Si utilitzeu un lector de blogs (Google Reader o similar) haureu d’actualitzar a mà la nova URL, és a dir, canviar http://lacuinadecasa.blogspot.com per http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa
Us espero a tots a la nova Cuina de casa!
dijous, d’abril 22, 2010
Comença la nova etapa de La cuina de casa
Sí! Ja ha arribat el dia anunciat! A partir d’avui mateix els nous posts del blog ja no els trobareu aquí. Caldrà que aneu a http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa ja que aquest blog s’ha integrat a la nova web de la revista CUINA.
Si utilitzeu un lector de blogs (Google Reader o similar) haureu d’actualitzar a mà la nova URL, és a dir, canviar http://lacuinadecasa.blogspot.com per http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa
Us espero a tots a la nova Cuina de casa!
Si utilitzeu un lector de blogs (Google Reader o similar) haureu d’actualitzar a mà la nova URL, és a dir, canviar http://lacuinadecasa.blogspot.com per http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa
Us espero a tots a la nova Cuina de casa!
dilluns, d’abril 19, 2010
Caramels de nous decoratius
Aquesta és la meva participació al HEMC del mes d’abril, unes nous amb caramel ideals per decorar. Amb aquesta proposta podreu convertir unes postres senzilles en un plat de festa, gairebé una obra d’art:
Aquest mes Chyntia, del blog Aroma de mi cocina, ha triat com a tema principal les nous i els fruits secs en general. La quantitat de receptes dolces amb aquest ingredient és molt gran, però en canvi jo us proposo un joc visual enlloc d’una clàssica recepta. Amb una nou d’aquestes podreu decorar unes postres de luxe que ben segur arrencaran els ohhhhhs dels convidats. Però sobretot, no expliqueu que és tan fàcil de fer, eh? ;)
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· Nous
· Caramels
Preparació:
Posar els caramels separats sobre una plata de forn coberta amb paper sulfuritzat. Introduir-los al forn a 180º uns minuts fins que es fonguin. Amb compte, agafar una nou i cobrir-la amb el caramel, separant-la a poc a poc de la safata per tal de formar el fil de decoració.
Bon profit!
Aquest mes Chyntia, del blog Aroma de mi cocina, ha triat com a tema principal les nous i els fruits secs en general. La quantitat de receptes dolces amb aquest ingredient és molt gran, però en canvi jo us proposo un joc visual enlloc d’una clàssica recepta. Amb una nou d’aquestes podreu decorar unes postres de luxe que ben segur arrencaran els ohhhhhs dels convidats. Però sobretot, no expliqueu que és tan fàcil de fer, eh? ;)
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· Nous
· Caramels
Preparació:
Posar els caramels separats sobre una plata de forn coberta amb paper sulfuritzat. Introduir-los al forn a 180º uns minuts fins que es fonguin. Amb compte, agafar una nou i cobrir-la amb el caramel, separant-la a poc a poc de la safata per tal de formar el fil de decoració.
Bon profit!
divendres, d’abril 16, 2010
Classe d’abril amb en David Lienas
Tornem a tenir places reservades per un dels tallers de cuina gratuïts amb el xef David Lienas a l’Espai Consum del Bonpreu:
La cita és el proper divendres 30 d’abril a les 18h de la tarda. En aquesta ocasió el taller serà un monogràfic centrat en la nova cuina catalana, amb tres receptes que sorprendran tant a cuiners novells com a cuiners experimentats: la deconstrucció d'un empedrat, uns raviolis de favetes i cargols i una escuma de crema catalana. Tots tres plats són molt prometedors, oi?
Per apuntar-vos, només cal que deixeu un comentari aquí amb el vostre nom, cognom i un e-mail de contacte. Aniré fent llista!
Llista d'apuntats: Gema Seca, Carme Cañisa, Núria Molinos, Carme Arce, Anna Genís, Marta Caminal, Mireia Ferrer, Àngels Vallespín, Manel Calduch, Angelita Lorca Josep Bayé, Xavi Valls, Roser Soley, Marta Giralt, María Rodríguez, Teresa Pérez, Maria Solé, Gemma Ruiz, Josep Colet, Montse Lama, Mercè Corbera, Glòria Moreno, Miquel Ara, Asuncion Caballeria, Cristina Brugarolas, Ma José Maicas, Anna Muñoz, Patrícia Mussoms, Teresa Suñer i Gemma Clofent.
Animeu-vos, que aquestes classes sempre són una passada!
dimarts, d’abril 13, 2010
Pastís Tortuga Gertrudis
El divendres just abans de Setmana Santa vam celebrar l’aniversari de l’Aina, que complia una edat molt especial: 10 anys! Per celebrar l’estrena de les dues xifres, vaig preparar un pastís ben divertit amb la intenció que el recordés durant molt de temps:
Aquest pastís és un dels que fa més temps que tenia a la llista de pendents ja que me’l guardava per una ocasió especial i de temàtica infantil. La recepta volta per Internet i consisteix en una capa exterior de braç de gitano que simula la closca d’una tortuga i un farcit que va al gust de cadascú. En el meu cas vaig triar una mousse de crema catalana, però pot quedar igual de bé amb una mousse de xocolata o de maduixa o de qualsevol altre gust. Tot i que pot semblar complicat, és un pastís molt fàcil de fer i que queda molt vistós.
La mousse de l’interior va quedar molt esponjosa i va resultar un pastís lleuger, llaminer, amb una textura suau que s’empassava com si fos un núvol. Boníssim!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 3 braços de gitano
· 400g de crema catalana
· 4 clares
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina
· 50ml de llet
· 40g de sucre
· 6 puntes de brioix
Preparació:
Cobrir un bol gros amb paper de film. Tallar el pa de pessic en rodanxes d’1cm i cobrir tot el motlle.
Per la mousse, posar en remull la gelatina en aigua freda. Escalfar la llet i fondre-hi la gelatina escorreguda. Barrejar la gelatina amb la crema catalana. Semi muntar la nata i incorpora-la suaument. Muntar les clares a punt de neu amb el sucre i incorpora-les suaument a la barreja.
Abocar la mousse dins el bol i tapar-la amb més rodanxes de pa de pessic. Deixar a la nevera fins que qualli, millor d’un dia per l’altre.
Al moment de servir, desemmotllar la tortuga girant el bol i decorar amb les puntes de brioix simulant les potes, el cap i la cua.
Bon profit!
Aquest pastís és un dels que fa més temps que tenia a la llista de pendents ja que me’l guardava per una ocasió especial i de temàtica infantil. La recepta volta per Internet i consisteix en una capa exterior de braç de gitano que simula la closca d’una tortuga i un farcit que va al gust de cadascú. En el meu cas vaig triar una mousse de crema catalana, però pot quedar igual de bé amb una mousse de xocolata o de maduixa o de qualsevol altre gust. Tot i que pot semblar complicat, és un pastís molt fàcil de fer i que queda molt vistós.
La mousse de l’interior va quedar molt esponjosa i va resultar un pastís lleuger, llaminer, amb una textura suau que s’empassava com si fos un núvol. Boníssim!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 3 braços de gitano
· 400g de crema catalana
· 4 clares
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina
· 50ml de llet
· 40g de sucre
· 6 puntes de brioix
Preparació:
Cobrir un bol gros amb paper de film. Tallar el pa de pessic en rodanxes d’1cm i cobrir tot el motlle.
Per la mousse, posar en remull la gelatina en aigua freda. Escalfar la llet i fondre-hi la gelatina escorreguda. Barrejar la gelatina amb la crema catalana. Semi muntar la nata i incorpora-la suaument. Muntar les clares a punt de neu amb el sucre i incorpora-les suaument a la barreja.
Abocar la mousse dins el bol i tapar-la amb més rodanxes de pa de pessic. Deixar a la nevera fins que qualli, millor d’un dia per l’altre.
Al moment de servir, desemmotllar la tortuga girant el bol i decorar amb les puntes de brioix simulant les potes, el cap i la cua.
Bon profit!
dissabte, d’abril 10, 2010
Una nova etapa després del milió de visites
Estic molt contenta perquè aquesta setmana La Cuina de Casa ha arribat a la gran fita del milió de visites! Quan vaig començar no m’hauria imaginat mai que això fos possible, qui ho havia de dir! Però, com diu la dita, de mica en mica s’omple la pica i, clic a clic, el comptador ha marcat el milió.
És evident que aquesta fita no seria possible sense tots vosaltres, que passeu per aquí a llegir, a comentar... De vegades de forma anònima, d’altres regularment, tots hi heu contribuït i a tots us estic molt agraïda.
Aquest esdeveniment ha coincidit amb una proposta que m’ha fet la revista CUINA: m’ofereix integrar el blog al portal web que inaugurarà properament. Ha estat una decisió complicada, però després de sospesar els pros i els contres he acceptat amb molt de gust. Me n’ha convençut el fet que els agrada el blog tal com és ara i no n’hauria de canviar res. D’altra banda, tots coneixeu la meva admiració per la revista, i poder formar part del seu portal a Internet em fa molta il·lusió. D’alguna cosa m’havia de servir fer-ne una recepta cada mes, je je je...
Encara queden aspectes a determinar: la data d’inici, el format de la pàgina, el disseny, l’adreça web definitiva... però per a vosaltres els canvis seran mínims i automàtics. A més, els continguts del blog seguiran sent els mateixos: pastissos, dolços, postres i llaminadures amb les excuses de sempre: aniversaris familiars, calçotades amb amics, trobades blogaires, cuina amb les nebodes, amb l’Institut, tallers de cuina blogaires... el de sempre, vaja!
Espero de tot cor que em seguiu en aquesta nova etapa. Jo us seguiré visitant a vosaltres com fins ara. Moltes gràcies a tots!
És evident que aquesta fita no seria possible sense tots vosaltres, que passeu per aquí a llegir, a comentar... De vegades de forma anònima, d’altres regularment, tots hi heu contribuït i a tots us estic molt agraïda.
Aquest esdeveniment ha coincidit amb una proposta que m’ha fet la revista CUINA: m’ofereix integrar el blog al portal web que inaugurarà properament. Ha estat una decisió complicada, però després de sospesar els pros i els contres he acceptat amb molt de gust. Me n’ha convençut el fet que els agrada el blog tal com és ara i no n’hauria de canviar res. D’altra banda, tots coneixeu la meva admiració per la revista, i poder formar part del seu portal a Internet em fa molta il·lusió. D’alguna cosa m’havia de servir fer-ne una recepta cada mes, je je je...
Encara queden aspectes a determinar: la data d’inici, el format de la pàgina, el disseny, l’adreça web definitiva... però per a vosaltres els canvis seran mínims i automàtics. A més, els continguts del blog seguiran sent els mateixos: pastissos, dolços, postres i llaminadures amb les excuses de sempre: aniversaris familiars, calçotades amb amics, trobades blogaires, cuina amb les nebodes, amb l’Institut, tallers de cuina blogaires... el de sempre, vaja!
Espero de tot cor que em seguiu en aquesta nova etapa. Jo us seguiré visitant a vosaltres com fins ara. Moltes gràcies a tots!
dimecres, d’abril 07, 2010
Festival de Mones i un Joc Mental
Com mana la tradició, el dilluns de Pasqua el padrí ha de regalar la Mona als fillols. A casa sempre m’encarrego de fer les de l’Aina i l’Olga però aquest any n’he fet una més. Aquesta tercera Mona em fa molta il·lusió perquè és per la Gaia, la nova incorporació a la família que tot just té 11 mesos.
La Gaia viu a les terres de l’Ebre i fins l’últim moment he estat temptada a fer una Mona com les d’allà, amb brioix i ous durs. Però com que el padrí és de Sabadell, finalment m’he decantat per la Mona d’aquí, així la Gaia coneixerà les dues tradicions. Les receptes de les Mones ja les he posat més d’un cop aquí, aquí, aquí... de manera que aquest cop tinc poca feina :)
Tot i que la recepta habitual de pa de pessic ja m’agrada, aquest any he volgut provar la que aconsella la Mireia Carbó. De les tres mones, una l’he fet seguint la seva recepta, que com tot el que fa la Mireia surt bonissíssim! La barreja de farines aconsegueix un pa de pessic més flonjo i més gustós que el tradicional. Proveu-lo que val la pena!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 3 rovells d’ou
· 1 ou sencer
· 50 g de sucre
· Ratlladura de llimona
· 80 g de farina tamisada
· 20 g de Maizena
· 30 g d’ametlla en pols
· 3 clares d’ou
· 80 g de sucre
Preparació:
Batre els rovells amb l’ou, el sucre i la ratlladura de llimona fins que quedin ben esponjats.
A part, batre les clares incorporant el sucre a poc a poc, fins que quedin esponjades.
Barrejar lleugerament els rovells batuts a les clares esponjades i seguidament les farines molt suaument.
Dipositar el pa de pessic dins un motlle i coure’l al forn, prèviament escalfat, a 180ºC durant 20 minuts. Deixar-lo reposar (millor si es per l’endemà).
Bon profit!
PD: un joc mental inspirat en la Mona de Pasqua
Com que avui tinc poca feina amb la recepta, us proposo un repte:
Dissabte passat era a la cuina fent les Mones de Pasqua mentre escoltava el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. En Jordi Batllori, l’especialista en Jocs Mentals, en va proposar un inspirat en la Mona. Em va fer tanta gràcia la coincidència que avui us el proposo a vosaltres i us animo a resoldre’l.
La Gaia viu a les terres de l’Ebre i fins l’últim moment he estat temptada a fer una Mona com les d’allà, amb brioix i ous durs. Però com que el padrí és de Sabadell, finalment m’he decantat per la Mona d’aquí, així la Gaia coneixerà les dues tradicions. Les receptes de les Mones ja les he posat més d’un cop aquí, aquí, aquí... de manera que aquest cop tinc poca feina :)
Tot i que la recepta habitual de pa de pessic ja m’agrada, aquest any he volgut provar la que aconsella la Mireia Carbó. De les tres mones, una l’he fet seguint la seva recepta, que com tot el que fa la Mireia surt bonissíssim! La barreja de farines aconsegueix un pa de pessic més flonjo i més gustós que el tradicional. Proveu-lo que val la pena!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 3 rovells d’ou
· 1 ou sencer
· 50 g de sucre
· Ratlladura de llimona
· 80 g de farina tamisada
· 20 g de Maizena
· 30 g d’ametlla en pols
· 3 clares d’ou
· 80 g de sucre
Preparació:
Batre els rovells amb l’ou, el sucre i la ratlladura de llimona fins que quedin ben esponjats.
A part, batre les clares incorporant el sucre a poc a poc, fins que quedin esponjades.
Barrejar lleugerament els rovells batuts a les clares esponjades i seguidament les farines molt suaument.
Dipositar el pa de pessic dins un motlle i coure’l al forn, prèviament escalfat, a 180ºC durant 20 minuts. Deixar-lo reposar (millor si es per l’endemà).
Bon profit!
PD: un joc mental inspirat en la Mona de Pasqua
Com que avui tinc poca feina amb la recepta, us proposo un repte:
Dissabte passat era a la cuina fent les Mones de Pasqua mentre escoltava el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. En Jordi Batllori, l’especialista en Jocs Mentals, en va proposar un inspirat en la Mona. Em va fer tanta gràcia la coincidència que avui us el proposo a vosaltres i us animo a resoldre’l.
diumenge, d’abril 04, 2010
Eivissa dolça
Després de les curtes però intenses vacances a Eivissa reprenc el ritme habitual del blog amb uns records dolços d’aquesta illa paradisíaca del mediterrani. Gràcies a les recomanacions d’alguns blogaires vaig marxar amb una idea força clara de la gastronomia eivissenca així com dels dolços típics que no em podia perdre de cap de les maneres. I ja veureu que he fet els deures força bé, je je je...
Per començar, l’estrella gastronòmica de l’illa, el flaó eivissenc que m’heu recomanat la majoria. Coincideixo totalment amb vosaltres, és un pastís finíssim amb un gustet de menta deliciós. Si hagués de repetir, segur que triaria aquest! Algú en coneix una recepta fiable i autèntica?
La greixonera, també molt recomanada, és potser el segon pastís més típic de l’illa. És un púding d’ensaïmada molt fi i amb un gustet de canyella molt bo. El nom li ve per la cassola de fang que s’utilitza en coure-la el forn.
Els robiols, uns pastissets farcits de cabell d’àngel (o brossat) que són típics de totes les balears. Boníssims com a pasta de te de mitja tarda.
La magdalena eivissenca, un bescuit individual farcit d’una pasta d’ametlles semblant a un massapà boníssim. Acompanyades d’una rajola de xocolata són un berenar deliciós.
Les orelletes, unes pastes individuals fregides que recorden els nostres bunyols i que estan aromatitzades amb anís. Boníssimes!
La coca de poma, amb una base de massa brisa i un farcit semblant a un flam, ben sucosa i carregada de poma, com m’agrada a mi ;)
El tortell, típic sobretot per Rams però que també en fan tot l’any, de pasta de full i farcit de cabell d’àngel o crema pastissera. I tot ben cobert d’ametlles torrades senceres.
Després d’un hivern força plujós, hem trobat una illa preciosa de paisatges verds, camps florits i boscos frondosos. Amb la presència de l’home escampada aquí i allà, l’Eivissa interior ens ha agradat molt. La part costanera té de tot, des de platges excessivament edificades fins a cales amagades i ben conservades... Però el què ens ha sorprès de veritat és l’escalada que es pot realitzar a l’illa, l’objectiu principal del nostre viatge: forces zones d’escalada amb diversitat de roca i tipus de vies. Sobretot la zona coneguda com a Buda ens ha agradat molt. Qui ho vulgui llegir ho hem explicat al blog Roca Vertical.
I per acabar, us deixo quatre fotos que resumeixen les vacances. No us perdeu la foto de la sargantana eivissenca, ha estat la nostra companya d'escalada inseparable, je je je...
Això sí que és desconnectar!
Per començar, l’estrella gastronòmica de l’illa, el flaó eivissenc que m’heu recomanat la majoria. Coincideixo totalment amb vosaltres, és un pastís finíssim amb un gustet de menta deliciós. Si hagués de repetir, segur que triaria aquest! Algú en coneix una recepta fiable i autèntica?
La greixonera, també molt recomanada, és potser el segon pastís més típic de l’illa. És un púding d’ensaïmada molt fi i amb un gustet de canyella molt bo. El nom li ve per la cassola de fang que s’utilitza en coure-la el forn.
Els robiols, uns pastissets farcits de cabell d’àngel (o brossat) que són típics de totes les balears. Boníssims com a pasta de te de mitja tarda.
La magdalena eivissenca, un bescuit individual farcit d’una pasta d’ametlles semblant a un massapà boníssim. Acompanyades d’una rajola de xocolata són un berenar deliciós.
Les orelletes, unes pastes individuals fregides que recorden els nostres bunyols i que estan aromatitzades amb anís. Boníssimes!
La coca de poma, amb una base de massa brisa i un farcit semblant a un flam, ben sucosa i carregada de poma, com m’agrada a mi ;)
El tortell, típic sobretot per Rams però que també en fan tot l’any, de pasta de full i farcit de cabell d’àngel o crema pastissera. I tot ben cobert d’ametlles torrades senceres.
Després d’un hivern força plujós, hem trobat una illa preciosa de paisatges verds, camps florits i boscos frondosos. Amb la presència de l’home escampada aquí i allà, l’Eivissa interior ens ha agradat molt. La part costanera té de tot, des de platges excessivament edificades fins a cales amagades i ben conservades... Però el què ens ha sorprès de veritat és l’escalada que es pot realitzar a l’illa, l’objectiu principal del nostre viatge: forces zones d’escalada amb diversitat de roca i tipus de vies. Sobretot la zona coneguda com a Buda ens ha agradat molt. Qui ho vulgui llegir ho hem explicat al blog Roca Vertical.
I per acabar, us deixo quatre fotos que resumeixen les vacances. No us perdeu la foto de la sargantana eivissenca, ha estat la nostra companya d'escalada inseparable, je je je...
Això sí que és desconnectar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
