dijous, d’octubre 08, 2009

Pomes de Sucre

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista CUINA, aquesta és la que he triat pel mes d’octubre:


La recepta és d’en Jordi Roca, que aquest mes presenta receptes amb tons de tardor: un cabell d’àngel de carbassa, un granissat de ratafia i crema de cafè i unes pomes de sucre. Aquesta recepta recorda les típiques pomes de fira, però d’una mida petita ideal per acompanyar el cafè. L'àcid de la poma combina molt bé amb el dolç del caramel i el joc de textures cruixent del caramel i flonja de la poma és un contrast deliciós. Fàcils de fer, segur que sorprendran als convidats llaminers més exigents.

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

PD: Com que aquest és el post que cada mes dedico a la revista CUINA, aprofito per agrair-los que em toqués una de les 50 entrades que sortejaven pel saló Whisky Live de Barcelona, una cita imprescindible pels amants dels destil·lats. Vaig oferir aquesta entrada a en Joan, que n’ha fet una crònica excel·lent al seu blog Malt Whisky.


Moltes gràcies per l’entrada!

49 comentaris:

Marina ha dit...

Bon dia Gemma!
¡Mmmm!¡Quins bon records aquestes pomes de sucre! Per un moment he tornat a viure la il·lusió dels dies de festa major, de fira...Com si tornés a ser petita, aiiins!
¡Moltes gràcies!
Petonets,
Marina
Sóc una fidel seguidora de La cuina de casa. Però fins ara no tenia blog,si et ve de gust em trobaràs a www.haciendobuenasmigas.blogspot.com

Francesc ha dit...

Quina gràcia aquestes pomes!!! A mi també m'ha passat com a la Marina, m'ha recordat la meua infantesa. Aquesta revista, "Cuina", m'agrada molt. El que passa és que, de vegades, les receptes no estan gaire al meu abast. Les trobe o molt difícils o amb ingredients que no solc trobar per on jo visc. Salutacions

Mercè ha dit...

Gemma, quines pomes més precioses!! La veritat és que són de fira total! I a més, ben senzilles de fer! :)
Les haurem de tastar! Que de ben segur que fetes a casa han de ser mil vegades millors!
Petons!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Gemma, tan quedat d' allò més boniques, me l' apunto per fer-les ben aviat!!

un petó! Beth

La cuina vermella ha dit...

Bon dia estimada, al veure la recepta vaig pensar que la farina, i ves per on està ja en el millor bloc d'aquest món. U delícia, Gemma, com sempre. Molts petons.

No tot són postres ha dit...

Gemm,a, que boniques que t'han quedat. Jo, des que de petita, menjant-me'n una en una fira, se'm va trencar una dent no n'he menjat mai més, i això que era mooooolt petita!!
PTNTS
Dolça

Delicias ha dit...

Ui si Gemma que bones aquestes pometes, tan quedat perfectes, quan comprem la revista sempre pensem a veure quin postre fara la Gemma,i has triat d'allò més bé. Per cert al número anterior van recomanar el teu blog, et felicito t'ho mereixes, per dedicació, per saber-fer i per la teva gratitut amb tots, una abraçada

cocina con sabor ha dit...

Ohhh! Les pomes de la Festa Major de quan era petita mmmmmm....com m'agradaven!!!
T'han quedat precioses!

Petonets

Carme

Anònim ha dit...

Hola gemma!! je, je!! Sembla que ens hem posat d´acord amb aquesta entrada!!!
Les teves em recorden a les festes majors, quan era petita la meva mare sempre ens comprava pomes caramelitzades, de les vermelles!!
Aquestes segur que son més bones!! Apuntades!!!
Petonets.

Anònim ha dit...

Hola gemma!! je, je!! Sembla que ens hem posat d´acord amb aquesta entrada!!!
Les teves em recorden a les festes majors, quan era petita la meva mare sempre ens comprava pomes caramelitzades, de les vermelles!!
Aquestes segur que son més bones!! Apuntades!!!
Petonets.

xaro ha dit...

De fira total!!!!! Molt maques!!!
Ptnts

SANDY ha dit...

Gemma que aperitivo tan precioso has hecho.
Un beso.

dolorss ha dit...

Que bones!!!!!!
felicitats gemma, tu sempre amb coses delicioses.
petons

Pol Cruells ha dit...

Un preciós ramet de llaminadures! T'han quedat precioses...

Ivana ha dit...

quines pometes més riques!!
em recorden quan era petita! ja! ja!
petonets

Vanesuky ha dit...

Que bones aquestes pometes!!!I que mones aquí punxadetes!
Tan quedat molt maques!

Petonets maca!

Vanesuky.

HAVE REAL PIES IN BARCELONA ha dit...

Qué ricas! además te han quedado muy bonitas.
Besos
Nuria

Isabel ha dit...

Que bones, Gemma!!m'han fet pensar que tenim les fires a la cantonada!
Un petó!

MaryLou ha dit...

Boníssimes!!!!
Quins records!!
Petonets

Erika ha dit...

En mi país se venden en las plazas y en las salidas del colegio. Y las cubren con pochoclo(maíz inflado), pero nunca las había visto así, tan pequeñitas. Realmente parecen bombones .
Cariños

Joan ha dit...

Fantàstiques aquestes pomes!! La veritat és que tenen una presentació exquisida...
Moltes gràcies per l'entrada al Whisky Live. La veritat és que la vam aprofitar perquè va ser una gran experiència

Eva Flores ha dit...

M'ha agradat molt la recepta de les pomes amb caramel. L'he trobat una dolça temptació.
pt!

Laura ha dit...

Bona tarda Gemma,

quina bona pinta que tenen aquestes pomes! estic segura que a la quitxalla encara els agradarà més!

Petonets!

El cullerot Festuc ha dit...

Mai he probat les pomes aquestes que es veuen a les fires...tenen un tamany taaan gros!! Aquesta mida és genial! Que boniques t'han quedat!
Petunets,
Eva.
Pd. vam tornar dissabte!!!! encara estic amb jet lag...jijiji!!!

Gemma ha dit...

A mi les pomes de les fires no em criden gaire l'atenció, entre el color vermell que tenen i que són tan grosses, no sabria com posar-m'hi.
En canvi, aquestes són de mida de queixalada, te les empasses d'un sol cop d'escuradents. Val la pena que les proveu, us asseguro que us sorprendrà que siguin tan fàcils de fer i que quedin tan rebones!
I suposo que és un retorn a la infància...

És veritat que a vegades les receptes del CUINA són un pèl complicades per nosaltres, pero triant bé sempre es troben receptes com aquesta, faciletes i aptes per a la gent normaleta a la cuina :)

Reme y Núria ha dit...

La meva filla està boja per agafar una poma dolça, però no pot pels aparells a la boca, la guardaré per quan se'ls treguin.
Petons

Margarida ha dit...

T'han quedat més maques que les de les fires! A mi tampoc m'agradaven amb aquell color vermell i no en menjava. Jo era més de núvols de sucre. Però aquestes teves, tan petites i de color "natural" semblen molt més bones.

Ester ha dit...

Aquestes pomes tenen un aspecte deliciós i poden ser una gran sospresa per uns amics nostàlgics, per exemple
Ester

Elena ha dit...

m'encanta ,,uauu així petitonetes gracies maca per fer aquestes coses.

Glòria ha dit...

Aquesta sí que és per a llaminers, llaminers, eh?. Aquestes pomes, les ametlles garrapinyades i les "barbas de papá", records de les fires de la infantesa.

Fins aviat

Joan ha dit...

Caram! Sabia que aquest bloc era molt bo... però m'ha soprès que ja sigui popular a l'extrem orient...

starbase ha dit...

Quina preciositat, les pomes com alguna vegada he dit, hem porten directament a l'infància. I aquestes són tan per taaaan apetitoses.

Unknown ha dit...

És un postre que fa molt de tardor... espectacular Gemma!! Petons maca ;-)

Unknown ha dit...

Gràcies a les teves receptes, es com si tingués la revista a casa, amb lo que m'agrada i aquí no la venen, es clar. Quan el meu fill ha vist la primera foto, m'ha dit que les vol ja, ara mateix, s'ha enamorat,jaja. Una maravella com sempre. Petons

Ruben ha dit...

A mi també m'encanta la versió petita, ideal per menjar d'una mossegada :-D

dolçosdesdecasa ha dit...

Gemma autèncitques! aqueste pomes ens tornen petits...qwuins records, i quants plors quan no la compraven...
una abraçada

MAR ha dit...

Ostres Gemma m'has arrastrat a les tardes de fires i cavallitos de la festa major de Palamós!!! quina gràcia la veritat que no havia pensat més en elles.....

petunets

Esther ha dit...

oh, senzillamnet espectaculars, ja les vaig veure a la revista cuina, vaig pensar que les faria i ara, veien el teu resultat encara més, gràcies per aquest meravellos blog!

Maria ha dit...

Figura't que fàcils de fer... sempre m'havia delit de les pomes de caramel de les fires i ja em puc donar el gust de fer-les a casa. Com dius, aquelles no s'acabaven mai de grosses. A veure com em surten aquestes...

Marta ha dit...

Que macas les pomes Gemma, em recorda a quan era petita (que no fa tant, eh?)
T'han quedat genials!
Petons

la vella carmanyola ha dit...

A mi les de les fires no m'han fet mai gràcia! però a mi no em feu pas cas que sóc maniatica de mena i sempre m'han fet mal pensar dels dies que poden anar per món o de si les hauran rentat abans :(

Ara ja vec que tinc a les mans l'ocasió de provar les meves propies pometes de fira!! ;)

Mesilda ha dit...

Bona tarda Gemma
Efectivament estes pomes ens fan recordar la fira,que en el meu poble és el mes que ve.La teua recepta em ve de perles, ja que el meu marit i els meus fills són molt aficionats a estes pomes, i si són de mosset com tu dius i a mes casolanes,sense conservants ni colorants, enguany es posen les bótes.T'han quedat que diuen: mossega'm!.
Besets.

El plat blanc ha dit...

Quines pomes més boniques !! No has tingut problemes per treballar amb sucre cremat? Jo estic pensant en fer ametlles garrapinyades però no ser com fer-ho per refredar-les i que no s'enganxin.
Moltes gràcies pels comentaris que fas al meu blog. Em fan molta il·lusió. petons!!!.
Mercè

bajoqueta ha dit...

Quan vaig vore la revista l'altre dia a la biblio vaig pensar en tu, a vore quina recepta faries. No la vaig encertar jajaja.

A mi em porta records de menuda, però no de menjar-ne gaire, ja que només les vaig provar un cop :)

Cuinagenerosa ha dit...

ja sé que no sóc gaire original, però a mi també m'han portat als dies de fira i de festa major. és una bona idea que pot servir d'aperitiu fent algun canvi en el caramel, potser amb algun toc salat, o de pebre de sechuan... s'haurà de provar.

Xènia ha dit...

Hola Gemma! passejant per la xarxa he anat a parar en aquesta pàgina i he pensat en tu. Tracta de postres de feltre, mmmmmmmmmm, bon profit!


http://www.kireei.com/index.php?p=1&id=383

ANNAFS ha dit...

Les pomes de sucre... sí semblants a les de les fires. Quan era petita m' encantaven i fa tans enays que no en menjo... Em vénen ganes de fer-ne. A veure si m' hi poso.
ptns.

Assur ha dit...

Quna jo era petit, pel carrer de casa (molt a prop hi havia una escola) hi passava un home que en venia. Les duia dins un cistell de vímet i jo em delia veient aquell color tan vermell que tenien (el vermell és, amb diferència, el color que més m'agrada)..., però la meva mare no me'n volia comprar perquè deia que en aquell cistell li feia l'efecte que a la nit servia de llit pels gats i, està clar, jo em sentia incomprès. ;)

T'han quedat de meravella.

MªJose-Dit i Fet ha dit...

La meva màxima aspiració era que a la feria la meva mare em comprés una poma ensucrada...i mai no vaig pensar que ella les pogués preparar....m´apunto la recepta pels meus fills, és una proposta molt interessant....petonets