna ha dit...

La cursa ha de ser matadora, però preciosa a la vegada...jo em quedo amb distàncies més curtes però felicito a tots aquells que s'hi hagin animat! La quallada que has fet demostra que menjar dolç no ha de ser sinònim d'excessos. petonets!

Ester ha dit...

Un postre original i si dius qaue és light, millor que millor, pels que hem fracassat amb l'operació bikini
Moltes felicitats
Ester

petitavegana ha dit...

AahH! què bé, jo tinc moltíssimes ganes de fer-la, i mira que fa anys que m'ho proposo (els colegues hi van), però com que quan no és per un "all és per una ceba"... ENCARA NO L'HE FET!!
Les postres genials! Sgur segur que de demà no passa!! Ja tinc ganes de provar-la!!

nieves ha dit...

Gemma, echaba de menos estas delicias de recetas. La cuajada, no puede ser más atractiva, y además light:-)
Veo que tienes un montón de nuevas y maravillosas recetas, pero pasaré con más tiempo para disfrutar de todas y de todos los detalles.
Gracias por tu recuerdo y comentarios siempre tan positivos y cariñosos.
Un fuerte abrazo.

illetapitita ha dit...

Quina marxa que porteu la família!
L'esperit muntanyenc us corre per la sang!
I una quallada com aquesta després de l'esforç és ben merescuda!

Erundina ha dit...

Xapó!!!

Gemma ha dit...

Carme, ja tocava alguna coseta light, oi?

Glòria i Xaro, res de cotxe escombra! Només cal entrenar una mica i segur que arribeu a Montserrat ;)

Mon, això de que treballes sóne xcuses... ;) En serio, val la pena fer-la un cop per saber què és!

Francesc, jo també sóc de llet de soja. I més fàcil, impossible!

Anna, tu ho has dit: matadora però preciosa. No sé què té la Mm que hi ha tanta gent que la repeteix molts cops...

Ester, doncs aquesta quallada és ideal per l'operació post biquini ;)

Petita vegana, et dic com a la Mon, tot són excuses... ;) És una experiència que val la pena viure-la almenys un cop.

Nieves, gracias por tu visita, bienvenida de nuevo!

illetapetita, ja veus que l'afició per la muntanya em ve de família...

Gràcies, Erundina!

Cristina ha dit...

Quina il.lusió que fagis receptes light!!! Després de les vacances hem de començar a perdre aquells kilets que hem agafat, i aquesta recepta és perfecta!!! Encara que crec potser m'aniria millor fer el recorregut de Matagalls-Montserrat, ja que a mi m'agrada massa menjar, jajaja!!! Felicitats!!!

Ro ha dit...

Quines postres tan poc calòriques per tot l'esforç d'aquest itinerari. Quina enveja em feu, jo no m'atreviria amb un recorregut tan llarg... això ho devies "mamar" ja de petita.

enric ha dit...

Està molt bé això de caminar, i aquestes postres tan poc calòriques, està clar... Ma io preferesco il semifreddo farcito al Pistacchio, vero! ;)

Maria ha dit...

Gemma, quina barbaritat... m'he cansat només de llegir a l'enllaç com es tenia que entrenar per fer la caminata i arribar-hi.
I m'ha sorprès la quantitat de gent que s'apunta..
Quina marxa.. ja els pots fer quallades, ja...

CRIS ha dit...

La Matagalls ,tot un clássic, es clar que tenien de ser de café, qualcom ben energètic però a sobre, sanes.
Salutacions

Gemma ha dit...

Cristina, per perdre quilets, molt millor que facis la matagalls-montserrat je je je... Tot i així, aquestes quallades són ideals per quan et vols treure el gusanillo d'unes postres dolces sense passar-te de calories. Prova-les!

Ro, per fer la Mm cal un bon entrenament i una bona motivació! T'asseguro que a les 5 del matí, quan ja portes 10 hores caminant, penses... "i qui m'ho mana fer això????" Clar que diuen que sarna con gusto... ;)

Enric, confesso que jo també! Je je je... som uns llaminers sense remei ;)

Maria, sí que sorpren que tanta gent faci la Mm, oi? Aquest any es van esgotar les places en pocs dies! Increïble...

Cris, l'has feta? Je je je... ben carregades de cafè per aguntar tota la nit sense dormir!