Per començar, l’estrella gastronòmica de l’illa, el flaó eivissenc que m’heu recomanat la majoria. Coincideixo totalment amb vosaltres, és un pastís finíssim amb un gustet de menta deliciós. Si hagués de repetir, segur que triaria aquest! Algú en coneix una recepta fiable i autèntica?
La greixonera, també molt recomanada, és potser el segon pastís més típic de l’illa. És un púding d’ensaïmada molt fi i amb un gustet de canyella molt bo. El nom li ve per la cassola de fang que s’utilitza en coure-la el forn.
Els robiols, uns pastissets farcits de cabell d’àngel (o brossat) que són típics de totes les balears. Boníssims com a pasta de te de mitja tarda.
La magdalena eivissenca, un bescuit individual farcit d’una pasta d’ametlles semblant a un massapà boníssim. Acompanyades d’una rajola de xocolata són un berenar deliciós.
Les orelletes, unes pastes individuals fregides que recorden els nostres bunyols i que estan aromatitzades amb anís. Boníssimes!
La coca de poma, amb una base de massa brisa i un farcit semblant a un flam, ben sucosa i carregada de poma, com m’agrada a mi ;)
El tortell, típic sobretot per Rams però que també en fan tot l’any, de pasta de full i farcit de cabell d’àngel o crema pastissera. I tot ben cobert d’ametlles torrades senceres.
Després d’un hivern força plujós, hem trobat una illa preciosa de paisatges verds, camps florits i boscos frondosos. Amb la presència de l’home escampada aquí i allà, l’Eivissa interior ens ha agradat molt. La part costanera té de tot, des de platges excessivament edificades fins a cales amagades i ben conservades... Però el què ens ha sorprès de veritat és l’escalada que es pot realitzar a l’illa, l’objectiu principal del nostre viatge: forces zones d’escalada amb diversitat de roca i tipus de vies. Sobretot la zona coneguda com a Buda ens ha agradat molt. Qui ho vulgui llegir ho hem explicat al blog Roca Vertical.
I per acabar, us deixo quatre fotos que resumeixen les vacances. No us perdeu la foto de la sargantana eivissenca, ha estat la nostra companya d'escalada inseparable, je je je...
Això sí que és desconnectar!
54 comentaris:
Gemma, no se quines fotos son millors, si les del dolços (mmmm...) o les dels paisatges...
Una abraçada,
Noia! has tornat de vacances amb energies renovades eh?.Fa pocs dies vaig veure els RUBIOLS al blog de la M josé de DIT I FET (eivissa),segur que són boníssims! Espero t'ho hagis passat PIPA!...MERCÈ-dest.cass.
Gemma,
Ets una bona alumna has fet molt bé els deures!! Ens has fet un reportatge de la pastisseria Eivissenca!! Visca les vacances!!
Petonets
Mercè V
Gemma, hola guapa,
M'alegro que hàgiu desconnectat i disfrutat aquests dies...Quina entrada més deliciosa! Gràcies per compartir els dolços típics i els meravellossos racons de sa Illa.
Petonets,
Marina
Quin post més delicios.
M´gradan molt aquets pastissos.
Petonets.
Nena fa tot una bona pinta....i les fotos molt maques..i es que Eivissa es preciosa.
petons
Amb tot l'esport que heu fet, us mereixeu aquests dolços i més!! quin recull més interessant de pastetes que tenen a Eivissa!!
Vas anar a Can Pau?
Petons i alegria!
Amb el teu permís, l'escalada la faria en un munt d'aquests pastissos tan bons. Haurem de trobar les receptes per fer-ne alguns a casa i agafar forces per clavar els piolets.
Ptns.
Uep, Gemma!
Veig que t'ha agradat Eivissa! A mi em duu força records...
Veges! Justament jo he penjat la recepta dels robiols (però de Mallorca!)... típics de Pasqua, ací.
Coincidesc amb tu: el flaó és el number one!
Una besada!
Gemma,
Sort que després de cada pastís us vau dedicar a l'escalada que si no...
Déu n'hi do de la dolçor eivissenca, quines meravelles!.
Una abraçada
Quins dolços!!! mos tocará posarnos mans a l'obra perque tenen una pinta ummm, aunque alguns som molt pareguts al nostres de aqui a les terretes d'ebre.
Besets.
Yo me quedo con un bocadito de cada, están geniales, me gustan todas, en su variedad.
Un besito.
Buenísimos todos los pastelillos, no sé cuál me gusta mas, me como un trocito de cada uno! Gracias por las fotos, una isla preciosa.
Besos
Nuria
¿Ibiza?
Jooo, que envidia...
Veo que has disfrutado de todita toda la isla. Así me gusta.
Besos.
He gaudit molt d'aquest post dedicat a Eivissa!!! A jo el dolç que més m'agrada és el Flaó.
Veig que ets una enamorada de la natura també, jo he estat perduda dos dies per la Serra fent senderisme, i és de les millors maneres de desconectar i gaudir de veres de les vacances :) també he fet escalada un parell de vegades i m'ha agradat bastant, encara que no ho practico tant.. si vens a Mallorca esper una trobada bloguera!!
Salutacions des de Palma!!!
Gemma, que bé poder gaudir d'uns de relax, esport i gastronomia!!
Jo tinc una recepta de flaó al meu blog que va sortir l'any passat al Descobrir Cuina. Així que la pots provar i sabrem si és com l'autèntic. ;)
Petons!
Uauuu!! aquesta vegada em quedo amb les imatges que no són precissament de dolços i em quedo amb les orelletes.
Benvinguda i muas!
...Eivissa deu ser un lloc preciòs...i veritablement dolç!
Autèntica la sargantana!!!
ptns
Eivissa m'encanta, es la meva illa preferida, hi he anat moltes vegades i espero tornar força mes. Aquest reportatje s'ha d'aplaudir, per que ho has fet per nosaltres, moltes gràcies. Espero que t'ho hagis passat d'allò mes be.
Benvinguda a casa.
Ara.
De totes Ses Illes, a l'Anna Maria és, malgrat els disbarats urbanístics, Eivissa la que més li agrada de totes. Sempre ho diu.
No he fet mai flaó, però sí, quan hi havia els nois a casa, havia fet moltes vegades greixonera i és una autèntica delícia, com autèntiques delícies són tots els pastissos i pastes illencs!
Hola Gemma, quin goig que fan les fotos.
Jo tinc una recepta de flaó d'Eivissa; és d'un llibre d'en Pep Salsetes, jo la he fet molts cops i queda molt bé.
Primer farem una pasta brisa. Amb aquesta pasta folrarem un motlle pla i de vores arrissades; l'omplirem amb la barreja de: quatre-cents grams de mató de cabra deixatat amb quate o cinc ous, 250 grams de sucre i una bona quantitat de fulles de menta (que a les Pitiusses en diuen herbasana, i és una menta ferèstega), i ratlladures de llimona. Ho posem al forn fins que sigui pres. El decorem amb sucre llustre.
De pasta brisa cadascú té la seva; tot i així queda molt bo amb la pasta brisa dels pastissets de Tortosa.
Espero que et surti bé.
Rosa .
Gemma,
Quina entrada més xulipitiflàutica!!!
I quina delícia de dolços :O) hihihi
Ara plego de fer 9 mones i 6 dotzenes de minicupcakes i Ummmmm encara em venen de gust :O)
A partir d'ara signo com ... la golafreta :O)
Per cert espero que hagis tingut un 'breack' fantàstic. Ptons
Hola Gemma,
Veig que t'ho has passat molt bé tant escalant com menjant. A mi també m'agrada anar a les Pitiüses però sobre tot a Formentera. Jo també tenc una recepta de flaó que normalmenet la faig , intentaré posar-la al bloc el més aviat que pugui. Encara que l'original crec que empren brossat de cabra i jo no.
Les fotos precioses . Que "guapes" que són les illes.
Una abraçada .
Sònia, Eivissa estava preciosa, es nota que aquest hivern ha plogut... Les fotos del paisatge han quedat genials.
Mercè, acabo de veure el blog de la Ma Jose i segur que els seus robiols són més bons que els que vam tastar... tenen una pinta deliciosa!
Mercè, si tots els deures fossin tan fàcils de fer, no hi hauria mals alumnes, je je je...
Marina, tenia moltes ganes de fer vacances, des de l'estiu que no fèime cap viatge! Han estat uns dies fantàstics per desconnectar.
Paquita i Núria, hem gaudit de la gatronomia d'Eivissa, dels seus paisatges i de la tranquil·litat de l'illa... es nota que hi hem anat fora de la temporada turísitca!
Parella Vermella, vam passar per davant de can Pau i estava tancat :( Tanquen els dilluns tot el dia i els dimarts a dinar... Però el lloc es veia fantàstic!
Enric, ja estic a la recerca de la millor recepta de flaó eivissenc... em va encantar el gust de menta que té!
Xavier, ja he vist els teus robiols, quina casualitat :) I totalment d'acord, el flaó és el number one de llarg!
Josep, ja saps que el nostre turisme sempre és molt actiu i ens permet tastar dolços energètics com aquests... després segur que ho cremem escalant, je je je...
Xiela, tens tota la raó, hi ha forces semblances entre els dolços de les Illes i els de les terres de l'Ebre... per exemple, els pastissets i els robiols s'assemblen molt i el farcit de brossat (o mató) també...
Irmina, Núria y Silvia, una degustación pequeñita de cada pastel es la mejor opcion para probarlos todos... Aunque sin duda, el mejor es el flao!
Dulceshoras, a Mallorca ja hi hem escalat :) I per la Serra de Tramuntana s'hi poden fer excursions molt boniques... i la gastronomia.... deliciosa també! Som uns enamorats de les Illes :)
Mercè, es veritat, no me'n recordava! Ara mateix miro la recepta i la comparo amb les altes que he trobat... realment és un pastís deliciós, amb el toc de la menta ens va encantar.
Gemma, les orelletes eren com uns bunyols molt bons, amb el gust d'anís i l'arrebossat de sucre que les fan de vici total... no en pots menjar només una!
Marta, és impressionant la quantita de sargantanes que hi ha, i són enormes!!!! Estàs escalant voltada de sargantanes, que et surten d'on menys ho esperes i et claven uns ensurts... però tenen uns colors verds realment preciosos.
Ara, no m'estranya gens que Eivissa sigui la teva preferida, a nosaltres ens ha encantat. Clar que a l'estiu deu ser molt diferent amb tot el turisme... però aquesta època estava preciosa!
Enric, és veritat que hi ha algunes barbaritats urbanístiques d'escàndol, però per sort encara es poden trobar racons prou conservats. Sobretot l'interior ens ha agradat molt, és molt més rural del què ens esperàvem. I la greixonera coincideixo amb tu, boníssima!!!
Rosa, apunto la recepta, moltes gràcies! A la majoria de receptes que he trobat s'utilitza aquest mató de cabra... espero trobar-ne també aquí! I ja buscaré la pasta brisa que dius, moltes gràcies ;)
Mima, 9 mones i 74 caupcakes???? Jo només he fet tres Mones i ja estic embafada, je je je... Et mereixes de veritat l'adjectiu de golafreta, je je je...
Xisca, Formentera encara la tinc pendent... És que té un inconvenient molt gran: no s'hi pot escalar! Je je je... És que ja veus que l'escalada és la nostra excusa per viatjar ;)
A veure si poses la reepta del teu flaó, és veritat que a la majoria utilitzen mató de cabra...
Quina enveja Gemma! no sé si més per la visita a la illa o per haver tingut l'ocasió de poder tastar aquestes delícies!
Un petonàs!
M'encanta Eivissa, penso que és una bona opció per anar-hi en aquestes dates abans que es massifiqui a l'estiu! De tot el que ens presentes només he provat el flaó... això vol dir que haig de tornar en breu i ampliar el meu tastet...
Una abraçada
Per ho que veig han anat molt be les vacances Gemma, espero que posis en practica les receptes del flaó ja que sempre que me’l porten penso que ha de ser fàcil de fer
Gemma; Després de veure tot aixó tant sols em queda per dir; Bones i "dolçes" vacances Gemma¡¡
Que vagi de gust Gemma¡¡
Caram, quins deures més ben fets!!! No coneixia un ventall de dolços tan saborosos!!! Tinc un llibre de cuina eivissenca i crec que hi ha la recepta que demanes. Quan torne per Beneixama faré per mirar-t'ho. Salutacions
Sempre aprenent coses a la cuina de casa... sempre.
Felicitats per les vacances.
Quina salivera que m'has fet venir!!!!! No sabria quin triar...els vui probar tots!!! jejeje! Sort en tens que tu problemes de pes no en tens...pq això és la ruina de l'operació bikini! jeje!
No m'estranya que hagisu disfrutat tant...la foto del llangardaix genial!
Petunes,
Eva.
Quina salivera que m'has fet venir!!!!! No sabria quin triar...els vui probar tots!!! jejeje! Sort en tens que tu problemes de pes no en tens...pq això és la ruina de l'operació bikini! jeje!
No m'estranya que hagisu disfrutat tant...la foto del llangardaix genial!
Petunes,
Eva.
Unes vacances molt ven aprofitades, les fotos encantadores tant les dels paisatges, com les dels dolços.
Petonets
Gemma, que sort haver pogut desconcertar i estar en aquesta
illa tan bonica, em vaig a conformar amb aquestes fotos tan
xules i bavejar amb els deliciosos dolços.
Petons
Bona nit Gemma.
Que reportage tan preciós,amb eixes fotos tan boniques!
Dels dolços només he provat la greixonera,però m'encantaria provar la resta.Segur que són exquisides.
Besets.
Vull una bocinet de cadascun, tenem una pinta molt bona Gemma. Això si que son vacançes!
Petons
Et elicite per tot: els dolços que has tastat, les sensacions que has viscut, les fotos amb cor... Unes bones vacances, aprofitades en molts aspectes!
Besets
Sort que després de fr els tasts dels dolços de la zona feu una miqueta d'exercici per fer-ho tirar avall, jejej.
Magnífiques vacancetes i ara la recta final...
PTNTS
Dolça
Guapa!! Quina sort que hagis passat unes vacances tan agradables i dolces!! Quins paisatges, la foto del camp de flors m'encanta!!!
Els pastissos...no se quin és més bó!!
Petonets
Ribereña, val la pena visitar Eivissa per tots dos motius, pels paisatges i per la gastronomia!
Ruben, m'imagino que Eivissa a l'estiu ha de ser molt diferent, plena de turistes i aglomeracions a les platges... a part, ara estava tan verda que tot era molt més bonic!
Àngels, ja pots estar segura que faré el flaó, no m'estranya gens que l'espareu amb ànsia quan us el porta el vostre fill... és que és boníssim!
Josep, van se bones i dolces, llàstima que massa curtes...
Francesc, si me la passes la podré comparar amb les altres que ja tinc... la gastronomia dolça de l'illa és molt interessant!!!
Starbase, no he explicat res que no puguis aprendre in situ a la pròpia illa passejant... tots els forns tenen uns aparadors de vici!
Eva, l'operació biquini comença després de la Mona de Pasqua, de manera que aquests dies a Eivissa encara ens hem permès uns quants capritxets, je je je...
Fem un mos, han estat unes vacances fantàstiques per desconnectar i recuperar forces de cara al final de curs...
Reme, han estat unes bones vacances, ara ja només cal esperar les properes, que no seran fins a l'estiu...
Mesilda, la greixonera era boníssima, però el flaó encara ens ha agradat més!
Marta, és una bona opció per degustar-los tots, je je je.. un tallet de cada ;)
Queti, les nostres vacances sempre combinen turisme, escalades i gastronomia, aixís egur que són ben completes!
Dolça, amb l'exercici de després, segur que cremem de sobres tots aquests pastissos. Ara ja només falta la recta final, ànims i el curs vinent segur que serà molt millor! ;)
segur que has tornat relaxadíssima amb un mar com aquest, personalment m'encanta la greixonera i la preparàvem a casa des que era petita però no coneixia el flaó i també m'agradaria conéixer la recepta, haviam si la conseguim!.
Ptons
Tots aquests dolços vas menjar aquests dies? Jo no sabria quin triar; tots fan una bona pinta...
I quina sort passar aquests dies a Eivissa, segur que has tornat amb les piles carregades a tope!
Fer escalada era l'excusa per cremar les calories després de menjar tants dolços, o els dolços eren per tenir prou energia per fer escalada?
Les fotos precioses, totes: les dels dolços i els paisatges!
Una abraçada
M'has fet venir moltes ganes d'anar a Eivissa tant pels paissatges com pels dolços. A veure si aconsegueixes la recepta del flaó?
Quina enveja Gemma! Entre aquests paissatges i aquests dolços ja em seria difícil escollir, en sembla que en faria un tast de tot.
Una abraçada
Quines vacances més xules! jo tb vaig descobrir Eivissa una setmana santa i em va encantar, no imaginava una illa tan verda.
Des de llavors em vaig fer una fan del Flaó! a veure si un dia m'animo i intento fer-ne un...
Coincideixo amb anónim. Jo vaig fer un curset de cuina amb en Pep Salsetes un cuiner entranyable com n'hi ha pocs, queda molt bo i agrada molt pero alerta de menta no n'hi possis gaire que si no pica
Quina degustació virtual de pastisseria que acabo de fer. No sé amb quin quedarme, encara que les magdalenes farcides, ummm ara mateix m´anirien molt bé per matar el cuc.
Petons!
Com m'agrada tot i quins records !!!
Vaig viure sis mesos allá
mare meva quin aparador de dolços! tenen una pinta boníssima tots.
A veure si aconsegueixes la recepta del faló, jo m'apunto també a fer-la ;)
petons!
Hola, he encontrado tu entrada sobre los postres de Eivissa y te dejo la receta que hace mi madre ya la hacia mi abuela y mi bisabuela, espero que te guste, gracias por tratar tan bien a mi tierra, sigo tu blog desde hace años y se me habia pasado esta entrada. Besos
http://losdulcesdeneus.blogspot.com.es/2012/04/flao.html
Publica un comentari a l'entrada