Aquest dies, per diferents motius, he tingut el blog una mica parat. Em sembla que no havia estat mai tants dies sense escriure res... Però he tornat amb les mateixes ganes de sempre i esperant que comencin les calors per començar a fer gelats i batuts ben refrescants! A més, tinc molta feina acumulada: la recepta del maig del Descobrir Cuina, la participació al HEMC-11 sobre la xocolata, unes magdalenes amb les meves nebodes...
Per la recepta d’avui, he triat un pastís que pogués fer en motlles individuals ja que així llueix més... i per l’aniversari de la meva mare volia quedar molt bé ;-) Però, evidentment, també es pot fer en un motlle dels grans. I com que per fi comença a fer bon temps, he triat un pastís que es pogués menjar fresquet de la nevera. Espero que sigui prou bo per a l’ocasió d’avui...
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per 5 persones)
- Crema de taronja
- 4 fulles de gelatina
- 100g de xocolata de cobertura
- 200ml de nata
- 50g de sucre
- 1 base de pa de pessic (com el del braç de gitano)
Preparació:
Posar en remull la gelatina. Fer una crema de taronja, substituint el suc de mandarina per suc de taronja. Dissoldre a la crema calenta 2 fulles de gelatina. Reservar.
Fondre la xocolata al microones i dissoldre-hi la resta de gelatina. Semi muntar la nata amb el sucre i afegir-hi la xocolata tèbia. Reservar.
Tallar 10 cercles de pa de pessic a la mida dels motlles en forma d’anell (els meus eren de 8cm de diàmetre per 6cm d’alt) i muntar els pastissets: posar una base de pa de pessic, una capa de crema de taronja, una capa de pa de pessic i acabar amb una capa de xocolata. Deixar a la nevera fins el moment de servir. Desemmotllar i decorar al gust de cadascú.
Bon profit!
18 comentaris:
Ja em pensava que ens havies abandonat :-(
nena que bo,te he trovat a faltar,un petó,elena b
Hola, hacía muchos días que quería acceder a tu blog, me lo había recomendado Pol (trabajo con él en Sabadell) y realmente es increible ¡Qué mano tienes con los postres! Intentaré hacer alguno, aunque tengo un problemilla con el azúcar... en qué proporción me aconsejas que lo sustituya por fructosa.
Ya te diré algo.
Gràcies Gemma i Elena pels ànims!
Hola company del Pol! ;-)
Tinc pendent fer algunes postres aptes pels que no poden pendre sucre... El tema de la fructosa no el domino gaire... Em sap greu :(
Però et prometo que penjaré alguna recepta sense sucre, segur! Ara s'acosta el bon temps i arriba "l'operació bikini"! :)))))
Hola, Gemma
Jo també t'he trobat a faltar. Ens tens massa ben acostumades.
Quines postres més bones !. Quins motllos has fet servir?.
Glòria
Quin pastís més xulo. Segur que ta mare es posà molt contenta. Per cert, per que no presentes aquest al HEMC#11?
Petons desde Valencia
Hola Gemma, Yo cada dia mirant el blog i res de res menys mal que avui per fi veig la recepta que em sembla molt interessant i bastant light.Aquest cap de setmana serà qüestió de fer-la.
Salutacions,
Gemma,me pots explicar com posar un enllaç,i posar la recepta i punxar asobre i que surti el teu blog.
elena
a el anonimo ,queria decirte que si es por problemas de azucar,yo ami madre que tiene diabetes ,le hago los dulces con ,gluceminus,es un sustituto de azucar,y la ventaja que aguanta temperaturas altas para poder ir al horno,tengo entendido que la fructosa y las sacarinas,pierden el dulzor a cierta temperatura.
GEMMA ,espero que no te moleste que le haga este comentario en tu blog,un besazooo
Hola, l'anònim es diu Sylvia... gràcies per els vostres comentaris respecte a la fructosa, efectivamente es tracta d'un problema de diabetis no pas de bikini. Elena, on es compra el gluceminus?
hola Sylvia,el gluceminis el compro aCaprabo y el de la casa Biocentury,
un petó
Ui! Ja veig que haurem de començar a practicar receptes amb edulcorants... La propera que posi ho serà, vale? Sylvia, que amb la diabetis no es pot jugar... :(
Elena, em sembla genial que aprofitis els comentaris per respondre als altres. Moltes gràcies!
Per posar un enllaç a un altre blog, primer has de tenir "copiada" la seva adreça (vas a l'enllaç, selecciones la direcció a dalt de tot i copies). A continuació, vas al teu article del blog, selecciones la paraula amb el ratolí i cliques sobre una icona que diu "vinculo", se t'obrirà una finestra i a sobre d'on diu "http" fas "pegar". M'he explicat? Així a distància és una mica complicat... Aquí tens un enllaç on ho explica més bé:
Com fer un vincle
Mariana, a tu no et coneixia! Gràcies pel comentari :) I això de light... Em sembla que no gaire!
Marta, pel HEMC em sembla que faré una mousse de xocolata que tinc a la llista de pendents des de fa molt temps... Però encara no ho sé!
Glòria, jo també us he trobat a faltar... Els motlles són "aros" de 8cm de diàmetre. Tenia por que s'enganxés i els vaig cobrir amb paper de forn, per això el pastís es veu tot arrugat :( Però no es va enganxar gens, si els torno a fer no posaré el paper, així quedaran més bonics!
Gemma,gràcies l´acabo de provar i m´ha sortit a la primera,un petó.
Què t'ha sortit a la primera? La recepta o el vincle? :)
jaja,perdona per l´emoció,el vincle,la recepta per cap de setmana.
Que be tornar-te a tenir en dansa :))). Em pensava que havies deixat de fer aquestes meravelles i dedicar-te de ple a l'operació biquini ;P. M'alegro de tornar a veure receptes noves per aquí. Àngels
Res d'operació biquini! Després una estona al gimnàs i ja està :)
Bona tarda Gemma,
Primerament felicitar-te per aquest blog, doncs totes les receptes són excel·lents tant a nivell de presentació, gust i explicació. Jo ja temps que remeno per aquí i ja he fet unes 3 receptes, però mai t'havia escrit i ara m'ha sorgit un dubte. A la recepta dius de tallar 10 cercles de pa de pessic en forma d'anell, vols dir com un aro, és a dir buits del mig? O no, base rodona de pa de pessic. Després a la fotografia s'aprecia que no es veu el pa de pessic, queda tot cobert amb la capa de crema de taronja i de xocolata, oi? Respecte 6 cm d'alt és molt alt, oi? Com ho fem per fer-lo pujar tant?
Gràcies d'antuvi i salutacions,
Publica un comentari a l'entrada